Socks )

Bé, mentre esperem que la disponibilitat de les segones S-Phyre sigui, jo ja disposo de les dues parelles, mentre esperem fa uns minuts els mitjons ja són més propers a ser una realitat perquè ja he fet la comanda, dubtes i tant, perquè fan 15 cm. de taló a turmell, veurem, jo els veig molt alts per no anar a lluir, vull dir per segons quina disciplina, i segons quin nivell del biker que sobri alçada no és un problema, a mi personalment m’agraden més, i penso que quan tens un super nivell he de pensar que pots amb tot, però per a nosaltres que ens de veure dins de les voltes amb aquests no ens podem permetre de cap llicència d’estètica per excés, no sé veure la funcionalitat, que segur que la té, segur,  i en el nostre cas també que turmells excessivament tapats amb altes temperatures no fan un binomi que en tingui bones experiencies, en cap cas. 

902+190

Altres punts determinants des del Mirador, els pneumàtics, on avui Maxxis amb els seus Ikon EXO 3C TR, per a condicions de sec, tot i que nosaltres els utilitzem per a tot, a on amb aquest model en sec tenim un pneumàtic prou rodador, amb un comportament en curva digne, amb un funcionament en baixada de cert control, sempre en aquest tram que cuidis i molt el manteniment adequat de les pressions, i un darrer aspecte però no menys decissiu amb un pes força contingut, la boixa del darrera, avui DT240 SS, la davantera la 190 de la mateixa casa,  per la seva extrema fiabilitat, i a on sense ser les més lleugeres, són molt lleugeres, aros avui NoTubes Crest, érem de Mavic on les seves boixes del darrera ens van fer fora, com els  seus radis plans, esmentar que els seus aros eren els millors, avui ho desconec, com també desconec  si ara les boixes van molt bé o segueixen anant bé i prou, érem també d’aros DT i el seu mal funcionament en baixada amb pneumàtic UST, per les pèrdues sobtades d’aire ens va fer caure a NoTubes, ara em consta que aquests darrers ja funcionen 100% bé, i estem rodant amb una roda molt especial d’ells, però en tot cas el seu dia no ens va funcionar prou bé, i la darrera extensió nostra, la del calçat,  avui per avui estem decidits per les Shimano S-Phyre, venim de fa uns anys  quan parlem de rigidesa de les MT240, dos panzers, i ara estem amb aquesta nova generació, venim també de tram Fury de Mavic i de 10/10, i avui encara fan un equivalent que ja no és diu Fury però són germanes d’aquestes,  més recentment d’Ultimate i també molt bé, avui diria que per la nostra disciplina de les millors per a mi, si no les millors, vull dir que totes van molt bé, únicament que cada cerca de la millora ha comportat de l’arribada de nous models, dir també que les nostres necessitats van evolucionant,  i en darrer terme es entar els mitjons, on hem estat sempre utilitzant en Gore principalment, també Pearl Izumi, i Mavic els darrers anys, i ara motiu d’aquesta aportació, vindran els nous Gore i Mavic, i a on penso que seguiran sent els qui cuidaran amb les S-Phyre de la relació entre Dracs i genets, tots aquests avui han de ser, a part de tota la resta que ha de funcionar sempre, sí, però els esmentats per a nosaltres determinen bona part de la nostra lleugera diferència, el conjunt que manté genet i Drac en contacte amb el terra, a on com més ho cuidem millors sensacions tenim, des del 2009 amb l’entrada a casa de Sidi a on la millora per la rigidesa, per la possibilitat de regular el milímetre la fixació del peu amb el pas de les hores, i per un aspecte molt important també com ho és la lleugeresa que poc a poc sempre hem cercat d’evolucionar aquests elements, i a on per a mi les Fury van ser tremendes. 

Que la resta de detalls evidentment són també imprescindibles, i tant, sense anar més lluny, si una bateria no està en òptimes condicions, a mitja volta pot perdre de cop tota la seva càrrega a temperatures sota zero amb pluja intensa, i això comporta el què comporta, sense pluja a Stromlo va ser memorable per horrorós, o que el segellant dels TR no estigui el dia el mateix, però els primers que he detallat quan tot està a punt, a nosaltres ens donen l’oportunitat de marcar la nostra modesta diferència. Mavic i Gore els propers protagonistes, en el meu cas deixem de banda puntualment els Pearl Izumi per obrir la reobrir la porta a Gore, i els Mavic actuals donaran pas a la nova generació de la marca, sempre referits a estiu. Maloja un dels decartats, i els S-Phyre de Shimano també, i dins de la mateixa Mavic també n’he descartat, com també de Gore amb els C3, veurem. Dic  puntualment perquè si els nous mitjons o les S-Phyre no ens funcionen tornarem els anteriors, a Mavic a Pearl Izumi, i a les Shimano anteriors, com Giro, Mavic, i Lake, però ara no és a on anem, ara les Shimano els quatre jocs dos i dos per a cada genet del mateix model són les properes protagonistes. 

El 2018 tan a Itàlia, com a Escòcia, va funcionar tot, inclús la nova alimentació, fet que avui de poder, ho facilita tot molt, acumulant sortides tot enllestit i no hauríem de fer res més, que no serà, però de mentre és una aventura preciosa, i amb un punt de pla i baixada perquè com que tot està a punt des del 2018, res s’ha desgastat, aleshores excepte passar hores, hores i més hores dins dels Vols, a excepció dels consumibles que haurien de ser nous, rodats una setmana abans el què ens comporta de mesos, en ocasions d’anys, ara tot està el dia, de 10/10. Perquè sí, les S-Phyre, i els mitjons, són novetats, i aquests darrers veurem si funcionen, però un punt de mil,  i no haver de millorar res més té un punt extrem per senzill, super planer, costa d’assumir. Però el detall de ser a dalt del Drac també és cert que no és un detall menor, però com esmento ho encara moltíssim, molt, i si més no facilita ser-hi entre les millors sensacions, que ja és cap a on estem anant, millor dit ho diem, ho volem, crec, però no crec que hi estiguem anant si miro el 2019 especialment, ho treballem però cal constància, la que tenim ara, únicament que han de passar els mesos dins d’aquest estat de gràcia on som, i tenint molt present que el 2018 el què no va funcionar van ser el genets, vull dir, fins el 2017 oli en un llum, i a partir de l’entrada a aquest any la nova preparació indor del mateix 2017-2018 ens va deixar desorientats i sense Vols, així que sent fàcil ara per poder centrar-nos quasi exclusivament en sortir, evidentment que és el punt clau per tornar a gaudir abans, mentre i després dels Vols, i tant. 

En tot cas a partir d’aquí voler millorar altres aspectes és un fer, no una necessitat imperiosa. Avui la conversa per exemple és que sembla que no hi haurà avió com havíem decidit després de l’aventura del 2018, seguirem diem amb els desplaçaments de ser, amb la VW, o això  pensem avui, ara, i no passa res perquè aquestes valoracions avui ens queden molt i molt lluny, molt. En tot cas ara passades les hores rellegeixo aquests aspecte i jo crec que hem de deixar la Transportadora a casa i anar en avió si jo vull entrar el circuit fresc, i no totalment esgotat de conduir per tot el Vell Continent, fins el punt que em vaig acabar lesionant anant a FW 2018, i de quina manera. 

La  setmana que ve farem un petit pas per facilitar els Vols, les sobrecàrregues o quelcom que encara em genera incomoditats a la cintura amb el Grans Dracs no amb els Dracs, que us esmentava tot i rodar amb el nou super traje de gala, en són un dels motius d’aquest pas, estic segur que en aquest aspecte podem millorar molt, i molt. 

MTB, MTB, MTB. 

D’estiu )

Entre els 11 i els 17°C cada dia dels cinc Vols d’aquesta setmana. Les mínimes diria que cada dia han sigut o a tocar, les màximes no, hi ha hagut Vols a 13, i per sota. No recordo ara les nits de fa unes breus setmanes rondant els sota zero, i fa quatre dies d’això, curiós, oi? com ho és que a la nit a deu no he sortit avui (

Ara la Transportadora de Dracs va com mai, renoi, el motiu principal d’aquesta percepció crec que és  que ara des del novembre passat surt molt poc, regularment però poc, entre un i dos cops cada dues setmanes, lluny queden les intenses seqüències de fins a 21 cops per setmana, que eren 42 desplaçaments, que bé, i aquesta nova i pausada rutina fa que la gaudeixi molt més, i tant. També ajuda molt la marxa de la rutina de fer-ho cada dia, vull dir abandonar vint hores de conducció setmanal en el pitjor dels casos fa que ara conduir sigui un plaer, no un treball. 

El mercat no té VO, i tinc ofertes de compra per tots els vehicles que surten del Mirador a fer les revisions, curiós, tot i que no estic per la labor, crec. 

Les bikes de 10/10 no, diria de 12/10, el fet de girar els ferodes funciona, i les manetes adquireixen un tacte molt bo un altre cop, per a mi de 10/10, he pujat lleugerement la pressió dels Ikon, 0,2 bars més o menys, rodo ara a 1,9 crec recordar, entre 1,6 i 1,9 bars, i avui he banyat amb una lleugera aspersió els dos Dracs, feia setmanes i setmanes que no ho feia, sí el manteniment bàsic  de rigor, cadena-plat-cog, i brakes, tinc pendent però direcció, BB, ST, i boixes, poc a poc, i tant. Les boixes no recordo ni com es fa, sí que era molt senzill, no necessito cap útil específic de DT per obrir-les, sí que la molla té crec recordar una posició concreta. 

Dins del Vol les ales expulsaven ara sí ara també les nombroses gotes d’aigua, i els pirates estaven adherits a aquestes, totes i cada una d’elles en forma de petites i perfectes esferes, una visió preciosa, que tindrà encara més intensitat si aterra la Poció Màgica de la mà de Les Falgueres, fa tant temps de la seva marxa que la pensada si torna és de t’enrecordaràs? ))

Equipats cada dia d’estiu, excepte avui que portàvem mallot de màniga curta i pirates paravents, la resta a excepció dels meus mitjons de tardor, d’estiu. Un vent fresquet indicava prudència, avui sense beure, i cada dia sense menjar, les sensacions a dalt del Drac, bones. Fent el Drac és impossible rodar d’estiu a 16°C, al tercer Mirador a 16 sensa vent pots sortir d’estiu i la sensació és d’anar molt ben equipat, això ja ens va passar a Escòcia a 5°C, curiós, no així a -7 a la nit. Les S-Phyre ja roden, sense alternar, falta fer venir el segon joc de la Reina, tot seguit, tot seguit, aleshores sí alternarem entre elles, i els Hirzl són un altre cop els protagonistes, rentats però sense detergent. També ha de venir un tercer Aether, ara blanc, el necessita. I necessitem mitjons d’estiu totament negres, acceptaria les lletres de Gore en  petit, fins i tot que aquestes vinguessin en blanc però primer cerco que no hi siguin, ara per ara una recerca infructuosa, curiós. He localitzat uns Isadore, uns i prou, negres tots però amb el logo enorme, i com us dic un joc i prou disponible, i la resta com Mavic tinc dubtes sobre si són 100% d’estiu, i dificultat per localitzar les talles en MID, crec recordar, van tots a 16 i 18 cm. d’alçada, i tampoc no tinc clar si són per E-bike, o gravel, o per MTB, curiós també. 

Mallot preferit d'estiu ))

Mantenint els Ikon, no fent venir Forecaster, i sempre valorant si passar a 29”, encara estem així, som així, som lents. Els nous cogs sense venir encara, i tinc un parell de projectes força interessants per a tots els Dracs, així com també pels genets , a veure, mig metre marca la decisió, i he fet un pas molt positiu sobre els dubtes ja aclarits del segon Gran Drac de dues rodes del 92 crec recordar o 93, finalment l’he descartat, segurament d’anar aniré a un segon Gran Drac però nou. 

Vaig fer un Gran Vol de dues rodes, i bé, de 10/10, tot i uns primers vint minuts desconcertants, cert, els primers minuts les sensacions eren per prudència de millor tornar a casa immediatament, després un Mode 4 ho va reconduir tot, sí, sí el 4, vaig començar els primers tests fa dos anys amb el 2, fa tres mesos ara ja amb el meu hi vaig tornar, i també amb el 2, i fa dos vaig passar el 4, fa dues setmanes sortia amb el 4 per passar el 3 seguidament, i de fet en aquesta darrera aventura en el segon moment ja tornava a ser el Mirador. 

Un cop aconseguit seqüència amb els Dracs si es dona el cas, passarem a càrrega referida aquesta a Km. Ara no, ara necessitem un primer tram prudent únicament de molta constància, res més ara per ara, crec. Fa una estona com us esmentava he sortit a fora valorant si repetia ara ja dins de la foscor, entre les Reines, però la fatiga per l’exigència lògica de les Màquines de Prosperitat han marcat l’aturada, i  no la fredor perquè no en fa. A veure demà si anem a sis, o ja ho deixem aquí, tinc proposta per diumenge al Baix Montseny, veurem perquè seria un retorn després de quatre anys )

En tot cas van passant els dies dins dels Vols, i aquesta és una molt bona dada, de les millors el Mirador. Que bé, que bé, que bé, i fins i tot tenim converses de bikes, sorprenent, converses que hi han sigut permanenment des del 2019, però sense anar agafades de les necessaries bones sensacions, a l’inrevés farcides de certa ansietat, a diferència de fa uns pocs mesos, ara les millors sensacions també són les Reines, falten les Falgueres Màgiques, avui per avui no n’hi ha, caldra ser proper al Pilar de dos, així doncs cal esperar-les, preciós, com ho és poder fer-ho, poder esperar, i de ser, gaudir d’elles i de la seva Poció Màgica.

MTB, MTB, MTB. 

5è )

Hi ha números que segons el moment són portadors, i aquest cinquè Vol així ho indica, un 5/7 és notable per a mi, i tant.

Entre 17 i 21°C a les dues ocasions anticipant els equipaments d’estiu, que esmentava fa res que esperaríem a que l’estació fes un salt, però ahir les S-Phyre mateixes, i ja els mallots, culots, i mitjons d’estiu van entrar directament a gestionar el moment, i certament que millor no podia anar, de 10/10 ))

Avui curiosament hem tingut coincidències, per cert ahir quan deia que em costava identificar els equipament per ús, no volia dir carretera, o també, si no gravel, crec. Coincidint avui amb quatre bikers, tres amb mtb, i una gravel. Les nostres bikes no van bé, van millor que bé, avui he invertit els ferodes del darrera de la meva bike, properarem ho faré també amb la de la Reina, a veure si redueixo el pronunciat recorregut de la maneta, la resta excepte petits detalls com perfeccionar la posició de les manetes per a les baixades, diria que quasi perfectes, o perfectes, dic quasi per prudència, sempre hi ha coses a millorar. 

Aigua, zero, aliments, zero, coincidències, les esmentades.

Per cert l’armadura germana del material dels Hirzl després de dos anys d’haver-la adquirit finalment no sé massa bé perquè, va sortir ahir, i renoi quina extrema comoditat, quina elasticitat, si com a guants ja és significativa la sensació, quan entres a trajes de gala, bé no tinc mots, així doncs també de 10/10, he de remarcar també que pateixo una lleugera sobre càrrega de la zona de la cintura i que tot i amb aquesta nova armadura d’aquest extraordinari material segueixo amb ella, creia que aquesta elasticitat-comoditat d’aquesta nova armadura ho corregiria, o evitaria, en tot cas caldrà esperar, un altre cop el Pilar principal, un dels dos Pilars d’aquest 2023, perquè podria requerir de setmanes o mesos siguent a dins dels Grans Vols de dues rodes per poder  recuperar el bon estat de forma, o no, i aquesta nova eina no ajuda com pensava.

D’aquí a una breu estona el Gran Drac de quatre rodes podria tenir la seva oportunitat, veurem, veurem, Si no la Transportadora de Dracs serà qui ens permetra recollir el segon joc de S-Phyre, que bé. Per cert les primeres ahir van funcionar molt bé, també val a dir que les Giro Privateer avui després dels primers minuts també m’han anat molt bé, no diferenciaria entre les dues, tot i que segurament sí que la diferencia és molt gran, segur. Aether i Synthe excepcionals, per invisibles seria la definció, feia anys que no tenia aquesta no sensació, crec recordar des dels Cratoni. 

Ara ja fins la propera aventura, dimarts podria ser una jornada intensa, a on la població de Peralada serà el lloc de destí, i a on vaig a veure un segon Gran Drac de dues rodes en aquesta ocasió no del 2022 sí 1991. 

MTB, MTB, MTB. 

Vols )

Ja un altre cop dins de la interessant normalitat, quan parlem de Vols, a on de la darrera intervenció l’Ikon del darrera i els ferodes, aquests darrers invertint el costat, han tornat a sortir, dijous i ja porto tres aventures, no és la seqüència ideal, sí positiva, molt. 

Avui rodant entre els 17°C i els 21°C, calçat amb Lake d’estiu crec recordar que les 30 aniversari, guants Hirzl d’estiu, la resta de tardor, pirates Pearl Izumi, mallot paravent Gore, amb les mànigues retirades, tèrmica sintètica de màniga curta tot i així massa densa, i a on amb aquest equipament els primers  minuts rodava super bé, i passats aquests a cada minut consumit poc a poc he anat perdent el poc ritme disponible, no va ser així durant el primer Vol de la setmana, avui però hi ha hagut una mica de tot, certament. Tornant cap el Mirador la fredor hauria requerit per prudència de tornar-me a protegir amb la màniga llarga, però siguent a aquest tram dins de la brevetat de les sortides no m’ha calgut ))

Gorewear )

500 ml. d’aigua, i cap menjar, i un cop a casa, mentre penjava la bike l’Ikon m’ha semblat que estava en millor estat, no deu ser així, però entrant a casa així ho he vist, i presidint el Mirador de Dracs ho he tornat a confirmar, demà tambè giraré  els ferodes del darrera per obtenir el mateix bon rendiment.

La bike no va bé no, va millor, i entre els Ikon i les Lake esmentades les sensacions són de 10/10, i per aquest motiu el meu fràgil estat de forma queda una mica exposat ))

Els guants de pell de cangur tenen una comoditat extrema, fet que em convida a que l’armadura de gala també d’aquest material esperi el seu primer super Vol, això serà quan el meu nivell sigui el propi per pensar que ja toca portar-lo, i també en aquest estadi de repòs està el nou calçat Sidi que està pendent de la seva estrena, poc a poc, l’espera aquest Pilar,  segueix sent el protagonista del tercer Mirador, i tant.

Hi ha dies per a tot, avui ha sigut el primer dia que no he fet fotos de cada ermita, sí de la principal, avui quatre ermites, una sola captura d’imatge, i no passa res, oi?

Si hi haurà o no més Vols dins de les bones sensacions, segur que sí, i de fet penso que demà o durant el proper Vol quan sigui aquest, perquè amb quatre sortides aquesta setmana estaria més que satisfet i tinc tres ocasions per fer-ho, per assolir la quarta vull dir, així que sense presses però també sense pauses. No sortiré equipat d’estiu tot i que la temperarura així convidava, però millor ser moderat i esperar a que l’estació sigui propera a la de l’equipament, ara de tardor i a la primavera segurament aniré d’estiu, i a on aprofitaré  també ja definitivament per donar a pas als dos jocs de S-Phyre, reflexió que em recorda que els nous mitjons han de ser els propers en arribar, Mavic, i/o Gore possibles candidats coneguts, Endura i Pearl Izumi descartats per un problema cada vagada més repetit a on no aconsegueixo diferenciar els equipaments d’E-bike, dels de carretera vs els que jo necessito de MTB, i dins d’aquest dubte, em decanto per Mavic i Gore, avui, demà no ho sé.

Valorant prudentment l’aventura de muntar les tres bikes noves, a veure si puc iniciar-ho, de no fer-ho tampoc passarà res en cap cas.

Tinc pendent de recollir el segon joc de S-Phyre, no hi ha pressa un cop ja han arribat al punt de recollida, si que hi ha ganes, i tant.

No ho tinc bé per enviar a reparar el 520, sí per demanar un 530 nou, però com els Buster la mandra del seguiment del seu estat un cop entren en ús se m’escapa, vull dir els equipaments electrònics necessito que siguin igual de nous perquè si no no hi ha manera de confiar en l’auonomia de cada una de les bateries, i tot i fer-ho així ja em costa també molt fer-ne el seguiment, de fet els grups actuals ja van venir així i no sé a on sóc en cap d’ells, tres anys desconnectat en certa manera en són els responsables. Les bateries actuals tenen una autonomia erràtica, tot no pot ser oi?

MTB, MTB, MTB. 

A descansar )

Tota la setmana, millor doncs les Màquines de Prosperitat han estat rodant a bon ritme i això fa que des d’ahir divendres, i des de fa també dos dimarts la percepció de requerir de recuperació via el descans s’imposi. 

La bike té el pneumàtic posterior avisant, també els ferodes actuals ja no tornaran a treballar, el 520 a la 10 crec que anirà a reparar, i els Sigma tampoc donaran pas ara per ara a més amics de ruta, un cop tinguem objectiu si els tenim  aleshores caldrà renovar tots i cada un dels consumibles, ara per ara però estirarem de cada un dels actuals fins que quedin cada un a la seva manera en els fils. El que no donarà pas a novetats són els components com rodes, disposem de tres jocs cada una a part dels que roden, frens, tiges, seients, potències, manillars, forquilles, pinyons, plats, i la resta queda en espera, com un dels dos Pilars, en pausada espera, tot i que crec que sense entrar en una contradicció els cranksets Deore de 30 per rodar poden venir tot seguit, per ser precisament de 30, tot i que no aniríem en 30, i per ser únicament per rodar, cogs dubto si fer venir dues unitats mítiques per les voltes també únicament, la Spot i la Vicious ja els porten, tot i haver sortit entre les dues poc més de 30 Km en els darrers tres anys crec recordar, però no són la relació que vull per escalar. Comento aquests components perquè m’emocionen, i falta l’element clau, els pneumàtics, avui serien els Ikon en la seva darrera versió, però de poder millorar-los serà, en tot cas el que sí que seran és nous, tot i que els diferents jocs de rodes totes porten pneumàtics rodats i prou, però aquests donaran pas a gomes noves si es dóna el cas d’entrar a donar voltes, si no, no, i fins que les actuals no estiguin com la del darrera que us he esmentat no hi haurà arribada d’Ikons nous, sí si hi ha voltes, si no, no, perquè gastar els Ikon actuals passarà, serà possible si rodem, i si rodem voltarem, i aleshores sí la darrera versió dels Ikon serà qui vingui amb els Dracs. 

No he retirat encara la totalitat dels equipaments que us vaig esmentar, però sí que estic decidit del tot a fer-ho, un cop es doni la coincidència els acabaré de guardar. Una part ja la vaig enllestir, una bona part. La setmana que ve tindré ja el segon joc de Shimano XC902 crec recordar que són, i avui mentre revisava la previsió del temps pensava que tot i tenir-les encara no sortiran, i de mentre no ho fan les S-Phyre, les Fury, Ultimate, Privateer lideraran els Vols. Crec recordar que els guants Gore són els X-Alp, i ho són perquè els Hirzl em generaven una mena d’alèrgia en firma de picor a les mans, fins que m’he adonat per l’olor intens a sabó dels guants, que era el detergent qui provocava les molèsties i no el palmell de pell de cangur, així ara he recuperat cinc parelles de Hirzl que estava decidit a passar a la reserva, el remei va ser rentar-los amb aigua sola, i ara oli en un llum, són d’estiu, cert, però és que amb aquest nou clima treballen a quasi cada sortida, com també us vaig esmentar. 

Ahir vaig fer un Gran Vol amb el Drac de dues rodes, sortint el migdia, i tornant amb Sol, vull dir sense passar fred,  sí amb un entorn de fredor simpàtic, avui el matí encara notava els dits de les mans amb una sensació rara amb l’aigua calenta, és evident que vaig quedar descompensat tèrmicament sense adonar-me’n, i una ingesta descontrolada de làctics en va ser la conseqüència posterior, també un anar a descansar proper a alguns Vols de matinada, i en darrer terme d’haver requerit d’un descans posterior de més de catorze hores, que són les que porto dormint fins ara. 

MTB, MTB, MTB.

13°C i reposant )

Ara mateix un bon Sol, intermitent però, i una matinada la d’avui, de pluja puntual, i a on cap dels dos moments ni migdia ni matinada m’han portat a sortir, i així estic des de dilluns, per diferents motius aparents però la realitat és que res és un inconvenient, però un vestit en forma d’una lleugera fatiga, sí, i una armadura, aquesta en forma d’un lleuger xafament, i sense el catalitzador dolç per un precís requeriment d’un necessari i immediat reajustament en l’alimentació, provocat aquest ajust per l’arribada d’una certa ansietat, a on una primera i moderada celebració entre calçots,  després d’aquest darrers tres anys sense fer-ne cap, m’ha obligat en aquest inici de la setmana 9 a restringir drasticament la ingesta del dinamitzador catalític d’aquests darrers dies, com ho és aturar els dolços i prodigiosos dàtils, i a on no passa res, mai passa res entre Dracs, també esmentar la pluja, a on aquesta plorada lleugera, i intermitent de primera hora indica la presència de molts grisos, preciosos tots, estem el paradís, però en definitiva aquí també hi ha grisos a part de ser també el color dels enormes mastins que ronden pel Mirador en llibertat com a destructors de murs que protegeixen com els nostres, i com sempre, no passa res, i a on la fredor imposa el seu calmat pols, i no passa res, i a on aquest tímid Sol molt puntual, ajuda, sí, sense ser avui, aquesta setmana prou catalitzador tampoc per poder ser nosaltres a dins dels Vols, i tampoc passa res.

Dilluns va ser un descans rar, dimarts va ser un estrany descans, també el dimecres per una vella-bella agenda pel Baix Montseny, i avui ja ho veieu, podria ser que la 9 sigui un altra cop un primer d’absolut descans de Vols, que no de picar pedra entre engranatges dins de les denses i a l’hora àgils Màquines de Prosperitat, aquestes no paren mai de rodar, mai, o això em sembla, i descobriré un dia que sí, i l'acceptació inundarà encara més i de cop aquest espai en forma de super llum, o de foscor hiper intensa, i no passa res, tampoc notaria res de cop, millor, perqué a l’abril farà un any de la finalització de la construcció d’aquest tercer Mirador i ara el contrast entre els diferents Fars, les diferents característiques entre ells, residencial, urbà i pagès, implica d’haver buscat eines de suport per sobreportar aquest tram 19-20-21-22 i 23, vull dir per bo tampoc t’adaptes immediatament en cap cas, en cap cas, sempre millor però aquesta opció de ser dins d’un tram preciós, que no a l’inrevés, i recordo perfectament les sensacions i el treball requerit d’un tram de recuperació, per sortir de la crisi per exemple post olímpica del 92, o per no mirar els costats a la del 2006, a la del 2020, a l’actual no mirar no és una opció, OMG. 

Valorant d’incorporar nous trípodes dobles per el descans dels nous Dracs, ja disposem de dos unitats dobles i d’un d’individual, i he de fer-ne venir un tercer si finalitzo les dues noves bikes, tornant a fer curt si també poso fil a l’agulla a la Ibis, i així aconseguir que les dues bikes actuals estiguin en el seu millor estat, més intactes encara de poder ser, això si aconseguim establir la desitjada regularitat, la prioritzada i sembla que assolida normalitat a dalt del Drac. Curiositat també que a Genet més dens, menys ganes de passar fredor, no dic fred perquè avui a 13°C no sabria ara mateix com equipar-me venint de rodar d’estiu únicament amb el mallot amb les manigues tretes siguent  paravent i rondant sempre rondant els 7°C, amb tèrmica 100% d'estiu, i a menys densitat del Genet més predisposat a ser-hi. Les matinades a zero graus o per sota aquesta setmana fa que el meu Drac reposi, i que en acostar-me a ell en silenci ens mirem i ell no obri instintivament les seves majestuoses ales, i jo respecto la seva dererminació,  el seu criteri, i tant )) 

Miro de mentre de recuperar les millors sensacions, i a veure si reinicio els Vols, i tant, tot i que ho escric i la calidesa del Nou Mirador m’embolcalla, i ja no seria reiniciar, si no únicament seguir ))

El segon joc de Shimano S-Phyre està venint, encara no he estrenat el primer però, i a on la intenció de facilitar els Vols és el què ha primat, veurem, veurem, no sé si apartaré, aparcaré les cinc parelles actuals, Lake, Five Ten, dues Mavic, i Giro, d’aquestes, les Privateer, i les Ultimate, són dues guanyadores nates a l’hora de conquerir voltes i més voltes, però també és veritat que porten repetides edicions de 24H, i han de passar a descansar, o seria prudent fer-ho, per donar pas a les noves S-Phyre, que no sé si tindran l’oportunitat, aquesta mateixa oportunitat, ja no de lluir-se, en cap cas, aquesta no la tindran, segur, però ja signo si podem ser-hi, i fins i tot em premetré la llicencia de proposar que tampoc, vull dir que penso que no estic anant en la direcció, millor dir la direcció és extraordinaria però no cap a ser-hi, no necessàriament a estar obligats a ser dins dels Vols, per ganes perfecte, per certa obligació en cap cas, sí però que mentre no em perdo un segon de poder ser entre els Pilars de Granit, entre els Destructors de Murs, on en dir-ho la calma proposada del Mirador,  m’envolta pausadament, cal ser moderat però, molt, més prudent, més encara, més encara, però entre Fars és un gaudir inmens ara sí ara també, i costa ser-hi, un entorn de contrast, entre intensa llum, i intensa foscor. 

Les parpelles em cauen amablement, sé que podria posar-me l’armadura de gala i enfilar tot seguit entre ermites, entre els seus silencis, i segur, i segur també que el tram seria divertidíssim, segur però la fatiga no la vull a prop, ha de quedar lluny, sí o sí, molt lluny, doncs des del 2018 que no hi ha hagut manera de mantenir-la a distancia, i ara quan les males sensacions del 2019 resten a les profunditats, fermades sota les bases dels Pilars de Granit vigilades sempre de reull pels Destructors de Murs, no és moment d’afavorir la més mínima insinuació que tingui la més mínima llicència per poder tornar, prou que ja venen soles sense ser convidades, imagina si els hi facilito jo mateix l’entrada, que segur que ja ho faig sense voler, però i mirava la mitja d’hores dormint d’aquesta setmana pensant que seria molt baixa, i està contradictòriament per sobre de les set hores/dia, i a la darrera 8 mateixa amb aquest ritme de descans els Vols a dalt del Drac eren uns preciosa realitat, no a aquesta darrera doncs la percepció és de pesadesa, i a on a la 8 una breu coincidència, preciosa però copçadora al segon Mirador del Vallès em va deixar encallat a un tram entre moltes qüestions, i moltes qüestions, i a on segurament seran aquestes determinants en el recorregut-creació d’un Nou espai de Creadors, i seran aquestes qüestions, les respostes a totes elles, on la manera de treballar la reflexió d'aquestes, perquè segurament poden portar  agafades amb força entre totes elles, la clau de la porta d’entrada del quart Mirador dels Dracs, més pausat també de poder ser que la pau del tercer Mirador, també envara més moderat, més prosper,  més templat, i on el sentit dels formats de les diferents i noves Màquines de Prosperitat prendrien, podrien adquirir  segurament una preciosa dimensió quan parlem de prosperitat, de més prosperitat, vella també aquesta, perquè a aquestes alçades innovar, aquest mot interessant quasi que ja no té cabuda, i a on per belles sí, sí la llum entra, des de diria l’infinit, i tant, i tant, sempre però que el primer Genet ho valori com a possible, el fet de recollir el testimoni del format, en forma de clau, i amb ella un cop notat el seu tacte entre les mans, la sensació d’aquesta, coincideixi amb les possibilitats d’obrir amb ella la porta del Nou Far, i també necessari que s’entenguin entre elles, entre les diferents músiques vull dir, també entre els vents que presideixen el to dels Vols, com dels Dracs, de les noves Màquines de Prosperitat esmentades fa segons, de les velles també, també, i tant. 

Quantes coses precioses, velles a aquest espai, belles entre Dracs i Genets, quantes propostes farcides d’energia càlida, de super energia càlida, a on segur que ajuda haver facilitat l’arribada dels Nous Miradors, Fars guia en definitiva, també dels  vells Constructors, dels vells Destructors de Murs, de la presencia a les negres nits de les matinades i dels vespres, de les Reines de la Foscor, de les extraordinaries Princeses de la Llum, i refent el contingut ara a la nit una menuda però intensa descàrrega elèctrica m’indica que els Vols són, que aquest estan integrats sense poder-se desfer, dins de cada Mirador, i tan li fa si no es deixen veure, fa mesos, fa anys de la darrera presència dels Destructors, dels Constructors, i avui, entre un nou Sol de caiguda en el seu punt més alt apareixen sobtadament tots ells, que bé, que bé, que bé, oi?

I falten per envair The Great Escape les Falgueres Màgiques i per tan la seva Poció Màgica, mtb, mtb, mtb.

Temperatures

Seguim a dalt del Drac, segueixo, semblarà una afirmació senzilla, però la ingesta d’uns dàtils i una beguda natural quan crec que no sortiré, està sent un detonant pels Vols periòdics. Hi ha estones que les pensades no anirien agafades de la mà de sortir a rodar i aleshores gaudir d’uns instant dolços amb els dàtils convida a passats uns minuts, unes hores, a molts somriures a dalt del Drac. 

Actualment faig un tram a on cinc ermites en són les protagonistes, entre totes elles ronden els cinc mil anys, fet que fa que cada sortida sigui històrica, normal, i a on em costa de comprendre qui omplia tants llocs de culte, és que en un radi mínim hi estan totes ubicades, cosa que segur que sempre ha sigut així però ara a aquest Nou Mirador m’impacta, al primer Mirador no ho veig, curiós, Sant Martí de Mata mateix està a tocar d’altres, vull dir que no hi ha cap diferència, sí que de 800 a 80 persones per Km2 normal que el contrast fa que vegis els entorns un altre cop diferents ))

Mallot preferit ))

Diferent seria que els primers Miradors deixessin de ser-ho, mentre ho són, aquests contrasts són preciosos d’experimentar, i tant, però mentre les comparacions són inevitables de fer, i he de dir que són agradables, molt i fa unes hores els somriures el Vol han imposat cada metre, i tant, i ara un altre cop passades les hores un somriure torna a apareixer, que bé. 

Avui equipat de tardor, no d’estiu amb paravent, a 7°C, i de tornada m’he tingut que posar les mànigues, i també els guants de tardor no d’estiu, he sortit amb màniga curta i guants d’estiu, però el mallot paravent té l’opció de treure les mànigues, fet que el fa molt polivalent, i avui tornant ha sigut super pràctic.

Us vaig esmentar que estic simplificant els equipaments per mirar que m’ajudin a facilitar encara més els Vols, i menys equips i aquests idèntics tots ells crec que pot ser un bon criteri, en tot cas el temps ho dirà, també d’entre els millors equips actuals si tenen un cert nombre de quilòmetres per bé que estiguin donaran pas a uns de nous. També he de dir que per exemple mallots i culots avui si retiro els actuals no tinc una alternativa, calçat, cascs, ulleres i guants tots ja el dia, mitjons, els esmentats culots i mallots estic a la recerca, i gorrets el mateix. Crec que els mallots però no donaran pas a cap alternativa, crec, veurem, perquè dubto que l’opció avui sigui una possibilitat, si aquesta es presenta segur que serà una realitat però ara per ara no la veig. He de valorar si els culots 2in1, els millors que he tingut els deixo apartats o senzillament com els mallots tenen la mateixa possibilitat, ara mateix són equipacions de 10/10, veurem, veurem. 

MTB, MTB, MTB.

Entre bones sensacions )

Les d’aquesta setmana, i en queden 45, i a on unes temperatures càlides m’ajuden a tenir la intenció de sortir, i aquest punt el d’ajudar fa que aquesta darrera setmana que cau d’aquí a unes breus hores hagi sigut intensa pel què fa a Vols, i tant. Amb un aspecte preciós com ho és que  el clima ajudi a un Mirador, el tercer, a on aquest podria ser exigent però no, el fet és que aquest mot el de sumar-ajudar OMG ))

Ara fa uns anys, pocs, dins del 2020 amb la creació del segon Mirador, i fa uns mesos dins del 2022 amb l’arribada del tercer, aquest darrer com ja vaig esmentar de molta singularitat, i a on permetre, facilitar, la possibilitat de perquè no funcionar una mica dins d’un tram de pla i baixada, amb la sensació si més no, ha sigut i està siguent molt agraït, pilar número u, deixar anar càrrega, pilar número dos, esperar, sense lloses, si més no sense les grosses, que no confondre amb els Pilar de Granit, l’espera pacient a poder gaudir del bon moment amb l’arribada del doll de bones sensacions és com us ho podria dir, sí, el mot és, fascinant. 

Avui una sortida, doble, com sona, un primer Vol amb el Drac, i un primer Vol amb el Gran Drac també, el primer sense cercar noves aventures, recorregut repetit, i a on entre els 14°C i els 19°C, Gore 2in1 els protagonistes, de curt, excepte per ser paravent, equipat d’estiu, a ple mes de febrer, i no diré especial, perquè fa poc rodava entre Fades de la Foscor a sota zero amb guants de tardor, per un clima menys humit que el que tenim al primer Mirador, i/o possiblement que la predispisició ara després d’enlairar el segon pilar està siguent determinant avui per avui, cal però ser prudent. Les sensacions a dalt del Drac bones, molt bones, ajudat també pel pas de l’equip d’hivern al d’estiu, menys dens, menys exigent, menys fosc, oi?, i a on sense interferències fora del pas constant de ciclistes de carretera de diferents nacionalitats propers als meus senders ha sigut una constant, fins i tot a una transició de metres m’han vingut per darrera, en tot cas de 10/10. I després del primer Vol ha vingut el primer Gran Vol, OMG, no tinc paraules, equipat 100% també d’estiu, i a on un altre cop la moderació ha sigut la principal, i les bones sensacions les protagonistes. 

Un bon Mirador té aquesta característica, quina, la de les bones sensacions ara sí ara també, únicament et demana que no emboliquis, i respectant aquesta condició doncs lluny de la dona d’aigua dels fondals del Gorg Negre, a l’hora que sorprenentment agafats amb fermesa de la seva mà, la càlida però, sense perles tangibles, sense llàgrimes doncs, i a on cinc hores entre els dos primers Vols han sigut un gaudir i gaudir entre senders, i revols. De la ruta, de la darrera, la primera, cercava coincidir amb l’arribada de la flama olímpica del 92, quina emoció, quina experiència, la del 92, la del 2023 ))

En tot cas una jornada per rememorar en imatges, fins i tot una primera sense Drac ni Gran Drac ha coincidit amb una micro migració de Grans Aus, perquè com us vaig esmentar fa uns anys que les caminades des del 2019 fa que els espais com Platja d’Aro, el Principat, Girona, i voltants de tots ells com també de Granollers, com la Roca Foradada, són una constant, menys les del primer Mirador, menys les de Vallromanes, puntualment, o no, però ho dic pel fet de poder escoltar per no haver de portar casc el so de les Grans Aus per sobre nostre aquest matí , i a on en mirar a l’horitzó anaven arribant des de la invisibilitat com per art de màgia, sense la poció de les Falgueres Màgiques que vindran, però sense elles ara per ara, esperant, el segon pilar, ja vindran, ja vindran. 

Demà zona Baix Montseny, demà els Vols veurem com juguen la seva presència, per unes temperatures bondadoses potser la negra nit en serà el medi, o no i descanso per una jornada amb la Transportadora de Dracs que em cuida més que mai, però a on les pensades i les hores són moltes i intenses, i per tant caldrà primer tancar els ulls per veure si les quatre de la matinada de demà serà o no la protagonista, i un bon cafè, i un bon cafè, i tant, i tant. 

Les gomes estan siguent protagonistes des del 2019, seguim amb Maxxis, amb les Ikon, seguim cercant, dubto ja no de muntar-les, que no, de fer venir dos jocs de Paces amb amplades no de moda, però ara per ara descartar-les  més propens que no pas no fer-ho, crec, crec. 

Tots  el equips tornen a estar a punt, i a on estic valorant un nou format amb una reducció substancial d’opcions, de diferents opcions, per passar a mateixes opcions repetides, a on entre d’altres aspectes entre d’ells també els Garmin 520 i 1000 insinuen simptomatologia lleugera d’estar esgotadets, el 520 pendent o bé de reparar, o bé de passar directament a un primer 530, el 1000 no ho sé, cal veure que el 1000 no crec que porti ni 2.000 Km funcionant ((,  també les bateries i llums Sigma possiblement  també estan cansadets, i he de valorar que si els Vols prenen força com està sent ara per ara els Garmin i els Sigma actuals donin pas a l’arribada d’una nova generació. Sobre equipaments S-Phyre a on som ara, ja són, ara esperar, i si roden avui, repetirem, però avui, esperar, demà no ho sé, no ho sé. 

MTB, MTB, MTB.

Vols )

A febrer de 2023 respecte a la darrera intervenció hi ha una significativa diferència com ho és que ara estic a dalt del Drac i puc prudentment compartir avui, que hi sóc amb certa continuitat. 

Així, escrit amb unes breus paraules, vers el temps que ha requerit de ser a on sóc, renoi quina diferència entre dir-ho, exposar-ho, i ser-hi, duració aquesta de tenir continuïtat a dalt del Drac que està requerint, encara ara de ser com esmento prudent quan ho exposo.

En tot cas poc a poc ja anirem compartint el tram a The Great Escape MTB, de donar-se les condicions per fer-hi, i a on ser a dins dels Vols és crec una conseqüència,  molt positiva, i tant, molt, però des del 2019 a avui, noves modalitats, com la dels Grans Dracs, de quatre rodes, també ara ja avui, de dues rodes, com de nous Dracs que encara estan pendents de finalitzar la seva construcció, així com no menys important la dels nous Miradors, i diria que vitals han estat els nous conceptes mentre ho portàvem, portem a terme tot plegat, condicionat sense adonar-me’n pel moment singular i extrem entre el 2020 i avui, podria dir per les circumstàncies entre el 2019 i el 2023. Vull dir que les prioritats han anat, i aquestes, el fet de treballar per portar-les a terme ha ajudat també a que en present tingui Vols. 

Mesos feia que fora d’anar treien els equips de cada estació, i a on aquests passades les setmanes tornaven al seu estadi de repòs sense haver sortit o quasi sense ús,  i així successivament. Ara inclús estic valorant d’incorporar més elements logístics per facilitar, per ajudar, per consolidar i afavorir la que sembla possiblement una lleugera continuïtat  dels Vols, però sense presses perquè com esmento les ganes de Vols hi són, però fora d’aquestes han estat sobretot  les coincidències positives de molts altres aspectes que els han afavorit. 

Estar bé, penso avui que de moment és clau per poc a poc recuperar aquesta super enyorada continuïtat dels Vols. Dic de moment perquè seguir bé és la prioritat, si coincideix en gaudir dins dels Vols de 10/10, i tant, fins i tot diria que genial, i si segueix aquest estar bé un tram diferent, vull dir sense Vols,  doncs super bé, i tant, i tant, millor amb Vols, millor ))

Poc a poc també si es donen les circumstàncies anirem compartint d’altres aspectes molt guapos que avui estan no diré consolidats però sí en curs, fent-se, esmentar-ne un com ho és la Transportadora dels Dracs, que si bé no ha transportat Dracs, fora de rares excepcions, sí ha tingut un paper molt important mentre ha calgut aquests darrers anys dins de l’anar cada dia al Baix Montseny, a facilitar aquesta necessaria a l’hora que exigent aventura. I que mentre això passava no passaven altres moments, tot i haver intentat fer el tram en Drac passant per Pollastre i Collsacreu sense tenir en cap cas bones sensacions, això en ple confinament, OMG. A l’inici d’aquest paràgraf esmento les circumstàncies, perquè ara mateix rememorar per escrit a aquest espai mentre aprofitava per reomplir la tassa de cafè les sensacions no eren massa bones, en tot cas esperant a que tornin les bones tot arreglat oi?

També és cert que sense ser-ne del tot conscient  la trista notícia comunicada pel Primer Ministre fa unes setmanes del bon Pep de Manresa, marca des de la primera lletra fins la darrera tota aquesta aportació, segur, segur, i estem dins de les nostres modestes possibilitats pel què calgui, renoi, renoi, renoi. 

MTB, MTB, MTB. 

Millor així )

Sense Vols, i pot semblar una contradicció, però no ho és, no ho és, sense els Vols hem arribat aquest més de dos anys fins avui, prou bé, no diré que hi estem sencers, hem perdut molt en el tram, massa, però en tot cas el què hem fet per poder ser-hi ha anat molt bé, o això pensem quan valorem la ruta feta, senzillament perquè hi som i això ja és per a nosaltres un gran què.

Altra cosa el què està per venir, amb Vols, esperem que sí però sense fins avui, la valoració present és d'estar molt contents. I decidits a seguir-ho estant per tant molt oberts a la possibilitat de seguir sense Vols, també a tenir-ho tot a punt per si aquests comencen de sobte un altre cop.

Estic des de fa mesos valorant quins hauran de ser els nous pneumàtics dels Gran Drac més esportiu, els vull rodadors per respectar el comportament dinàmic, i no els vull amples, a contra direcció dels canons que marquen els darrers anys amb els Dracs, on hem  passat dels 1.9 a 2.35, i a on l'amplada de la llanda ha anat augmentat cada any uns mm. fins  a quedar-se, proper als 22-24 mm. crec recordar. Un dels candidats segueix sent Maxxis, i tant.

Hi ha dos nous projectes de Grans Dracs de dues rodes, els equipaments del genet ja els tenim a punt, els equipaments de gala, i la Reina ja fa les seves primeres incursions en aquest nou-vell escenari, poc a poc, tot i que ho escric i el pensament correr cap a la voluntat de fer encara que sigui puntual un Vol un altre cop, que bé, que bé, que bé, oi?

Aether, XTR, Five Ten, Gore, Pearl Izumi, White Industries, Enve, Gates, Race Face, ronden les diferents cistelles, però tot i fer-ho aquestes estan totes a zero, mentre no hi ha Vols les millores caminen poc a poc, molt poc a poc, certament )

MTB, MTB, MTB.

Sumant més )

Perquè les reflexions des del Mirador, dels Miradors sempre miren en aquesta direcció, i a on el punt de partida sempre comença sota aquesta premisa, sumar, aportar )

Els Dracs des del 2018, a finals amb la preparació de la WEMBO van arribar a un nivell que per a nosaltres ja no ha sigut com sempre ho era, com podria ser, ser evidents quines havien de ser les properes evolucions, aquestes han vingut cert, però en menor grau. I a on la simplificació marca el to, el grau, el lloc, el recorregut, el tipus d'aventura, perquè el resum és aquest, és una gran aventura, i aquesta ve condicionada per la manera d'enfocar cada tram, dins d'aquest cada pas, cada pensament dins d'aquests, a Girona, al Principat, dotzenes i dotzenes de milers de reflexions a on les converses, les pensades són, i sí que en aquesta línia hem avançat, milers de quilòmetres, a peu, sense Dracs, cert, també ho és que aquest tram va preparant el camp per poder-hi entrar.

Si no es dona el cas la reflexió és senzilla, diria que a dalt dels Dracs pocs Vols ens hem deixat per fer, és més per satisfacció personal podria escriura que cap ens en caldria, senzill, podria ser que una em vingués el cap, en tot cas fins avui de 10/10.

En totes aquestes paraules pronunciades els darrers anys des de mitjans del 2019 amb certa inquietut per no comprendre l'espera, per no entendre el concepte de certa resignació per no manternir-nos amb regularitat a dalt dels Dracs, van caure en l'oblit de sobte en el primer trimestre del 2020, certament, certament, el motiu no cal que sigui esmentat, i per fer el cor fort ens han calgut en certa manera aïllar-nos crec que puc afirmar de forma extrema, indiferentment dels decrets, ni de la flexibilitat d'aquests, és més com més oberts han estat aquests menys flexibles a donar l'oportunitat de prendre riscos hem estat, fins el punt que persones en veiem molt poques, quasi amb una ma les podríem comptar, dic quasi perquè crec que sómpn menys de cinc, i fent una super excepció a aquest precepte a principis del 2021 vàrem rebre un sever correctiu,  emocional únicament, però a nosaltres no ens calia de cap de les maneres ja dins del tram de complexitat. 

En tot cas sense Vols, i això sí constants i extremàdament estructurats amb les anades al Baix Montseny, cada vegada més amb la Transportadora i no amb els Grans Dracs més joves, fet que a data d'avui aquesta contra tot pronòstic torna a ser la Reina en el dia a dia, i a on la seva nevera des de fa dos anys forma part del rebost de SC, i tant.

Mentre no hi ha Vols, i així ho he anat aportant hem participat en la creació  d'un segon Mirador, i mentre això fa el seu camí hem creat un tercer espai on els Dracs gaudirant del seu lloc de repòs també, i a on les Màquines  de Prosperitat viuran un nou tram molt interessant, aquest Mirador no té les característiques del primer, com el segon Mirador no les té tampoc però a diferència del tercer els dos primers tenen quelcom en comú com ho és estar totalments centrats en les Màquines de Prosperitat, aquest tercer busca quelcom més ampli, aquests tercer lloc de descans dels Dracs com els altres dos Miradors ens haurien de permetre fer un salt, podria dir fins i tot fer un Vol, hauria de dir per tram, el darrer Vol.

El meu darrer Vol de fa unes setmanes, moltes, va ser a tocar de les cinc de la matinada, i crec recordar entre el 2°C i els 11°C, va anar molt bé, i a on una llarga baixada propera sempre els 0°C no va anar agafada de cap sensació de fredor, a on el trenc d'alba ja va ser un cop a dins del Mirador, a on en ser a casa no hi va haver el pensament d'un possible proper Vol.

MTB, MTB, MTB.

Descans )

He de reflexionar en aquesta direcció, vull dir que passats els dies no hi ha activació dels Vols, de cap d'ells, fins i tot el Gran Drac esportiu resta aturat coincidint amb la darrera aportació "ales".

En tot cas hi ha crec un punt d'inflexió dels Vols, crec que després d'anys de mantenir aquesta seqüència d'inactivitat puc proposar que hi ha possiblement un tomb diferent, un rumb nou no ho sé del cert, sí que aquest darrer va vestit diferent, i a nosaltres ens està costant de treure'n l'entrellat ))

És que no tenim ni intenció, sí de mantenir, no de rodar en bike, no passa res.

De mentre els diferents equipaments per a poder fer els propers test d'hivern amb els Grans Dracs de dues rodes ja són al Mirador, una part descansa ordenàdament a la Transportadora, i la resta al Mirador, ara mateix mentre escric aquesta aportació porto posada la jaqueta, i la sensació és molt bona, sense Grans Vols, únicament dins de part de l'armadura, d'aquí a una estona em ficaré a dins de l'armadura complerta, això si vull estar una estona per aconseguir introduir-me a dins, perquè és laboriós, tot i que un cop a dins la sensació és extraordinària.

També estic valorant els propers pneumàtics pel Gran Drac més esportiu, seran els tercers ja des de l'arribada d'aquest. 

La Transportadora no ha anat més lluny referit a les millores, el tema sostre, aturat, l'utilitzo més, les anades al Baix Montseny són laconstant. La darrerra actualització quasi de 10/10.

Estic a un tram preciós, estic mirant marques de Grans Dracs que mai ni se m'haurien passat pel cap, i ara són els primers de la meva breu llista. 

Estic gràtament sorprès, jo hi ha portes que tinc tancades, o tenia, com el de disposar de nous Miradors, el segon camina ja des de fa mesos i està siguent una experiència preciosa, i les converses prosperen a que no sigui el darrer, no és decisiu doncs les màquines de prosperitat fan això també, prosperen, m'agradaria pensar que moderàdament, per prudència, oi?

Bé, reflexionant com us deia sobre els Vols, avui diria que em sembla rar, res més, rar (

MTB, MTB, MTB.

Ales ))

Per les notícies rebudes aquesta setmana de Finale ))

No sé si hi participarem, en aquest moment aquest detall no és el pilar, sí que ho és que ens ajudi a reiniciar els Vols, estaria bé, desembre, gener, febrer, març, abril i FINALEment maig 2022.

Jo ja estic més motivat, no sé però si serà prou, si serà suficient, perquè no entrar amb prous quilòmetres a aquesta edició té els seus punts durs, i el 2017 i 2018 ja ho vàrem gestionar en aquest format, és a dir entrar a quinze hores, i finalitzar la participació si a aquest punt de la cursa no teníem bones sensacions, o seguir de tenir-les, de tres curses, a una bé, i de quatre curses, a una bé, bé vull dir bones sensacions a dalt del Drac, res més, o quasi res més.

Ara passats tres anys de la nostra darrera participació, renoi, sembla ahir, repetir una edició un altre cop sense ritme em motiva a primer minut, passades les hores doncs això, si ens permet tornar a entrar dins dels Vols serà tot un privilegi, i si el maig estem dins de la cursa conquerint voltes, OMG, no sé ni com descriure en lletres la sensació, segurament no puc, certament, certament.

De mentre no hem perseguit els Vols regularment, hem això sí cuidat molts altres aspectes, no ho hem aturat tot, sí quasi tot, renoi. 

Els Dracs estan no a punt, no, si no super a punt, els equipament de tardor-hivern al seu lloc, la nostra Transportadora quasi que el terme seria impecable, pendents de la decisió del sostre-llit únicament, i dins d'unes millores per a incorporar un nou Gran Drac de dues rodes també, ben centrat el ben mig de la caixa de la T5, en tot cas tot a punt, ara faltarà veure si també tot queda aquí, és a dir sense l'entrada del Gran Drac, o si disposarem d'un primer Gran Drac d'aquestes característiques. El treball en aquesta direcció està fet, seré prudent, una part d'aquest, perquè si bé l'estiu passat a una anada al Principat vaig agenciar-me d'un equipament complert d'estiu, ara no el tinc d'hivern, i fa uns dies que estic cercant les millors opcions, veurem on ens porta. Com amb els Hirzl, la pell de cangur la protagonista, increible, molt interessant també, molt. 

En tot cas la nostra logística d'una nova participació  a una nova cursa de SOLOS està a punt, que sembla poc, però per a nosaltres requereix d'un treball previ important, notable, diria que en segons quins aspectes decisiu, falta de fer venir quatre llums Sigma de casc, per prudència, no per necessitat, perquè els Karma porten anys obrint camí a les nits de Finale, i penso que toca fer millora, veurem perquè els nous no porten la bateria a part, i això no sé què vol dir, d'entrada que si no aguanta tota la nit has de muntar un segon llum amb la seva bateria incorporada al mateix dispositiu, i això no en té res de fàcil quan estàs ficat al ben mig de l'aventura. 

La resta tot a punt, un detall, nosaltres dos no estem a punt, en cap cas, sí que de posar-nos en marxa puc pensar que ho estaríem amb certa dignitat, en tot cas si no per competir sí per gaudir de sensacions precioses mentre rodem a l'exigent recorregut. Crec que ho puc afirmar, perquè a cap edició m'ha semblat un recorregut simpàtic, a l'inrevés, és un circuit destructor de mens robustes, ja m'agrada, i tant, mtb, mtb, mtb. 

En tot cas ens ajudaria i molt l'evolució morfològica treballada durant els darrers més de dos anys concretament des dels inicis dels 2019, jo mateix seria com si a l'edició del 2009 hi anés sense bike amb tots els plens fets, i sense equipament, i la Reina seria com si hagués passat de lleona a jaguard, ha perdut potència i millorat la resistència, hem guanyat moltíssima elasticitat, hem descansat fins l'infinit, i a nivell de l'alimentació hem treballat més enllà de l'infinit esmentat, però el més important, el punt que ho vertebra tot que seria el 35.000 Km a dalt dels Dracs que no hem acumulat durant aquests anys, perquè són inexistents, i la bike ha estat testimonial. 

Amb aquests atributs són amb els que ens hauríem d'activar, si seran suficients, de ser, sé que sí serien suficients per fer una bona participació, la de les bones sensacions.

MTB, MTB, MTB. 

Regular )

Esperem, sí que entre els Dracs a punt sempre, el propers nous Dracs poc a poc cada dia que passa més a prop, els equipaments de gala també preparats sempre per poder fer sessions de 6/7, tot ajuda, molt.

Mentre mirem de ser-hi, de mantenir-nos dins dels Vols, la Transportadora ja que hi som, dins d'una revisió hem tornat a aprofitar i hem procedit un altre cop quasi dos anys després de la primera a per una banda imposar-nos certes reparacions preventives, i certs manteniments també preventius, vull dir res anava malament, al final vers a fa dos anys hem repetit quantitat, era necessari, de fet jo ja ho veia necessari a l'anterior adequació, hem esperat perquè els professionals així ho veien/imposaven, en aquesta ocasió mesos després hem perseverat nosaltres un altre cop i ara sí l'hem portat a terme. Aquesta actualització, aquest  punt esmentat veurem si finalment obrirà la porta a muntar el sostre llit, o no hi seguim com fins ara però amb la Transportadora actualitzada un altre cop de forma important. 

MTB, MTB, MTB

Tres Vols )

Tres Dracs diferents, dos de ferro i un no, dues combinacions diferents.

Plats de 28, 32 i crec recordar 38, de titani el primer i els altres dos d'alumini, i cogs de titani a dues, i un de cromo, dels dos primers un és una joia,  i no és una metàfora, aquest el porta la The Motivator )

Rodes, les tres porten diàmetres diferents, com sona, 26", 27,5", i 29", dues amb boixa específica single, DT240 i una Hope, 

Frens no coincidents, XTR, XT, i R1.

Crankset, XTR les tres.

BB, XTR tots.

Pedals, XTR dues, i 520 la tercera.

Seient, dues amb Tune, i la darrera SLR 135 g. dos d'ells molt treballats, molt, 

Pneumàtics, les tres la mateixa marca, Maxxis,  i dues mateix model, i també d'ampla dues de coincidents, les mateixes a 2.35, Ikon, EXO, 3C, TR, i una tercera no, aquesta darrera va amb Ramble, una via nova des del 2018.

Manillars de titani les tres, Moots, totes amb reductors.

Direccions,  King una, i Cane Creck les altres dues, una la 110, i l'altra no ho sé, va costar localitzar-la sent integrada.

Brides de seient Hope, Thomson, i PhilWood.

Porta bidons, tots King Cage, uns de titani, i els altres de ferro. 

Potències, Thomson, Roox, i Syntace.

Llums, totes amb Sigma, i ara que torna a haver-hi Busters torna a ser la marca de casa quan parlem d'aquest component.

Bosses portaeines, i bosses de la pipa de direcció, totes elles Deuter.

Després de sortir amb les tres bikes, aquests darrers tres dies, dues anaven baixes de tija, la Lynskey ara no, les altres dues sí, curiós perquè no són components que mogui per cap motiu, la Lynskey que és la que ha anat sortint des del 2019 quasi sempre tot i que de manera molt intermitent, esporàdica, també he tingut que anar pujant la tija d'aquesta, sobretot perquè si bé perdre la forma, la que tenia, a dalt de la bike és difícil d'acceptar, cert, però per altra banda ha sigut molt positiu perquè la meva flexibilitat ha millorat de manera inversa a la pèrdua de forma. He de pensar que per aquest motiu la tija no para de quedar baixa, que bé que d'entrada sigui per aquest motiu. La base de la pèrdua de l'elasticitat, una preparació el 2017 i el 2018 d'una extrema intensitat, molt atractiva també, diria fins i tot quasi adictiva, interessant però en cap cas ara passats els anys ho valoro com a positiu, i adonar-nos després dels podis del 2018 que les horroroses sensacions a la nit d'aquella edició a Finale eren un indicador clar que quelcom no estàvem fent bé, ens hauria ajudat a Fort William aquell mateix any, a on a ben entrada la nit la situació es va repetir encara de forma més extrema. No passa res, o sí i cal centrar-se en valorar positivament on som avui ))

A Montsoriu, és a on érem avui vull dir, unes noves protagonistes, les Trabuco ho han impulsat, i tant )))

MTB, MTB, MTB.

Descans )

Des del darrer confinament nocturn que no hi ha hagut Vols, no únicament per aquest motiu, però sí que també per aquest, i tant.

Mentre això pasava tres Dracs han estat revisats, i per a un quart han arribat alguns componets nous.

La Vicious porta pneumàtics nous, i no recordo si vaig compartir que els frens R1 ara ja estan perfectament ajustats, també porta un cog nou, ara no recordo tampoc de quantes dents, però la relació ve a ser un 38/20, i 38/21 per la Spot Brand, en el meu cas per un estat de forma singular destinada aquesta relació únicament per la ruta passant per Blanes. Ho escric i em ve el cap l'anada d'un estiu passant pel Palau Sant Jordi, OMG. També la Vicious i la Spot Brand porten ja la brida específica per la potència on el Garmin hi queda perfectament ubicat-protegit, i també les dues han rebut un element de la casa PhilWood, tot i que l'hauré de tornar a demanar perquè no vaig prendre bé les dades que necessitàvem, no passa res. Els pinyons nous també requeriran d'una segona comanda, i tant.

He de demanar els pneumàtics idèntics de la The Motivator, per a Longboard, a veure, encara no ho he fet perquè estic preparant una comanda més gran per evitar visites repetides el Mirador i així miro d'agrupar-ho tot, fet que ho fa una mica més laboriós.

Les dues bikes de titani ara porten a l'interior dels cranksets les tires per reparar el Tubeless, prou bé, un conjunt la de la Reina, i un segon conjunt la meva )

Dubto si fer venir forquilles de carboni de 1,1/8 amb QR, i muntar-les a les diferents pipes còniques de les  properes noves bikes tapered, amb un reductor,  a veure que decideixo finalment, les rodes que tinc crec que poden passar totes de 15/100 a 9/100, però sembla que no hauria de ser, el fet ve motivat per l'alçada d'aquestes forquilles, que les que m'anirien bé de 600-700 g i >470 mm no van amb eix de 15. Curiós el patró 110, jo no hi sóc ara per ara, clar que nosaltres sempre tardem més a les primeres deu voltes, que són moltes ho sé, però sempre ens ha anat bé seguir aquest patró, crec.

En tot cas la Vicious està a punt per portar el genet a un primer Vol de certa durada, el què no sé és si el genet està a punt per portar el Drac a fer un Gran Drac, bé sí que ho sé, no estic en cap cas a punt, en cap cas, això sí les ganes hi són, ahir mateix a tocar de les deu de la nit hauria sortit a fer un breu Vol darrera del Mirador, hi vaig pensar, ja hi aniré a una matinada, no sé quan, però a la matinada, i dit i fet perquè avui a les quatre tocades ja estava dret, sorprès perquè a aquella hora havia dormit menys de cinc hores, però és que ha estat immediat,  la pensada en aquell instant ha anat en la direcció que millor sortir encara que molt pausàdament tot i no haver dormit totes les hores que caldria, que no pas passar un dia com l'anterior amb les ansies de fer-ho, i un cop equipat de gala prepararant la primera cafetera del dia, encara estava valorant si realment avui hi hauria Vol, el cert és que no me n'he adonat que ja era un altre cop al Mirador havent fet un Drac amb un temps molt breu, o això m'ha semblat, curiós perquè abans del trenc d'alba la bike i jo ja estàvem un altre cop ben protegits al Mirador. 

Avui mentre tornava cap al Mirador he fet una descoberta amb els Sigma, i és que el puc posar en marxa  i apagar via el botó a distància,  sempre des de l'arribada d'aquest nou model, ara ja caduc, ho feia primer via directament des del llum, per després ja sí procedir a seleccionar les diferents intensitats mirant d'estaviar el màxim de bateria des del botó ben situat el manillar Un descobriment molt pràctic, perquè ens evita de deixar el manillar puntualment, prou bé, millor dit, molt i molt bé. Si aconseguim mantenir els Vols, els llums actuals hauran de cedir el pas a un de nous, segurament els Vilma, una llàstima si penso en aquests Sigma, perquè han fet una campanya breu, durant dos anys i prou, però les bateries les hem utilitzat durant la pandèmia pels mòbils de manera continuada, i he perdut el control dels cicles de càrrega que porten actualment, veurem si ens decidim per fer venir noves bateries i prou, perquè les òptiques dels llum de manillar són relativament molt noves, però l'import de les bateries i prou no sé si compensa els riscos, i més perquè la fiabilitat d'algunes unitats de llums Sigma no ha sigut massa bona, a l'inrevés. En tot cas li vaig donant voltes a aquest punt.

Tinc molt ganes de sortir amb la Vicious a fer un primer test al Baix Montseny a una de les anades de cada dia, veurem, veurem. També estaria bé fer-ho per fer una breu visita al segon Mirador dels Dracs, però la Pedra de l'Encant ara per ara no és el primer destí, o això sembla indicar el moment ))

MTB, MTB, MTB.

Dins de la calor ))

I fa fredor, dins del Vols a trenc d'alba, que bé, que bé, que bé. Ara fa unes setmanes que les breus aventures a les matinades van caient ara sí ara també i a on les sensacions dins dels Vols han anat millorant cada dia. Dues setmanes impecables, i una darrera per omplir l'expedient, o això sembla, cert també que no aconseguim descansar bé, i les matinades tocades les quatre no ajuden, sí que ho fan les sensacions a dins del Drac, i tant, i tant ))

Les dues bikes i els equipaments nostres ajuden molt a que tot rodi prou bé, és tot més fàcil, i ara ens fa molta falta, sempre ens en fa, però ara més. 

Pugem cap el punt més alt del Drac a 14°C, arribem a casa a 17°C, els darrer deu dies sempre abans de les set del matí, i a on mentre fem els estiraments sonen les campanades.

Cada dos tres dies abans de sortir passo una lleugera aspersió d'aigua els dos Dracs, molt lleugera, i netejo plat, pinyó i cadena, cada dia reviso la pressió dels pneumàtics, i cada dia anoto a cada bateria l'autonomia que van acumulant hora darrera hora. He de revisar-les varies vegades totes, ara he finalitzat la primera parella, i he muntat la segona, a veure a on som amb aquest segon joc. El primer ha anat aparellat, a veure el segon.

He fet comanda de consumibles, i alguna cosa més, líquid segellant, eines multifunció, bosses per portar-les, passadors de ferodes de R1, pneumàtics TR, EXO, 3C, una eina per desmuntar el pinyó amb el Gates, també components de les vàlvoles UST, i crec que també una base per potència pel Garmin, aquesta per la 26".

Ja us vaig comentar que havia fet venir un ENO, ara he de valorar quines llandes han de ser la parella de ball, del WI i quina boixa ha de dirigir el Drac, els radis seran els Aerolite si encara es fan en 26". També valorar si Gates o no Gates, segur que serà via un pinyó amb trinquet intern incorporat, perquè així ho requereix l'ENO ))

També estic valorant de muntar un segon joc de rodes single speed específic de 26", perquè un dia les rodes de l'On One dirant prou, i els radis són massa específics de Shimano per poder tenir continuitat. Crec que unes Hope Single serien les ideals per a una bike amb un llunyans però en definitiva, origens UK.

Avui a part del Vol de matinada he tornat a sortir passades les primeres hores, i he de dir que l'On One ha de millorar els seus components per acostar-se a l'ergonomia dels dos Dracs principals, una potència clàssica Roox l'element en discordia, certament. Però una On One amb una Roox havia de ser un conjunt destinat a mantenir-se, per poder ser necessitaria un manillar a 12°, i avui no hi tinc accés.

Cerco unes gomes encara més rodadores que les Rambler, per la Vicious, i si funcionen, també aniran a la Longboard, també una mica més voluminoses, i no és en principi una contradicció.

Les noves bikes, aquestes estan a punt de tornar a ser les protagonistes del ball, a veure, a veure.

La Transportadora va requerir d'una breu intervenció al pneumàtic posterior dret, i ara en requerirà d'una segona, líquid hidraulic de direcció, ara primer fer nivell i d'aquí a res substitució, també aprofitant cauran les corretges de servei, i la revisió general que toca per quilometratge, que per primera vegada en 190.000 Km l'ordinador sí m'avisa correctament, bé tot requereix del seu temps, valorant aquestes darreres setmanes si afegir o no el sostre llit, de fet hi tenim quasi el cap a dins, si la direcció es recondueix serà el pròxim que fem, si no ens ho repensarem. 

Avui he anat a portar a fer revisió del Gran Drac més esportiu, a dins hi he portat l'On One, per evitar d'utilitzar un servei privat de tornada al Mirador, ara torna a anar amb la DT455, llàstima que no he revisat bé els pneumàtics i anava altíssim de pressió, tot no pot ser, oi?

Repassant ))

Roda a roda, encara no component a component, serà, espero, però encara no, però sí a cada roda de les bikes muntades, especialment les dues de titani, i certament les dues de ferro són les que em tenen més concentrat perquè aquestes han de ser redefinides en part o mantenir-se a on són perquè feien una funció, que ara no fan és cert, també que cap dels Dracs està en una situació diferent, però les de cromo estan siguent les protagonistes.

Passats els dies la Vicious no està muntada, un plat i un crankset no coincidents la mantenen aturada, ara bé deixar-la amb les Rambler un altre cop podria ser una opció, i passar el cog a 25 també i deixar la corona gran conflictiva fent aquip amb ell, una possibilitat, i tant, i tant.

La brida del ST de la Vicious està venint dels USA, en venen dues doncs és prudent que la Spot Brand també la porti nova, si la Thomson de la Vicious es va esquerdar. Però mentre això passa la vàlvula de la roda davantera de la The Motivator s'ha trencat, he de substituir-la, el fet però és que desllantar-la té el seu què. 

Estic valorant el tema forquilles de les bikes noves, i el motiu que m'ha proposat fer-ho és molt guapo, i tant ))

En una propera intervenció anem a per compartir petites aventures que van fent el seu tram.

MTB, MTB, MTB. 

Segellant ))

El què ahir vaig introduir a les quatre bikes, dues de ferro i dues de titani, les dues darreres fan por, no entenc com les hem pogut definir-conceptuar d'aquesta forma tan agresiva, en tot cas ahir va ser fàcil afegir líquid segellant i fer un primer Vol, a on va anar molt bé, no sé quant de bé perqué a això únicament ho serà de cert si els Vols agafen una regularitat, de moment aquesta matinada no hi ha hagut repetició, a veure aquest vespre. 

Jo aquests darrers mesos ho he intentat tot, si més no tot allò que m'ha passat pel cap per mirar de ser regular en les sortides, en cap cas ha funcionat, i no passa res, sí però que constato que aquesta és/era la situació, crec que el moment sense ser determinant, ho és de decisiu, dubto perquè previ a aquest ja no hi havia forma d'establir regularment els Vols )

Ahir va caure un Drac, prou bé, les dues bikes podríem dir que impecables, a la ja baixa pressió de pneumàtics va caldra però baixar-la encara una mica més, vaig aprofitar per ajustar-ho arribats al punt més alt i llunyà del Drac, previa a la baixada més llarga. Més còmoda ahir a sobre de la bike, tampoc molt, però millor, la Betty de 10/10, mesos sense rodar i com si res, sí que és cert que la nostra constitució no sé bé en quina direcció, però sí que s'ha alleugit molt, vull dir de diferència de la màxima a la mínima que he presentat abans del 2019 sempre estic entre sis i deu quilograms menys, és que no puc considerar dades de rodar passat el novembre d'aquest anys que esmento. 

Anàvem equipats de primavera, amb les dues Xenon paravent, i una tèrmica de màniga curta de 150, Gore C7 jo, i Hirzl d'estiu, calçats de cursa, mitjons de mig temps, i no ens va sobrar res, Pearl Izumi pirata, Alp-X 2in1 amb camals complerts jo. 

Alimentació durant les dues hores, un bidó de 750 ml amb sals al 4%, del que no en va quedar quasi ni una gota ))

Eines entenc que totes, des de la darrera sortida-revisió, no ho he tornat a revisar, en tot cas entre les dues bikes entenc que portem de tot. Llums tots, ara els del darrera reposicionats a la tija rígida per no ser des del novembre del 2019 telescòpica, hauria de tornar a ficar els portabidons del ST al seu lloc, però m'espero, no sé si tornarem a les Thomson telescòpiques, que crec que no, però per ficar-los al seu lloc d'origen hem de passar pel taller a posar reblons nous, i ara per ara és un risc menys si ens evitem aquest pas. Seguim amb Ikon TLR EXO 3C 2.35 darrera i Ardent Race davant, conjunts de rodes les DT amb boixa específica Single Speed, Aerolite i Arch, cal posar remei a les puntes dels manillars Moots, i aconseguir 12° sí o sí, poc a poc, des del 2017 que tinc el propòsit, poc a poc. 

MTB, MTB, MTB.

Rellegint aquesta intervenció ara passades les setmanes ja puc compartir per allò que una flor no fa estiu que no hi ha Vols ara per ara, mtb, mtb, mtb )))

De gala ))

No és una frase de casa, sí apreciada a SV.

Sense Vols de fa mesos, avui mirava un video de la WEMBO del 2017, a Finale, i quasi que les emocions m'han portat a experimentar un xoc d'alegria ))

Nosaltres hi érem, i de fet fins a la darrera participació a l'edició del 2018 vàrem ser prou competents en aquesta disciplina. Ara ja fa més de dos anys, OMG.

Mentre no hi ha sortides, mentre tinc les bikes i els equipaments a punt, us vaig esmentar que estava fent venir diferents armadures de gala però en aquesta ocasió 100% de carrer amb clares reminiscències ciclistes, en aquells moments, pantalons, samarretes, i camises de màniga llarga i també curta, amb les corresponents jaquetes, tots aquests equipaments específics de carrer, però confeccionats tots i cada un d'ells per marques ciclistes. Em faltava però part del calçat, tinc de fa dos anys tocats dues marques que m'havien proporcionat diferents opcions per a ús específic de carrer, i ahir en vaig fer venir una tercera, d'aquesta darrera espero millorar en l'aspecte de la comoditat, perquè per exemple les diferents Lake que tinc del primer segon són dolces i amoroses, excepte si són negres, però les crec recordar 30a aniversari són inicialment dolces de portar, per passada la primera mitja hora no ser tant com semblava durant els primers minuts, no diré incòmodes tampoc, les dues versions en negre però són rígides tant que poden arribar a generar cert temor sols de pensar-hi, i tant, les Pearl Izumi bé, no diré tampoc molt bé. Ara els dos parells que venen són per un ús mixte, bike i carrer, com sona, jo únicament les vull pel dia a dia de carrer, perquè les Màquines  de Prosperitat no requereixen d'haver d'anar amb la mateixa precisió que els seus propis mecanismes interns dissenyats i construits des del Mirador, i en aquest nou format, també tenim nou requeriment de com poden ser de com han de ser les noves armadures de gala per a l'ocasió, entenent que tot i ser de carrer  sempre segueixen sent  armadures de gala i per tant referides a bikes, que bé, que bé, que bé ))

Aquestes noves adquisicions dubto de si 500 g. la parella és molt, no ho sé, i que la sola és considerable, espero siguin prou dúctils i no tinguin un comportament com les diferents Lake negres que com us deia són realment exigents, si les de MTB fossin així no formarien en cap cas equip amb els equipaments de gala actuals, mare meva.

Estic perseguint els Gates amb una pinyó i boixa podria dir diferents, a veure si em surt bé i puc comparti-ho properament ))

MTB, MTB, MTB. 

Impacient ?

No, crec que no, ganes de refer, de promoure una notable evolució de la Vicious )

No sé molt bé el motiu, però porto dies mirant corretges, mirant ENO's, Phil Wood's, sense molta determinació però, però amb constància, més encara, que penso és un mix més agradable, a on ho faig equipat en el dia a dia quasi el 100% de referències ciclistes quasi inapreciables però presents per qui conegui una mica, o amb certa profunditat el sector, aquestes armadures de gala excepcionals per ser per a un ús específic de carrer les vaig fer venir una mica per fer-me memòria que tot i ser ara lluny dels Vols, tenir present que hi va haver Vols, i que sempre cal pensar, o per a mi està bé fer-ho en el sentit que podran tornar a ser, i tant, i a on rememoro amb puntuals però intenses imatges de Vols entre gegants de granit, entre el ara ja sí segon Mirador dels Dracs, i a on hi reposen una modesta representació, cert, i que será motiu segurament de properes aventures, que bé, que bé, que bé. Aquest segon Mirador té una cararcterística que sobresurt sobre moltes, o dues, dins que els dos Miradors són tallers de màquines de prosperitat, a aquest segon és específic d'aquest to, és a dir hi ha quatre espais diferents, tots ocupats específicament per professionals, a on nosaltres en tenim un, i el segon aspecte a remarcar és que té molta, molta llum a cara Nord, és a dir d'entrada no genera cap to d'excés que ja està prou bé ))

Un entorn proper de risc, dins d'ell? podria ser, podria ser, tot i pensar, sentir que estem distants la proximitat dels singulars contagis ens envolta fins el punt de ser-ne possibles, veurem, veurem, el neguit de mentre ens implica en potser en excés, en tot cas millor ser prudents, oi?

Refer el concepte de les dues bikes metàl.liques, passar-nos a artesans dels components, un White Industries, Phil Wood, Paul Components, aquest darrer ja em costa més, totes però semblen ser bones opcions, avui penso que són oportunitats més encertades a les seves arrels HM, però siguent vies totes tres, tenint destinacions diferents fet que comporta també de diferents seleccions de possibles, més que provables nous components. WI em fa dubtar per no proposar Hollowtech 2, i els antics eixos tot i que no són, són, crec, crec perquè avui hi anem de cara ))

Cal profunditzar sobre aquestes qüestions per ser un tram interessant, i un cop dins d'aquestes ja és obligat fer-ne campanya, ser-ne protagonistes entre tots ells, en cap cas sense la seva absència, o això penso, també ens sobrevola l'opció automotiva, però entre els 104 i els no BCD estic més pels darrers, més net, més sinuós, entre, mentre i durant, en tot cas que bé aquest pensar, que bé ser-ne part, o i tant ) ara passats els dies ho rellegeixo i el mot automotiva ni idea a què fa referència )

Sense haver de ser eficients les dues iron bikes ara ja podem deixar-nos anar, els XTR, si no són frens i perquè no fins i tot pedals, permeten aleshores doncs opcions brillants, segurament poc pràctiques, cert, segurament millor, per què no? Si les DT no calen les propostes tenen una magnitud que enlluerna, de fet mentre escric aquesta intervenció estic certament impressionat pel tipus de contingut, pels components protagonistes que impulsen les dues joies del Mirador, perquè són elles les promotores de tan bones pensades, mtb, mtb, mtb. 

Calma )

Bikes aturades, sense Vols, dins dels Grans Vols, sí, però esperant prudentment entrar a dies més propers a la primavera, o això penso ara.

Fa dues setmanes vaig treure l'equipament d'hivern que faltava per despertar, renoi, i crec que tornarà a les seves caixes sense have sortit ni un sol dia, prou bé.

Avui a primera hora he coincidit amb dues persones del tram gimnàs, i clar m'han vingut moltes pensades, moltes, totes i cada una d'elles enfilades a un turonet de bones sensacions, molt bones. Bàsicament la pensada és, des de finals de 2018 que no paricipem a cap aventura SOLO, és a dir fa més de dos anys, i tot i un 2019 aturats, un vint mantenint a mínims però mantenint, estic molt content del què entenc està per venir, sempre insistint mentre faig referència a Vols i Grans Vols, en cap cas en el millor dels casos a l'extrema situació d'aïllament que vivim. 

Estic valorant si portar a terme unes breus però significatives millores el Gran Drac més nou, veurem. 

Estic mirant quines peces em falten de l'Ibis, i de les altres dues bikes pendents de muntar, dubto perquè no sé massa bé per fer el què, com a objectiu vull dir, i en tercer lloc tinc una pensada preciosa per la Vicious, a veure, a veure )

He adquirit diferents equipaments de roba que m'arribaran avui segons DHL, específics per a treballar al taller que encara no tenim, però que crec que disposaré properament, i que tenim previst que sigui un espai per a fer els manteniments de Dracs i Grans Dracs, de fet l'espai el tenim fa dos anys, però ha anat passant el temps i és ara que li estem acabant de donar forma, a veure, a veure. 

La roba és fabricada en principi per uns americans, i el gramatge és pensat per evitar de fer-te mal si estàs fent tasques tipus dins d'un entorn indistrial, renoi que bé, que bé, que bé, oi? Quan dic treballant ho dic en sentit metafòric és que no vull escriure jugant, però seria el terme més encertat ) 

He agafat tres pantalons, tres samarretes de màniga curta, una camisa també de màniga curta, i una jaqueta, tot específic per a taller. També vull fer venir uns guants de la casa Sealskinz també de taller, però no aconsegueixo localitzar la talla, de la roba he demanat tot S i dubto també, no sé si m'anirà justeta, però és que la M quedava entre tres y vuit centimetres més gran, tot i que jo d'aquesta casa abans del confinament sempre anava amb M/L, i amb les camisetes crec recordar de fa més d'una dècada sí que portava la S, he apostat per tan finalment per la S, i si no sempre ho podré tornar. 

Fa un Sol que convida a fer, tot i que ahir sortint des de SV amb el Gran Drac més esportiu direcció el Baix Montseny sense aquest, amb unes condicions de molta humitat vaig fer una anada i una tornada senzillament memorable, no tinc mots que defienixin la quantitat de sensacions que van agafades de la mà d'aquest. En tot cas un cop som a on som gaudir és literalment un present que té tant de pes que no sé com expresar-ho, diria que no té valor perquè queda fora de l'escala coneguda per la part de dalt, per la part alta d'aquest, i aleshores el mot valor no ho pot abastar en tota la seva magnitud, si parlem de sensacions, OMG. 

MTB, MTB, MTB.

I podem dir "no és fàcil" )

Cert, cert, dins de tot plegat, i a on les circumstàncies en proposen situacions de novetat darrera novetat, o això sembla, perquè aquesta intervenció ho qüestiona de soca-rel, el què no posaré en entredit és que des del març per el Mirador aquesta situació és totalment inèdita, dit això tornem a la meva exposició.

El fet és que el fer prudent pot anar agafat de la mà del fer lent, a responsable hi pot anar també agafat a estable, així dins de la lentitud i dins de l'estabilitat definides des del Mirador per dirigir-se a perdre la lentitud, i també l'estabilitat cal proposar la necessitat d'haver d'enfocar situacions noves constantment, jo avui considero que distanciar-se de la prudència i de la lentitud no és un tram a considerar, és una opció entre moltes, cert, cert, totes respectables, també. 

Sense anar més lluny, poc a poc he anat aturant l'arribada dels Grans Dracs de dues rodes, no deixat de banda, sí mentre no sigui més entenedor per a nosaltres el tram, que no es tracta de res més, que sigui un tram pausat, de qualitat, i amb presses aquí on som no hi ha la possibilitat de gaudir-ne per a nosaltres, crec, crec. De mentre frenem aquesta aventura, aprofito per seguir amb la millora del Gran Drac més esportiu, el més nou dels tres, que aquest a diferència dels de dues rodes sí és una realitat de quasi ja fa ara dos anys, i a on ara estic a la recerca del model de casc més adequat, que ja en tinc de cascs, és evident, però n'he de seleccionar un de nou que a mi em doni la sensació que és l'específic per rodar dins del circuit ara sí ara també amb aquest Gran Drac tan singular, que no crec que sigui el recorregut que finalment portem a terme però que fer-ne els preparatius, dedicar temps a la preparació, les sensacions mentre ho fem són molt guapes. Ahir llegia sobre les característiques de construcció del casc, sobre aspectes de les diferents possibiltats de les ulleres, del pes, dels materials, i mentre m'informo d'aquests aspectes tot roda prou poc a poc com per sentir-nos bé, aleshores un cop dins d'aquesta bona sensació que finalment no entrem a rodar dins d'un circuit amb dos Grans Dracs no és important, si no que mentre ens preparem per fer-ho ens ho passem d'allò més bé és el què sí paga la pena. Si és o no una bona pensada? ho puc aclarir, és prou bona, la millor? no, no ho deu ser, el fet és que no cal que sigui la millor d'entre totes si tot va de bones pensades, amb que sigui prou atractiva, prou positiva ja fa que sigui l'opció a la què dediquem el nostre temps sense masses dubtes, o part d'aquest, que els dubtes siguin sempre un aspecte a tractar des del Mirador ho relaciono per sort amb que els peus els tenim a terra, o propers com a mínim. Un altre aspecte dins d'aquest punt són els dubtes lògics si d'entre totes les pensades a portar a terme, si d'entre els diferents projectes de Dracs, i dels diferents Grans Dracs, podríem estar portant a terme d'altres propòsits més positius encara en lloc d'aquests, temes més competents per a ser portadors de més qualitat encara en el dia a dia, i he de dir que sí, que segurament, segur que sí, però com deia l'àvia "qui fa tot el que pot...".

I així anem gestionant, anem gaudint cada minut del dia a dia, a on ara mateix Dracs, Grans Dracs i Transportadora van siguent els portadors d'una part de les bones sensacions del Mirador, també les diferents màquines de prosperitat, també el projecte de tenir una segona base des d'on treballar la millora de les accions de precisió a portar a terme sobre aquestes darreres i darrerament també valorem la possibilitat que acollissin a parts dels protagonistes dels Vols. La valoració de cada un d'aquests aspectes esmentats concentra els nostre interès, la nostra atenció. 

Sembla que la Transportadora de Dracs ja funciona correctament, avui anant al Baix Montseny ho corroboraré una mica més, i si durant les properes jornades es confirmés que la protagonista de portar a terme els Vols està prou a punt, perquè mai està del tot a punt, aleshores obrirem la porta a estudiar el punt que ja us vaig esmentar de si incorporar un sostre llit, també de si afegir la possibilitat, la prestació de poder arrossegar un remolc per a Dracs, i Grans Dracs, per segons a quins temps entenguem que estem poder entrar a un circuit itinerant a on ser-hi sigui en si mateix el contingut i el continent a l'hora, renoi ho escric i estic emocionat, que bé, que bé, que bé, oi?

Ahir a la nit l'Ibis era una de les bikes que més em venia el cap, d'aquesta en tenim el quadre, les rodes, els pneumàtics, la direcció, la tija, el seient, el crankset, el BB, la potència, dubto de si ja tinc el manillar definitiu, no tinc clar si he d'insistir amb l'opció Moots, en tot cas el tenim, tenim els frens, també  millorables, però els tenim, així com el pinyó, el plat, la cadena, i em falta la forquilla, segurament l'opció dfinitiva sigui l'Enve, els pedals, que seran els XTR, i crec que no em deixo res, que tampoc és important, oi que no? La forquilla Enve torna a ser finalista, estic entre ella i una segona opció perquè estic considerant com respectar una de les dues geometries originals que proposa el fabricant, concretament la de 100 mm, però he consolidar que ho estic calculant dignament, no diré bé, en cap cas, en cap cas. Si us hi posessiu vosaltres a mirar-ho no us en sortirieu perquè no us estic donant tota la informació, vull dir si l'Enve fa 470 mm. amb 100x15, i el mínim per aquest quadre són 490 mm. crec recordar d'entrada modifiques en quasi 2° la geometria, que és una modificació notable, i també l'alçada del BB, que queda perjudicat significativament, però no és la realitat de la nostra Ibis, però aquesta ja seria una altra aportació que avui per avui la deixem de banda. En tot cas aquestes eren les meves pensades ahir el vespre amb l'Ibis. I ara també recordo que ara l'Enve nova és crec recordar més alta, uns 490 mm. i de 110x15, o no i és una opció més i prou, és que a 110, com a 148 jo encara no hi sóc, no per res més que pel fet de no tenir pressa, anys no és prou per ser-hi, i no crec que aquesta afirmació sigui sorprenent a aquest espai. 

Sobre els Vols, encara no hi ha retorn, i he de dir que aquests dies mentre no estic a dalt del Drac pensava en les ganes de muntar la Yeti ASR-SL amb l'opció de 120 mm. geared i sortir a veure quines sensacions tenia, el fet però és que són pensades, no propòsits, perquè geareds les relaciono amb botigues físiques, no sé perquè doncs els darrer nou Drac muntat aquest 2020 no és single speed, ha estat muntada 100% el Mirador sense requerir de l'ajuda d'aquests tipus d'establiments, sí que l'Ultimate del darrera requerirà de retallar el cable, i també purgar, i avui per avui no estic gens motivat a anar-hi, però fa més de nou mesos que està muntada a punt per ser estrenada i no ha rodat ni un metre, vull dir hagués pogut anar a la botiga i avui la bike nova seguiria aturada, millor així, millor així, i tant. Valoro per evitar el tema d'ajustar l'allargada del cable de fre si comprar uns frens SLX o similars amb l'allargada correcte ara que sé quina és, en tot cas les possibilitats hi són, això és positiu. 

Sobre els equipaments, de poc podria anar quel els d'hivern no surtin de la caixa on descansen des de l'hivern passat, perquè fa quatre dies que els migdies tornen a tenir temperatures prou suaus com per poder rodar equipats de tardor, i a més la ressentida lumbar dreta em proposa d'esperar a requerir els equips de primavera, i jo no ho veig malament avui, ara, a veure que penso els propers dies.

MTB, MTB, MTB. 

Caminar cap a una bona direcció ))

Durant aquest darrer 2020 han vingut tres direccions per les tres bikes pendents de muntar, i unes Lake per gaudir del tram, les primeres indiquen la direcció, i les Lake ens hi porten :-)

Curiós que no tinguem més novetats pel què fa a Dracs, ni a Grans Dracs, sí que durant aquest 2020 la Transportadora ha sigut revisada, posada el dia de dalt a baix, i de fet encara estic finalitzant-la, i no té a veure únicament en que té els seus anys que també però curiós que estem repetint reparacions derivades de les operacions fetes pel taller. També cal esmentar que el reacondicionament ha sigut tan extens, s'han reparats tantes coses, posat tantes peces noves que veig raonable que ajustar-les correctament totes requereixi del seu temps. 

Ara en una breu estona tornaré a sortir amb el Gran Drac esportiu directament cap el Baix Montseny, fa un dia humit, cert, una mica com ahir, i les sensacions pilotant aniran totes i cada una d'elles vestides en mode prudència, i tant, i tant ))

Ahir el vespre vaig repassar les pressions de dos conjunts de rodes, un mix de Crest i Flow, no sé molt bé el motiu, entre ells que la Vicious i la Spot Brand recuperaran la seva versió més extrema de MTB, crec, perquè ho escric i visualitzar una ruta de les sogres em treu un somriure, i tant, i tant, quantes vegades no he publicat des de l'extrem del port de Blanes, o des del Palau Sant Jordi, OMG. Cert que avui no podria repetir aquestes distàncies, tampoc està permès, cert, cert, però físicament tampoc està avui el meu abast poder-ho portar a terme amb certa dignitat, he de ser prudent i tocar de peus a terra, a l'hora que la determinació i la constància són els pilars per poder repetir-les en un futur, i si per confinament no podrà ser, doncs que quedi resumit a aquest condicionant i prou, per tan tinc coses, propòsits molt interessant a portar a terme, oi?

Curiós ara a les tres tocades de la tarda venint del Baix Montseny passant de tornada proper a Torrentbó ja en tenia prou, quina tensió pilotar, renoi, renoi, renoi ))

Tampoc ajudava portar el calçat Pearl Izumi, no sé perqué, excessivament gruixuda la sola, no ho sé, en tot cas sí que m'ha ajudat notar un cert aire fresquet rodant a baixa velocitat sempre, com sempre.

Amb tensió m'agafa un punt intens de calor que implica de tenir una certa incomoditat, i que quan entro a aquesta no estic gens a gust. A un altre moment, a un altre espai, si es donés el cas a un altre Mirador lluny de l'actual entraria més en detalls sobre aquesta extranya sensació, però on som/sóc ara cal ser prudent i respectar aquest grau de descripció, i tant.

MTB, MTB, MTB.