Socks )

Bé, mentre esperem que la disponibilitat de les segones S-Phyre sigui, jo ja disposo de les dues parelles, mentre esperem fa uns minuts els mitjons ja són més propers a ser una realitat perquè ja he fet la comanda, dubtes i tant, perquè fan 15 cm. de taló a turmell, veurem, jo els veig molt alts per no anar a lluir, vull dir per segons quina disciplina, i segons quin nivell del biker que sobri alçada no és un problema, a mi personalment m’agraden més, i penso que quan tens un super nivell he de pensar que pots amb tot, però per a nosaltres que ens de veure dins de les voltes amb aquests no ens podem permetre de cap llicència d’estètica per excés, no sé veure la funcionalitat, que segur que la té, segur,  i en el nostre cas també que turmells excessivament tapats amb altes temperatures no fan un binomi que en tingui bones experiencies, en cap cas. 

902+190

Altres punts determinants des del Mirador, els pneumàtics, on avui Maxxis amb els seus Ikon EXO 3C TR, per a condicions de sec, tot i que nosaltres els utilitzem per a tot, a on amb aquest model en sec tenim un pneumàtic prou rodador, amb un comportament en curva digne, amb un funcionament en baixada de cert control, sempre en aquest tram que cuidis i molt el manteniment adequat de les pressions, i un darrer aspecte però no menys decissiu amb un pes força contingut, la boixa del darrera, avui DT240 SS, la davantera la 190 de la mateixa casa,  per la seva extrema fiabilitat, i a on sense ser les més lleugeres, són molt lleugeres, aros avui NoTubes Crest, érem de Mavic on les seves boixes del darrera ens van fer fora, com els  seus radis plans, esmentar que els seus aros eren els millors, avui ho desconec, com també desconec  si ara les boixes van molt bé o segueixen anant bé i prou, érem també d’aros DT i el seu mal funcionament en baixada amb pneumàtic UST, per les pèrdues sobtades d’aire ens va fer caure a NoTubes, ara em consta que aquests darrers ja funcionen 100% bé, i estem rodant amb una roda molt especial d’ells, però en tot cas el seu dia no ens va funcionar prou bé, i la darrera extensió nostra, la del calçat,  avui per avui estem decidits per les Shimano S-Phyre, venim de fa uns anys  quan parlem de rigidesa de les MT240, dos panzers, i ara estem amb aquesta nova generació, venim també de tram Fury de Mavic i de 10/10, i avui encara fan un equivalent que ja no és diu Fury però són germanes d’aquestes,  més recentment d’Ultimate i també molt bé, avui diria que per la nostra disciplina de les millors per a mi, si no les millors, vull dir que totes van molt bé, únicament que cada cerca de la millora ha comportat de l’arribada de nous models, dir també que les nostres necessitats van evolucionant,  i en darrer terme es entar els mitjons, on hem estat sempre utilitzant en Gore principalment, també Pearl Izumi, i Mavic els darrers anys, i ara motiu d’aquesta aportació, vindran els nous Gore i Mavic, i a on penso que seguiran sent els qui cuidaran amb les S-Phyre de la relació entre Dracs i genets, tots aquests avui han de ser, a part de tota la resta que ha de funcionar sempre, sí, però els esmentats per a nosaltres determinen bona part de la nostra lleugera diferència, el conjunt que manté genet i Drac en contacte amb el terra, a on com més ho cuidem millors sensacions tenim, des del 2009 amb l’entrada a casa de Sidi a on la millora per la rigidesa, per la possibilitat de regular el milímetre la fixació del peu amb el pas de les hores, i per un aspecte molt important també com ho és la lleugeresa que poc a poc sempre hem cercat d’evolucionar aquests elements, i a on per a mi les Fury van ser tremendes. 

Que la resta de detalls evidentment són també imprescindibles, i tant, sense anar més lluny, si una bateria no està en òptimes condicions, a mitja volta pot perdre de cop tota la seva càrrega a temperatures sota zero amb pluja intensa, i això comporta el què comporta, sense pluja a Stromlo va ser memorable per horrorós, o que el segellant dels TR no estigui el dia el mateix, però els primers que he detallat quan tot està a punt, a nosaltres ens donen l’oportunitat de marcar la nostra modesta diferència. Mavic i Gore els propers protagonistes, en el meu cas deixem de banda puntualment els Pearl Izumi per obrir la reobrir la porta a Gore, i els Mavic actuals donaran pas a la nova generació de la marca, sempre referits a estiu. Maloja un dels decartats, i els S-Phyre de Shimano també, i dins de la mateixa Mavic també n’he descartat, com també de Gore amb els C3, veurem. Dic  puntualment perquè si els nous mitjons o les S-Phyre no ens funcionen tornarem els anteriors, a Mavic a Pearl Izumi, i a les Shimano anteriors, com Giro, Mavic, i Lake, però ara no és a on anem, ara les Shimano els quatre jocs dos i dos per a cada genet del mateix model són les properes protagonistes. 

El 2018 tan a Itàlia, com a Escòcia, va funcionar tot, inclús la nova alimentació, fet que avui de poder, ho facilita tot molt, acumulant sortides tot enllestit i no hauríem de fer res més, que no serà, però de mentre és una aventura preciosa, i amb un punt de pla i baixada perquè com que tot està a punt des del 2018, res s’ha desgastat, aleshores excepte passar hores, hores i més hores dins dels Vols, a excepció dels consumibles que haurien de ser nous, rodats una setmana abans el què ens comporta de mesos, en ocasions d’anys, ara tot està el dia, de 10/10. Perquè sí, les S-Phyre, i els mitjons, són novetats, i aquests darrers veurem si funcionen, però un punt de mil,  i no haver de millorar res més té un punt extrem per senzill, super planer, costa d’assumir. Però el detall de ser a dalt del Drac també és cert que no és un detall menor, però com esmento ho encara moltíssim, molt, i si més no facilita ser-hi entre les millors sensacions, que ja és cap a on estem anant, millor dit ho diem, ho volem, crec, però no crec que hi estiguem anant si miro el 2019 especialment, ho treballem però cal constància, la que tenim ara, únicament que han de passar els mesos dins d’aquest estat de gràcia on som, i tenint molt present que el 2018 el què no va funcionar van ser el genets, vull dir, fins el 2017 oli en un llum, i a partir de l’entrada a aquest any la nova preparació indor del mateix 2017-2018 ens va deixar desorientats i sense Vols, així que sent fàcil ara per poder centrar-nos quasi exclusivament en sortir, evidentment que és el punt clau per tornar a gaudir abans, mentre i després dels Vols, i tant. 

En tot cas a partir d’aquí voler millorar altres aspectes és un fer, no una necessitat imperiosa. Avui la conversa per exemple és que sembla que no hi haurà avió com havíem decidit després de l’aventura del 2018, seguirem diem amb els desplaçaments de ser, amb la VW, o això  pensem avui, ara, i no passa res perquè aquestes valoracions avui ens queden molt i molt lluny, molt. En tot cas ara passades les hores rellegeixo aquests aspecte i jo crec que hem de deixar la Transportadora a casa i anar en avió si jo vull entrar el circuit fresc, i no totalment esgotat de conduir per tot el Vell Continent, fins el punt que em vaig acabar lesionant anant a FW 2018, i de quina manera. 

La  setmana que ve farem un petit pas per facilitar els Vols, les sobrecàrregues o quelcom que encara em genera incomoditats a la cintura amb el Grans Dracs no amb els Dracs, que us esmentava tot i rodar amb el nou super traje de gala, en són un dels motius d’aquest pas, estic segur que en aquest aspecte podem millorar molt, i molt. 

MTB, MTB, MTB.