13°C i reposant )

Ara mateix un bon Sol, intermitent però, i una matinada la d’avui, de pluja puntual, i a on cap dels dos moments ni migdia ni matinada m’han portat a sortir, i així estic des de dilluns, per diferents motius aparents però la realitat és que res és un inconvenient, però un vestit en forma d’una lleugera fatiga, sí, i una armadura, aquesta en forma d’un lleuger xafament, i sense el catalitzador dolç per un precís requeriment d’un necessari i immediat reajustament en l’alimentació, provocat aquest ajust per l’arribada d’una certa ansietat, a on una primera i moderada celebració entre calçots,  després d’aquest darrers tres anys sense fer-ne cap, m’ha obligat en aquest inici de la setmana 9 a restringir drasticament la ingesta del dinamitzador catalític d’aquests darrers dies, com ho és aturar els dolços i prodigiosos dàtils, i a on no passa res, mai passa res entre Dracs, també esmentar la pluja, a on aquesta plorada lleugera, i intermitent de primera hora indica la presència de molts grisos, preciosos tots, estem el paradís, però en definitiva aquí també hi ha grisos a part de ser també el color dels enormes mastins que ronden pel Mirador en llibertat com a destructors de murs que protegeixen com els nostres, i com sempre, no passa res, i a on la fredor imposa el seu calmat pols, i no passa res, i a on aquest tímid Sol molt puntual, ajuda, sí, sense ser avui, aquesta setmana prou catalitzador tampoc per poder ser nosaltres a dins dels Vols, i tampoc passa res.

Dilluns va ser un descans rar, dimarts va ser un estrany descans, també el dimecres per una vella-bella agenda pel Baix Montseny, i avui ja ho veieu, podria ser que la 9 sigui un altra cop un primer d’absolut descans de Vols, que no de picar pedra entre engranatges dins de les denses i a l’hora àgils Màquines de Prosperitat, aquestes no paren mai de rodar, mai, o això em sembla, i descobriré un dia que sí, i l'acceptació inundarà encara més i de cop aquest espai en forma de super llum, o de foscor hiper intensa, i no passa res, tampoc notaria res de cop, millor, perqué a l’abril farà un any de la finalització de la construcció d’aquest tercer Mirador i ara el contrast entre els diferents Fars, les diferents característiques entre ells, residencial, urbà i pagès, implica d’haver buscat eines de suport per sobreportar aquest tram 19-20-21-22 i 23, vull dir per bo tampoc t’adaptes immediatament en cap cas, en cap cas, sempre millor però aquesta opció de ser dins d’un tram preciós, que no a l’inrevés, i recordo perfectament les sensacions i el treball requerit d’un tram de recuperació, per sortir de la crisi per exemple post olímpica del 92, o per no mirar els costats a la del 2006, a la del 2020, a l’actual no mirar no és una opció, OMG. 

Valorant d’incorporar nous trípodes dobles per el descans dels nous Dracs, ja disposem de dos unitats dobles i d’un d’individual, i he de fer-ne venir un tercer si finalitzo les dues noves bikes, tornant a fer curt si també poso fil a l’agulla a la Ibis, i així aconseguir que les dues bikes actuals estiguin en el seu millor estat, més intactes encara de poder ser, això si aconseguim establir la desitjada regularitat, la prioritzada i sembla que assolida normalitat a dalt del Drac. Curiositat també que a Genet més dens, menys ganes de passar fredor, no dic fred perquè avui a 13°C no sabria ara mateix com equipar-me venint de rodar d’estiu únicament amb el mallot amb les manigues tretes siguent  paravent i rondant sempre rondant els 7°C, amb tèrmica 100% d'estiu, i a menys densitat del Genet més predisposat a ser-hi. Les matinades a zero graus o per sota aquesta setmana fa que el meu Drac reposi, i que en acostar-me a ell en silenci ens mirem i ell no obri instintivament les seves majestuoses ales, i jo respecto la seva dererminació,  el seu criteri, i tant )) 

Miro de mentre de recuperar les millors sensacions, i a veure si reinicio els Vols, i tant, tot i que ho escric i la calidesa del Nou Mirador m’embolcalla, i ja no seria reiniciar, si no únicament seguir ))

El segon joc de Shimano S-Phyre està venint, encara no he estrenat el primer però, i a on la intenció de facilitar els Vols és el què ha primat, veurem, veurem, no sé si apartaré, aparcaré les cinc parelles actuals, Lake, Five Ten, dues Mavic, i Giro, d’aquestes, les Privateer, i les Ultimate, són dues guanyadores nates a l’hora de conquerir voltes i més voltes, però també és veritat que porten repetides edicions de 24H, i han de passar a descansar, o seria prudent fer-ho, per donar pas a les noves S-Phyre, que no sé si tindran l’oportunitat, aquesta mateixa oportunitat, ja no de lluir-se, en cap cas, aquesta no la tindran, segur, però ja signo si podem ser-hi, i fins i tot em premetré la llicencia de proposar que tampoc, vull dir que penso que no estic anant en la direcció, millor dir la direcció és extraordinaria però no cap a ser-hi, no necessàriament a estar obligats a ser dins dels Vols, per ganes perfecte, per certa obligació en cap cas, sí però que mentre no em perdo un segon de poder ser entre els Pilars de Granit, entre els Destructors de Murs, on en dir-ho la calma proposada del Mirador,  m’envolta pausadament, cal ser moderat però, molt, més prudent, més encara, més encara, però entre Fars és un gaudir inmens ara sí ara també, i costa ser-hi, un entorn de contrast, entre intensa llum, i intensa foscor. 

Les parpelles em cauen amablement, sé que podria posar-me l’armadura de gala i enfilar tot seguit entre ermites, entre els seus silencis, i segur, i segur també que el tram seria divertidíssim, segur però la fatiga no la vull a prop, ha de quedar lluny, sí o sí, molt lluny, doncs des del 2018 que no hi ha hagut manera de mantenir-la a distancia, i ara quan les males sensacions del 2019 resten a les profunditats, fermades sota les bases dels Pilars de Granit vigilades sempre de reull pels Destructors de Murs, no és moment d’afavorir la més mínima insinuació que tingui la més mínima llicència per poder tornar, prou que ja venen soles sense ser convidades, imagina si els hi facilito jo mateix l’entrada, que segur que ja ho faig sense voler, però i mirava la mitja d’hores dormint d’aquesta setmana pensant que seria molt baixa, i està contradictòriament per sobre de les set hores/dia, i a la darrera 8 mateixa amb aquest ritme de descans els Vols a dalt del Drac eren uns preciosa realitat, no a aquesta darrera doncs la percepció és de pesadesa, i a on a la 8 una breu coincidència, preciosa però copçadora al segon Mirador del Vallès em va deixar encallat a un tram entre moltes qüestions, i moltes qüestions, i a on segurament seran aquestes determinants en el recorregut-creació d’un Nou espai de Creadors, i seran aquestes qüestions, les respostes a totes elles, on la manera de treballar la reflexió d'aquestes, perquè segurament poden portar  agafades amb força entre totes elles, la clau de la porta d’entrada del quart Mirador dels Dracs, més pausat també de poder ser que la pau del tercer Mirador, també envara més moderat, més prosper,  més templat, i on el sentit dels formats de les diferents i noves Màquines de Prosperitat prendrien, podrien adquirir  segurament una preciosa dimensió quan parlem de prosperitat, de més prosperitat, vella també aquesta, perquè a aquestes alçades innovar, aquest mot interessant quasi que ja no té cabuda, i a on per belles sí, sí la llum entra, des de diria l’infinit, i tant, i tant, sempre però que el primer Genet ho valori com a possible, el fet de recollir el testimoni del format, en forma de clau, i amb ella un cop notat el seu tacte entre les mans, la sensació d’aquesta, coincideixi amb les possibilitats d’obrir amb ella la porta del Nou Far, i també necessari que s’entenguin entre elles, entre les diferents músiques vull dir, també entre els vents que presideixen el to dels Vols, com dels Dracs, de les noves Màquines de Prosperitat esmentades fa segons, de les velles també, també, i tant. 

Quantes coses precioses, velles a aquest espai, belles entre Dracs i Genets, quantes propostes farcides d’energia càlida, de super energia càlida, a on segur que ajuda haver facilitat l’arribada dels Nous Miradors, Fars guia en definitiva, també dels  vells Constructors, dels vells Destructors de Murs, de la presencia a les negres nits de les matinades i dels vespres, de les Reines de la Foscor, de les extraordinaries Princeses de la Llum, i refent el contingut ara a la nit una menuda però intensa descàrrega elèctrica m’indica que els Vols són, que aquest estan integrats sense poder-se desfer, dins de cada Mirador, i tan li fa si no es deixen veure, fa mesos, fa anys de la darrera presència dels Destructors, dels Constructors, i avui, entre un nou Sol de caiguda en el seu punt més alt apareixen sobtadament tots ells, que bé, que bé, que bé, oi?

I falten per envair The Great Escape les Falgueres Màgiques i per tan la seva Poció Màgica, mtb, mtb, mtb.