Inbred )

Passats els dies d'aquesta aportació, mentre no la publicava he anat a rodar per darrera del Mirador, rodant a cada Vol els vint quilòmetres, diumenge vaig sortir en una bike de privilegi, l'Inbred, com va aquesta bike, la diferència entre aquesta i la de les rodes més grans és que amb l'Inbred cada metre no té desperdici, reactiva, fins i tot diria una mica nerviosa, lleugerament, però amb una característica que la fa super especial com ho és el fet de ser germana de la Superlight, de fet descansen a la mateixa planta del Mirador, les dues tenen un punt proper, per rodes, per geometries, per color també cert, i perquè bona part de l'equipament que porta la rígida prové de la Santa Cruz. 

Curiós que vaig sortir amb la 26" i des d'aquella ocasió les mixtes han sigut els únics Dracs que han sortit, ara vestida amb faldilla escocesa, és a dir Arch a les dues rodes, Ikon darrera, Ardent davant, 2.35 les dues, el seient, que bé haver recuperat un cop refet de la llarga lesió del 2018 el seient Tune? També he tornat a pressions baixes, molt, i certament que els TR EXO 3C de 2.35 van prou bé, sempre que combinin amb les llandes més amples, per altra banda ara per ara segueixo amb el plat de 28 dents específic per Escòcia, hauria d'haver passat a 32 un cop aquí, però ja el porta l'Inbret, i la Vicious va amb un 42 crec recordar, no recordo ara el pinyó de la Lynskey però tinc present que és un punt que tinc pendent per poder millorar els Vols de darrers de casa. No he caminat pel què fa a manillars Moots, no passa res, però fer-ho m'ajudaria a caminar una mica pel què fa a quadres nous pendents de muntar )

En tot cas cada setmana la bona notícia és que els Vols es van repetint entre seqüencies de tres i quatre, i per aquest motiu cada dia que passa les sensacions rodant van poc a poc millorant, m'ajuda força el fet d'anar tan lleuger, un pes ben afinat pujant fa que tot sigui una mica més fàcil, no tot havia de ser negatiu en aquests darrers dos anys d'una certa aturada dels Vols vull dir fa molt poc que he pogut tornar a muntar els components de la Lynskey el nivell de les condicions i d'exigència de Fort William, fins fa dues setmanes tota la feina feta a les bikes durant el 2017 i 2018 semblava que hagués estat d'alguna manera equivocada, ara sense les molèsties físiques la pensada torna a ser de ser propers a la perfecció, evidentment vista aquesta qualitat des de la meva llera, de fet aquesta tarda he modificat la bike de la Betty de manera idèntica a la meva pel què fa a rodes, ha sigut rapidíssim. En aquesta direcció els resultats semblen bons, avui he sortit a rodar sota una pluja simpàtica, ara sí gràcies a una seqüència de Vols repetida li tinc agafat els pols els equipaments, facilita molt poder triar un equip que funcioni per a cada dia quan surts ara sí ara també, tens més sensibilitat a la realitat que t'espera un cop a dalt del Drac , i els darrers dies entre 6ºC i 12ºC sempre he anat molt ben equipat, i avui sempre entre els 9°C i els 10°C tot i la pluja la sensació tèrmica ha sigut inapreciable, vull dir si no hi penso vol dir que vaig molt ben equipat. No rodo més de dues hores tocades, vaig començar amb vuitanta minuts crec recordar, i ara estic entre els cent vint i els cent quaranta, i no m'he proposat res més, sí que a minuts de començar a tornar cap a casa sempre penso crec que seguiré, però no ho faig per prudència, ha funcionat fins avui, doncs segueixo amb aquesta seqüència. Per res vull perdre l'oportunitat de seguir dins dels Vols, molts dies sense poder fer-ho, mesos, més d'un any, com per ara perdre aquesta preciosa ocasió que tinc, de deixar de gaudir-ne.

Un altre punt important, la Transportadora, aquesta modesta joia acaba de sortir d'una nova reparació, que ha fet que encara vagi millor, que bé, que bé, un plaer conduir-la, dolça, dolça, dolça, molt, l'he agafat per anar a SC avui, motivat perquè el nou Gran Drac en moll té una conducta divertidíssima, cert, però no sempre estic prou concentrat per estar el nivell de pilotatge que requereix, aleshores la T5 em cuida amb una rodar pausat, segur, i tranquil )

Els Grans Dracs de dues rodes, els primers test d'un d'ells de les versions californianes estava pendent de poder ser traslladat amb la VW a SV, però primer calia reparar-la, no per res, no era una reparació important, podria haver anat a recollir-la i portar el Gran Drac cap a SV, si no perquè vull que la Transportadora estigui impecable per a una jornada de test que ha de ser memorable en majúscules, recollir un Gran Drac de test no ho faig cada dia, fa molts anys que no en carrego un, molts, més de vint, i únicament el disposaré durant unes hores, un dia concretament. De mentre concreto la jornada de test estic seleccionant un nou equip, el primer més XC no em serveix ara, i aquesta nova armadura és més sofisticada que la primera, més DH, he de dir també que el pressupost imposa, no per res més que ja tinc una primera armadura complerta a casa que no sembla que tingui futur, i ocupa molt espai dins dels trenta metres quadrats de casa, i una segona ara encara més voluminosa, molt més que la primera em frena, si finalment tindrà ús aleshores perfecte, i tant, però si finalment el seu destí és germà del primer, bé, tampoc passarà res, necessito fer aquest recorregut, i si no té continuïtat benvingudes les dues super armadures, un privilegi haver pogut fer-les venir, això si em decideixo a fer venir la segona, que encara no ho he fet, tot i que estic a punt. Dubto també de si en aquesta ocasió fer venir un equipament més modest, o una versió reduïda a diferència de la primera que va ser de cap a peus, però no ho crec, de fer-ho fem-ho bé. Sóc del pensament que quan hi poses totes les eines, tens més possibilitats de fer, i de fer-ho bé, però no sé segur si aquest és el cas. En tot cas seguirem com fins ara aquest fil conductor.

Referit a l'equipament sense anar més lluny, ajuda molt tenir diferents equipaments de pluja potents a punt quan tens ganes de sortir, i el temps no ajuda, i certament que ha anat molt bé, molt, tornar del Baix Montseny amb la Transportadora pensant en el proper transport del Gran Drac de dues rodes, i un cop el Mirador triar l'armadura per pluja i sortir a rodar sota aquesta, que tot i ser lleugera convida a deixar-ho per un altre dia, és sensacional, i tant, i tant. 

MTB, MTB, MTB. 

Ibis nova )

Per tema de les darreres lletres a on esmentava d'un tema vell nou per mi.

El fet és que ahir mentre cercava informació dels Grans Dracs de dues rodes dels californians rodant pel desert del Moab, els d'aquesta part del Món consumeixen entre el vuitanta i el noranta per cent d'aquest tipus de Gran Dracs, i per tant els fabricant ho fan o així hauria de ser sota les especificacions úniques d'aquests apassionats californiants, i que no és per res però són poques, clares, i a l'hora quasi impossibles d'assumir pels japonesos i europeus, curiós però també cert, em va venir una pensada per a mi molt interessant, positiva. 

El fet és que el nivell d'especialització s'ha extremat de tal manera que els aficionats i prou, que formen  però com sempre el 95% del total és a dir els no professionals demanden productes de dues rodes senzills, per tant amb els components no extremàdament eficients, i per tant econòmics a l'hora, relativament lleugers, no massa lleugeres per mirar d'evitar d'incrementar exponencialment el preu, que siguin compactes, una mica el concepte gravel, és a dir per fer de tot sense fer res bé, tipus les mtb de trail, com us deia els californians demanen aquestes característiques únicament per rebre propostes per sota dels cinc mil dòlars, i els fabricants únicament les proporcionen rondant els deu mil, per sota fins i tot, però sempre molt per sobre dels cinc reclamats. I així, i estigueu atents, porten un estira i arronsa de mes de quinze anys, a on el mercat s'ha anat apagant poc a poc, i ara fa dos anys els japonesos van fer un primer pas contundent, i és a on estan, una única proposta en dos anys, però res de components senzills, tots de darrera generació, de costos enormes, res de relativament lleugers, super lleugers, i per tant duplicant el preu demandat pels desesperats aficionats, però tot i tots aquests inconvenients, val a dir que els consumidors d'aquests Dracs s'han fet grans, ronden sempre per sobre dels trenta, i quasi tots també per sobre dels cinquanta, condicionat aquest fet per ser els que podem assumir aquest despropòsit de pressupost. A aquest darrer grup hi pertanyo jo, i per tant ara esperant que em confirmin, o no que l'única proposta sigui o no la que ha de venir cap el Mirador. Jo ho tinc clar, però el cap em diu que ho he de raonar, de deixar reposar, que ja és el què estic fent, esperar. Ni que dir que qui espera desespera, que no és el cas, però la incertesa de si ens decidirem a fer-ne venir un primer, o si finalment no seguirem aquesta via, sí que ronda el Mirador, i mentre això passa la pensada ahir va ser que si vindran o no que avui està per veure, però sigui quina sigui la via primer els què han de ser els protagonistes han de ser els Vols, no els possibles o no Gran Vols, i tal dit tal fet ja vaig pel segon Vol.

Detalls interessants, el Gobi ha retornat la posició al Speedneedle de ls dues edicions de la WEMBO,  perquè ahir un cop ja recuperat notava el Gobi massa tou, com també he de mirar les rodes les actuals que no sé si han de ser, condicionant un altre cop els pneumàtics, la resta jo diria que de 10/10. I arribats a aquest punt la pensada és que motivat per la situació actual vull muntar l'Ibis de carboni, i deixar-la lleugera i 100% especialitzada per no sortir del municipi, per tant ha de pujar bé, i baixar bé, perquè a SV no hi ha res més, amb un plat i un pinyó per pujar parets amb comoditat, lleugera, molt perquè no estic en forma després de mesos d'un anar en bike molt intermitent i poc freqüent, i ahir vaig valorar que m'he de facilitar el poder sortir, veurem, perquè ho dic i la decisió de quina forquilla rígida hauria de venir no té contesta, l'Enve no sé si la veig, i fora d'aquesta que li falten dos cm. hi ha la Salsa que els té però pesa quasi el doble, i tot i no ser un super inconvenient, sí que és una barrera que costa de superar, no els frens que no seran els R1 nous que tinc si no uns XTR que tot seguit faré venir, perquè rodant a dalt del Drac ho he tingut clar, aquest o aquest. Una possibilitat és muntar l'Enve de la meva Lynskey per veure si funciona a l'Ibis, i si va bé, fer venir aleshores sí la seva propia, ho escric i crec que és una possiblitat, però en cap cas vull desmuntat la Lynskey per muntar l'Ibis, perquè no vull tenir aquesta darrera per fer SOLO, sí la Lynskey ara per ara, i ja puc dir que en tot cas sí contemplaria una candidata tipus IF o tipus Moots, he dit tipus no que siguin necessàriament aquestes marques esmentades, principalment per la dificultat en demanar-les, que podríem, però aconseguir-les després té tot un recorregut èpic, en tot cas en el tram a on som de les tres bikes noves pendents de muntar estic per fer primer l'Ibis, ja us ho aniré exposant mentre vagi avançant. 

MTB, MTB, MTB. 

Cercant-la ))

La bona direcció, perquè la necessitem, i tant, i tant )

La direcció Chris King ja és el Mirador, va ser arribar, obrir la caixa on estava guardada, i quedar-me aturat a l'hora que molt satisfet de la qualitat de la CK, renoi, feia dies que no em mirava cap de prop, si bé és cert que la Spot Brand la porta i la Vicious també, no ho sé, literalment el defineixo com un producte de presentació impecable, a veure si restablim la nostra vella relació, i CK passa a ser marca principal de les nostres bikes, de les nostres direccions.

Tot seguit us vull comentar també que la Transportadora de Dracs també ja és el Mirador, la connexió del Turbo substituïda, concretament la tovera, i veurem si ara no respira ni una gota d'oli, també tenim el nou tap del gasoil, com la nova llum de fre posterior de la part superior de la porta, i el més significatiu i diria que important és que ara la T5 ja no deriva de manera important cap a l'esquerra, dic de manera important perquè fa tants mesos que vaig així, de tort, des del març crec recordar, que ara no sé si sóc jo o és ella que tampoc acaba d'anar recta, he de conduir-la més dies per poder veure a on som, en tot cas tinc esperances, prou bé. El motiu que provocava la desviació, sembla que ve pel fet que ara un cop canviats els neumàtics, les llandes, les suspensions, els discs de fre, crec, els silenblocs, tots, ròtules o/i braç de transmissió dreta, s'ha posat de manifest que el pont posterior podria tenir un antic lleuger cop, no hi entenc, però el fet és que el tren posterior està fora de tolerància quan perlem d'alineació, en tot cas ara sembla que detectat el motiu, s'ha corregit compensant, veurem, veurem, en tot cas ara no té ganes d'anar lleugérement però constantment a l'esquerra.

La Transportadora, no va bé, no va bé, i tant que no, el què va és molt bé, molt, quasi de costat a la Superlight, quan parlem de satisfacció en ordre de marxa, evidentment salvant les distàncies, la Santa Cruz és molt Santa Cruz.  Renoi, renoi, renoi, ja us vaig esmentar que ni de nova recordo aquesta bona sensació, millor, millor. Ahir mentre anava cap el Baix Montseny pensava quina millora que ha comportat el reacondicionament portat a terme aquests darrers mesos, molt però molt positiu, que dolça la conducció, fet que reforça el propòsit de valorar de complementar-la amb la incorporació del llit en el sostre de la T5.

En referència els Grans Dracs he procedit a mesurar la caixa de la Transporter per veure com els acomodarem a dins de la Transportadora, internament, de pas d'entrada el marc fa 1,30 m. d'alçada interna la VW fa 1,36 m. d'ampla 1,60 m. he de mirar els passos de roda, i disposem d'una longitud útil de la caixa de 2,40 m, i necessitem per aquest mateix ordre per el Primer Gran Drac, 1,26x0,826x2,280, és a dir d'entrada el primer hi entra, i dos segurament també, perquè 0,826 és la distància entre puntes del manillar, així sobre aquest punt anem bé, sobre 2,280, aquí he de mirar les bases per fixar les rodes davanteres quina allargada tenen perqué podria ser que el total de les bases més el Gran Drac no estés dins de les mides que accepta la T5, en tot cas el Gran Drac pelat i entra prou bé. Cal pensar que la carpa, i la nevera, estaran on són ara, vull dir avui per avui el pla no és haver de buidar la carga de la VW per carregar els Grans Dracs, per aquests motiu sí d'entrada hauré de moure les dues taules que dins de les seves caixes fan de base on reposen les rodes dels Dracs quan hi viatjaven, però que aquestes taules quedarien malmeses amb el pes dels Grans Dracs, així aquestes s'hauran de moure, sí, o sí, miraré quina és la combinació més pràctica/funcional, el Mirador les podria guardar, però ja està guardant molt, més no sé si em va bé. 

Finalment he encarregat a un professional la darrera selecció dels candidats a ser els Grans Dracs de dues rodes del Mirador, el motiu d'haver-ho fet així és pel fet que fa massa temps que no anem en dobles suspensions, fa molt temps que rodem molt lleugers de tot, i aquesta nova modalitat de Dracs requereix d'haver de recordar, de refrescar de molts aspectes que siguent coneguts, per nombre, per la quantitat prefereixo encarregar la feina de seleccionar els candidats dins d'una primera selecció ja feta per mi, però perquè no també estic obert a d'altres alternatives més específiques que intueixo com a possibles però que per les ganes, per els nervis també no sé valorar, en tot cas feia anys que no seleccionàvem personalment els nostres Dracs, de fet ho seguirem fent, Grans Dracs però no serà ara per ara el tram a seguir. 

Baixaran els telons, les portes puntualment s'entre tanquen, la llum tindrà més barreres per arribar-nos, no passa res, en el tram moderat on som, dins d'aquests condicionants important el gaudir de les aventures prudentment no ens les hem perdut, fins i tot sense sortir del Mirador, aquest fet el de sortir no és vital per si mateix si no perquè de mentre les entrades i sortides han anat quedan cada vegada més coartades, i l'experiència fins avui ha sigut força tensa, molt exigent mentalment, de mentre minut sí, minut també hem treballat, estem treballant per dins de les excepcionals i tristes circumstàncies treballar de valent per fer-ho molt interessant, no és una garantia de poder aconseguir-ho, en cap cas, però sí de tenir la possibilitat de donar-se'n les condicions de poder-ho portar terme, i la preparació per interessant ja s'ho val, que és on som ara, amb el ja s'ho val. 

Passats els dies, una o dues setmanes puc confirmar amb la boca petita que la T5 ja no deriva a l'esquerra, no que el volant estigui recte, que segurament també, i que pel confinament de cap de setmana per prudència en les meves anades de cada dia al Baix Montseny no la utilitzo, hi vaig amb el Gran Drac més extrem, i renoi si n'és de radical, OMG. La Transportadora en aquests moments treballa entre setmana i prou, i el Gran Drac més nou ho fa de divendres a diumenge, i així evitem o mirem s'evitar aturades no necessàries en els controls, que tot s'ha de dir que en aquesta ocasió no he coincidit amb cap d'ells, Coll de Pollastre, i Collsacreu en són la causa, he de pensar. Demà dilluns ja tornarà a Volar la VW, que bé, que bé, com sempre mono direccional ,  SV-SC-SV, així estem des del març, i he de dir que tot i ser una disciplina exigent, ho és tant com gratificant ))

He de compartir una aventura vella, que per a mi torna a ser nova, però aquesta ja serà motiu d'una nova intervenció.

MTB, MTB, MTB. 

Cap a l'esquerra, cap a d'alt ))

Dins del tram dels Grans Dracs, la Transportadora de Dracs ha estat i és una peça central per poder portar a terme els Vols, amb ella quan parlem de Vols tot té un to diferent. Ara reposa al concessionari, a on miraran de corregir que no marxi la direcció cap a l'esquerra, a on també cal posar un tap del gasoil nou, un pilot de fre posterior central superior de la porta nou, i també miraran de veure de valorar prudentment si cal posar una tovera nova del turbo, que en principi la veuen bé, jo no des de fa set anys, tot i que a cada revisió veuen que la flexibilitat d'aquesta és prou correcte la realitat és que perd sempre una mica d'oli, fins i tot podríem dir que únicament respira una mica, però tot i ser poc respira oli, i ja fa vuit anys que prudentment però sense defallir va perden aquestes petites quantitats d'oli, i no vull que en perdi, per una banda perquè no n'ha de perdre, i en segon terme perquè no em permet de mantenir el sota capó, i tota la zona del motor sense restes d'oli, fet que comporta de realitzar llargues i laborioses neteges, veurem, veurem. 

Avui anirà de la capital del Maresme a la capital del Vallès Oriental pel tema desviament a l'esquerra i  també per escoltar un soroll que fa just el punt de posar una marxa més, soroll i prou, no sembla res important, és sonor i prou, com de junta de col.lector, però no ho sé, ho han de mirar, també han de reparar que en la substitució complerta dels tubs d'aigua dels neteja vidres ara la bomba d'aigua d'aquests ha deixat de funcionar. Vaig anar a passar l'ITV, que és cada mig any, quan l'anterior revisó la va passar correctament el taller per mi, motivat perquè estaven el ben mig del darrer ampli reacondicionament, però en aquesta darrera ocasió que ja hi vaig anar jo no funcionava la bomba d'aigua, no passa res, no és es veu ni una falta lleu, però cal reparar-ho. 

Fins aquí els aspectes a corregir, ara les millores, estic valorant si posar el llit el sostre, perquè pinta a que la precaució-necessitat de no relacionar-nos seguirà, i per tant podria estar bé disposar d'un llit per dormir a la mateixaTransportadora, aquest part de millora sempre m'ha frenat, en primer terme perquè per córrer 24 hores has de descansar bé, i que per fer-ho per poder descansar necessitem silenci, i el sostre de la VW aïllament del soroll poc, i en segon terme que per fer aquesta reforma, el cost comparativament a anar d'hotel havien de passar crec recordar deu anys i encara no hauríem recuperat l'import del cost d'aquesta reforma, ara però com que no hi ha la possibilitat de participar a cap esdeveniment de 24 hores SOLO, per tant ja no necessitem d'un descans de tanta qualitat, i com us esmentava a una intervenció anterior, cal proposar-nos de seguir tenint pensades de projectes que ens agradin/motivin molt, i seguidament dedicar moltes estones, totes les que disposem, a planificar com i quan portar-los a terme sense presses de cap tipus perquè és important més que mai per a mi que cada fase tingui molts minuts d'inversió de temps, molts, més fins i tot del que normalment serien necessaris perquè mentre fem això el temps és encara més carinyós amb nosaltres. I és dins d'aquest tram que la Transportadora torna a prendre un paper notable, recordem que previ de la exhaustiva i àmplia reforma  la T5 descansava a SC i ho feia tant de temps que únicament sortia per anar a passar l'ITV, i que després de la reforma va tan bé que ara està siguent un altre cop el meu Gran Drac del dia a dia per anar el Baix Montseny entre setmana. 

Dins d'aquesta exposició el què us deia és que dubto puntualment si l'alternativa a fer aquesta reforma no seria fer-ne venir una de nova ja amb aquesta millora del llit incorporada des de fàbrica, però em frena aquí un altre cop els imports que es mouen per poder portar-ho a terme, diria que ronden la totalitat del pressupost del mateix llit a la nostra Transportadora més els dos Grans Dracs de dues rodes que estem valorant de fer venir.  En aquesta valoració és capdal tenir clar l'ús, el tipus, i clàrament avui per avui el radi d'ús serà limitat, la freqüència sempre a menys de la meitat de 52, i per tant segurament aniríem a menys de 5.000 Km per any, com a molt 25.000 a quatre anys, la nostra Transportadora modestament crec que ho podria assumir, dic podria perquè a part de valorar d'incorporar el llit el sostre, hi ha la logística d'on pernoctar, i nosaltres el camping lliure no el veiem avui per avui viable, vull dir que ja he esmentat que dormirem com dormirem per les característiques del llit, del fràgil i deficient aïllament acústic de la VW, i si hi afegim els nostres propis temors a dormir a l'aire lliure, no sé pas si ho portaríem a terme, i de fer-ho descans poc, per tant llit a la VW és camping, i aquest és un risc el de compartir a entorns de risc que hem de veure com evitar a totes totes, hem pensat diferents opcions per poder pernoctar amb la T5, però totes i cada una d'elles són del mateix perfil, és a dir el nostre, i aquest promou sempre el contagi, és a dir som els humans que promoven l'expansió del contagi, pels nostres costums de vida, sempre ha sigut així, sempre serà així, si a nivell personal, perquè ha de ser així, miro de modificar-corregir aquests costums lògics però que ara no ens són favorables, puc mirar de minimitzar lleugérement la propagació, si no, NO. Evitar amb garanties un contagi que no se'n té amb certesa científica les condicions que fa que es produeixi crec que no és fàcil, i evidentment que nosaltres dins d'aquesta confusió generalitzada sobre com fer-ho per fer-ho bé no en som en cap cas una excepció, escoltava que els del grup O ho tenim millor, no ho sé, no ho sé, segurament que sí, millor, així serà més difícil que jo ho propagui.

En tot cas valorant les diferents propostes-aventures-projectes entre aquestes possibilitats estic, vull dir, mentre ho valoro, estic a la primera fase que us deia, la de pensar en projectes que ens motivin molt, tenim la VW amb aquesta possible millora per poder-hi dormir, i també per altra banda he d'aconseguir dues rampes, ja no una si no dues, perquè mentre carregues un Gran Drac per la primera rampa poder fer-ho caminant de costat pujant per la segona rampa, o això crec que he entès que he vist els vídeos del Youtube. També caldrà informar-me bé de les fixacions per les dues rodes davanteres d'aquests, i un protector de qualitat pel paraxocs posterior de la T5 perquè aquest sempre rep cops a la càrrega i a la descàrrega, sempre, i si ara hi afegeixo l'ús cotidià de les dues rampes encara serà més contundent aquest desgast. També estic mirant de fer venir dues fixacions de rodes davanteres dels dos Grans Dracs, curiós aquest artefacte, tant que segurament serà també una eina pels Dracs perquè la goma de la maneta que frena la bike a vegades no fa la seva funció, i que de fer-la no evita els desplaçaments laterals, i en passar això les corretges deixen de fer la seva funció, fet que amb el pas del temps hi ha pocs però presents desperfectes a la xapa de les parets de la Transportadora. Ara amb els Grans Dracs de dues rodes de passar aquest mateix fet, de recolzar-se ho faran a les finestres, i que tot i estar protegides no ho estan prou, i segurament de desequilibrar-se els Grans Dracs implicaria de la rotura del vidre, i evidentment també de desperfectes de la xapa, com també els han fet els pedals de les bikes quan això ha passat. De fet estic valorant d'aprofitar les ganes dels darrers mesos, ja portem un any des del'octubre del 2019 crec recordar de refer també aquests petits desperfectes, que no són més de set o vuit com a molt, dic que no són masses perquè els hem fet en tretze anys, però una d'elles no m'agrada gens, concretament la produïda a una de les tornades de la Toscana crec recordar a la porta del darrera just al marc inferior esquerra del vidre d'aquesta, mentre tornàvem escoltàvem un frec a frec i era el resultat del fregament de dos metalls, una bike i la paret metàl.lica pintada de la porta, a on no va tocar ferro amb ferro exactament però sí que la pintura grisa metalitzada va donar pas a la capa de sota d'aquesta.

Aquestes fixacions de les rodes davanteres dels Grans Dracs no van collades a la base de la VW, si no que tenen quatre braços en forma de X que únicament reposen a la base de la T5 , i que per la seva forma eviten els moviments laterals, i també que el Gran Drac pugui desplaçar-se cap endavant, també vull incorporar una reixa metal.lica de separació entre la cabina i la zona de descans dels Dracs i Grans Dracs, ho això m'ha semblat comprendre de la breu informació que hi ha internet, per a mi molt breu, segurament per qui estigui dins de l'entorn dels Grans Dracs de les dues rodes des de sempre seria veure la imatge i tot seguit tindria clar si és no o no és la correcte, en el meu cas hauré d'anar el sistema clàssic del Mirador en aquests casos d'encert-error, i no passarà res.

Finalment fa unes hores m'han confirmat que també realitzarem la reparació de la tovera del Turbo de la T5, una bona notícia, crec, si realment aquesta reparació porta com a resultat el poder corregir la petita però molesta pèrdua d'oli. 

En tot cas anar mirant el què, i tímidament també el com, sense arribar encara a concretar el quan, però sí deixant entreveure que hi haurà la possibilitat de concretar un calendari, és un tram agradable, que dins d'on som he de dir que des del Mirador ens ajuda a no pensar en aspectes que sense deixar de tenir-los en tot moment presents, de mentre des de la prudència més exaustiva seguim entre Grans Vols, no encara entre Vols, no encara. 

Des de fa unes hores tot ha caminat una mica més, que bé però en tot cas el proper tram a compartir ja ho serà dins d'una propera intervenció.

MTB, MTB, MTB. 

CKC2"PO" ))

Ahir de sobte i de manera ordenada vaig començar a fer venir els darrers components de les tres bikes, dels tres quadres nous. Fins i tot vaig estar rellegint les llistes dels components que estan pendents, i són poquets, però serà laboriós fer venir cada un d'ells, ara mateix no tinc clares les forquilles rígides que han de venir.

Per pressupost, potser també, però sobretot com us esmento per temes una mica tècnics, però molt exigents per a mi, com poden ser un exemple d'aquests mirar de respectar les geometries de cada bike originals, temes tots prou complicats encara que en termes molt bàsics segueixen sent difícils de concretar, com ho són les alçades de les diferents forquilles rígides a seleccionar per un quadre de 140 mm. un de 120 mm. i un de 100 mm. respectant l'alçada del BB a cada una de les tres, o les potències, i manillars, les característiques d'aquests també diferents per a cada bike perquè el TT és diferent també a totes tres, normal són dues marques diferents, i tres models molt diferents. Aspectes com els esmentats no ho faciliten, segons la forquilla queden condicionats els graus de cada potència, segons aquesta també els ° del manillar, i així sempre tardo més, i més, i una mica més, i sempre sense excepció acabo tenint moltes potències, manillars i forquilles, com és el cas perquè estem tractant aquests components, i que ara no van bé, i segurament després tampoc. No passa res, és un tram que per sort és una vida, que plena part d'una vida millor dit, però que la condiciona a positiu en la seva totalitat, o això penso i crec que també ho visc així, crec.

En tot cas tres components nous que fan la mateixa funció, com ho són les dues direccions Cane Creek 40, i l'única direcció Chris King InSet 3, de les tres protagonistes, la CK no la volia, i ho dic, ho sé perquè fa uns anys, d'uns anys cap a aquí triar és poder permetre, i dins d'aquestes possibilitats darrerament aquesta marca de direccions la identifico equivocàdament però em recorda un fer que no em fa bo tenir-les a prop, però la marca de direcció que requeria i que havia seleccionat, en el darrer moment de fer la comanda ja no estava disponible, aquesta era una tercera Cane Creek de la gamma 70 en aquest cas perquè la 40 tampic estava disponible i per aquest motiu vaig decidir sense un sentit de prestació d'invertir dues vegades més en la CK, com us dic sense massa sentit, i cno perquè la qualitat no hi vagi agafada de la mà, en cap cas, si no perquè el temps vola, a diferència de quan s'escapa entre cada sospir, i si vola estem units no hi ha dubte, i el temps de CK ha volat ara per ara des del Mirador, però el fet és que era o tancar aquest apartat o tancar aquest apartat de les tres direccions, no sé perquè ara i no els darrers mesos, perquè per fer-ho equivocadament no calia demorar-ho, en tot cas he liquidat el tema direccions. I no venen del mateix subminstrador, vull dir no volia tenir-ho pendent però no per un motiu pràctic, si no de sensacions i prou.

Valorant estic ara un nou cranckset per la mateixa bike que portarà la CK, dubto si Turbine, XTR, o SLX, que són les que crec estarien bé, de fet les Race Face esmentades tenen moltes possibilitats, veurem, veurem, dubto amb totes pel tema de l'aranya, jo crec que tornaré a104 mm. tot i que de fet les noves bikes protagonistes de Fort William ja no porten aquestes distàncies entre forats, però jo crec que hauria de tornar a 104 mm. si més no per una de les tres noves bikes, les altres dues no perquè des del 2019 que tinc dos conjunts Shimano de la serie crec recordar M9020 a punt per a elles, de fet eren per les bikes que havien de fer la travessa dels Pirineus, i que no són els quadres que ara vull muntar, de fet els que han de ser per aquesta aventura que esmento encara no els tenim ni demanats, però en tot cas ara per ara únicament de crankset n'ha de venir un, de les preferides les Turbine em fa dubtar que els BB Shimano de la bella Vicious tot i ser també de 24 mm. les velles Race Face que portava la The Motivator siguent també de 24 mm. no anaven a la perfecció tot i ser en principi compatibles, curiós, i ara siguent les Turbine de 30 mm. no tinc clar que un BB92 vagi millor, i el problema és que baixava el rendiment del BB, o això recordo, és que és una experiència del 2009, i recordar-la ara em costa una mica, crec. Perquè no un BB Race Face ve motivat perquè no hi tinc confiança, a on des de la Scalpel, i els seus sorolls del BB que no vull arriscar- me a temes favorables  a sorolls d'aquest component en concret, de fet em passa amb quasi tots els sorolls.

També em frena fer comandes de components perquè al no ser via Amazon els han de portar en mà el Mirador, i poques vegades qui ve té un protocol prudent, a l'inrevés, renoi, renoi, renoi. Amb el primer no hi ha contacte perquè ens ho deixen a les guixetes de la Repsol de SV, i jo aprofito el meu dia a dia d'anar el Baix Montseny per passar-ho a recollir, fins avui prou pràctic i prudent, tot i que no sé exactament què estem promovent quan utilitzem els serveis d'aquest monstre de la distribució online. 

Avui en la meva anada a SC he anat amb el Gran Drac més nou del Mirador, i no tinc mots per escriure que defineixin, que permetin de compartir les intenses sensacions dins del Gran Vol, ahir en part del mateix recorregut vaig anar-hi amb la Transportadora i les sensacions després de les darreres millores que han requerit de mesos, i mesos he de dir que quan vaig amb ella penso que no necessito res més, i mentre sóc dins del Gran Vol sincerament he de dir que el què defineix, el què ho defineix és senzill, i aprofito per fer-ho extensiu a tot plegat dins del meu tram, únicament que ho escriuria perquè així ho sento en lletres majúscules, i ho llegireu però en minúscules, planer, entenedor, quan sóc dins del Gran Vol amb aquest darrer Gran Drac "no entenc res de res", és literalment magnífic, i no per ràpid, que no ho és, ni per conegut, tampoc per popular doncs no el vol ningú, ni per polivalent, recordar-vos que no hi puc rodar més de quaranta cinc miniuts sense haver de posar peu a terra, ni per pràctic, únicament et permet gaudir-ne, no anar del punt a al punt b,  concretament ha quedat reduit a un ús puntual a on prima no utilitzar-lo per res més que per poder experimentar aquestes singulars i breus experiències, i a on mentre tornava cap a SV les pensades de l'equipament específic per rodar dins d'un circuit tancat tornaven a agafar una altra vegada molta força, i a on espero que se'm passi aquesta pensada tan intensa, o bé que es consolidi i un bon dia ja hi estaré donant voltes, que ara rellegint aquesta aportació penso, que divertit que serà, OMG. Us he de parlar de la Transportadora, però ho reservo per una propera intervenció. En tot cas inicialment esperava coincidir amb d'altres pilots inexperts com jo, ara passat un any i poc penso que de cap manera, que bé que estem sense haver obert aquesta porta, i mira que ho vaig intentar mirant d'entrar a un Club, fins i tot vaig participar en la creació d'un espai per Dracs, Grans Dracs, i Grans Dracs també de dues rodes, però en el primer cas per unes exigències fora del meu abast, i en segon per un requeriment de dedicació de temps del què disposo però no tinc clar que aquesta sigui la meva prioritat, en cap cas, en cap cas, crec, crec, o sí i és únicament qüestió de temps i de coincidències, oh yeaaah!!!

MTB, MTB, MTB.

"Experience"

Les propostes dels darrers dos mesos les ronden ara sí ara també, i certament que molt bé. 

En tot cas de proves fins avui cap, i en el moment d'escriure aquesta línia que no la de sobre, anem ja per la 40, podria ser aquesta la que obri una primera porta els Grans Vols de dues rodes ))

No sé ara per ara, avui per avui si finalment vindran els dos nous Grans Dracs de dues rodes, en primer terme estem mirant que en vingui un, i el segon també vindria de ser les sensacions positives rodant amb el primer. En tot cas ara amb un dels dos equipaments ja a casa després de les dues anades al Principat, aquestes, les sensacions són molt bones, rares, sí, però bones. Rares perquè ni en somnis m'hauria imaginat fa trenta anys que gaudits aquests darrers podria accedir d'una bufada a un equip complert de Gala tot seguit m'ho proposés, i no únicament per l'exigència econòmica que també, si no pel fet que en aquesta modalitat tenir prou coneixement per poder decidir-ho tot seguit, seleccionant marques, i models amb una tranquil.litat notable. Quan es tracta de Vols, sempre si són equipaments pels genets els primers noms són, de roba Pearl Izumi, Gore Bike Wear, i darrerament també per la tardor 7Mesh, els cascs una única marca avui, Giro, el calçat, Shimano, i Mavic les marques preferides, Lake també, i darrerament encara que molt tímidament també Five Ten, i tot i tenir-ho clar sempre o quasi sempre he de fer un important treball de no desviar-me cap a d'altres marques que sempre tenen interessants propostes. Concretament m'atreviria a dir que avui, i avui és octubre 2018 que és on som encara aturats quasi dos anys després de la tornada de Fort William, les marques preferides des del Mirador són Gore per roba, Giro per casc, i Shimano per calçat, tot i que per aquest darrer Lake té també possibilitats, però la realitat és que si ha d'entrar quelcom seran germanes d'unes XC9, dic germanes perquè no sé quins són els models actuals, pel fet que a data d'avui no necessitem que vinguin. En Gore, la gamma C7, en Pearl Izumi, PRO i Elite, amb Giro l'Aether, vull dir fins aquí sí que n'estic el dia pel fet que durant el 2017 i 2018 varem requerir de l'arribada d'equipaments més prestacionals, tècnicament més evolucionats que els que havíem utilitzat a darreres edicions de la WEMBO, sobretot pel fred, pel vent i la pluja molt intensa, perquè per les dates de la cursa, i pel pronòstic del temp així ens ho indicava, i així va ser, i també diré, i així ens va anar, i no necessàriament pel temps, si no per una deficient pogramació de la preparació dels darrers sis mesos, de la que en som responsables únicament nosaltres dos, en cap cas cap dels preparadors que hi van intervenir seguint les nostres instruccions, i aquestes necessitats va implicar de l'arribada de 7Mesh, o de la consolidació a casa dels C7 de Gore, en primer terme però va caldra de buscar quines eren les propostes que hi havia. I per aquest motiu estavem informats. Avui mateix, passats dos anys, no sé si la gamma C7 és l'actual, sí que de tan en tan veig que encara la proposen, però desconec si segueix sent la gamma de referència de Gore, fa uns anys part de la gamma C7 es deia Alp-X. El què vull exposar és que per seleccionar un primer equipament complert per aquesta possible arribada d'una vella modalitat de Grans Vols no han calgut més de tres o quatre setmanes, curiós també que aquest equipament és d'estiu, part d'aquest ja no ens serà útil per l'estació a la que estem entrant, i la pensada segueix sent d'encert, serà que d'haver-hi un primer test serà cap el migdia, bé segur que serà així i de fet ja he fet un primer pas per fer una primera presa de contacte, l'hauria pogut fer aquesta setmana passada però els forts vents no proposaven un bon escenari, i la prudència ens va indicar que no tenim pressa per portar a terme quelcom que ni de bon tros està encara garantit que finalment ho tirem endavant. Això sí, l'equipament adquirit per a tal finalitat, casc, jaqueta, guants, pantaló, i calçat és tan tècnic, tan elaborat que per si mateix ja tinc la sensació d'haver-ho portat tot a terme, quan res més lluny de la realitat, doncs exactament no hem fet el pas, si uns primers, no el més important com ho seria un primer Gran Vol dins del tram de les dues rodes. 

També vull compartir que una de les barreres que es presenten un cop fet el primer pas d'anar a buscar el millor lloc, el Principat, el millor equipament, és que un cop el tinc, l'equipament, és que enfundat a dins del vestit de gala la movilitat, la visibilitat, el tacte de mans i peus és extrany, idèntic però a les sensacions del primer dia equipat per tornar a fer un primer Vol cap el 2000, curioses sensacions germanes, però lògiques també, no deixen de ser retorns de modalitats germanes. El fet però és que cada certs dies em vaig posant aquest equipament nou encara que breument sempre, perquè un cop hi estic enfundat no tinc masses coses a fer, i per tant els minuts no donen pas els quarts, ni a un primer quart, en cap cas, en cap cas, i amb aquests atributs pensar a fer un primer pas a provar un primer Gran Drac de dues rodes no se'm fa baixada cap a baix, el que m'indica un cop ho escric que d'aquí a una estona he de fer un brake i tornar-me a ficar l'equipament de Gala, ho exposo i la sensació és d'emoció, que bé, que bé, que bé, oi?

Ho exposo i certament que el tram d'aquest primer equipament, l'anada el Principat, les anades i les tornades, la selecció acurada d'aquest equipament ja omple així d'entrada les ganes de portar-ho a terme, no sé exactament que voldrà dir, pel fet que ja amb aquests primers moments ens donem per satisfets, o que possiblement més enllà ja no hi veiem tram, no ho sé. També pesa una segona visita proposada per l'establiment de manera inusualment insistent a on l'experiència va ser extranya, a un espai vermell de Grans Dracs que va implicar de tres hores de desplaçament per experimentar sensacions poc valorades el Mirador, i que sempre millor de viure-les fer tot el possible seguidament per mirar de no recordar-les, i si la música insinua que no sonarà bé el Mirador queda quasi sempre immediatament aturat, que no ha sigut el cas, crec perquè el moment tèrbol no ens l'hem estalviat, però tot i així hem seguit el fil conductor que hi havia previ a aquesta particular visita, i ho sé perquè les candidates no són avui les mateixes que teníem en llista quan vaig no gaudir de la visita esmentada. Sí que la candidata d'quest establiment ha caigut automàticament a la darrera posició, podria ser molt pitjor i haver caigut del tot, però tampoc seria proporcionat, crec, crec, o sí, i així allunyem amb determinació un fer que no ens ha de ser proper sota cap circumstància. També està bé experimentar una situació desencertada previ a fer venir un primer Gran Drac, perquè després és molt difícil desfer, retrocedir la situació, i un cop la joia a casa tot passa a ser complicat, i si no per mostra la Mojo, i com va ser de difícil poder fer un pas enrere, incidències varies repetides amb la Carbon, la SL, per finalment previ pas per l'ASR-SL, decidir-me per una sortida amb garanties i triar un super clàssic, la Superlight. Que bé que anava/va la Superlight ))

En tot cas aquesta setmana o una de propera, no sé quin dia d'aquestes, sí a quin moment, cap el migdia, sota la calidesa d'aquest hi haurà en primer test, per veure quines sensacions tinc, únicament per això, perquè la proposta rebuda era de fer una bona ruta, i la meva resposta en mode automatisme va ser d'un primer contacte de minuts, no d'hores, crec, crec. 

Mentre rellegia aquesta aportació, el Sol a un quart d'onze encara no havia sortit de darrera dels núvols, i pensava amb aquest temps aquesta setmana tampoc serà, ara però puntualment ha brillat amb força i tot de cop l'ànim de fer un primer i breu Gran Vol de dues rodes també s'ha presentat encara amb més força, oh yeaaaaah!!!

MTB, MTB, MTB. 

Entre Vols :-)

Mentre no en fem un altre cop, la intermitència ens proposa noves, velles propostes, totes i cada una d'elles molt guapes. Renoi que curiós repetir conceptes i tenir una experiència tan notable.

La propera setmana ara no sé massa bé quina serà per aquest espai de Dracs, en tot cas la setmana que ve tindré diferents proves de Grans Dracs de dues rodes, renoi, estic emocionat, moderàdament emocionat, però tot i modestament és preciós gaudir de petites sensacions tan positives, dins del tram a on som, i insistiré per segon cop, respectant sempre les mesures de precaució cal fer per gaudir de moments de qualitat, respectant sense excepcions les mesures de precaució. Com més instants preciosos construim més qualitat tindrem, per alló de sumar sobre sumes que ja fem, i no ho dic retòricament si no per primera vegada, i insistiré ara sí ara també. 

Les anades al Principat, dues, per adquirir l'equipament específic i únic pels tests, de donar-se les circumstàncies per fer-los, i si no, no passa res, tenim una llista molt llarga d'equipaments complets per a Dracs, perquè en el pas del temps en tinguem un d'específic per a Grans Dracs de dues rodes i que no l'estreni mai no serà una contradicció, el principi és, construir bons moments, i per fer-ho, per fer proves cal disposar del millor equipament per a l'ocasió, doncs això hem fet, un primer equipament de primer nivell, a on casc i calçat seran útils si finalment hi ha Grans Vols amb ells, que bé, que bé, que bé. El fet d'anar el Principat ve per l'aventura del trajecte, no específicament pel lloc que també, i tant, però sobretot pel primer motiu rememorant antigues anades amb Grans Dracs de dues rodes, ara mentre no ens decidim ho fem amb el Gran Drac més radical que disposem, i ha anat prou bé, hem arribat finalment amb ell a Andorra, i hem aconseguit un primer equip, primer pas si hem d'obrir la porta a començar a fer les esmentades proves ara sí ara també en el millor dels casos, o com a mínim fer una primera prova. Quin va ser el primer desllorigador per obrir aquesta nova-vella porta a aquesta nova modalitat de Vols, el darrer Gran Drac més radical, el voler arribar al Principat, en tot cas l'extranya pau, la marcada calma també ens ha ajudat, molt, certament, certament, si serà determinant, si serà prou decisiva per consolidar l'arribada d'aquests als diferents espais del Mirador reservats pel seu descans ho veurem amb el pas dels dies :-)

Les percepcions indiquen recorreguts, i no necessàriament nous, i més a aquest tram tan singular i espcial a on som, i que dificilment digerirem, crec, jo estic decidit avui a repetir-los, i així veure a on porten ara, si el mateix lloc, o a un de diferent, a veure, a veure. De l'experiència roja dijous passat n'ha quedat que no hi tornaré, una lleugera complexitat costeruda per a mi m'indica que és una advertència de sensaciona llunyanes que no vull repetir, aleshores costa de valorar què repetir i què no, en tot cas des del moment que anem dues vegades a cercar l'equipament sí que hi ha un interès inicial en fer un primer pas, petit sí, tenir la intenció de portar a terme un primera prova està prou bé, oi?

De mentre des d l'arribada de la calor intensa que no repetim Vols, a veure, a veure, seguim de mentre perden densitat molt poc a poc, i amb una alimentació que qualificaria de molta qualitat, que bé, que bé, que bé. 

MTB, MTB, MTB.

Bones sensacions )

Les viscudes ahir després d'una visita a Girona a un espai de Grans Dracs de dues rodes. De fet vaig fer dues visites, una a un extrem de la ciutat, i la segona a l'altra extrem, verda i taronjada la primera, i vermella la segona, motivades aquestes perquè diumenge tornant d'una ruta de Grans Dracs, i ja amb sensacions de possible rotura posicional vaig veure/descobrir un espai roig, i per aquest motiu ahir a la tarda vaig sortir del Mirador amb la Transportadora sense Dracs el seu interior a veure quina sensació tenia visitant per primera vegada un Mirador diferent del de SV. 

He de dir que a una de les dues visites que vaig fer la sensació va ser de perplexitat, perquè hi havia un gran espai a on Dracs i Grans Dracs de dues rodes estaven a tocar, i per primera vegada en els darrers vint anys els Dracs no van ser els meus protagonistes, ho escric i encara em costa de gestionar la situació, també ajuda que les bikes de casa no són precisament les més exteses, i per tan fora d'excepcions no hi ha masses unitats que cridin la meva atenció. Per fer aquesta visita abans d'entrar,  a la zona sud de Girona per proximitat hauria anat a fer un cafè, com us dic, això abans d'anar-hi, i ara penso que després d'haver-hi anat també hauria estat un bon moment, però la precaució pel moment que estem passant em va portar directament a pujar a la Transportadora i fer camí cap el Mirador roig. Esmento el moment de fer el cafè perquè l'experiència de la visita tan abans, com mentre, com després va ser molt positiva, molt, i un bon cafè m'hauria anat bé per deixar reposar, per gaudir pausàdament del moment encara una mica més durant uns minuts, bé com que serà molt probable que tingui que tornar per fer un breu test de cada Gran Drac per les sinuoses rutes del lloc, segurament després del breu assaig encara serà millor moment per aturar-me tot i breument, i aleshores sí gaudir d'un bon cafè, o no caldrà i també posaré tot seguit després del primer test fil a l'agulla a fer una segona prova el mateix dia d'un segon Gran Drac aquest cop vermell, estic valorant de fer la primera a l'hora prèvia a dinar i la segona a primera hora de la tarda després de dinar, veurem, veurem, o millor viure dues aventures en dos ocasions, en dos dies diferents. Ho rellegeixo i em frena la qüestió del dinar, ara no veig prudent dinar a un restaurant, tampoc impossible però quasi que sí, certament, certament, en tot hi he donar més voltes, segur, segur. 

En tot cas de la primera visita, tot seguit vaig passar a la segona, la primera va anar molt bé, la segona no sé ni com definir-la, encara ara estic aturat perquè va anar millor que bé, tant que hi tornaré, bé tornaré a tots dos llocs de donar-se les mateixes circumstàncies favorables per fer-ho. 

Quasi dues dècades entre Grans Dracs de dues rodes, i ara vint-i-tres anys després sense ells és un privilegi doble poder tornar a gaudir-ne, i de quina manera, i de quina forma, OMG :-)

Ara passats els dies d'aquests paràgrafs superiors, he fet dues visites més a espais vermells, únicament a aquests, per veure idèntics Grans Dracs, bé quasi, perquè tinc l'opció que vinguin equipades o bé amb Marzocchis regulables o bé amb Öhlins regulables, però la bike és la mateixa, l'import no però. ))

Curiós que quan he d'anar a veure aquest model en concret hi vaig sempre amb la Transportadora de Dracs, i sempre buida, per si de cas durant la visita decideixo carregar tot seguit el nou Gran Drac, OMG.

Un dubte agradable que tinc és dins del tram, estar tan decidit de cercar sensacions divertides, com esmento que siguin també agradables, que tinguin una important calidesa emocional, que siguin interessants, sempre caracteritzades per ser individuals, i en singular dins però de la pluralitat, difícils mots de conjugar però que aquesta nova/vella modalitat de Drac ho permet, o ho pot permetre si més no, el dubte ve per aquí per si realment és una opció repectuosa amb el moment, estic convençut que sí, però en tot cas ni fent venir una primera unitat implicaria res en un primer moment, puc carregar-la a la Transportadora, descarregar-la a SC, i deixar que descansi sense ni tan sols haver fer ni un primer  Gran Vol, així de senzill, tot i que no és a on sóc, vull dir estic mirant tipus, models, dins d'aquests els diferents equipaments que hi ha opcionals, i seguidament miraré quines sensacions tinc per veure si estreno l'equipament que vaig anar a buscar el Principat, o si del contrari ho ajorno puntualment, o perquè no indefinidament, que bé, que bé, que bé, oi? El fet però és que fa uns dos mesos que per sobre del Mirador hi ronden les pensades d'aquestes propostes que exposo, i hi són cada dia, i també que ja ha vingut una part important de l'equipament per poder-ho portar a terme, i que he anat a veure forces versions diferents de la que podria ser la candidata definitiva, les candidates, vull dir que la intenció és fer, tot i que finalment si baixo una estació abans del destí previst no passarà res, i fins i tot de decidir-ho així l'experiència em fa veure que pot ser fins i tot encara més memorable, oh yeaaaaah!!!

Passar amb el Gran Drac de dues rodes pel Principat passant per La Collada inevitable, són moltes les anades d'ara ja fa quasi tres dècades per no tenir com una de les primeres fites repetir aventura, amb una aturada, amb dues, amb tres, o amb més i això sí acceptar que com amb el darrer nou Gran Drac també ha requerit de varis intents itermitentment durant mesos per poder arribar a Andorra, ara amb aquest nou i prou diferent Gran Drac pot passar el mateix, i més si la ruta no és la més curta que tampoc facilita poder tenir èxit a la primera, ni a la segona, ni a la tercera, i com sempre tampoc passa res. Poder arribar a Andorra per primera vegada fa dues setmanes després de mesos d'intentar-ho ja està més que bé, crec que si fa un any la ruta triada hagués sigut pel túnel arribar-hi no hauria tingut tantes dificultats, o moltes menys, en tot cas gràcies a haver-ho intentat sense èxit per La Collada amb el Gran Drac ara convida a pensar que pot ser molt divertit intentar-ho en aquesta derivada de dues rodes, que bé, que bé, que bé. També va ajudar tenir l'objectiu d'aconseguir el breu equipament per poder provar els diferents Grans Dracs de dues rodes, bé va ajudar molt, crec que va ser determinant per mantenir una actitud positiva més estona, i no girar cua abans de travessar el túnel, segur, segur ))

Ahir pensava que és un privilegi poder entrar a dos espais, un concretament amb aspecte de Mirador, i sortir els dos cops entre bones sensacions, no sé si sóc jo que en un aparent estat de gràcia m'ho feia veure tot bé, m'ho feia venir tot bé, o que realment el moment era un bon moment, o perquè no les dues circumstàncies a l'hora que crec que aquesta darrera ha de ser l'opció més probable perquè és la més freqüent a un entorn de Dracs, sigui quina sigui la modalitat, perquè des dels darrers anys, diria que del 2017 fins avui el Mirador ha anat acollint més Dracs, també Grans Dracs, un fet excepcional, i ara veurem si venen més novetats, Dracs ara per ara crec que no perquè seleccionar els components dels nous Dracs que ja estan esperant a les seves respectives caixes, ja està siguent prou entretingut com per pensar en l'arribada de nous cuadres que implicaria de més components a seleccionar en primer terme i a localitzar en segon terme. En tot cas ahir la visita van ser motiu de molt bones pensades, i tant, no totes però aquesta darrera té a veure amb una petita col.lisió que sense tenir conseqüències per la Transportadora, sí que les va tenir emocionalment per mi, per fortuna tot va quedar en un no res, o això crec.

Ara deixar-ho reposar tot, després de l'anada el Principat tinc l'equip mínim i imprescindible per poder fer les proves, i per tant és un pas més per facilitar poder valorar si han de venir nous Grans Dracs, també he estudiat on hauran de descansar aquests, perquè el lloc no serà el Mirador, no passa res, tenir l'objectiu d'un ús puntual d'aquests ho facilita tot molt, i tant. El Baix Montseny avui per avui serà el lloc de descans i que per ser el peu del Montseny ja és tota una declaració d'intencions molt clara, ho escric i el doll de bones pensades es succeeixen ara sí ara també, fet que deixa empetitit si finalment va o no venint un primer nou Gran Drac, i seguidament passats els primers mesos un segon de germà, perquè el gaudir d'on estic ara mentre miro de portar-ho a terme ja s'ho val, i tant, i tant.

MTB, MTB, MTB. 

°C :-)

Que no ens han deixat pedalar, crec, perque el volum màxim d'oxigen que el meu cos pot utilitzar durant el Vol ha millorat després d'un breu descans, després de no sortir, i sí de cuatre dies descansant i descansant bé, sense la calor de fa uns dies enrere, que bé!!! ))

No hi ha novetats pel què fa a nous components pels tres Dracs nous, sí pel què fa a Grans Dracs de dues rodes. Arai el protagonista que bé, una anada el Principat amb el Gran Drac més exigent, i ara sí per fi Andorra que aquest cop va ser el destí final, això sí en aquesta ocasió a diferència de les altres, passant pel túnel i no per la Collada, tot i així va ser necessària una aturada a mig camí perquè quasi que també girem cua, i tant, i tant ))

A Andorra bé, havíem de fer venir dos elements bàsics de l'equipament, casc i guants, sense aquests no puc portar a terme provar diferents opcions, i teníem clar on anar, però en ser tancat, mentre feiem temps caminant, a un establiment obert hi varèm fer la compra, cusiosament fa uns quinze anys és la darrera botiga a on vàrem entrar a comprar uns guants Oakley, quines coincidències més guapes. 

El Principat comercial, sense comentaris, però la seva natura a l'inrevés, és tan magnífica que em fa quasi que diria que por, renoi, el seu aire, la sensació, en ser-hi semblava que fos l'alè de l'Arcàngel enfadat, OMG.

Una tornada lleugera, no per ràpida si no per dolça, molt. Ara bé a cinc quilòmetres d'arribar el Mirador creia que hauria de parar i posar el peu a terra, una incomoditat horrorosa ))

Ara, aquesta matinada una altre cop a dalt del Drac dins del Drac, i certament que molt bé, però que molt bé, sense mirar temps, rodant i prou que bé que si està, que bé. Avui però curiós hi havia moltes persones, pedalant però un biker i prou, i hi hem coincidit ja de tornada, la resta de persones totes a peu, però sobtava veure tantes persones, encara ara ho escric, i no sé què pensar, tampoc cal, està clar haurem d'anar més d'hora, oi?

MTB, MTB, MTB. 

13, 12+1 :-)

El temps que fa que la  Transportadora trasllada dintre seu els Dracs a les aventures, a les curses, poques sí. Els Dracs protegits a cada aturada, a cada estació de servei que ens aturem anant a Finale any sí, any no, a Escòcia, i que no han sigut poques la suma de totes, us ho podeu imaginar, i sempre ella seguint les nostres breus indicacions, crec que vestides de prudència, com ho són cap signe distintiu extern que identifiqui la càrrega, que eviti res que indiqui que hi descansen els Dracs, com també el fet de no obrir mai les portes del darrera quan no estem a un entorn conegut, millor dit, molt conegut, coneguts en tenim tots, i ens els apreciem a tots, però de molt coneguts no, que ja ho defineix tot, oi?

Aquesta setmana la Transportadora no viatja protegint Dracs, no sé perquè vaig traslladar-los al Mirador, i ha estat avui per avui una bona pensada, i tant. Així, ara per ara dins d'ella hi ha per una banda el silenci, preciós per si mateix, i l'espai buit, que em dóna bones sensacions, i tant. D'haver-hi la possibiliat-tranquil.litat de gaudir dels Vols, no serà immediat, i sempre ha d'haver-hi el temps per poder carregar els Dracs, i si no és que no havia de ser, oi que no? ))

Penso que dins de la Transportadora hi podríem portar sempre armadures de gala complertes, per si es donen les circumstàncies favorables pels Vols, però que aquestes estiguin impecables no és fàcil, ventilació, mancada d'aquesta, temperatura, sempre extrema, no ajuden a portar-ho a terme, cert que quan les condicions ens eren favorables no ho vàrem portar a terme, sí cada cop que el motiu del Vol han sigut les curses de 24 hores, i en el tram Toscana de quatre o cinc temporades, gran tram va ser aquell, l'Ibis taronja en va ser també protagonista, i tant, i tant. Quantes coses, quants moments que va aportar la Mojo, per si mateixa, quina personalitat, renoi, renoi, renoi. Si bé és també tangible que la Vicious es va espolsar de sobre moltes situacions diferents,  també ho és que en va portar de noves encara més diferents, cert, cert, i inoblidables també, certament, certament, i que encara caminen, renoi, renoi, renoi.

D'aquest tram també ve la construcció, o podria dir reconstrucció del Mirador dels Dracs, i ara mentre escric sobre la Transportadora, sobre els Dracs, l'Ibis, els Vols, les 24 hores, lògic que el Mirador sigui el pilar de tot plegat, sense ell molts dels elements esmentats no haurien sigut possibles, i tant que no, i per aquest motiu com us vaig esmentar estem valorant d'obrir un segon espai de construcció de màquines de prosperitat, m'hauria agradat que fos Girona, però senyal que no toca. El 2005 ja estàvem cercant espai  a la Força Vella, i tant, però la realitat i segurament també la sort també ho van evitar, ni podíem, ni ens ho podíem permetre, el 2012 ho vàrem tornar a intentar, i renoi aquets cop agafats de la mà de nadius de la zona, quasi va ser una realitat, però finalment tampoc va ser, llàstima perquè fer funcionar màquines de prosperitat se'ns dóna prou bé, però després de portar a terme després de dos anys de preparació d'un sensacional projecte, vàrem decidir posar punt i final a seguir intentant perseverar sense avançar, o això em va semblar. Ara valorant si repetirem lloc, zona, a una fortalesa on ja vàrem ser en dues ocasions anteriors, i que d'elles tampoc en vàrem poder consolidar els diferents  Miradors, veurem, veurem.

En tot cas la Tranportadora ha vist la construcció de l'actual Mirador, i podria veure de ser, la creació d'aquest segon Mirador, fet aquest de adonar-me que ella hi era, i ella hi és, és el motiu d'aquesta intervenció.

Els caps de setmana d'agost no hi ha Vols, o milor dit, pocs,  el festival nocturn propi del mes que estem i la zona on som, que s'allarga fins la matinada, fa que els nostres Vols a trenc d'alba no siguin prou segurs, prou tranquils, prou amables, mentre que entre setmana no hi ha hagut coincidències de risc per a nosaltres, el cap de setmana sí que hi han sigut, renoi, renoi, renoi. I nosaltres sempre hi tenim les de perdre, perquè en els trams d'enllaç com ho són la pujada per l'hípica som molt vulnerables a les bombes rodants amb quatre rodes, jovent, i un nivell de combustible etílic que imposa respecte, molt.

Els Vols es van repetint, lluny dels 6/7 per un descans insuficient, però cert també que ara per ara aconseguim ser entre el 3/7, i 5/7. Quan la calor baixi una mica, i l'agost doni pas a ser més propers a la tardor estic convençut que tindrem Vols per donar i per regalar, si més no hi ha les ganes, moltíssimes, sense anar més lluny jo ja sortiria ara mateix, però repetim Vols a trenc d'alba per evitar les coincidències, i avui sense calor i el migdia no és una bona pensada si no volem coincidències, però el fet és que tardaria res a posar-me l'armadura i enfilar propers el Montalt, que bé, que bé, que bé. 

El setembre perseguiré els components que em falten de la VW, com ho són el tap de combustible, el pilot de fre posterior, i ara no recordo quins sóns els altres, en tot cas seguiré insistint. 

Surt una mica més el Sol, no gaire més, millor, i amb ell les ganes de mirar d'aconseguir arribar al Principat amb el mes nou dels Grans Dracs, veurem, veurem, perquè crec que de ser avui seria el quart intent, sense aconseguir-ho, per la incomoditat d'aquest Gran Drac que fa passada la primera hora que sols pensem en baixar a estirar les cames, ho escric i em ve el cap que he de canviar les potències de les dues bikes, les he de passar a 6°, i allargar-les 10 mm. També que crec que podré fer el primer pas que obri la porta a muntar els nous quadres amb els seus componets, fins i tot estic decidit a fer venir dues de les tres forquilles còniques d'acer que necessitem, no ho crec, no ho crec ))

En tot cas a aquestes dates d'agost la Transportadora cada dia està una mica més a tocar d'una nova tardor amb nosaltres, i això, aquest fet preciós ja val una intervenciö com aquesta, oh yeaaaaah!!!

MTB, MTB, MTB. 

Avui )

I des de fa una setmana la calor durant el dia fa que el descans a la nit no sigui de qualitat, normal a l'estiu, i que un cop passada la nit no hi ha energia per iniciar els Vols.

Portem així dos dies, dilluns i dimarts, i la setmana passada la seqüència va passar del 6/7 a 4/7, i aquesta veurem on ens porta perquè rodar sense descansar no és un bon propòsit, oi que no?

Equipaments a punt, bikes 100% a punt, genets a punt, i a les 04:50 des de fa dues matinades no hi ha la més mínima intenció d'activar el Vol, com sona. Ben hidratat, rondant els dos litres dia, i no aconsegueixo refer la seqüència, la calor, la calor intensa que exigent que és. 

Tema Transportadora, que bé que va, OMG. Ho esmento perquè donarà molt de sí aquest apartat, no avui però sí a properes intervencions de seguir en les circumstàncies actuals. He d'aconseguir una rampa per 250 Kg, yes, yes, yes. I un separador de càrrega. 

El projecte de bikes noves, de les tres bikes noves, bé cada certs dies miro els components que necessito a diferents pàgines i cada dia a l'hora de fer la comanda ho ajorno per un altre moment, no per res, però sí perquè com a fons de pantalla fins avui no hi tenia una de les bikes a muntar, avui sí, l'Ibis, però fa setmanes que hi tinc el Gran Drac de dues rodes, rememoració dels anys 70 feta avui, millor dit diferents candidates, veurem a on ens porta refer aquest tram, que no puc oblidar que és el meu en origen. Dins d'aquest avui he fet una gestió per mirar de facilitar que vingui el nou Gran Drac cap el Mirador, a veure que hi diuen els de Öhlins, he encarregat la gestió a un tercer, perquè la vaig fer directament fa  unes setmanes, i encara m'estic esperant, i qui espera desespera, una mica com la feta amb el representant de Moots fa uns mesos, o un any tocat ja, renoi com passa el temps, tot i dins de la foscor, oi?

Tot i així he de dir que entre el projecte d'un segon espai per la confecció/construcció de les màquines de prosperitat, de l'espai per les joguines, de la recerca també del Gran Drac de dues rodes, i del seu equipament corresponent, per cert del darrer nou Gran Drac tampoc no he fet res pel què fa a equipaments, no passa res, el fet és que estic ben distret, no prou però, tot i que he d'inciar, d'obrir noves portes perquè dins dels tram on som cal mirar de treballar per ser sempre dins d'espais el més dolços possibles, prou difícil, prou extrem que de per sí ja és, podria dir que poden ser sempre pitjor, aquest tram on som és amb diferència el pitjor d'entre tots de les darreres dècades, i encara més preocupant el què pot portar agafat de la seva mà que podria  deixar empetitit el tram actual, OMG, esperem que no, confiem que no.

Mirar que la por doni pas a la pau, ha de ser la prioritat, i el moment no ajuda, ho sé, no passa res, cal seguir els mapes indicadors detallats de l'evolució de cada dia, i a l'hora treballar per estar bé a cada dècima de segon, a cada segon, a cada minut, aquests aspectes són cabdals per mantenir una estat mínim positiu, crec, crec, perquè sobre això no tinc res llegit, volia dir no hi ha res escrit, però certament que no ho sé. 

El fet és que entre colzes s'estava millor, sense? bé, és a on som, i és a on serem, millor tenir-ho clar, i treballar per fer entre modestos i tímits somriures, densos sí però. 

He de muntar les bikes noves, requerirà de temps i dedicació i això és bo, he de fer caminar el projecte, els diferents projectes que us he esmentat, això també és bo, i tant, i tant, mtb, mtb, mtb.

A veure demà si dins de la foscor hi ha l'aventura dins del Vol, estaria bé, estaria bé, ho escric i m'emociono, que bé, que bé, que bé ))

Pensava avui )

Que el fet de tornar a ser a dalt del Drac, des del novembre del 2018 que no pedalo regularment, i aquest aspecte ha suposat un canvi important des del Mirador dels Dracs, i no únicament pel fet de no pedalar, que també si no en tot el què implica el fet de no fer-ho, alguns aspectes han sigut molt positius, d'altres també però diferents, molt. 

He estat mesos mirant de no aturar els Vols, i mirar de combinar la recuperació amb els Vols, però finalment a finals del 2019 vaig decidir posar peu a terra, seguir únicament amb la recuperació amb el fisio sense Vols, i a on va arribar un punt que l'aturada de tot en termes absoluts va ser l'única via que em va semblar viable, és a dir aturada  dels Vols, així com de les recueperacions amb el fisio, i passar a un estadi del concepte únic de descansar, de descansar de tot plegat, remarcant que l'aportació del meu fisio va ser determinant durant mesos per crear una base sòlida de recuperació, sense ella avui no estaria pedalant ni de bon tros. Avui francament no sé si va ser la millor decisió, no ho sé, perquè ara recuperar les bones sensacions dins dels Vols costa i costarà, cert, de fet està costant, ara bé dit això també constatar que estic pedalant ara sí ara també, vull dir, "bien está lo que bien acaba", ho miraré així i a partir d'aquí vinga a gaudir de cada trenc d'alba, tot i que és un dir doncs actualment per precaució els Vols comencen de nit i acaben sempre just a tocar abans del trenc d'alba. Estic animat perquè després de mig any sense activitat i deixant poc a poc enrere les incòmodes sensacions, un bon dia i no sabria dir com, em vaig tornar a ficar a l'armadura i sense poder dir que fossin totalment absents les molèsties, doncs en fred, i després del Vol seguien insinuant el seu possible retorn, i que ara passades unes poques setmanes sí que puc dir que han desaparagut totalment del mapa, que crec que aquest aspecte és l'únic que he de tenir present quan surto a rodar, de fet dins del Vol únicament entre pocs  reflexiono que no sé com m'ho vaig fer a Itàlia, a Finale 2018, i a Escòcia a Fort William 2018 mesos després, perquè aquestes molèsties ja hi eren en forma d'una certa incomoditat intermitent i molt espaides, el raonament em diu que les ganes poden amb tot i passen de llarg aspectes que no ajuden en aquell moment, el fet és que a Fort William a sota zero, sota una tempesta de vent i pluja des del primer minut fins a l'hora crec recordar que entre la quinze i la dinou, aquestes condicions de fredor ho van acabar de gripar tot plegat, i mare meva si ho van aturar tot, tot just després d'un any i mig torno a rodar, OMG. Un segon aspecte em deixa aturat, del darrer Vol de novembre a els Vols d'ara arrossego dues garrafes menys, fet que em deixa dins d'una zona de perplexitat perquè dels diferents controls sempre rondant el percentatges proporcionats de greix, i massa muscular, a on tot indicava any darrera any que el el pes era prou correcte per la meva morfologia, no coincideix en cap cas amb el pes l'actual mentre torno a rodar. He d'esperar a portar uns mesos tornant a rodar amb constància, i no únicament això, també  amb l'exigència pròpia que li correspont a una bona preparació per a la resistència, aleshores podré confirmar-me que la morfologia actual que presento és estable dins del pas dels Vols, en tot cas a on sóc ara aquesta no està seguint un increment si no una estabilitat amb una lleugera pèrdua mensual, lleugera però constant que sembla orientar-me que acabaré rodant a final d'aquest 2020 amb tres garrafes menys que fa divuit mesos, que com esmento em deixa gràtament sorprés perquè en aquestes condicions tot es fa una mica més fàcil, o això crec, i dic això darrer perquè dins del paràmetres del primer món nosaltres formen part del grup més nombrós a on la normalitat marca que res se'ns fa fàcil, i podria arribar a augurar que de poder seguir en aquest tram, fent exclusivament referència a Vols, tot serà d'allò més divertit, i sí sobre aquest tema també em concedeixo la pensada de poder ser emocionant, costa gaudir d'aquesta darrera sensació sense estavellar-se,  de fet ja és un privilegi pider gaudir de la sensació de divertir-se, per tant des del Mirador aquest concepte de l'emoció és quasi un tabú, poder-lo gaudir, poder experimentar l'emoció sense haver d'assumir la sensació de risc de caure pel precipici és tot un plaer, oi que sí?

Com esmentava seguint el fil de l'inici d'aquesta intervenció, estaria bé que més Vols comportint de més intervencions a aquest espai, de ser, que bé, que bé, que bé!!! ))

MTB, MTB, MTB.

Molt bé )

Els Vols roden, Dracs dins del Drac dins dels 6/7.

Els nous Dracs no estan caminant, vull dir no estic fent venir els components que requeririen per poder finalitzar la construcció. Així els protagonistes de Fort William ho són també ara. Insisitir en el retrocés a llandes més estretes, pneumàtics menys densos, i que seint, potència, i manillar crec que farem un pas enrere.

El seient tornaré a rodar amb el Tune, l'actual em va molt bé, però un cop estic més recuperat crec que he de refer el tram, potència retorn a 6° positius i 10 mm més, i manillar, necessito 12°, ara per ara no sé d'on treure el manillar, però sense presses tot camina, segur. 

Rodant a pressions per sota dels 20 psi, deixant que els laterals quedin marcats amb la pols mentre rodem, i perden prestació si coincidim en baixada i asfalt, com ho és la riera mentre baixem dels Tintorers, acceptant aquest punt anem ara molt i molt bé, i tant.

Avui per avui els nous Dracs no tenen sembla propòsit d'iniciar els Vols, sembla, tot sigui que demà es despertin i no parin de reclamar el seu torn, però avui per avui sembla que no.

Sobre els genets, primer estem per recuperar la constància dels Vols de trenc d'alba que com us esmentava sembla que podríem haver entrat a un bon tram, i ara per ara res més, la preparació fora dels Vols feta del 2107 al 2019 la deixem de banda, i ens concentrem a passar els temps acotat que tenim a dalt dels Dracs, sí que hem treballat i molt temes com la millora de la qualitat de l'alimentació ajudats per aquest tram tan exigent de confinement en primer terme obligatori, i ara de confinament voluntari ) fet que ens ha portat a arrossegar entre una i dues garrafes menys, ho escric i no m'ho crec, com? Ara no ho aprofitem a nivell de sensacions pel nostr baix estat de forma, però quan estiguem rodats aquest punt ens pot ajudar molt, si més no això sembla. 

Veurem, avui per avui ser dins del Drac està requerint d'una certa exigència, cert, cert, però també ho és que cada dia a les tres quarts tocats de cinc estem drets inciant els preparatius del Vol, avui no seria un bon exemple, perquè tot i ser una jornada de descans, anàvem a sortir, i un cop equipats, per la pluja del moment i pel fet de ser la jornada de descans hem decidit ajornar l'aventura a demà.

El més que probable nou Gran Drac de dues rodes està rondant Girona, curiós, i per tan les meves anades per valorar quin és el candidat em fa ser-hi, que està prou bé perquè hi veig menys risc que anar a la capital a fer exactament el mateix, veurem, veurem, difícil vint-i-tres anys després valorar de com portar a aterme aquest nou tram, que ja té de transfons també portar a bon port una petita aventura, i tant, i tant.

Salutacions

MTB, MTB, MTB.

Tot ve )

Fa una setmana que els Vols, els Grans Vols, els vells Dracs, els nous, els propers, tot plegat va entrant en mode inici.

Les sensacions poc a poc, millors, el primer dia crec recordar des de l'octubre del 2019 a dalt d'un Drac, prudent però entre parets, de lleugeres sensacions de reviure l'encara present lesió. A la segona sortida ja en un grau molt menor, de fet a la primera sortida va ser una insinuació, a la segona sortida un xic menys, i així anar millirant, mirant de fer-ho.

Els Grans Dracs, com cada dia amb l'anada al Baix Montseny, de 10/10. Costa comprendre de poder  gaudir de tan magnífiques sensacions, encara que dins d'una intensa percepció de ser molt circumstancial :-)

El fet és que gràcies a un d'ells, a el més radical dels Grans Dracs de tots els de casa el tema pneumàtics ha agafat un protagonisme inesperat fa uns anys enrere, a casa estàvem en una elecció òptima entre els més eficients de cada dècada any a munt, any a vall, i cada aquest anys aprofitem les noves evolucions i aprofitem per valorar si ens pot ajudar un canvi, som a aquest tram, ara dins dels Dracs estem a recorregut Ikon, i el què hem incorporat és una component modesta però per a nosaltres significativa com ho és la valoració de les dimensions d'aquestes, ho lligo també que nosaltres tornant d'Escòcia hem anat reduint les amplades dels pneumàtics i de les llandes, també darrerament en que hem apartat els radis de titani, tiges de titani, potències primes de 25,4 mm. i fins i tot un dels dos seients dels darrers vint anys ha quedat en zona de descans, aquests punts que esmento tots poden tornar, i ho tinc sempre present, en tot cas l'entrada inicial, el punt d'inici és, el factor més important del comportament dinàmic són els pneumàtics, comprendre la mecànica d'aquests implica gaudir de descobrir nous conceptes per a mi, i de fer-ho bé comporta de poder gaudir també de la millora del comportament dels Dracs i Grans Dracs, aquests darrer aspecte el de millorar quasi que és menys important, primer aprendre, segon aprendre, en darrer terme aprendre, i m'he de imposar seguir sempre, sempre a aquest tram, millor dit mirar de ser-hi, que ja és prou gratificant.

A casa, el Mirador hi va entrar un Gran Drac que és dins del seu segment el més compacte del Món, totes i cada una de les seves mides, cada una d'elles que el conformen han implicat, convidat a entrar a aquest recorregut tan interessant del comportament dels pneumàtics i els aspectes que poden ser interessants tenir presents. Un Gran Drac construït per ser considerat el millor de tots des de la dècada dels noranta fins avui pels alguns del millors magazins,  sols pot aportar coneixements interessants, i com d'interessants, OMG. Tipus de llanda, amplades, dimensió de rodes, és el tema número u ara mateix quan he de muntar les noves bikes, ho escric i estic emocionat, i tant. Mentre ho escric estic també capficat amb el tema potències, crec que he de tornar a 80-90 mm. que ja hi som, però a 6°, ara a 0°, i crec també que hem de tornar a 25,4 mm.

Anem en bikes rígides per tant tot el què fa referència a suspensions derivat de l'extrem i radical concepte del Gran Drac no ens funciona ara per ara, però sí el concepte comú de conducció sense ajudes, que bé, que bé. I aquest punt d'unió a on pilotar no pot ser portat a terme si hi ha ajudes que ho fan més fàcil, l'objectiu ve a ser que de ser viable no emmascarar les nostres carències amb ajudes tècniques que les corregeixin, la qüestió primordial és que tot plegat sigui divertit, i aquesta cararcterística implica valorar constantment on està la barrera, vull dir, portem UST, portem frens de disc, són ajudes, cert, però no portem marxes, ni suspensions, sí anem amb eix de 15, ara per ara de 100 mm. un fràgil equilibri singula i diferent per a cada biker, molts cops penso en la Superlight, i tant, que bé que anava, que bé que anava )

Són dies difícils, molt, per a tots, dins d'aquests, dins de la situació res per evitar, dins d'elles mirant de fer, de poder triar picant pedra per fer-ho fàcil, una mica i prou ja és un gran pas, i tant.

La Transportadora cada cop millor, direcció, pilot potsterior de fre, tap de combustible, i la finestra del passatger sembla que podrien ser els darrers aspectes a rematar, segur que no, segur que no, però de mentre he de dir que la sensació que ja us vaig esmentar, és d'estrenar-la. Quina sensació també més extraordinaria, del 2007 i la percepció de ser nova, renoi )

Dels Grans Dracs nous, un d'ells el que Vola més baix, estic concentrat mirant de millorar l'aspecte del túnel de transmissió, per la presència d'un incomprensible protector verdós molt pastós que ve de fàbrica i que el posen per evitar l'oxidació en el transport amb el vaixell, i que té la particularitat de ser un producte lleig a la vista, enganxós i amant d'adherir-se a tota la pols que olora, i té un bon olfacte, sí senyor. Porto unes setmanes mirant de retirar aquest producte, a veure quin serà el resultat final, ara aquest túnel de transmissió, la part més propera al diferèncial autoblocant és la que vull mirar de deixar perfecte. 

Tema bikes, complicat, no sé perquè la conexió amb els Grans Dracs també està apropant-se a aquests quan parlem de dues rodes, la tradició, la tradició, OMG :-)

També estic fent una llista d'eines que vull fer venir, per els Dracs, Grans Dracs, i Transportadora. Renovar totes i cada una de les eines que utilitzo actualment, fer fenir una rentadora a pressió d'aigua, un nou compressor d'aire més compacte, també un de portàtil amb bateria, un mesurasor portàtil de pressions, un arrencador portàtil de Grans Dracs, un mesurador de temperatura del pneumàtics, i en darrer terme una pistola d'impacte sense cables. Cada un d'ells ja els tenia més o menys decidits, però cercant informació vaig estar mirantde seguir un criteri a curt termini menys funcional, com ho és primer cercar les millors marques d'equipaments, i ara estic valorant fins a on puc arribar, limitat tant en dedicació de temps a aprendre quines hi ha, i en què està especialitzada cada una d'elles, com per pressupost, aquest darrer punt menys decisiu perquè venint de components de bikes, quadres, Grans Dracs, les eines ara, els seus imports no semblen preocupants, però quan ho sumes tot plegat sí que m'indica que l'ús amateur ens permetrà de centrar correctament quines marques han de venir. En tot cas aquest pati/tema ja dóna per molt.

Aquest paràgraf és nou, segueixen els Vols, Grans Vols, i tots els punts exposats roden, poc a poc tots, però roden )

MTB, MTB, MTB.

i qui espera )

És a on sóc, sense Vols, una mica de desesperació, certament, cert.

Primer vaig perdre les imatges, després els Vols, sempre pensant que tornen demà, crec que no hi ha dia que els Vols no vinguint en breus imatges, petites seqüències, intenses però )

Un dia tornaran, anava a dir, un dia serà el primer, però dins de tants ja consumats, no puc ni metafòricament dir, el primer.

Dracs, i la seva Transportadora )

A veure, fa uns minuts aprofitant l'anada dia sí dia també al Baix Montseny avui contra tot pronòstic la Transportadora ha fet camí de tornada cap el Mirador, tot i una pluja insistent, refrescant en tot els aspectes, oi que sí?

Ara durant les properes hores un cop passada la jornada reflexionant sobre com afinar petits aspectes de les diferents màquines de la prosperitat, vindrà el moment de tornar a baixar els diferents Dracs, OMG.

La Transportadora a excepció del lleuger fer de la renovada direcció de dirigir-se cap a l'esquerra, la resta de 10/10, que bé que va la VW )

Un cop buida tindré la joia dels Vols a punt per carregar els dos Dracs i poder iniciars els Vols, que bé, que bé, que bé, no proposo de fer un cafè perquè ara és moment de dinar, després amb la pluja d'ara, o la seva refrescant arribada tocarà gaudir de l'instant del cafè, avui però des del Mirador no veuré la Transportadora, ja sortirà el Sol per proposar de poder-la veure, i tant, i tant.

He de seleccionar amb més cura, he de dedicar més temps a la llista de components que requerim per finalitzar la construcció dels nous Dracs, a veure, a veure. 

Dies de confinament, crec recordar que avui ja en portem 88, un número preciós, certament, certament.

Les dues Lynskey estan esperant el seu torn, elles dues no s'han mogut del Mirador, i aquest no ha sigut motiu per gestionar un altre cop l'inici dels Vols, estaria bé que ara sí que fos el cas, però dependrà únicament dels genets, que ajuda i molt a definir el qui i el com de tot plegat. 

Esperant que finalitzi una reiniciada tempesta a on a cada estona la intermitència marca esperar a desacarregar-la, el fet però és que estarà buida, o estarà molt buida, a veure si el pronòstic del temps va per bon camí i a partir d'ara cada cop s'acosta més el moment de la sortida dels Dracs de la Transportadora, i de l'entrada d'aquests al Mirador )

Un cop marxa la tempesta no sé si puntualment, els Dracs ja han deixat la Transportadora, i ja són reposant al Mirador, van ser hores de càrrega el seu dia, més d'un dia, fins i tot més de dos, ordenant i reordenant com carregar-la, i ara descarregar-la han sigut noranta minuts tocadets, prou bé, prou bé. 

MTB, MTB, MTB. 

69er )

Aquesta va ser, pot setguir-ho sent una combinació també magnífica, molt. Quasi el millor de les rodes grans, quasi el millor de les rodes petites :-)

A Finale, aquesta versió millorada de l'Imbred va funcionar prou bé, certament, i no va seguir per diferents motius, un el del trencament de radis de la roda petita a les prèvies, i dins de la mateixa cursa durant hores, i per aquest motiu principalment vaig descartar aquesta versió més pròpia de les motos. Si va anar de bé que van ser passats els anys una evolució de les primeres, les protagonistes definitives, ho escric i la satisfacció reina.

Les XR1200, de DT, interessants, del darrera no específiques, les davateres per coincidir, però en tenim, de rodes, no pels propers tres Dracs, sí per dos, i per aquest motiu necessitem el tercer joc, manca un cert criteri de prioritats, no totes, perquè necessitem altres components de les dues primeres, i l'experiència m'indica que fer venir grups nombrosos de components tots a l'hora implica que passades les setmanes, mesos en decidiria segurament uns altres, i aquest punt em comporta una certa incomoditat, breu, petita però present )

Les tiges telescòpiques de suspensió germanes de les Thomson que ja tenim ara Fox poden ser també, i el cap em ronda fer venir els frens XTR, tot i disposar d'uns R1 estic més per fer venirs tres jocs de XTR, pel seu bon comportament, aquests frens ens fan millors pilots baixant, i tant )

Cranksets en necessito un que ja el tenia i el vaig tornar pensant que l'Ibis marxava del Mirador, i ara hi ha mandra a fer la mateixa gestió, a repetir-la, o no, o no.

Manillars en necessito quatre, els tradicionals, els clàssics Moots, perquè el Moots que porta l'Inbred és testimonial, i cedit, és això, crec que no ha sortit o un cop com a molt, però li he de muntar el meu que no tinc, el que tinc únicament és per tenir ben muntada la bike, no per rodar-hi, en cap cas :-)

Així en necessito un per I'Inbred i tres més per les quadres nous.

Un cop a aquest punt tècnicament la complexitat augmenta, si monovia, si diferents caigudes, si carboni, si titani, i és una llista extensa, i també torna a ser molt però que molt interessant. 

Els Grans Dracs i la Transportadora  demanen també atencions, totes justificades. I els Dracs són infinits sense ser-ho perquè són evidentment finits, però renoi, he de pensar que pel propi confinament les percepcions són les que són, infinites. Estavem a febrer i les bikes noves eren, estem a maig i les bikes noves el més calent és a l'aigüera, funs ahir, avui ja no ))

Cada vegada que vaig el Baix Montseny dubto si tornar a SV amb la Transportadora, el fet és que ben guardada com està cada cop prefereixo més que descansi a on és que no pas que ho faci a cel obert aquí el Mirador, i sempre estic a punt de decidir-me i fer-la venir perquè la Transportadora dels Dracs on podria estar millor que reposant el Mirador dels Dracs? Però no ara per ara, no avui, crec, crec. 

El fet és que els conceptes em mouen, és així, la funció que té, ser la gran protagonista portant, transportant en el seu interior els Dracs, per tant facilitar els Vols, ja és per aquest motiu extraordinari per a mi, el concepte, dues places, d'entrada, amb un espai buit darrera esperant a que hi siguin, encara ho fa més apassionant, i un cop a aquest punt, el concepte mecànic, la seva simplicitat em torna a posar en clau m'interessa molt, més encara, curiosa aquesta percepció de les coses. De fet em passa amb tot, amb els Dracs, els seus components, Grans Dracs, els seu concepte, la construcció d'aquests, i en primer terme el seu comportament, aquest darrer punt menys objectiu, perquè opinions n'hi ha per a tots els gustos, i per tant jo puc exposar la sensació dins del Vol, i tant, subjectiva, a on aquesta pot ser molt diferent per altres bikers, que ja està bé que sigui així. De fet la meva Superlight era increible, i era un mono pivot, mai he llegit una opinió germana, i no implica res, ni positiu, ni negatiu, en tot cas hi ha la que jo aporto. 

Darrerament cerco informació de les ML7, ML7/5, i ML8, de les DUC32, DUC36, i SC32, per curiositat, de les Yo Eddy, també, i poc a poc mentre cerco els quadres que ja tenim per muntar van agafant una mica més de forma.

Un BB92, una boixa davantera, reductors 31,6/27,2 de ST, que ja stan venint, un crankset, tres jocs de pedals, tres direccions, tres manillar, dos jocs de frens, i tres forquilles rígides, el material a fer venir, que sembla molt, però tot i que tinc els components per muntar les dues primeres bikes dels tres quadres nous que estan en torn d'espera, el fet és que per concepte ara veig uns components que en altres moments no veia, tot i ser-hi tots en el seu moment, però el criteri en aquell moment no era el d'avui )

Com us esmento la boixa davantera, una únicament ja està venint, que utilitzaré per muntar una roda de 29", també del ST vénen els adaptadors de 31,6 a 27,2 mm per tenir opció a rodar amb les dues tiges telescòpiques Thomson que avui per avui però seguiran sense sortir, també ve el BB92 que serà XT, i no XTR, aquest darrer no el tenien, i el XT no sé si serveix pel crankset bàsicament perquè encara l'he de decidir, pels que tinc sí, però aquests els tenia pensats per les dues primeres bikes a muntar, i no per l'Ibis, finalment però m'he decidit per l'eix de 24 que coincideix amb els dos cranksets que tinc, però si fos 30 finalment no passa res, el BB 92 XT té un import moderat dins que res té un import assequible quan parlem de components de MTB.

Valorant el tema Belt Drive, aleshores requereixo un crankset de 104 entre forats, i actual no en tinc cap, i una boixa White Industries ENO, que no em serveix en 9x135 per les noves, cert, però en vull una en color negra per una idea que porto de cap, no per ara, però tenir-la sumaria a fer-ho bé, a poder-ho fer bé, si més no a pensar-ho, i amb ella un pinyó roscar de les mateixa marca de 22 o 23 dents, a veure, a veure ))

Curiós podria decidir-me per fer venir dues RS1, per aprofitar les dues rodes, 1200 i 1501 de DT específiques que tinc per error des de fa uns mesos, uns dos o tres anys, també hi ha la possibilitat de fer venir dues Terralogic de 80 mm. que són conceptes guapos per incorporar els darrers projectes, però en cada oportunitat de tornar a incorporar forquilles amb suspensió, les rígides, les forquilles sense suspensió han sigut les preferides, i així estem a on de cinc bikes, les darreres cinc que han vingut totes rígides, i les tres properes pendents de decidir. El fet però és que aquests tipus de forquilles esmentats, RS1 i Terralogic, no són fàcils de localitzar, i de coincidir hauria de practicar un dit i fet, i ara per ara no és el cas, crec, sí amb excepcions, l'Ibis ho és, i tant :-)

En tot cas sembla que tot i que coincidint amb aquestes lletres començava a ploure crec que estic decidit a anar fent venir component a component tots i cada un d'ells per poder muntar les noves bikes, crec. 

La darrera compra de components no pot fer camí cap el Mirador perquè DHL no treballa quan ha de transportar d'Alemanya a casa, i he hagut d'anular la comanda, no passa res, curiós dels UK sí que funciona, no sé qui ho porta, però ara per ara sembla que el material està venint, és a dir, boixa davantera, BB92, i els reductors del ST, a veure, a veure. 

També he fet la gestió per o bé dues o bé tres forquilles rígides un altre cop de carboni, i per un quart conjunt aquest cop de quadre i forquilla en 27,5 d'acer, aprofitaria si poden agrupar l'enviament de les forquilles de carboni, i el quadre i forquilla, tot junt, i si no ja veurem, de moment però ho he consultat per mirar de confirmar que ho poden subministrar, i ara per ara no ha respirat. 

MTB, MTB, MTB. 

26 )

Surt la tercera per ser la més nombrosa, cinc 26 marquen la pauta.

De fet mentre rellegia la darrera intervenció pensava en quina valoració feia entre 27,5, 29, o les mateixes 26, i d'aquí el títol d'aquesta aportació. Les tres són magnífiques propostes, per preferències, la 26, i en segon terme venen les altres possibilitats, que no amb rotunditat perquè totes quatre opcions van molt bé, molt, però la 26 té el comportament germà del darrer nou Gran Drac a on la lleugeresa marca el comportament que tant m'agrada, la resta d'aspectes que ens porten a les noves rodes ja sé que les geometries poden facilitar el seu bon comportament que no millor necessàriament, que si bon comportament per tipus de roda, tot són bons arguments però jo ara passats els anys aquests espectes els deixo de banda, i prioritzo el concepte del pes dins de les possibilitats a partir del condicionament de partida amb el quadre, vull dir un quadre doble de 2.600 grams marca aquest punt de partida, una HT de 1.900 grams també, i molt. Dit això, les geometries totes i cada una de les diferents bikes poden presentar diferents/ bones geometries, però a mateixes geometries i menor pes pel fet de ser roda petita de 26, tot el què implica que sigui de roda més petita, fa que em decanti per ella. Com recordo l'afirmació, que bé que va la meva Superlight, que ara no podria ser perquè el Fox posterior fa anys que va decidir buidar tot l'oli del seu interior per el ressecament del reten/segell de goma, per tant res a fer, i ganes de portar-la a reparar no masses, ho recordo, haver de passar setmanes sense bike esperant una reparació de les suspensions com una cosa llunyana, molt llunyana, des de l'arribada de la Vicious que no utilitzo una forquilla amb suspensió, crec recordar, parlo de memoria que ja m'imposa, però diria que aquest 2021 ja serà la primera dècada sense marxes i sense suspensions. 

Que rar, la millor bike que he tingut mai, la Santa Cruz germana del darrer Gran Drac, és a dir un clàssic pel què fa a concepte el d'un Drac amb un senzill mono pivot vs un Gran Drac amb un modest  NA, tots dos amb uns pesos propis perseguint ser un altre cop modestament lleugers, sense ser-ho, tot i ser bons, i molt dignes, no ho són excepcionalment perquè el pes moderat i ben repartit és preferible, i la clau perquè a mi m'agradin, com és el cas, curiós però, i espero que el darrer nou Gran Drac no tingui el mateix darrer recorregut de la senzilla Superlight, espero. D'aquesta darrera la definició del medis  especialitzats és com amb el darrer Gran Drac amb unes geometries aptes únicament per a mans expertes, i aquest darrer mot em condiciona les pensades, no hi sóc dins d'aquest grup, però m'agrada sortir amb ells pensant que a cada dia que passa hi sóc una mica més proper, espero, espero.

Ho dic perquè dos clàssics pel concepte tan coincidents, els dos van ser creats fora del seu temps natural, és a dir a dir van arribar el mercat a un temps a on aquests dos clàssics ja estaven caducats, els tres fabricants respectius van decidir crear-los tot i tenir clar que ja no tindrien un èxit notable, van decidir invertir en els diferents projectes, perquè serien divertits, sorprenent, notable quasi que diria  increible. Dues màquines especials en transmetre somriures, no es poden, no s'haurien de destinar a un final estàtic, un comportament dinàmic tan especial únicament li correspondria un Vol, un Gran Vol ara sí ara també, i no poso en dubte que aquests dos Dracs finalment tinguin un recorregut coincident entre ells dos, i de poder ser també amb mi, a veure, a veure, i sense oblidar que tenim esperant per entrar en escena a la Transportadora dels Dracs que tindrà, o pot recuperar el seu preciós paper, com ho és transportant Dracs, i estic valorant-estudiant com pot fer el mateix amb els Grans Dracs, però aquesta és una altra conversa que tindrà, que vindrà, crec, crec. Surt la tercera petita joia en discordia perquè li passa com a la 26 que no té activitat, i des del Mirador hi ha qüestions a sobre de la taula per valorar quan parlem d'aquests tres elements, un Drac, un Gran Drac, i la Transportadora de tots dos, del darrer encara no, encara no, tot està per veure però, que no és un mal pla, ni una mala proposta, en cap cas, en cap cas, qüestions amplies, interessants totes, dins del gris, interessants, concreto el color per no crear confusions emocionants, sí emocions grises, poc llamatives però per a mi molt satisfactòries, justificades, i que tenen coincidències de color, el blanc dels que tenen Vols, i el gris del que les ha de transportar. 

Hauria estat bé fer venir la Superlight en 29 també, no per res, sí pel concepte, i tant, amb l'Ibis sí s'ha donat l'oportunitat. Amb la Santa Cruz en 29 vàrem coincidir molt poc temps, vull dir quan la Superlight va passar a ser de roda grossa no estava disposat a seguir la relació que requeria amb el distribuïdor, per la darrera etapa trista de la Mojo Carbon, i ara ja no toca, o sí, o sí, perquè seguint el fil bé que ha vingut l'Ibis. 

MTB, MTB, MTB.