Ja tinc una crònica més per preparar, si fa uns dies el protagonista escalant al darrer tram del Turó era el nostre amic ben lluent, avui un amic ben diferent m'ha literalment saltat a sobre, com us ho dic, m'he aturat he anat directe cap a ell i l'he agafat com agafaria a un peix menut entre les mans, amb por que pogués fer-li mal.
Ell, incomprensiblement per a mi, semblava que esperés que jo fes aquest gest d'agafar-lo, impressionant, un moment on les emocions poden amb tot, mtb, mtb, mtb.
No oblido que tinc amb la d'avui quatre cròniques pendents de posar al Blog. Són quatre perquè encara tinc pendent també la del Turó amb la Betty i en Michael.
El ritme d'avui interessant, i tant.
MTB, MTB, MTB.
Miraré de fer pòsit de la sortida d'avui i de que les millors sensacions vinguin directes cap al Blog, mtb, mtb, mtb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada