Santa Fe, agost del 2011.

Val sí, cada dia podem anar a Santa Fe, i si no cada dia sí als caps de setmana, i tant, però fer-ho a l'agost és una mica com durant una època, ara ja molt llunyana a on dirigia sense poder dir-ho, com sempre, unes divisions de producció a on l'agost era el millor mes de l'any per treballar, pel fet de que podies fer la feina en la meitat de temps, i pel fet de que anar cada dia a les fàbriques a l'agost, era un plaer, molts pocs cotxes a la carretera, i també perquè les persones a les fàbriques durant el mes d'agost radiaven un caràcter festiu,  cada dia,  durant les quatre setmanes, una mica com els divendres de cada cap de setmana de primavera a on tots estem amb un estat d'ànim sensacional.

Aquests temps han canviat, sí, els he deixat enrere, ara als divendres a la tarda són meus, per a mi, avui a la tarda, millor dit a quarts de dues d'aquest divendres, fins a quarts de set del dilluns tot serà una aventura seguida d'una aventura, però és que des de fa quasi tres setmanes que això és així cada dia de la setmana,  de fet sense tirar massa enrere, per posar-vos un exemple, des del febrer, crec recordar, fem un festival anant al BO, ara ve a ser el mateix però sumant a aquesta festa el to estival del fet de ser el mes d'agost.

Aquesta setmana, cada dia, o quasi cada dia que hem agafat la bike,  i, o,  anant a caminar, sempre totes aquestes activitats, sempre per sobre de les dues hores, i a on com avui penses, "que bé, que bé, que bé".

Podrem pensar, "vols dir que té una component tant important?", la contesta és senzilla, "avui, demà no ho sé, i sé que entre les persones que segueixen aquest espai, no tots, sí quins, ara mateix el que estic exposant és El Pilar", i tant.

Fa uns dies, pocs, crec recordar a finals de juliol, assentat a un petit restaurant a Girona molt proper al Pont de Pedra,  pensava, "aquests agost serà!!!", ahir mentre escalàvem direcció a Santa Fe pensava, "grans èpoques les de les divisions industrials" i el següent pensament va ser, "quin gran moment serà arribar per mar a la tardor i a la primavera,  a esmorzar a Calella de Palafrugell, i tant".  Està clar que el segon pensament supera per il.lusió, per intensitat, per sensibilitat, per un futur fet present com a realitat, per una llista interminable de factors tots ells positius, al primer, que va estar molt bé, i que sense el primer no hi hauria el segon, o també, o igualment, o igualment també, però escalant cap a Santa Fe aquests pensaments també van ser motiu de renovades sensacions.

Ahir no va ser una pujada més a Santa Fe, tampoc "la pujada", però sí que va ser una escalada a on les converses del què seria la jornada d'avui van ser sempre a sobre de l'estora de pujada a aquestes magnífiques zones obagues de després del quilòmetre setze, a on curiosament passat aquest punt quilomètric a quarts de nou de la nit a diferència dels darrers quilòmetres a partir d'aquí no hi feia fred, gens, no puc dir el mateix per sota d'aquest punt quilomètric, i tant que no, i tant que no, aquest agost del 2011 tindrà un mot que el fa diferent de la resta, aquesta mot és el "fred".

El ritme de menys a més, amb una escapada entremaliada als darrers quatre quilòmetres i sagnant als darrers tres-cents metres. El "de menys a més", és,  a partir del primer quart d'hora tocat, ritme molt bo, per quilòmetre darrera quilòmetre en grups de cinc,  anar augmentant deu pulsacions el ritme d'escalada, fins arribar a la zona més vermella de treball de la Betty. Sempre excepte als darrers tres quilòmetres va poder parlar animosament, i sempre fins arribar al darrers cinquanta metres va poder llençar un nou atac, i tant.

La feina està feta, l'he transformat puntualment amb una depredadora de carrera curta de resultats letals, en poc temps, és veritat, contruir un cos letal en distàncies ultra llargues ens ha portat anys, fer-ho per a distàncies explosives no pot ser fet en mesos, però sí que hem conseguit que el camí fet sigui el millor camí que sabem fer, que podem fer, així ha estat, i així en gaudirem.

Ara a excepció del diumenge, que tindrem una jornada de volcà en erupció, la resta com avui a l'Alt Empordà, seran jornades rodadores, amb una lleugera aproximació a la franja llunyana a la zona vermella. Diumenge sí, diumenge tindrem la darrera sortida, el darrer test a on després de trenta quilòmetres ràpids seran l'entrada de deu quilòmetres propis d'una explosió en cadena, mtb, mtb, mtb.

Em podreu dir, "el Roc queda lluny, massa, per estar rodant en aquestes condicions",  i la meva contesta és poc clara però contradictòriament aclaridora, "teniu tota la raó, el Roc queda proper, però molt llunyà de la fase a on és ara la Betty, de fet aquestes prèvies tant exigents quin sentit tenen per a preparar un Roc Marathon 2011?". La vida és plena d'incongruències, i tant!!!, si no,  no seria vida, oi que no?

MTB, MTB, MTB.

Per sobre dels quaranta quilòmetres, per sobre dels 1.000 m positius.

Equipats d'estiu, amb manegots i armilla per baixar. 

Aigua, menys de 750 ml., per menjar,  un plàtan.

Eines, les de sempre, sense esprai d'escuma.

Llums, Powerled i prou.