Ja som a casa, el vol perfecte. Una puntualitat extrema. Hem patit, pel fet de que la bossa amb les dues bikes anant superava per molt els 30 Kg. i tornant no superava per molt els 30 Kg. no, però sí per poc els 40 Kg. La companyia aèria no tenia límit de pes per a les bikes, però 42 Kg. ens ha dit que la bossa no pujaria a l'avió, "anem bé, he pensat jo", i seguidament després de pesar la caixa amb la bike d'en Colorado, de 19,5 Kg. hem traspassat 12-13Kg. de la primera a la segona, i ens ha sortit bé, perquè al final la primera ha pesat 29-30 Kg. i la segona 32,2 Kg. El noi ens ha esmentat una norma interna de que per sobre dels 32 Kg. no les podríem pujar.
Superat aquest primer tram, hem fet dues pendents més de menor exigència i de pet a l'avió.
Mentre volàvem hem passat les imatges de la SSWC que en Colorado ha fet, i també les meves, hem canviat "cromos" i miraré durant al dia d'avui de posar-les al Blog.
Niner a la SSWC 2011, i tant que sí. A aquesta imatge en Colorado era al ben mig de no sé a on, cercant una alternativa per tornar i mirar de que el noi alemany no perdés els papers. Un moments genials, de certa tensió, ja se sap, "si no vols pols no vagis a l'era".
De passar fred, però fred, a passar calor, però calor. Si puc decidir per quina versió climàtica decantar-me, seria entre la màxima d'Irlanda i la mínima de casa, cap dels dos, definitivament, però seria aquesta la meva elecció, sempre entre 18-25ºC. Sí ja ho sé, tot no pot ser, així que a casa s'hi està molt bé, mtb, mtb, mtb.
Entrar per la porta de casa, i pensar que d'aquí a molt poques setmanes ja sortirem directes cap al Roc d'Azur 2012, i també com ahir a la nit, també he pensat que vull partcipar a una fita interessant abans del Roc, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
He de fer la crònica de la cursa, al cap la vaig perfilant, he de proposar també quines millores vull fer a la bike tot seguit després d'aquesta SSWC de dissabte, perquè a Kilfinane he après moltes coses, vist moltes possibilitats de millora de la bike, una en concret no però, com és la dels pneumàtics Tubeless, ho dic perquè crec que de 29er en Colorado i jo érem els que portàvem Tubeless, la resta ja no diré tubelitzats únicament, si no també amb càmera.
Vull mirar de posar crònica de la bike de la 29er que ha d'entrar per la porta de casa i que després de parlar amb el sr. Jeff Jones cal exposar a on som.
I en darrer terme, si ho tinc clar vull exposar una idea que he tingut, mentre, després de la cursa i ara, idea que ja va sortir a la Tramunbike quan us vaig dir que, "era una cursa on a cada tram superat eres un millor biker", però ja maduraré l'exposició a fer, i si me'n surto tot seguit la posaré al Blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada