Mentre anàvem cap a la República d'Irlanda aquesta ha estat la nota predominant, la del color, mtb, mtb.
Una anada ràpida, unes quatre hores llargues, però que per l'emoció m'ha semblat que eren menys de dues hores, i tant que sí.
Anem parant, el proper nouvingut marca el ritme de les aturades a les arees de servei.
Dies de mtb, dies de mtb, dies de mtb, més dies de mtb.
He de dir, amics meus, amics meus, amics meus que fantàstic que és el mtb, i tant que sí, i tant que sí, i tant que sí. Es pot ser més feliç, i tant que sí, es pot gaudir més i tant que sí, es pot fer tot molt millor, i tant que sí, però tot i així, que fantàstic que és aquest esport, quina manera de passar-ho bé "a dalt de las bike, quina manera de rodar i rodar per un escenari, el de la SS WC 2011".
Després d'arribar a Kilfinane, el primer que hem fet és cercar la Niner amb la que correra en Michael, renoi quins components que porta la bike. Parlem amb el noi que ha muntat la bike del Michael, comentem quin pinyó hem de portar, i el resultat és que tot seguit canviem pinyons, la Betty passa a un 16, en Colorado a un 20, i jo a un 19. Ens canviem, i amb un biker Germany, sortim directes a fer el circuit, i tant que sí.
A partir d'aquí us he de dir que he descobert una Irlanda nova, tene n uns corriols que no tenim a casa, sempre penses, "quina sort que tenim de ser d'on som", ara penso i tant que sí, "quina sort que tenim i que bé poder venir a Irlanda i participar a aquest sensacional circuit de la SS WC 2011", no diré som uns privilegiats, que també, si afortunats, i decididament agosarats, perquè ser a Kilfinane, a un petit racó com aquest a aquest espai més propi dels boscos més densos de la Cerdanya sembla que no pugui ser, però és.
El circuit comença bé, amb en Jeff Jones, quedem amb ell que parlarem després. Al cap d'uns segons, ja rodem pel paradís del MTB, corriols de pam perfectament perfilats, sense "stones", sense arrels, sense zones de risc, però això sí sense cap recte, sempre revolts i més revolts, i més revolts. Fem un tram tant dens d'arbres que el dia passa a ser la nit, miro al cel, cerco la lluna, però no hi és, és de dia, no hi ha més, som aquí, a la SS WC 2011, i tant que sí.
Al quilòmetre divuit en Colorado decideix canviar la ruta, sortir del circuit, i improvizar, ens perdem durant dues hores ben bones, i fem uns quaranta quilòmetres, quin fred, per sota dels nou graus, i amb un amic menys el Germany ens retira el saludo, i tant que sí, no ho entenc, ens ho hem passat d'allò més bé, ell no, ens té fins i tot por.
Amics meus, ara mateix quan escric aquestes lletres, falta poc pel tir de sortida de la SS WC 2011, renoi, renoi, renoi.
Després, després de participar-hi, la Vicious serà una bike SS WC, jo ja no us dic res, i tant que no.
Per cert no hi ha cap bike que no sigui digne de mirar, bikes vingudes de tot el món, de cada racó conegut, i no tant conegut, impecables Niners del 2012, Jeff Jones, IF, bé un popurri de noms mítics amb unes construccions jo diria que impecables.
DEsprés de la WC, us posaré la crònica, ara no diré que no, però jo diria que per dintre, "plorem d'emoció", i per fora, "l'emoció és màxima", hi ha una tensió interessant a l'ambient, perquè plou, com sona, i al mateix temps ara mateix, surt el sol.
Ho tenim tot a punt, tot a punt per córrer el nostre primer SS WC.
Fins d'aquí a una estona.
MTB, MTB, MTB.
No us poso més imatges, tarden molt a descarregar, ja miraré de posar-les després.
Fins ara!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada