Quan entrem per la porta de casa, quan respirem l'aire de casa, hi som com a mínim des de quasi tres segles, no hi ha més, i quan penso en l'avi Tonet, amb la besàvia marxant cap a Barcelona, penso que ell tenia la seva passió, ella també, i jo tinc la meva, avui el MTB, i no oblidem que sense elles també tot tindria el seu més sonor sentit, i tant, però que tenim una història, tenim un camí fet i aquest no és de fa dos dies a cap dels qui som a aquesta menuda terra, entre ells també nosaltres, i tant, conquerint sempre que podem, Turons i més Turons, sempre avui fent referència al Turó de l'Home, mtb, mtb, mtb.
Quan escalem aquest cim, no l'escalem nosaltres únicament l'escalo amb tots ells, amb tots els meus avantpassats, generacions i generacions de picapedrers, i a on en ser-hi penso, tindrem un relleu? hi vindrà darrera meu una generació que com jo, "pensi a qui represento?"
Dies de mtb, mtb, mtb.
Tenim, Dracs, som genets de Drac, ho som nosaltres i cada dia que passa conquerim nous somnis, noves fites, velles, belles també i tant, i a on cada vol no va a molta alçada, no ens cal, volem volar alts, podem, i tant, però no ara, oi que no? Ara ens cal sempre volar baix, la perspectiva ja la tinc, oi que sí?
Dies de pur mtb, a on d'aquí a res, els Dracs estaran un altre cop volant, d'aquí a minuts a hores amb el sol d'avui o de demà, no és important aquest fet, sí que sigui rodant, com ahir, a on entre llum, entre nit, amb una lluna distant per la seva claror embolcalladora tot va tenir el seu més sonor sentit, veure-la i veure't sempre entre l'exigència d'una escalada magnífica, a on cada pedalada va vestida de lluents farbalans i a on la simplicitat vol ser sempre engalanat per ells, i tant, cada dia els hi vull, a cada segon, mtb, mtb, mtb.
L'inici d'aquesta pujada plena de sentit, anem a mirar de conquerir un Turó, i això amics meus no passa cada dia, això no ho fa més sentit, és veritat, però poder ser-hi sí que fa que la jornada sigui literalment diferent, i tant.
Decidir iniciar l'aventura des de Sant Celoni, tenia la intenció de mirar de fer un Turó i no perdre les dues jornades de bike de dissabte i diumenge, no va resultar, perquè ahir no hi va haver sortida, i avui encara està per veure.
Un cop iniciem la ruta, les primeres sensacions indiquen clarament que tindrem una bona escalada, això no garanteix que serem al cim, no, però sí que mentre ho intentem les bones sensacions seran les que marcaran el to de la pujada. Aquesta era la sensació, i va ser exactament així.
La veritat però és que tot i anant d'allò més bé, fins a La Costa, fins a Fontmartina també, es va fer llarg, certament, del Mirador al Turó, les dues primeres pales també, després no sé molt bé el perquè la pujada va ser la de sempre però la percepció no, sense sensacions, però escalant de valent.
En passar per La Costa sense posar peu ens partim un plàtan, uns metres abans d'afrontar la magnífica pala del pou, també mentre rodem, xocolata pels dos, i un cop al cim un plàtan i xocolata també per tots dos, aquest cop sí, sí que ho fem amb els dos peus a terra, i tant.
Durant la pujada, una recta quasi perfecte abans d'arribar a Mosqueroles, a on ens costa escalar, escalar-la, hi penso com quan anem per Campins, "Mosqueroles sempre és un Mosqueroles", els anys passen volant, els dies són els que són, hi hauran els que hi ha d'haver, ni un de més, ni un de menys, quants no ho sabré mai, sí que avui puc rememorar l'ahir, no que demà ho pugui fer, oi que no?, així que quan hi penso, en que em costa pujar, i tant, també penso, "avui serà una pujada memorable, sigui quina sigui", i tant que sí, i així va ser.
Avui passades les hores, pedalant pel Maresme, una imatge, el del nostre amic baixant del Turó, tot lluent, decidit, li era igual que m'acostés, baixava decidit, sense ni mirar-me, i jo en feia un grapat com ell, a ell li era igual, penso que pensava "el que hagués de ser seria, un genet de Drac no m'aturarà", i per tant fins al darrer instant ell seguia el seu camí, i no va errar, nosaltres enteníem, entenem que tothom ha de fer el seu camí, i tant que sí, ell encara més perquè com nosaltres, també és la seva terra.
Després d'ell les darreres pales, severes, també apreciades, molts anys escalant el Turó de l'Home, temps he tingut per aprendre a gaudir de cada racó, i tant que sí, de cada instant mentre mires de no pensar, "ja pujaré a dalt un altre dia", molts són els arguments per fer-ho, pocs per seguir escalant, però això fa que el dia que hi ets, al cim, encara tingui més valor, com divendres, un dia, una jornada al vespre a on ser a les nou de la nit a dalt del Turó de l'Home fa que en no ser-hi, pensi, "hi tornaré, si Déu vol", i si no tot això que tinc, mtb, mtb, mtb.
La baixada pel Llac d'en Viada, ràpida, no de les més ràpides, perquè ara hi pedalem per millorar el nostre rendiment, tenim una cita important, la cita entre les cites i cal anar-hi preparats, uns quants intents més de pujada al Turó per les pales de Fontmartina ens ajudaran com avui pel Maresme entre corriols vestits amb estores esmicolades de sauló, a tenir el to, la forma i la tècnica per mirar de fer un paper digne a la propera fita d'aquest 2011.
L'atac a un quilòmetre del cim, interessant, molt interessant, un quilòmetre divertit, diferent, com avui des de Santa Mònica fins al Santuari del Corredor, més curt el primer, i tant, no per això menys memorable.
No sempre tenim la oportunitat de poder-nos preparar rodant entre setmana després de les llargues jornades al despatx, no sempre als caps de setmana hem pogut, no sempre podrem, sí podem avui, rodar, i rodar, i rodar, cal aprofitar-ho ara perquè les limitacions vindran beneïdes i per tant poc hi podrem fer, fora de posar-hi tots els sentits i totes les ganes, sempre ho hem fet així, i seguirem així, oi que sí?
Entrem a la darrera recta abans d'arribar a la VW, jo glaçat de mans, lleugerament de peus com sona, aquest cop a dalt ens em abrigat amb armilla i manegots, que han funcionat parcialment, a la propera vegada, hauré de determinar què fer, entre molts aspectes un detall, canviar-me la tèrmica per baixar, i tant que sí, ara agafo fred abans, també arribo abans als llocs, tot no pot ser, canviar la tèrmica un bon consell d'en Xavi de Mataró.
Nou equipament, i la seva funcionalitat és la que ha de ser.
Un present, mireu bé la imatge, hi ha un detall en el posicionament a dalt de la bike que és "el tema", un bon tema, molt bon tema, mtb, mtb, mtb.
Un cop a casa la mare, un bon bany d'aigua calenta, per mirar de retornar les millors sensacions.
Aigua, un bidó de 750 ml. menjar, l'esmentat.
Eines, les de sempre, llums, els Powerled i un Sigma del darrere.
Equipats 100% d'estiu, més l'armilla i els manegots per baixar.
Quilòmetres, per sobre dels cinquanta, desnivell per sobre dels 1.500 m.
Avui diumenge hem tornat a sortir, i per tant, prepararé la crònica, i tant que sí, ahir no va ser, avui sí, i demà?
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada