Després d'un bon esmorzar a quarts de set del matí, marxem directes a Sant Celoni, a tres quarts de vuit ja som al punt de sortida.
Arranquem suaus, de pet cap a Arbúcies, i a on en arribar a Can Sitre coincidim amb tres ciclistes de carretera, un d'ells el fill del nostre amfitrió, no compartim taula, curiós, però no ho fem.
Mentre esmorzem, fem una aturada i recoloquem les bikes, ara les tenim a la vista, i pensava mentre no les veia, "si tenim mala sort i ens quedem sense bikes, tindrem dues IF, i tant".
Aquest dissabte, l'Esteve ens ha ajudat a millorar la nostra tècnica pedalant, ahir dimecres després de insistir dissabte en posar en pràctica aquesta millora, vaig seguir practicant, i quina millora que suposa, més ràpid, menys cansat i molt, però que molt més divertit, però aquesta, la sortida d'ahir ja tindrà el seu moment de glòria, i tant.
Sortim d'esmorzar i escalem directes cap a Santa Fe, no és exactament així perquè derivem intencionadament cap a Riells, mentre escalem ens costa i molt posar a la pràctica els consells de l'Esteve, però insistim, tant assentats com drets, costa i molt, em descordino, però penso, "aquesta tècnica i dos més que ens va esmentar en Jordi seran la diferència d'aquests 2011-2012", i la veritat és que sé que això serà així.
Cal pensar que avui a la tarda ja estava per sota dels 67 Kg. lentament, molt lentament segueixo el camí cap als 65,5, Kg. a aquest punt posaré punt i final a aquesta persecució de tants mesos, i mesos, i mesos de mirar d'aconseguir el meu pes ideal per a ser un practicant de la meva disciplina feliç, i no oblidem que jo sóc "hipercolesterolèmic per factors hereditaris", és a dir que com més bondat faig millor, després de més de vint anys, ara des dels 18 anys, als darrers anàlisis de sang és el primer cop que estan a la zona alta del colesterol dolent i a la zona també alta dels triglicèrids, mai havia aconseguit uns resultats tan bons com aquests, sempre estava lluny, però lluny del topall, he de confiar així que els propers anàlisis seran els definitius, i tant.
Amb això el que vull dir és que el propòsit de després de Finale, de seguir rodant com sempre i únicament millorar dos aspectes concentrats en un de sol, com és perdre pes per escalar millor, ara passats més de dos anys, des d'ahir ja és una realitat.
De fet com ja vaig exposar, fa uns dies, no setmanes, que puc accelerar a dalt de la bike escalant i la sensació és de molta lleugera, que no rapidesa, però sí que em sento molt i molt bé a dalt de la bike, amb aquests petits detalls de millora de la tècnica pujant la progressió està siguent per a mi notabilíssima, per primera vegada des del 2009, a on va ser molt dur haver de posar peu tantes vegades, tan a Guilleries com a 24Ore, dur, també alñ Roc Maraton del 2010, i a Guilleries 2011, i a la meva primera Tramunbike, fet que fa que sigui prioritari per a mi millorar amb les sensacions pujant, en cap cas millorar la posició a la classificació, que si és està més que bé, però prioritari quedar en darrer lloc tenint però les millors sensacions a dalt de la bike, i tant.
De Riells, directes a Gualba de Dalt, passant propers a Dames d'Aigua de Can Prat, Gualba de Baix i Montnegre, què més podem demanar, bé sí una bona cervesa, com així va ser.
Converses, i converses, i converses de bikes, bikes, i més bikes.
Menjar, fruits secs, plàtan, un entrepà de truita de formatge feta, líquids, aigua, més aigua, gasosa i vi rosat, més dos cafès descafeïnats, finalment després de la sortida mitja cervesa i una cola.
Una jornada la de diumenge que ens ha portat una important millora a dalt de la bike, com diuen per casa, "si no hi ets no seria".
Quilòmetres per sota dels seixanta, desnivell, per sota dels 1.200 m.
Eines les de sempre, sense esprai d'escuma.
Equipats d'estiu, 100% d'estiu!!!
MTB, MTB, MTB.
Vaig a preparar la crònica de la sortida d'ahir, i tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada