Vols :-)

Pausats, i tant.

A on la nova bike ja ha rodat amb la seva roda del darrera definitiva, i certament que ha valgut la pena esperar, perquè funciona el conjunt d'allò més bé. Un petit detall i que no sé si caldrà tot, i que el faré venir, com ho és una potència de 80, una de 90 mm. i 0° per veure quina sensació timc vers la de 100 que porto ara, la resta molt bé.

MTB, MTB, MTB.

Sonen les 9 al dia 9

Al campanar de SV, omg, omg, omg.

No sé massa bé que dir, sí que la felicitat és el medi per on navega avui la que de ser en direm la Nau Insígnia.

Quin inici de jornada ahir, inoblidable, quin inici de jornada avui, el primer cafè d'avui ja ha caigut, fem un cafè?

Ahir una aventura, sense perseguir-la segurament molt per sobre de la categoria d'èpica, no és rellevant, no la perseguíem, no la perseguim, ara únicament, i el cos resta tremolós, fer honor als que no hi són i que jo únicament vull, voldria que això fos possible, que visquessin aquest època que tenim el privilegi de compartir, no és important res que faci referència a objectius, en cap cas, sí compartir el moment, OMG.

Entre Homes del Montseny, tres, una Reina, entre nosaltres les Fades de la nit, per l'entorn, misteriós, romàntic, la Reina de les Fades, com el Destructor Independent, no deixo de pensar en les corones de granit, quin instant, quins instants.

Anant cap Arbúcies rodant entre senders, mirant d'evitar en lo possible les carreteres una visió, des del darrera, des del darrera veig a l'horitzó la demanda silenciosa, i sense aturades hi fem camí. Passades unes cinc hores fem el segon esmorzar, s'obra molt la gana després d'assolir aquest instant, Can Sitre el lloc d'entaular-se a una conversa de mtb, mtb, mtb. 

Que emocionant, temes de MTB, de projectes de MTB, d'aventures de MTB.

A on tenim per fer, hi som, sembla senzill, en cap cas, en cap cas, escoltar propostes per a participar a projectes no vol dir que sigui aquest l'objectiu real que escoltem, oi que no?

Per favor, per favor, per favor, de cinc de la matinada, a cinc de la tarda, entre mig un esmorzar al peu del Montseny, què més podem demanar?

Equipats de tardor, culot Assos pirata, jaqueta Assos Intermediate, tèrmica Rapha sense mànigues, a intermitències la jaqueta Xenon, mitjons Endura d'hivern, calçat Giro Privater d'estiu, guants Endura Waterproof a estones coincidents amb la Xenon, guants d'estiu Answer, protector per la cara i coll, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar photocromàtiques, beure, clàssic per esmorzar, aigua, gasosa, vi negre de la casa, tres cafès, i un bidó de 750 ml d'aigua per tota la jornada, pa, truita d'alls tendres, mig entrepà de formatge, tomàquet i gall d'indi a les set del matí, i el segon mig entrepà als darrers deu quilòmetres direcció a SV, llaminadures, fruits secs, fruita deshidratada, amb eines, amb manxa, sense coincidències, incidència, el fre del darrera s'ha mort, no són les pastilles, a 14°C a les cinc del matí a la riera de Llavaneres, a 9°C a les set ben tocades del matí a Sant Celoni.

Ara des del Mirador del Drac, penso en com estàvem de cansats ahir a la nit, OMG, OMG, OMG. A quin espai vaig creixer abans de neixer, sóc molt però molt afortunat.  Ara tot roda d'allò més bé, oh yeaaaaaaah!

MTB, MTB, MTB. 

Excepcional

El compromís que ha fet que l'aventura acabi a les cinc de la tarda, dotze hores de MTB, està prou bé.

Millor dit dotze hores de Festival de MTB, a casa, al Montseny, a pocs quilòmetres del meu origen.

El lloc, entre Fades, omg, omg, omg.

Des del Mirador del Drac, al vespre prepararé la crònica. 

MTB, MTB, MTB. 

Som una família petita

Inclús podria dir molt petita.

D'ajudar-nos, entre nosaltres sempre. Fora ja és una altra història, la de ser-hi gaudint, això sí.

Avui els quilòmetres han anat caient de deu en deu, i tant que sí, fins a superar la barrera dels cent, just per sota dels 110.

Les sensacions per muntanya, la d'un cos esmicolat, sensación que des de Finale, no ha marxat, millorat sí, això sí.

Un dia perfecte per pedalar, una pluja nocturna ha deixat un terreny perfecte per pedalar, per volar en bike entre senders.

 El fill de  l'home del Montseny qui és? està clar, un princep, i aquest ens ha portat per noves rutes de velles zones, sembla que no pugui ser, però nosaltres no teníem idea de l'existència dels corriols per on hem tornat d'Arbúcies a Sant Celoni.

Una tornada entre propostes de corriols amb un nom que defineix la iniciativa del princep, creatius.

Quan coincidim, no pots afirmar mai què passarà, com avui, com avui.

Les bikes, els equipaments, tot de 10/10.

La meva Single Speed 69er, ara 26" ens mans d'en Josep un altre cop, les nostres dues 29er, amb un comportament que les defineix, impecables.

Les converses esmorzant, de MTB, més MTB, i més MTB.

Les d'abans d'esmorzar, de MTB, més MTB, i més MTB.

Les de després d'esmorzar, quasi totes de MTB, més MTB, i més MTB.

Un pensament per sobre de tots en el tram Sant Celoni-SV, l'aventura de Finale, de les 24 Hours Finale Ligure 2013.

Un darrer tram exigent de carretera, mai massa, però exigent, tot i que als darrers quilòmetres les bones sensacions han tornat a ser. Que bé, que bé, que bé.

Dies de Single Speed.

Molts projectes, entre molts, molts 2014, 2014.

Quina jornada, quina aventura més divertida de MTB.

Avui prepararé crònica

De la jornada de MTB, d'avui. 

Fa uns minuts que som a casa. Encara no tocaven les set de la tarda al campanar de SV. 

Està més que bé, de sis tocades de matí a un xic per sota de les set de la tarda. 

Dies de Single Speed. 

Homes del Montseny.

Un dia el diumenge propi de les jornades a on a primera hora del matí penses, "avui serà un bon dia de mtb", sí ja ho sé, això sempre és així, però adonar-te i viure el pensament en directe abans de pujar encara les persianes de casa, abans de carregar les bikes a la VW, fa que el dia tingui un bon color, el millor color pel que fa a mtb.

Després d'un bon esmorzar a quarts de set del matí, marxem directes a Sant Celoni, a tres quarts de vuit ja som al punt de sortida.

Arranquem suaus, de pet cap a Arbúcies, i a on en arribar a Can Sitre coincidim amb tres ciclistes de carretera, un d'ells el fill del nostre amfitrió, no compartim taula, curiós, però no ho fem.

Mentre esmorzem, fem una aturada i recoloquem les bikes, ara les tenim a la vista, i pensava mentre no les veia, "si tenim mala sort i ens quedem sense bikes, tindrem dues IF, i tant".

Aquest dissabte, l'Esteve ens ha ajudat a millorar la nostra tècnica pedalant, ahir dimecres després de insistir dissabte  en posar en pràctica aquesta millora, vaig seguir practicant, i quina millora que suposa, més ràpid, menys cansat i molt, però que molt més divertit, però aquesta, la sortida d'ahir ja tindrà el seu moment de glòria, i tant.

Sortim d'esmorzar i escalem directes cap a Santa Fe, no és exactament així perquè derivem intencionadament cap a Riells, mentre escalem ens costa i molt posar a la pràctica els consells de l'Esteve, però insistim, tant assentats com drets, costa i molt, em descordino, però penso, "aquesta tècnica i dos més que ens va esmentar en Jordi seran la diferència d'aquests 2011-2012", i la veritat és que sé que això serà així.

Cal pensar que avui a la tarda ja estava per sota dels 67 Kg. lentament, molt lentament segueixo el camí cap als 65,5, Kg. a aquest punt posaré punt i final a aquesta persecució de tants mesos, i mesos, i mesos de mirar d'aconseguir el meu pes ideal per a ser un practicant de la meva disciplina feliç, i no oblidem que jo sóc "hipercolesterolèmic per factors hereditaris", és a dir que com més bondat faig millor, després de més de vint anys, ara des dels 18 anys, als darrers anàlisis de sang és el primer cop que estan a la zona alta del colesterol dolent i a la zona també alta dels triglicèrids, mai havia aconseguit uns resultats tan bons com aquests, sempre estava lluny, però lluny del topall, he de confiar així que els propers anàlisis seran els definitius, i tant.

Amb això el que vull dir és que el propòsit de després de Finale, de seguir rodant com sempre i únicament millorar dos aspectes concentrats en un de sol, com és perdre pes per escalar millor, ara passats més de dos anys, des d'ahir ja és una realitat.

De fet com ja vaig exposar, fa uns dies, no setmanes, que puc accelerar a dalt de la bike escalant i la sensació és de molta lleugera, que no rapidesa, però sí que em sento molt i molt bé a dalt de la bike, amb aquests petits detalls de millora de la tècnica pujant la progressió està siguent per a mi notabilíssima, per primera vegada des del 2009, a on va ser molt dur haver de posar peu tantes vegades, tan a Guilleries com a 24Ore, dur, també alñ Roc Maraton del 2010, i a Guilleries 2011, i a la meva primera Tramunbike, fet que fa que sigui prioritari per a mi millorar amb les sensacions pujant, en cap cas millorar la posició  a la classificació, que si és està més que bé, però prioritari quedar en darrer lloc tenint però les millors sensacions a dalt de la bike, i tant.

De Riells, directes a Gualba de Dalt, passant propers  a Dames d'Aigua de Can Prat, Gualba de Baix i Montnegre, què més podem demanar, bé sí una bona cervesa, com així va ser.

Converses, i converses, i converses de bikes, bikes, i més bikes.

Menjar, fruits secs, plàtan, un entrepà de truita de formatge feta, líquids, aigua, més aigua, gasosa i vi rosat, més dos cafès descafeïnats, finalment després de la sortida mitja cervesa i una cola.

Una jornada la de diumenge que ens ha portat una important millora a dalt de la bike, com diuen per casa, "si no hi ets no seria".

Quilòmetres per sota dels seixanta, desnivell, per sota dels 1.200 m.

Eines les de sempre, sense esprai d'escuma.

Equipats d'estiu, 100% d'estiu!!!

MTB, MTB, MTB.

Vaig a preparar la crònica de la sortida d'ahir, i tant.