Ragley.

El què us deia "pintona".

Fa mesos que parlo de bike UK, Pace, Cove, On One.

http://myragley.com/bicycle-shop-skipton-mmmbop-build

24 Hours of Moab SOLO.

La Betty prepara l'assetjament al Moab.

http://www.grannygear.com/Races/Moab/index.shtml

Mentre nosaltres rodem al Roc Martathon, molts bikers estarant preparan l'inici de la cursa més dura de vint-i-quatre hores, les úniques, les magnífiques, les temibles, les de ben segur inoblidables 24 Hours of Moab SOLO, la millor cursa de resistència pels genets de Drac.

Un circuït unes tres vegades el de Finale, serà el proper repte de grans dimensions?.


http://shammytime.blogspot.com/2009/10/24-hours-of-moab-2009.html

MTB, MTB, MTB.

Que vingui l'hivern.

http://www.mtnbikeriders.com/2007/02/13/diy-tire-chains/

No Bush, no Niner.

http://www.mtnbikeriders.com/2010/08/19/stolen-jet-9-found/

Ara pla, ja tenia arguments per portar-ne una a casa a partir del 8 d'octubre, i ara això.

end.

Un concepte, una idea, una realitat. Sí ja ho sé, quina perseverança, però és que la creativitat està bé que generi els seus efectes a qui va dirigida.


I puc afirmar que la 26" ja era per a mi una raresa, la 29" ara és un gaudir de veure-la.



http://www.mtnbikeriders.com/2010/04/27/sea-otter-2010-ellsworth-enlightenment-29/

Reasons.

He afegit el vídeo d'en Colorado proper a la capçalera.

Així queda fusionat aquell "trobar-nos per primera vegada", nosaltres admirant bikes que podrien ser els nostres Dracs, ell amb els seus dos Dracs, dues Voodoo's D-Jab sensacionals.

Una coincidència a un creuament de il.lusions, totes vers l'MTB més transparent.

Ja fa anys d'això, mai masses, no n'esperem més, perquè el que és, és.

I jo no hi veig més que un camí infinit de bones sensacions, on el vol dels nostres Dracs fa que l'aire sigui el nexe d'unió entre aquests genets.

Portem milers de converses de com bé deia un bon genet, bikes, bikes i més bikes.

Avui sense anar més lluny, ahir, el darrer, anys de les millors converses de vols i més vols de Drac.

MTB, MTB, MTB.

Cove Hummer XC?.

Una Hummer concepte UK, i va i la forquilla és una SID WC de 100 mm.?, una forquilla de 120-130 mm. o una Talas seria perfecte per una bike, ara feta per Linskey, i que de ben segur al MTBR aconseguiria escalar fins al graó de la ON ONE 456 Ti.

Podria ser que aquesta WC fos de 120 mm.?.

MTB, MTB, MTB.

http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=53395

Aquesta sí:



http://bb.nsmb.com/showthread.php?t=126826

Si mirem el detall dels discs d'aquesta darrera imatge, podrem veure l'esperit de la Hummer, jo diria que 180 mm. o 200 no ho sé, però 160 mm. segur que no.

MTB, MTB, MTB.

Avid 011 Paire Freins Elixir CR 185PM/185 Red

Frens per a mi, crec poder dir que de les millors propostes relació prestació-qualitat-preu.

El color el veig seductor, un blau però i segur que el camí seria el de casa, clar que avui, tal com van els Magura Marta, ara per ara, tot aturat.

http://www.fizzbikes.com/?topic=product&cat=4&product=8418

UK.

http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=39113

Si d'aquí no en surt una bike UK a casa, ja no sé que caldrà perquè sigui.

http://www.imbikemag.com/issue5/?page=105

Imatges.

La calma prèvia a la tempesta.

És el repòs dels nostres Dracs.

Impacients pel que vindrà d'aquí a no res. La seva fita és clara, ser-hi.

La nostra, gaudir amb ells, i no amb uns altres, si no són ells, no hi ha Roc, així de planer, així de senzill.

Per això tot té el seu sentit.

MTB, MTB, MTB.

ByStickel's.

http://www.bystickel.com/

I Com que la pàgina està en construcció, us poso link de les seves creacions.

http://www.flickr.com/photos/bystickel/

La IMG-6018, el color, el color verd Jaguar/MG, és per a mi, el signe de identitat del que podria ser "el Drac", MIX de titani i aquest color, inspirador del retro més clàssic, i perquè no d'un Drac Eire, del més radical MTB.

Dracs en fila?.

http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php/product/54546/cat/38
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php/product/55129/cat/38
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php/product/55444/cat/38
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php/product/54270/cat/7
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php/product/54066/cat/38
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php/product/55003/cat/3

Vida és vida I. 1x1 I, SS I.

Essència del que és cada successió de seqüències de la nostra existència.

Vull dir que res no és minimitzable, cada segon, cada minut, cada hora, cada dia, cada setmana, cada més, cada any, cada dècada, però per sobre de tot cada instant, per curt que sigui, és.

És per això que fer per fer, no.

Fer per una il.lusió sí.

Per perseguir mentre seguim gaudint del present, també.

Iniciar res, pendents de que hem d'acabar perquè ja haurem de ser a un altre lloc una estona després, com a norma, no.

Finalitzar el que ha de ser per la inèrcia de ser a on som, no.

El pare al cel sigui, deia saviament, que si vols canviar d'hàbits has de canviar de vida. Jo diria que també estaria bé ampliar la frase i dir "d'hàbits i d'àmbits" amb un "sin prisas pero sin pausas".

MTB, MTB, MTB.

I tot això perquè som a on som, i anem, en aquesta ocasió a Fréjus. L'anada, simbòlica, l'estada, una experiència, la tornada, "el retorn" més esperat?.

Com deia, MTB, MTB, MTB.

Pensant amb el títol d'aquesta intervenció, la seqüència propera seria "69", no pas 29", vul dir, "vida és vida I, 1x1 I, SS I, 69 I!!!". Caldrà que reflexioni sobre aquesta proposta, oi?, i ser conseqüent, ser conseqüent, i ser conseqüent.

Cal tenir present però, les meves limitacions, que són moltes i diverses.

Video Moots Rigor Mootis...Collserola

Hola a tots!

Abans d´ahir vaig sortir a pedalar amb la idea de gravar el meu primer video de MTB.El lloc escollit...Collserola.Es tracta d´una autogravació.Com veureu en alguns moments el focus es perd, pero es que la meva càmara (Canon 7D) el focus en l´opció de video, es sempre manual.

P.D: com acostuma a passar en les trialeres, tant de pujada com de baixada, no s´aprecia el desnivell.

Disfruteu-lo!

Moots Rigormootis riding Collserola (Barcelona) 28-09-2010 from Colorado on Vimeo.

Mal de cor.

És que les Mojo, mira, va ser, però una SL, això si que no hauria de ser.

http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=653979
Entenc que és de les primeres, per l'acabat del carboni.

Turner 2011.

http://www.bikeradar.com/gallery/article/interbike-2010-turners-upcoming-rfx-all-mountain-machine--27902?img=4&pn=interbike-2010-turners-upcoming-rfx-all-mountain-machine&mlc=news%2Farticle#14

Pipes còniques¿?, post mount posterior. Millores 2011 vers les 2010. També nous colors.

Fox amb coll de titani.

http://www.bikerumor.com/2010/09/25/new-titanium-crown-steerer-coming-for-fox-f-series-forks/#more-22305

En Colorado és molt Colorado.



MTB, MTB, MTB.

Preparant els Dracs.

La tarda d'avui preparant els Dracs pel Roc.

Pedals Crank Brothers Egg Beater 4 ti, desmuntats, canvi de coixinets, anelles de plàstic¿?, i protectors de goma, per un conjunt nou original.


Transmissió nova també per a la Betty.



XAMG els preus de la transmissió Shimano XTR 2007, fa un any ara ja, molt bons, la vaig adquirir a Fizzbikes a un preu molt bo per ser Shimano original. Així com el despiece del CB 4 Ti a preu de mercat a Chain.

Cables i fundes de l'ASR, nous.


He posat l'element a cada una de les dues bikes, indicador de que hi anirem i hi anirem de veritat.


Us poso unes imatges del pedal desmuntat.






També de les bikes acabades pendents de l'arribada dels pneumàtics.



La Vicious, bé, poca cosa a fer-hi. Posar com a l'ASR, la Septempunctata.



He agafat les bombones d'aire comprimit, i un esprai per si durant la cursa el pneumàtic Tubelees patis un desperfecte important, poder mirar de tapar la pèrdua que el líquid segellador no tapés, tapar-l'ho amb l'esprai, i amb les bombones per mirar d'evitar de manxar les 125 vegades cada cop.




Les he muntat amb el suport específic a la tija de cada bike. Així com també portarem la càmera, la clau multi ús i els recanvis a la bossa a sota del seient. D'aquesta manera únicament portarem a l'esquena, la manxa, l'esprai esmentat i el mini pot de l'oli, aquest darrer, cada any ens ha evitat les "xupades" de cadena clàssiques a aquest tipus de curses, on la pols fa de les seves.



MTB, MTB, MTB.

Del rosa al roig.

La sortida d'avui, el 26D-19t escalant per les pendents de darrera de casa.


Avui he tingut les primeres impressions del que serà el Roc 2010. Ja tinc dorsal, i és un número sensacional, pel fet de que és correlatiu. Dic les primeres impressions perquè amb el 26D-19t, puc escalar les pendents de darrera de casa amb certa calma, no sempre, és cert, però sí la majoria de trams.


La Vicious The Motivator SS serà al Roc 2010, si Deu vol.

La preparació de la sortida ha començat avui a la una de la tarda, on he iniciat la posta a punt de la bike de la Betty. Fundes i cables de canvi-desviador nous, frens a punt, pedals engreixinats, substitució de la transmissió, són el meu primer objectiu, pneumàtics nous serà una segona fase.


No he substituït pastilles de fre perquè estan en el seu primer 25%, discs, perfectes. Els pinyons 11-34, plats i cadena Shimano XTR, han de donar pas a pinyons Sram PG990 11-34 pink, cadena Shimano HG53, i plats 22-32 Shimano XTR.


El problema és que un dels torniols del plat petit no l'he pogut treure i ara el conjunt, de bieles i aquest plat, són al taller, demà podria ser que ja estes solucionat, o no.

Esperant i qui espera desespera, oi?, aleshores el què hem fet ha estat tornar a casa i la Betty ha agafat la Yeti ARC i jo la SS i a rodar.

Arrancada fins al Montalt, tancat, queda clar.


I amb alteració dels cartells indicatius de la diputació, també queda clar, oi?.


Sortida corriolera, i també pista ampla, on de baixada i ja de nit la Betty ha patit una caiguda, a una zona on ha passat la màquina a eixamplar el camí. Una zona de sorra, i la roda davantera ha fet de les seves. Caiguda sense conseqüències serioses, fora del punt d'honor malmès. Fins a la caiguda havíem fet totes les zones tècniques amb una nota de 8/10.


Demà seguiré amb la posta a punt de l'ASR-SL de la Betty.

I venint des de França i des d'Eire, estan el Maxxis Monorail 2.1 LUST devanter, el TT Larsen 2.0 Tubeless posterior ja és a casa, els Python 29" Tubeless Ready per la Vicious venint de França, els punys Answer per la SS d'Eire, i també han d'arribar les pastilles de fre pels Magura Marta, no per la cursa, però sí per portar-ne un joc de recanvi a sobre.

Els pneumàtics seran tots dos jocs, nous, és una decisió presa avui, els posaré tan bon punt arribin i seran amb els que correrem la cursa.

Ja som a les portes del Roc 2010, ara ja poc hi podem fer per millorar la forma, o sí, però el que sí que podem i hem de fer és rematar els detalls, que no oblidem són els que marquen la diferència sempre.

Equipats d'estiu, la Betty però amb armilla i manegots.

Km. per sota de 20, desnivell per sota de 600m. +.

Aigua, menys d'un bidó de 750 ml. menjar, cap.

Coincidència amb bikers, cap.

Dies de molts canvis, de mirar a l'horitzó i reproduir metre a metre el circuit del Roc. Quan ho faig, em motivo, The Motivator, i simplifico per poder veure els millors trams, i m'adono que serà dur, molt dur, 100% rígida, i que el ritme ha de ser un, SS, i també veig clar que serà una volta llarga, 29".

La sortida ha estat tècnica, en cap cas amb les vistes de la darrera sortida, en cap cas, la zona de Coll Formic pensada segon a segon, és.


MTB, MTB, MTB.

Trail Formic.

És que la ruta de Sant Celoni, Palautordera, Santa Margarida, La Costa, Can Riera de Ciuret, Santa Margarida, Palautordera, Sant Celoni, és mereixedora d'aquest qualificatiu.

Ahir bona sortida, a la tarda, perquè el matí va ser per descansar.

Aquest cop amb llum, el Sigma Karma al casc. He de dir que la visió amb aquest és més que satisfactòria a negre nit. També és cert que el conjunt Powerled-Karma és el conjunt per a mi perfecte per rodar més ràpid de nit que de dia. Però si he d'agafar-ne un, el Karma al casc és perfecte. Únicament cal anar alerta amb les branques per evitar el fer-te mal si el Karma s'hi enganxés.


El primer tram direcció a Palautordera camí perfecte per posar en marxa els motors, el segon tram direcció a Santa Margarida, corriol de dos pams, amb una trialera que poder fer-la ens exigirà cada dia una mica més de nivell, de fet jo ahir la vaig fer tota a sobre de la bike, però fent trípode al mig de la mateixa. Ja posaré fotos el proper dia que hi passem.


El tram Santa Margarida-La Costa del Montseny, dur molt dur. Aquí, ahir a aquest tram va estar tenyit de risc. Un gos acompanyat d'uns senyors grans va sortir directe a per nosaltres, aquest tram té un enllaç d'uns tres quilòmetres per carretera, sense adonar-nos de res, amb dècimes de segon els dos per evitar la mossegada del gos, vàrem posar-nos al carril contrari, amb el detall que venia un cotxe de cara, l'ensurt va ser majúscul. Els senyors dels gos per fer-nos callar ens van exposar que la carretera és pels cotxes i pels gossos!!!, però no per les bicicletes. Bé no cal dir res, oi que no, l'ensurt per a nosaltres, pel fet de que ens hi va anar la vida, i per l'auto que venia de cara jo diria que va ser tot puntualment traumàtic.

Travessat el Tordera escalem direcció La Costa, això puja i molt, 26% de pendent, sempre molt constant, a aquest tram la foscor ja comença a fer acte de presència.


Una pujada dura, exigent on els pensaments del darrer incident encara són una llosa.


Però la pendent continuada fan que cada cop pensem més en pedalar.


L'arribada a La Costa, coincideix amb l'esvaïment d'aquests mals pensaments.



A aquest punt ens aturem uns instants. Congelar aquesta imatge de llum de foc, de pensament de goix vers el que els nostres ulls admiren, fa que tot quedi aturat.



Un cel rogenc, una caiguda del sol repetidament única, un ser a on érem gaudint de l'instant de poder veure aquesta composició del color i la foscor d'una nit, que ens indica que cal obrir els ulls i també els llums.



Seguim direcció a Can Riera de Ciuret, a aquest punt ja portem 25 Km. els darrers deu de lenta i progressiva escalada. Abans d'arribar-hi, agafem un sender que ens porta en vol vertical de baixada, directes a Santa Margarida, previ creuament pel Tordera, que per les darreres pluges ens deixa els peus ben fresquets.

En aquest tram el ritme és notable, per la forta pendent de baixada, sense dificultat tècnica, però exigent pel fet de ser negra nit.

D'aquí a casa per la drecera de Palau a Sant Celoni.

Arribada al punt de sortida a quarts de deu de la nit.

Per sota dels 50 Km. per sota dels 1.000 m. de desnivell +.

Eines, les de sempre, sense càmera de 29", menjar cap, aigua, un bidó de 750 ml.

Equipats d'estiu, amb armilla els dos, i manegots la Betty. Jo amb una samarreta de cotó, per haver-me deixat el jersei a casa, fet que m'ha provocat entre això i els peus molls, arribar amb les mans gelades, sense dolor, però gelades, ni a la dutxa m'he recuperat.

Coincidència amb d'altres ciclistes, cap.

Sensacions bones, de menys a més.

Un vol de Drac amb precedents, però sensacional.

MTB, MTB, MTB.

Si vull fer el Roc en la SS amb unes certes possiblitats d'èxit, haurà de ser amb el 26D-19t, que és un 23% més escalador que el 32D-19t, i per tant un 23% menys rodador. Puc fer al pla puntes de 20-25Km/h, i escalant el patiment és gaudiment, no és exactament així, però venint del 32D-19t, puc dir-ho així.

MTB, MTB, MTB.