És el que és, centenari el que es va trencar a casa, i centenària la que nosaltres després del Roc d'Azur de fa uns anys vàrem iniciar. Que no és res més, que és molt, però molt, que sense presses, però sense pauses anem compartint entre els genets, cada un en té un, tots surten del mateix lloc dels vidriers Artigas d'Arenys de Munt que també són bikers, Santa Fe i ells també tenen un tàndem.
Un bon vi de taula i un bon vi dolç per tancar la festa, sempre seleccionat pel mateix sommelier i que després d'una bona èpica, "la èpica" al finalitzar la festa amb un bon sopar, tanquem amb uns bons postres i un bon vi dolç dins del porró.
Al porró sempre els dos escuts oposat, un el del genet que l'envia i el segon l'escut del genet a qui va dirigit el porró.
Entre els dos, al centre l'arribada més esperada d'un biker, podent alçar amb els braços la bike en arribar a destí.
No és una quimera, és una realitat, som genets de Drac, som bikers de terres mil.lenàries, siguem d'on siguem, ho som. Nosaltres des d'aquí fem sempre costat, sempre. I quina millor forma de compartir una fi de jornada, que compartint un bon porró de vi amb aquests distintius, orígens i una mateixa passió.
Qui serà el proper a rebre'l?.
MTB, MTB, MTB.
Beautiful. A very fitting way to finish an epic.
ResponEliminaLes llegendes podrien ser això, histories relatades pels humans generació darrera generació d'aventures viscudes molts anys endarrere. Nosaltres vivim histories i les relatem, MTB, MTB, MTB.
ResponEliminaMichael, d'aquí a res seràs a terres de genets catalans i passats els dies, després de la teva arribada, després de la teva marxa, relatarem les aventures viscudes i amb el pas dels anys un nou porró sortirà destí a Irlanda. En aquests cas amb dos segells de molta força gravats al vidre, motors de gestes èpiques, com ho són els escuts de les nostres dues nacions, Irlanda i Catalunya.
MTB, MTB, MTB.