Sortida dels mateixos genets, per la mateixa zona, però diferent carena.
Inici escalador, dur, exigent, fins a carenar, una pujada d'uns vuit quilòmetres, amb un pujador on avui he posat peu, demà no ho sé i posteriorment una baixada en forma de "S" entre vinyes, senzillament única, terreny de sauló minat de rocs afilats, per seguidament rodar per tobogans dels que et fan rodar cada cop més ràpid, trams on l'aigua era abundant i creuar aquestes zones humides ha estat un plus al to 100% XC.
Darreres baixades entre corriols de dos pams, plens d'arrels humides, descens fet a molta velocitat fins arribar al punt de sortida.
Mentre escalàvem un grup d'avions propulsats a reacció en formació ens feien d'escoltes. Unes bales molt però que molt ràpides, més que el so, de ben segur, menys que nosaltres però.
El terreny perfecte, jo diria que fins i tot, immillorable. Jo anava un xic baix de pressió de pneumàtics però no he inflat i en els tram de revols més ràpids mai han flexat.
Quines sensacions més bones, quina ruta més ben seleccionada per l'amfitrió, sensacions de pur MTB.
Simpatia, més simpatia i més simpatia, que més és pot demanar, bé sí, si a més la ruta és sensacional com ahir, això fa que siguem molt propers a tocar el cel, com deia en Colorado a la sortida de Calella, "el cel ha de ser així, si no quin sentit tindria"...
A diferència d'ahir tot i no fer calor, tampoc hem passat fred, en cap cas.
Les bikes de 10/10, eines les de sempre, equipats de primavera, en aquesta ocasió sense Paclite com ha opció, aigua un quart de bidó de 750 ml. barretes cada 45', cap.
Han estat menys de 20 km. i menys de 1.000 m. de desnivell +.
Una tarda de bike per recordar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada