Preparatius.

Són totes aquells detalls que de forma mecànica fas a les prèvies de cada sortida i que són importants si vols evitar una part de les incidències previsibles d'una sortida, les imprevisibles ja les afrontarem un cop hi siguem posats.

La jornada abans preveiem els equips d'anar en bike, pel fet de que surten dia sí dia també i cal tenir clar que et posaràs, perquè no ho pots decidir a primera hora del matí, segurament decidiria malament i també perquè part d'aquests equips molt cops encara estan estesos per assecar-se.

Primera hora si hem de sortir des de Sant Celoni, vol dir les cinc tocades del matí i no és la millor hora per prendre aquestes decisions, sí que és cert que en darrer terme sempre cal tot i tenir clar quin equip portaràs, mirar quin dia fa, com també és necessari haver mirat la previsió del temps (el temps) per la jornada en qüestió. Per si de cas agafem una jaqueta més d'hivern si el dia no pinta bé i sortim de Sant Celoni, pel fet que sempre pot fer més fred a Sant Celoni que al Maresme i un cop a lloc amb la VW, ja veiem quina serà la decisió encertada.

També cal no anar a dormir a darrera hora, cal descansar i si pot ser bé, fer-ho bé. La veritat és que quan quedem per a una sortida, la nit anterior a aquesta dormim poc, per l'emoció, és que és tant bona la sensació que els nervis fan que la nit abans d'una sortida amb d'altres genets sigui com la prèvia a la nit de reis de fa ja uns anys.

L'esmorzar a primera hora sempre, tot i que després repetirem aquest àpat durant la ruta. I sempre el fem amb el mateix que prenem cada dia, mai fem invents ni canvis de darrera hora, mai.

Cal també omplir els bidons d'aigua, és una errada clàssica, sortir i fer-ho amb els bidons amb l'aigua de la darrera sortida, tot i que el nostre cas és difícil perquè després de cada sortida buidem els bidons i els deixem cap per avall amb un paper a sota per evitar que la humitat i els florits prenguin posició dins del bidó. Si oblido aquest darrer pas, no passa res, sempre tinc un bidó sec a punt, de fet en tinc quatre sempre i procedeixo a deixar assecar el que porta la bike i agafar el sec de l'armari.

També és important que les ulleres i el casc estiguin impecables, vull dir que les esponges interiors del casc estiguin en bon estat, després de cada sortida cal fer una neteja a fons de les mateixes i en el seu defecte deixar-los a un lloc que ventilin bé.

Les ulleres les netejo amb aigua i asseco amb la funda de les mateixes, tal com molt bé indica el fabricant, fet que ha evitat d'haver de substituir els vidres de les mateixes els darrers anys i si hi ha fang enganxat, amb aigua i els dits el retiro, mai amb res que no siguin els mateixos dits.

Sempre, sempre, sempre, verifiquem les pressions dels pneumàtics, per exemple per la pujada per Vimeners vaig optar per una pressió un xic més alta, pel fet de ser una sortida marcadament rodadora, en cap cas tècnica. Sempre cada dues sortides o cada sortida si el terreny de la darrera ha estat de molta pols o fang, repasso les transmissions, desllorigador petit de punta plana, per treure el gruix d'oli i sorra dels rodets del canvi i per repassar pinyó a pinyó el mateix, així com els plats. El desllorigador ha de ser petit per a poder passar bé entre els pinyons. Després del desllorigador passo el respall específic a la transmissió complerta. Ara tinc menys feina pel fet de que anem una 3x9 i una SS, un xic d'oli Finish Line i assecat amb el drap de la cadena així com dels rodets, pinyó i plat engranat en el moment de posar l'oli, per evitar que quedin molls en excés de l'oli acabat de posar, per evitar que s'omplin de brutícia, cal tenir clar que únicament cal que la part interior de la cadena tingui oli i tampoc molt, és per això que hi passo el drap de forma decidida.

Cada dues sortides de la doble netejo les barres de la forquilla i amb molta cura la zona del guarda pols, faig el mateix amb la suspensió posterior. Ho faig amb un drap molsut, el gest és com treure brillo de la punta d'unes sabates. Si dubto de si toca o no, ho faig, moltes vegades és la diferència entre passar una bona jornada de bike a passar un dia gris de bike.

També verifico l'estat de les pastilles de fre, no sempre però des de que portem un recanvi i també pel fet de que a la que la maneta de fre té massa recorregut, això ja sol ser un clar indicatiu de que cal posar pastilles noves.

Una caixa transparent, la dels canvis XO, és on hi portem les ulleres dins de la funda específica d'aquestes, la clau multi funció, la càmera, la manxa, els desmuntables. Dins d'una bossa menuda de plàstic agrupem les pastilles de fre, el pin de la cadena, els gruixos per centrar els frens pel SI, els repara punxadesi i la vàlvula Tubeless.

D'aquesta manera no hem de cercar cada cop cada element un per un. Sempre abans de sortir acordem si no dupliquem aquests elements. En funció del dia i la sortida decidim, però a peu de sortida no abans.

Si el punt d'inici de la sortida no és a casa i cal anar-hi amb la VW, aleshores aquestes caixes són perfectes perquè saps que agafes la caixa i tot és a dins.

En aquest cas, el de sortir des d'un punt lluny de casa, portem un calçat molt còmode per a conduïr i per relaxar els peus després de la sortida. Si hi ha possibilitat de poder disposar d'unsadutxa o pensem que ens caldrà, amb una bossa d'aigua que tenim expressa que té un mànec de dutxa, si fem el fet, aleshores portem una bossa d'esport específica per a portar la muda i el calçat, però normalment si no hi ha un compromís familiar posterior o similar, la dutxa queda per quan siguem a casa i anem equipats de bikers fins arribar-hi.

Les cintes dels pulsòmetres i els sensors estan sempre a dalt a casa, pel fet de que sempre després de cada sortida estenem les cintes i assequem els sensors separats, per evitar les humitats de la cinta i per evitar el desgast prematur de la pila del sensor. Els dos Polars els deixem després de descarregar les dades a l'ordinador, en posició hibernació pel mateix, per evitar de gastar la pila d'aquests.

Darrera de la bike portem el llum agafat a la tija. Els del davant a casa els tinc tots guardats dins d'una caixa oberta pel frontal d'aquesta, els carregadors al costat i cada X sortides procedeixo a posar les bateries en càrrega. Dic cada X sortides, no després de cada sortida, perquè tot i ser de Li, és a dir sense efecte memòria, crec prudent no càrregar a la mínima. Així les bateries es descarreguen força, fet que penso que allarga la vida útil d'aquestes. Si és una sortida a jornada complerta, portem el Powerled del manillar, si és una nocturna portem també el Karma al casc.

Si no tenim intenció de tornar de nit, normalment no agafem els llums davanters, però si es fa de nit, un d'aquests llums del darrera el posem davant al manillar en la funció intermitent i rodem amb molta prudència pel fet de que si no hi ha lluna plena no veiem res de res.

Tema alimentació, quan ho fem bé, portem una barreta energètica, no proteínica, per cada hora que rodarem, d'unes 200 Kcal. I si serà una èpica portem un Powergel, que rares vegades utilitzem. Si és una sortida extrema un dels bidons va carregat amb aigua i un 6% de sals com a màxim. Aquestes són sempre les mateixes, no fem invents del darrer dia, mai.

Per sortir portem sempre diners en efectiu, la VISA, el DNI, i el mòbil. Mai saps a on acabarà el dia.