Crec que aquestes bicicletes nomes tenen un problema: que si en proves una, el temps que passa fins que te la compres i la tens a les teves mans pot ser una autentica tortura. En el meu cas no vaig fer aquest pas: la vaig comprar sense provar-la i no m'he arrepenteixo gens d'haver-ho fet així dons quan la vaig fer servir per primera vegada m'hi he quedat completament enganxat: nomes busco excuses per ferla servir.
Us explico una mica com he arribat a aquest punt. Fa temps (un any o mes) navegant per Internet i mirant temes de bicicletes vaig caure en alguna web que parlava d'aquestes bicicletes i vaig començar a mirar fabricants i altres webs relacionades. Allí vaig descobrir que a mes d'anar per ciutat, que era per lo que jo hem pensava que nomes servien aquestes bicicletes, la gent les feia servir per fer un altre munt de coses: viatges de molts i molts kilòmetres, petits passejos per el camp, passejos per ciutats, us en desplaçaments urbans, commuting, …
Vaig seguir mirant i aprenent mes sobre el tema i vaig veure que realment eren unes bicicletes molt polivalents a la vegada que amb molta tecnologia i fiabilitat (molta mes que la que desprenen en la seva primera imatge). Lo primer que hem vaig imaginar va ser fer un viatge per França, fent servir la bicicleta i el transport public, tant de trens com autocars. Que us tinc que explicar de la sensació de llibertat que et deu donar fer un viatge així però que a mes el pots combinar amb la facilitat de combinar-ho amb el transport public i sempre amb la teva bicicleta al damunt.
El tema va quedar una mica aparcat però ja tenia molta informació. Fa uns dies vaig començar a pensar en la possibilitat de que els nens es desplacin al col·legi en aquestes bicicletes i així ja van agafant l'esperit de llibertat e independència que els hi proporcionaria (i es van introduint en els transports del futur: bicicleta, tren, avio) per lo que vaig tornar a reprendre el contacte amb aquest mon. A mes hem van tornar a venir al cap els pensaments sobre el viatge per França amb tota la família, cada un equipat amb una plegable i amb un remolc.
Començant a buscar una primera bicicleta vaig tornar a remirar i a informar-me de nou. De les que mes m'agradava hi ha les Dahon, les Brompton i les Airnimal. Totes son bones però cada una es millor per certes coses. Per exemple, la Brompton es la que es plega mes ràpid i ocupa menys lloc (ciutat i commuting). Les Airnimal tenen roda mes grossa i prestacions mes esportives (cicloturisme i viatges). Les Dahon tenen models per a tot i el preu es el millor.
Per feina hem tinc que desplaçar algun que altre dia al despatx de Barcelona, així que vaig afegir a la llista de possibilitats el fer-la servir per anar amb tren i desplaçar-me amb ella. Per tot això la decisió va caure sobre una Brompton. Tal com vaig dir, la meva idea serà tenir altres marques i així poder agafar la millor en cada cas però tenint-ne una per cada membre de la família per així poder fer el somniat viatge.
Ahir la vaig tenir per primera vegada a les meves mans. Una altre possibilitat que he descobert es el portar-la sempre al maleter del cotxe. Per exemple, ahir vaig tenir que anar per feina tot el dia a Granollers. Jo no conec Granollers dons sempre que hi he anat a estat per qüestions de treball. Peró ahir va ser diferent: al mig dia vaig obrir el maleter i vaig desplegar la Brompton i hem vaig gratificar amb un petit passeig per el centre de Granollers. No us puc descriure la sensació de llibertat que vaig experimentar al sentir-me lliure com un ocell i descobrint el centre d'aquesta ciutat.
En un altre aspecte de coses i sempre des de la meva situació de aprenent es que les sensacions d'alt de la bicicleta son molt bones. Les rodes acceleren molt ràpid, la posició de conducció es perfecte: vas quasi vertical. Pots pedalar molt a poc a poc o pegar-hi molta canya (el meu model te 3 marxes dins del buje de darrera), pots pujar perfectament desnivells i pujades fortes, els frens son correctes, es molt rígida i no flexa gens, en fi, tot molt be. El plegat i desplegat, jo que hem pensava que hem costaria, es super ràpid i això que hem falta experiència.
Un cosa ha tenir en conta es que no tens que pensar que no vas amb una mtb: no frena ni de lluny com aquestes amb lo que tens que controlar sempre la velocitat ja que vas en un entorn on les sorpreses poden ser continues; no pots pensar en saltar o pujar esglaons, aceres o petits desnivells que trobis: sempre tens que anar per pla; al tan-to amb les superfícies mullades: rellisquen que no vegis i sobre tot al tan-to amb els llocs on hi ha obres: evitar-los. Una cosa bona es que sempre et queda el recurs de baixar de la bicicleta i anar a peu.
Espero haver donat una mica de llum sobre la meva decisió i ja us dic que es tot molt nou però ja us aniré informant.
Records,
Bé, em deixes bocabadat.
ResponEliminaUn pensa qui sap què del que està fent, que si dobles, que si doble plat, que si 29, que si SS i després de llegir la teva exposició, penses "estic desfasat", sort que és un pensament puntual, perquè si no ja em diràs que faig amb l'arsenal de bikes de casa.
Sí ja ho sé, són o poden ser complementaries, però el pensament que m'ha vingut al cap ha estat el que us exposo.
De fet jo en tinc una de triada des de fa temps, la Bromptom verd pastel, de titani, però sempre he pensat, "i un cop tinguem les dues Bromptons, per on anirem?", perquè avui per avui per carretera, encara que siguin secundàries segur que no i per ciutat tampoc, així que restem aturats.
La teva exposició però fa pensar, no sé molt bé el què, però fa pensar.
Les teves intervencions no tenen preu, deixem que em repeteixi, "quin descobriment els AyUp!!!".
Va ser, com aquesta darrera, una magnífica aportació, de les millors que recordo, sempre fidel a una consigna, enriquir amb aportacions positives aquest espai, què puc dir, de 10/10.