Entre núvols.

Avui a la tarda sortida rodadora, divertida, diferent pel fet de que el temps ha estat gris, molt gris.

Hem sortit per la carena, amb la vista de la costa a la dreta, també d'una Barcelona tapada per un sostre natural, fosc, tenebrós, que segurament també ens tapava a nosaltres.

Ha estat una sortida més i ens cal sortir per poder gaudir, si decidim confirmar la participació, del Cabrerès 2010.

No hem sortit sols, hem coincidit amb molts bikers, que com nosaltres tot i el temps que feia, han decidit sortir i que no puc assegurar però que penso que també han pogut arribar secs a casa.

Sortir amb bikers de la zona per on rodes, té moltes compensacions, entre d'altres, que sempre aprens coses noves, avui també ha estat així.

Històries de famílies terratinents, històries de masies i el més important, el privilegi de ser tractats amb molta però que molta deferència.

Tota la ruta ha estat un parlar i parlar de temes interessants, no per importants que també, si no per atractius.

Les bikes de 10/10, aigua menys de mig bidó, barretes energètiques cada 45' cap, eines, les de sempre, equipats, de primavera i mira que el Montseny és blanc, però blanc polar, que ha fet que la tornada propera a les nou de la nit tingués el to gelat d'un fred contundent, que ha provocat que la Betty arribés a casa equipada amb el Paclite, jo no i per aquest motiu el fred m'ha deixat ben servit.

Quin dia més curiós, quina jornada més treballada per poder rodar durant la tarda.

He de dir que penso que ja som a recta final per poder rodar al Cabrerès, dues setmanes tocades i ja hi serem.

El Cabrerès no és un repte, tampoc una cursa, per a nosaltres és una festa del MTB, un clàssic.

Avui menys de 20 Km. menys de 800 m. de desnivell +.

MTB, MTB, MTB.