Avui sortida de matí, únicament pel matí.
Cinc genets, amb dues dobles, una semi rígida, una rígida, de 26", i la meva rígida, SS i 29".
Un bon esmorzar després dels vuit primers quilòmetres, a Gualba de Dalt, per facilitar poder rodar durant tot el matí sense aturades. I així ha estat, un entrepà de fuet, una cola i un cafè amb llet, 1 litre d'aigua durant la ruta, i barretes energètiques cada 45', cap.
La sortida a les vuit del matí, l'arribada a l'úna tocades. La distància per sobre dels 45 Km. el desnivell +, per sobre dels 1.200 m.
De Gualba de pet a Riells, passant propers a les mines de l'Aimar, com puja, i de Riells sense pauses directes a escalar fins a Santa Fe per Vimeners. Així de senzill i de decidits. Com m'ha costat superar els trams més costeruts del 26%, de fet he patit després dels Corrals, però més encara després de Vimeners.
Hem tornat a posar dreta la senyalització, Riells-Abúcies- Santa Fe a la cruïlla per sobre de Vimeners, que cada cop que passem és a terra descansant.
El dia perfecte per rodar, un sol preciós amb uns núvols intermitents gens amenaçadors.
M'he desgastat i molt pujant en aquesta sortida, on hem gaudit d'una jornada humida, pel fet de que el Montseny tot ell era un doll d'aigua, una explosió efervescent d'aigua, per tant de vegetació emergent, quins colors, quina varietat de terrenys, pedregós, sauló esmicolat, compactat, zones plenes de fang on he submergit les Sidi, zones amb estores de fulles seques, tot una escena improvisada per a nosaltres, programada estacionalment pel Montseny.
Un recorregut de somni, que ha fet que la jornada tingués el to càlid més preciat.
Les bikes totes perfectes, unes més que d'altres, però sense incidències.
Equipats de primavera i on el Paclite ha estat necessari durant uns minuts i prou. Eines les de sempre.
La tornada des de Santa Fe, passant per Can Perepoc, una baixada memorable, ràpida, vertical, del 27%.
Sempre veient la neu, en cap cas patint-la com a la imatge de la darrera aventura al Montseny.
Ara ja fins la propera sortida, podria ser demà, si el temps així ho disposa.
MTB, MTB, MTB.
Menuda ruta, que recuerdos Lagranevasio, cuando iba leyendo recordaba todos los caminos, pero Vimeners, para mi la mejor bajada del Montseny, o no? y que decir de Can Perepoc, en breve me tienes que montar una ruta parecida a la de hoy, pero a poder ser bajando por Vimeners. Por cierto como va la Lapierre, mañana intentare poner cronica de el estreno. Saludos..
ResponEliminaSi bajamos por Vimeners tendremos que subir por Can Perepoc y eso tendremos que valorar si es la decisión acertada.
ResponEliminaEstoy convencido de que tus impresiones sobre la Lapierre seran más que positivas. Una gran bici, con un funcionamiento impecable.
Ahora sobre la misma pendientes de fotos e impresiones.