YETI ARC VS VICIOUS CYCLES THE MOTIVATOR: Camins vora les estrelles

Resumint, la jornada bikera de diumenge ha estat apoteòsica! He tocat el cel, de ben segur que he estat ben a prop de les estrelles, estic eufòrica.

Però comencem pel començament.

Tal i com m'havia promès havia d'anar a buscar la Vicious a Vallromanes, i la millor manera de fer-ho ha estat anar-hi en bike, per tornar pedalant. L'escollida per a la ruta d'anada ha estat la Yeti ARC, a part de gaudir de les millores exposades a la meva intervenció anterior, Lagranevasio m'ha ofert un parell de millores més, punys Ritchey True Grip WCS d'espuma sortits directament del manillar de la Superlight (pobreta, crec que ja està sentenciada), que han substituït els punys que duia fins ara, uns Pedro's que eren d'una goma molt dura, i el dibuix se'm clavava a les mans, el curiós és que són els mateixos punys que porta la Vicious, i amb la Vicious no em molesta, suposo que hi té alguna cosa a veure la manera que dec agafar-me al manillar tenint en compte que hi porto Grip i suposo que pel fet de canviar pressiono molt més contra el manillar, bé sigui com sigui la decisió de canviar els punys així com la de canviar la direcció que ja feia dies trobàvem que semblava gripada, ha estat oli en un llum, he sortit amb bicicleta nova!

El matí ha passat tan ràpid que de nou he iniciat ruta a l'hora de dinar, de fet és a l'hora que a mi m'agrada, doncs és quan menys gent trobo, en contrapartida com que avui no hi havia ni un núvol al cel he patit bona dosis de sol, el recorregut el mateix d'ahir, avui però he pres fruita i un iogurt just abans de marxar per no passar la gana terrible d'ahir, he agafat un parell de barretes, com sempre, però no m'han fet falta. Les sensacions amb la Yeti ARC han estat les imaginades, molt bones, les rodes roden molt i molt bé, la combinació de pneumàtic és ideal i els punys, oh! els punys crec que els punys i el porta ampolles són dos dels últims canvis aparentment més insignificants fets a la bike i els que més satisfacció, alegria i comoditat m'han donat. Tot i fer molt més sol que ahir, la sensació de calor no ha estat mai la que vaig patir amb la Vicious, i tot i també haver fet curt d'aigua no he patit en cap ocasió aquells moments de fogots que vaig patir amb la Vicious. El recorregut, exactament el mateix d'ahir, inclús he parat als mateixos llocs per fer les mateixes fotos.

Al Mirador no he gosat parar-me a fer cap foto, perquè tot i que no sóc extremadament poruga, sí sóc exageradament prudent i just quan he arribat hi havia una colla de nois asseguts a un dels bancs i el meu instint m'ha dit "pedala i no paris". He intentat però, fer-me una foto mentre pedalava però tots els intents han estat en va!

Finalment, avorrida de ser incapaç d'enquadrar-me, he fet una foto a la meva ombra, que quedi constància que pedalava amb la Yeti ARC.

Després de pedalar més de dues hores, fent igual que dissabte 37km i 665m de desnivell he arribat a Vallromanes, molt contenta, relaxada i gens cansada. La processó però anava per dins, he fet una bona aturada per prendre el mateix que abans de sortir de casa, una fruita i un iogurt, m'he carregat d'aigua, en aquesta ocasió m'he preparat dos bidons, el que duia ahir a la Vicious i el que duia a la Yeti ARC que també l'he posat a la Vicious, he deixat la Yeti ARC a aixopluc, i a dos quarts de sis de la tarda, i com un infant amb sabates noves he iniciat el que em semblava impossible, el retorn a casa amb una bike de 29"SS.

Deixar la riera de Vallromanes per afrontar el torrent de Can Passeres i arribar a Coll de Clau, ha estat una experiència única, quin fart de gemegar, semblava ben bé que estès jugant un partit de tennis, però ho necessitava, cada petit crit semblava que em donés impuls per a pujar, al matí amb lagranevasio ja havíem comentat la ruta de tornada, m'havia especificat com calia afrontar cada tram per quina banda era convenient encarar cada pujador i quins eren els bons llocs per recuperar-me. Amb menys temps de l'esperat he arribat a Coll de Clau, abans d'arribar-hi ja havia pensat que si no ho suportava allà agafaria la pista cap a Teià i d'allà agafar el camí del Mig fins a Mataró i a casa, però empesa pel meu orgull he decidit seguir el camí carener fins a la Creu de Can Boquet, mare meva, fins al trencall del camí que va a la Font de Can Gurguí he pujat bé, dreta evidentment, però amb suficient força a les cames, però aaaaaaai, ai quan he hagut de seguir, no sé pas d'on he tret les forces, però ho he aconseguit, ho he pujat tot sense posar el peu a terra, després del Mirador, els peus més que les cames em bullien però sabia que no tindria problema per arribar a la Creu, tot era pla i baixada, abans d'arribar a la Creu de Can Boquet ja he pogut veure la pista de pujada que m'esperava, estava realment espantada, ja assumia que ho faria a peu, curiosament no he tingut la temptació de deixar-me caure a Premià per agafar el camí del Mig, bona senyal! Encaro la rampa de pujada de la Creu de Can Boquet a la Roca d'en Toni amb la flamant Vicious amb un 32-19 i quasi ocupant tota la pista, ample que és el manillar, i jo que necessitava tot l'espai possible, i acompanyant cada pedalada d'un simpàtic renec, animant-me jo mateixa "allez,allez !!" ho he aconseguit, no he posat el peu a terra al dolmen de la Roca d'en Toni ja volia trucar a lagranevasio per explicar-li, però no m'he volgut precipitar, encara em quedava un bon tram fins arribar a la carretera d'Òrrius i no volia cantar victòria abans d'hora. No sé pas quina potència he hagut de desenvolupar per poder pujar tots els trams, hi hagut un moment que creia que em cauria una biela a terra i quin mal de peus! la resta perfecte, una petita molèstia al bessó esquerra i la zona lumbar que dissabte m'havia molestat avui ni la notava, quan feia una hora que havia sortit del meu punt d'origen ja estava a la carretera d'Òrrius, bon ritme, i eufòrica com estava aquí sí que he trucat a lagranevasio per fer-lo coneixedor de la meva gesta particular. La carretera d'Òrrius m'ha anat molt bé per relaxar-me i recuperar, val a dir que tot i que en els trams més durs la pulsació s'ha disparat, en el moment de recuperació aquesta ha baixat immediatament, d'aquí a la Riera d'Argentona ha estat bufar i fer ampolles el passeig marítim de Mataró tot i fer-lo amb calma, doncs hi havia molta gent passejant, m'ha passat volant, i dues hores i vint-i-tres minuts després d'haver sortit del poble on vaig néixer, he arribat al poble on cada dia em faig una mica més gran amb una 29"SS suada de dalt a baix, fatigada, eufòrica, contenta, feliç. Convençuda que la 29"SS és un concepte diferent d'entendre el mountain bike, ni millor ni pitjor però sí diferent, m'atreviria a dir que és mtb en estat pur, com vaig exposar ahir, exigent, ni un moment de distracció, cada pedalada, cada traçada té el seu sentit, no s'hi val el "m'he distret" , com que coneixia perfectament la ruta, mentalment havia d'anar pensant per on l'atacaria i allà on em recuperaria i això ha estat constant durant les més de dues hores de la sortida, inclús l'últim pas, el de pujar la vorera de casa l'he hagut de meditar abans de fer, mentre que amb la doble ni me'n adono.

Al finalitzar la ruta no vaig poder saltar-me una bona taula d'estiraments, eren, són, necessaris per poder aixecar-te l'endemà. I a l'endemà tot continua igual, avui no he pedalat no per falta de ganes o per fatiga, he descansat per gaudir del descans.

La Vicious m'ha despertat inquietuds, sí, m'ha despertat moltes preguntes, inclús ja sé quina 29"SS m'agradaria tenir!

Però, sí, hi ha un però, tinc dues Yeti's que m'agraden i em funcionen, i a més els 72km que he fet amb la Vicious no són ni de bon tros la realitat de les rutes que fem. És evident que per fer aquesta "anada i tornada" la bicicleta ha estat ideal inclús la relació 32-19 l'he trobat suportable, però seria enganyar-se pensar que només per això ja puc pedalar amb una SS, per altra banda m'atabala pensar que puc arribar a tenir tres bikes, per què n'hauria de voler tantes? jo no vull una bike diferent per cada tipus de sortida, a mi m'agrada pedalar amb la meva bike, i si la meva bike ha de ser una 29"SS serà una 29"SS i prou, i de moment ho veig lluny, la meva Yeti ASR va molt bé i m'agrada més que qualsevol altra bicicleta del mercat, no em puc desprendre de la bicicleta doble que tant ens va costar de trobar, la bicicleta que em va fer acabar la meva participació a unes 24 hores! i la Yeti ARC? tot just ara que m'hi estic familiaritzant després de voltar durant quatre anys d'una banda a una altra de casa!

De moment, seguiré gaudint de la satisfacció d'haver tingut la possibilitat de fer un tast d'aquesta joia de bicicleta, i continuarem fent camí i somniant...