La poligamia en bici

Haig de confessar que jo soc realment polígam en la utilització de la bici. Crec que mon germà i la major part de la nostra colla estem en el mateix cas. Tots tenim al menys dues bicis diferents. Però arribats a un cert nivell, som extraordinariament fidels a les nostres joguines. Amb constants millores, però amb els mateixos models , que tanta satisfacció ens donen.
Ara, gairebé he arribat a la perfecció i equilibri en les meves tres estimades. Ja poques reformes faré, al menys durant un bona temporada: La Ibis ha arribat a un punt de relació pes -prestacions-confort-estètica-fiabilitat que em satisfà plenament, la Santa Cruz Blur XC la trobo ideal per recorreguts menys tècnics i mes maratonians, sense descuidar el confort, robustesa i lleugeresa i la Progress de carretera em sembla clarament suficient per la utilització secundària que en faig, quan la colla literalment m'arrastra per acompanyar-los i no em costa gens seguir-los o fins i tot fer la guitsa atacant sense compassió quan menys s'ho esperen.
De manera que ara en els entrenaments matiners i curts (dues o tres hores) entre setmana, normalment acompanyat per mon germà, agafem tots dos les blanques: Yeti i Blur XC, en canvi dissabte podem fer carretera i diumenge enduro amb les Ibis, en sortides de 5 hores i esmorçar de cullera. O sigui, amb lleugeres variacions segons les circumstàncies, les gaudim totes.
Es per aixó que trobo una mica extranya aquesta fixació que el nostre mestre Lagranevasio té ara amb la nova Vicius de 29", tenint a la recàmara les excel.lents Santa Cruz i Yeti, que tanta o més satisfacció l'hi poden donar. En fi, tothom es lliure, i més en aquest cas, de fer la seva, però jo l'hi haig de recomanar que de tant en tant sigui una mica polígam, no se'n arrepentirà, segur.
Ja he muntat les noves bieles vermelles Fun Works a la Yeti de mon germà, queda espectacular i clarament per sota dels 11Kg. Ara queda muntar els frens Fórmula RX que ha adquirit per la substitució a la seva Ibis dels Magura Marta que tants problemes l'hi estan donant. El presupost de reparació dels Magura superaba clarament el preu dels Fórmula RX de característiques més modernes i un pes similar.
I parlant de frens, vull referir-me als meus Fórmula The One: Quina potència mes brutal amb els discs de 160, sense deixar de ser suficientment progressius i ni rastre de fading a les baixades més llargues i ràpides. Totalment recomanables. També un aprovat als nous plats, de moment.

Més endavant intentaré fer un tutorial de manteniment de la Fox o recuperar en part el que ja vaig fer al seu moment de la Fox RLC, ja que ara ja només em queda una Fox RL a casa, que porta el meu nanu a la Mérida Carbon, apart de les tres de mon germà.

Salut