Ara ja fa mesos que rodo amb la Vicious The Motivator SS i cada dia que surto ho faig amb ella, no amb la Superlight.
Sempre, durant aquest temps des de l'arribada de la Vicious, la Superlight ha quedat aparcada, és la realitat, quan ho escric em sembla impossible. Que una bike que m'ha anat tant i tant bé, ara després de rodar dia sí dia també amb la Vicious i agafar un sol dia la Superlight, i tenir la sensació de que és un flam, però un flam.
És que em fa mal el cor afirmar "és un flam", és una severa contradicció. Perquè és desconcertant que una bike, la Santa Cruz Superlight construïda per a ser utilitzada per a mans expertes, proposada al mercat erroneament per a principiants però, i que jo ara la trobi molt menys eficient pujant, em deixa bocabadat.
Les dobles, la majoria "crec", estant pensades per escalar anant el 90% del temps assentats i per aquest motiu els sistemes de suspensió estan fets per optimitzar el seu rendiment pujant en aquesta posició, assentats.
Ara amb la SS, el 90% de la sortida vaig dret, fet que fa que és rar tenir molèsties lumbars, però el fet és que quan passo a la doble, hi he anat un sol dia, o dos, des del dia 1 de gener, dret puc anar-hi uns minuts, per compensar la musculatura, creia fins i tot que havia aconseguit la posició perfecte per atacar dret les pujades llargues o intermitents de Girona. Fins i tot la sensació era de que la bike no es movia gens, amb aquesta darrera, amb la doble, els dolors lumbars rodant assentat són presents després dels primers vint minuts i si vull compensar rodant una estona llarga dret, tinc la sensació que la bike és mou, fins el punt de tornar a rodar assentat i per tant afavorint el dolor lumbar.
Però quan rodes amb freqüència, vas perfilant cada cop més les teves necessitats, vas definint detall a detall la teva bike. Aquest és un procés que costa de tancar.
Ho dic pel fet de que l'arribada a casa de la SS obre moltes portes a qüestionar aspectes que ja tenia clarament definits.
El primer és que jo soc biker de doble suspensió, en cap cas de semi rígida i ja no et dic de rígida, fet que fa que a data d'avui pensi encara amb clau de doble, però que curiosament amb la bike que estic sortint és amb una rígida, 29" i SS. Vull dir que no m'importa entrar en una contradicció amb el tema de bikes, si aquesta funciona. Per això tinc una 29" i SS, perquè em funciona, però això implica en el meu cas fer una comparació directa i crua de les diferències que experimento entre la rígida, 29", SS i la doble, 26" i 2x9. I em desconcerta a aquestes alçades que segueixi rodant únicament amb la SS.
L'única explicació que considero viable avui, és que em cal esperar més temps per treure conclusions, bé conclusions ja en trec ara, però vull dir conclusions definitives.
Un fet és un fet i aquest és que ara fa dos dies vaig començar a desmuntar la Superlight, ara ja no té rodes ni el porta bidó Chris King.
Que com a criteri tingui clar que entra com a possibilitat desmuntar components de la millor bike que he tingut mai, em deixa aturat. De fet no és cert, no és una possibilitat, és un fet, no té rodes ni porta bidó.
El raonament per fer-ho ha estat que una bike que no utilitzo i uns components d'aquesta que necessito, fa que tot seguit procedeixi a desmuntar la Superlight.
Què implicarà això, no ho sé. De fet no oblidem que dins d'una funda de bike hi ha encara la Yeti ASR-SL 2009, impecable. De fet cada dia que veig la del meu germà, clavada que la meva però 2008, penso "la podria tornar a muntar", però no ho faig.
Vaig estar a punt fa uns mesos, quan vaig procedir a comprar tots els components per a fer-ho, bieles i desviador Shimano XTR03/07, tija Thomson Materpiece, potència FSA OS99 110 mm. 6º, Grip Shift i canvi Sram X.O, pedals Crank Brothers Egg Beater SL, pneumàtics Maxxis Larsen TT i Monorail Tubeless, manillar recte FSA SLK 600 mm. que amb els components que ja tenia, com són les rodes i els pinyons Shimano XTR07/03, cadena Shimano Deore, seient SLR 135, frens Magura Marta 160 mm. punys Pedros, direcció Ritchey WCS, i el joc de forquilles, Reba, la groga i la Fox Float RLC de 140 mm. passada a 120 mm. hauria estat el retorn de la Yeti, però un cop ho vaig tenir tot, vaig muntar la Yeti ARC de la Betty.
Amazing process, I really was thinking the Superlight was your bike, and then a new experience, a new adventure, with a beguining I still remember "Xavi, no se si he d'anar a veure-la..."drives you to a new world.
ResponEliminaYou know, the world is for the braves, and you are a brave rider....show must go on Lagranevasio
Quines paraules més animadores.
ResponEliminaEntre llegir-te i veure cada dia la Vicious aturada des de la darrera setmana, les ganes de sortir fan que augmentin cada cop exponencialment, hora darrera hora penso, "que bé que m'ho passaré quan torni a pedalar!!!".
Xavi, MTB, MTB, MTB.