I si no sempre ens quedarà la 36".

El tema 29" crec que el grup, hem anat caminant fins a ser-hi a prop, ara 3x9 ó 1x1, bé ja és un recorregut més específic dins d'un concepte que essent proper per ser les dues de 29", són llunyanes perquè ser a una mateixa escena fent el mateix paper, no és viable, però en resum són les dues 29", oi que sí, si no sempre tindrem la possibilitat de passar del 29" i anar directament a les de 36". On queda clar que 26"-29"-36" són més o menys del mateix tamany...

Mentre de la reflexió crec prudent que els dies posin les coses al seu lloc, si en el meu cas vaig per 1x1, sense possibilitat de 1x10, sempre tinc encara la Superlight, i bé, si a les rectes marxeu també és cert, que no anem sobrats amb les de 26", vull dir que res està escrit on digui "no sortides 26"-29"", així que no cal pensar en gris si no en verd.

Tenir aclarit el tema Trail King estaria bé, per poder definir recorregut, ahir entenc que les Niner ja les vareu poder recollir com a DEMO, o veure en directe, així que ja direu què heu vist, i què heu pensat del que heu vist i quines sensacions teniu.

La música que sona ha de sonar bé, i ara no sona com ha de sonar.

Primera premisa, és un tema de recorregut i de maduració coincident, per una banda si no pedales dia sí, dia també des de fa anys, molts, i no tens una manera de fer determinada, com és estar envoltat de inquietud i tranquilitat, i que aquestes es moguin per la red, si no hi han aquestes característiques, és difícil, no impossible, però si improbable que la coincidència es doni. Per tant si els que som a aquest espai complim aquest requisits, som on hem de ser, oi?.

No ser-hi no vol dir res, sap greu perquè no coincidirem, però per res més, tots tenim clar que pedalem de valent, i que ens ho passem d'allò més bé quan coincidim, això no nega un recorregut diferent.

Entre nosaltres genets de Drac em tingut molta sort, la de coincidir, però molta i cal reflexionar i fer camí a partir d'aquesta. Poder debatir amb aquesta intensitat és un privilegi.

Segona premisa, les afirmacions de cada un del genets, entre els genets, tots tenim clar en quin contexte es fan, dins de quin moment i entorn, 24Ore Finale Ligure SOLO, a punt de fer el fet, en un moment molt diferent del d'avui, aquell que mai tornarà a ser.

Quan afirmo avui un altre cop, que més pesada, amb les característiques de la Niner de Finale Ligure, en vers el que tenim a casa, en vers a la meva posició que sobre aquesta crec que de memoria la podrieu exposar vosaltres perfectament, és "genet d'una sola bike", i és així, repeteixo "genet d'una sola bike", i "que bé que va la Superlight", i "no és important on anem si no amb qui anem i com", aquestes tres frases defineixen en aquest aspecte el què, el perquè i el com de lagranevasio.

Avui però tot és diferent, ho podeu dir com volgueu, era de dia i ara és de nit, o és de nit i ara és de dia.

On soc ara i perquè hi soc, bé és complexe, per a mi, hi ha moments que està tot clar, d'altres molt més clar.

Avui però mentre escric, la raó és clara, fi de trajecte explosiu, fi de presses auto exigides, i inici de sortides de ritme fixe i constant, postes de sol i molts i molts dies pedalant al ritme 29" SS.

Tenia algun dubte sobre sortides de casa de bikes tant noves, la intervenció tant esperada per a mi, d'en Tagama22, on entre d'altres temes, m'exposa la sortida de casa definitiva de la Heckler que no ha sortit ni vint dies per Bordils, ho deixa tot on ha de ser, res aturarà el que hagi de ser, i ara això és 29" SS.

Però un matí després de pedalar dia sí, dia també, a casa, sense sortir pel refredat, d'això ja fa avui quinze dies, uns pensaments em pesen i molt i una imatge, un recorregut em ve al cap, gaudir com no he gaudit fins avui, que he gaudit molt però que crec que he de gaudir de manera diferent a partir d'ara.

Ara tres anys o quatre anys després, al cap hi tinc la foto, del Corredor, del Santuari, de Sant Celoni, Campins, Gualba de Dalt, Arbucies, Garolera, Sant Marçal, Les Illes, Collformic, Pla de la Calma, Pantà de Vallforners, Granollers, Argentona, Mataró i a casa, com molt bé diu en Colorado, m'imagino fotograma a fotograma la jornada, i veig la 29", SS, per sota dels 10 Kg. rodant i rodant, res més, per sobre dels 11 Kg. no veig res, com sempre, aquí i a la Ligure, com diu en Carod.

No és un tema de ser més o meny extrem que un altre genet, és una evolució. Per ser 29" i SS, pot semblar involució, jo també ho penso, però tots els que estem aquí hem tingut bikes més populars, tots, i ara anem junts per aquest sender del si 29" o no 29", si doble o semi-rígida, si rígida 100% i a més SS.

El que sí que és cert és que aquest procés de maduració per ser a 29" SS, s'ha accelerat i molt els darrers dies, les darreres setmanes i de forma molt sòlida avui escrivint aquestes lletres.

Aquests argument que us exposo i que amb el que sí que crec de manera ferma , és que tot té un sentit, jo estic entre nosaltres, jo soc entre nosaltres, i he de dir, que les darreres setmanes m'han fet seleccionar molt bé, i amb molt de rigor la imatge del demà, i sí genets, sé que, per anys rodant, madurant, des de sobre de la bike, des de casa al sofa, perquè també, fent centenars de llistes de components, molts en poden donar fe, és així, mirant milers de pàgines a internet, parlant molt amb en Colorado, però moltes hores i cada dia, han estat de pes per pensar així, han ajudat. Fins aquí, avui, un recorregut 3x9.

He de dir que el detonant ha detonat i no ha tingut res a veure amb els detalls anteriors sí que van agafats de la ma, però no són referents entre ells, o això penso, no hi ha marxa enrera, genets necessito passar a 29" i SS, bike dolça, lenta, poc explosiva, per no dir gens, de concepte retro sí per la foto 1x1, ràpida on si coincidim, podem ser ràpids, no massa, lents on hem de ser-ho, i molt, i constants el que més, perquè és el nostre punt fort.

La resta és molt personal, més del que aquest espai avui està preparat per assumir, jo el primer.

Recordeu el ritme a les pujades dels Niner de 29" SS a la Ligure, un ritme constant o si no a peu.

Ara ja no tenim cap pressa, ara el temps és el segon en que escric, el minut en que penso que quan surto, que quan coincidim vull ser-hi, compartir segon a segon, minut a minut cada situació que compartim, cada somriure del grup de genets, cada caiguda, cada posada de peu, cada persecució als de carretera, però amb això amb un 32-20.

Vull rodar sentint-me com em sento ara rodant, però a una dimensió diferent, una dimensió on els genets hi som, sense presses però sense pauses, desconectats de tot i de tot menys de nosaltres mentre rodem, i que ser el més ràpid sigui un bon motiu, però amb les limitacions obligades que una 29" SS ens imposarà, i això canviarà la perspectiva de les coses, a mi en cal, a vosaltres si aquesta intervenció s'us fa llarga, no cal que hi doneu cap volta, no som a on hauriem de ser per ser-hi juntsamb el 29" 1x1, però he de dir que aquest cop m'imposo un canvi de xip, EL CANVI.

La reflexió és de pes, no és "he llegit, m'han dit", és fer-ho bé pel que jo considero que és fer-ho bé, cada genet la seva evolució a sobre de la bike la viu com la viu, cada persona madura a la seva manera fent el seu recorregut, i jo si penso amb calma, com ho puc fer encara més des de les darreres dues setmanes, m'adono que és el moment del canvi, de fet, és un pas més del concepte 24Ore SOLO, sense presses, però sense pauses, el com no a on, amb qui no el què.

Al sopar, ja us exposaré el concepte de la meva reflexió, o no, de setmanes de barrinar sensacions, sobre el que us vaig esmentar del "VINT", crec que no és res més que el que us he exposat els darrers dies, podria ser que amb més força a aquestes darreres lletres, però no és un tema fàcil d'exposar, ni senzill si no hi ets, si el recorregut no té aquest color, no el té, i això genets, és un lloc on has d'haver anat amb el com i amb el qui com a única moneda, o en cap cas coincidirem.

Però estic segur, que és el que és perquè soc a on soc per motius de pes, per sentir com el meu Drac transpira que "lagranevasio ara és el moment del canvi, dóna sentit al moment i el moment et donarà sentit al camí a com l'has de fer".

Terra de creadors, terra de MTB, MTB, MTB.

MIX 1x1+1x10.

En Colorado ja és aquí, i renoi que ara sí que que el pati està ja del tot revolucionat.

Willits fa dies que no respira, i jo ahir vaig llegir un article, que per ser en anglès, i perquè per l'hora, dues de la matinada, no vaig traduir em vaig pensar no ho havia entès bé, deia quelcom de que Willits, el seu creador, en West Williams, estava fent feina per un tercer o un projecte conjunt, i vaig pensar, "deu ser un link que no té res a veure amb les bikes". Però és que ara en Colorado m'ha dit el mateix, que no hi ha manera de contactar amb ell i que ell també ha llegit que està fent una feina amb el Steve Potts, de Steve Potts Bicycles. La pàgina de Willits però està activa, veurem.

29" SS, renoi quin pas més determinant que deu ser, perquè sempre s'encalla, sempre. Aquesta vegada el perseverar implicarà un final diferent?, no ho sé, un concepte que podria ser bo, és la Willits Trail King amb la combinació que us vaig dir, amb joc de punteres 1x1 i 1x10, així el quadre no tindria cap soport pel cable, i si volem posar-hi canvi, canviem la patilla del darrera i posem un cable amb funda continua, i cerquem un passa fundes mecanitzat de CNC que agafi la tuberia, minimaliste, tipus la brida de carboni que agafa la tija del seient d'en Colorado o una anella de goma, no ho sé, brides no per favor.

Ho dic perquè d'aquesta manera matem dues bikes en una, sí, sí ja ho sé, no és doble suspensió, sí, sí ja ho sé, el preu, és EL PREU, però inicialment com a SS, assumeixes que és això la segona bike i després si la febra 29 augmenta, o directament dia sí, dia no, o dia sí, dia també, per fer baixar la febra, rodem amb 1x10, i veiem on som, si no ho veiem, passem a SS, i amb la meva Superlight, ja us he dit que en penso, no em repetiré, i el proper podria ser si coincideix, Tallboy, o no.

Són opcions diferents, similars, properes, on tot està per fer, i tot camina per deixar de ser futur i passar a ser present.

Vicious Cycles vs Willits.

Aquestes són les dues candidates finals, ahir una sola era la que havia de ser, avui són dues les candidates fermes, són les de la final, quedan a un cantó, però encara treuen la roda, la Mooto-X Uno, i la IF, no les descarto al 100%, però si he de triar entre la Trail King i la Mooto- X Uno o la IF, bé dependria molt d'en Colorado, del que imposi com a Emperador, però si deixa fer, per a mi la Willits.

Entre la Vicious i la Willits...

Aquest matí estavem com el Barça, fora de la partida, eliminats, sense decidir, sense decisió, però gener és un bon més per a mi de bikes, de fet el primer trimestre de l'any, sempre és un temps de bones noticies a nivell de bikes, vull dir que no sé si és perquè tot ja ha passat i entrem a l'època més freda de l'any, i predomina el blanc, o perquè sé que la primavera serà la propera estació i predomina el color de les flors, no ho sé, però aquest matí han passat coses, i si ahir l'única opció era la Vicious, durant el transcurs del matí, la Willits ha agafat molta força, és així, però les dues amb SS, això si l'Emperador no imposa, serà així.

La Moots ara, com la IF, avui, són a una banda, perquè com a concepte, la bike que el 2008 em va deixar aturat, va ser la Trail King, amb el disseny del Top Tube curvat. Jo no sé si la faria construir en color blanc o en taronjat, per l'època de neu, o per l'estació que vindrà, dominada per un sol que cada dia tarda més a donar pas a la nit, no ho sé, i sí que sé que la Willits aniria amb punteres intercanviables, així si mai tinc la temptació, puc pensar en posar-hi un 1x10, però ara per ara les punteres seran per anar amb 1x1.

Ara bé la Vicious, avui fins aquest matí a primera hora era la N1, sola, sense competència, ara no, és la N1 amb la Willits, que també és la N1, i el que és evident és que les dues no poden venir a casa, o sí, podria fer-les venir com les veieu a la foto i el fet ja seria definitiu, no ho sé, com ja fa dies, pocs, és on soc avui.

Això sí, és un privilegi poder ser on soc, poder gaudir de triar entre dos Dracs amb ales de 29" com aquests, dos somnis, dues joies úniques. De fet crec que faci el que faci, errar és més que difícil, sempre pot passar, tampoc passaria res, també s'apren dels errors i molt, però tinc la certesa de que no serà un error, no sé perquè, o sí, però veig en l'arribada de la foscor, que les veig a casa, una de les dues o les dues, són diferents, són perfectes dins de la seva sinuosa forma de SS, són així, perquè són 29", són, perquè són SS.

Quina sensació la d'avui, l'entrada de la Trail King ha animat la tria i de quina manera, ara sí és una escena dins del tempo, és l'escenari perfecta per poder fer el recorregut.

És la sensació que tinc, demà, aquesta nit, que serà llarga, esperaré impacient fins caure de son, com quan esperava als Reis Mags la nit prèvia a la seva arribada, de fet aquestes dues joies, la que sigui de les dues, és un present de Reis propi d'un genet de Drac.

Que bé, que bé, que bé, ser un genet de Drac.

Genets quin recorregut, concretament quin matí, quina tarda i quina cloenda de jornada, MTB, MTB, MTB.

El temps, disposar d'ell, marca la diferència.

Qui té la clau, com ja he esmentat, no té temps, i en sonar el telèfon i veure que un genet vol la 29" SS, penso que els he deixat, com també he dit, KO, la Betty que escoltava, va dir el mateix ahir a la vesprada, "hauràs de fer tu".

En Colorado, diu que sí que faci, de fet abans que ell, en Ratrasse ja em va dir, "per on rodes tu sí que la veig", en NAOJ m'ha motivat el que més, ell també en vol una de 29" SS, i ara quedo jo.

Si tingués el pas decidit, ja ho hauria exposat, de ben segur, al foromtb, com al fòrumbtt, com aquí, sempre exposo on sóc, no a on no sóc.

Això és que fa que aquests espais funcionin, la tranparència, la prioritat d'aportar dades, de seguir el fil dels temes, de mirar de construir, que en el meu cas, no és res més que exposar què estic fent, perquè jo sempre contrueixo, fins i tot si he de desmuntar el que he muntat, estic construint, per avançar molts cops cal retrocedir primer, i hi ha cops que retrocedint t'oblides que ho estàs fent i fas que sigui el camí.

És on sóc, ja fa uns dies que sóc a aquest punt, de ben segur que si la Tallboy en size M, estés en estoc, ja estaria de camí cap a casa, era, és, una evolució, era, és , la 29" SS , una involució, de fet com molt bé diu el meu germà, "al final descobriràs la doble suspensió", és així segurament.

Però a diferència dels posts anteriors a aquest espai, els temes són els que són, ja no és un mono tema Ibis, que va estar més que bé el seu dia, ni LT, ni XC, ni Marató, no, és MTB, MTB, MTB.

Cal disposar de temps, fer-ho marca la distància, qui m'ha de portar EL TEMPLE a casa, ha de tenir el temps per fer-ho, sí, sí ja ho sé, a tothom li passa el mateix, es dediquen a una cosa, i quan la fan, no tenen temps per fer-la, a tothom no, i jo en dono fe.

Mira que és curiós això, jo ja li deia ahir, "al final l'hauré de vendre jo la 29" SS, però és que ets tu el proveïdor, no jo", però con molt bé deia la Betty, estan KO's, és un producte elitiste, i el dia a dia ocupa molt de temps, però molt, bé a mi certament que no. Truco per fer, i és on som, fent.

No sé si heu mirat la pàgina de les bosses d'Alaska, és que hi ha unes fotos interessants, o millor dit curioses, molt curioses.

Bé, un dia més, ja se sap, EL TEMPLE, no es va fer en un dia, això sí, jo porto picant pedra dia darrera dia. Això ho puc ben assegurar.

Demà un dia més, no pas el mateix que avui, no, no, ni de bon tros, cada dia pots aprendre coses noves, entre d'elles que cal ser encara més prudent, ho seré, molt més de ben segur.

MTB, MTB, MTB.

Últim tram?.

Avui tot el dia 29" SS, com sona, al mig dia intercanvi d'impressions amb en Colorado, ell des d'Argentina, amb en Xavi encara no, veurem si puc a la nit contactar amb South Carolina. Amb en Ratrasse i en Tagama22 ahir, m'ha faltat en Ritrasse i El Santo, que aquest darrer hauria de ser i no sé encara perquè no hi és.

Durant el dia hora darrera hora mirant i mirant, cercant el que cal per fer, entre feina i feina, mirant de seguir el que estic fent amb decisió, cercant tots els components que he de tenir, detall, darrera detall, i bé anem avançant i molt, però he de dir , que fora de les meves ganes, de la meva perseverança, és una conquesta força solitària, que ja és com ha de ser, SS, 1x1, normal que el recorregut sigui, SOLO, oi?.

La resta "agazapados" esperant la seva ocasió, no hi serà, als lloc o s'hi és quan s'hi ha de ser, o ja has fet salat, i això és així amb tot, no únicament amb la SS, també cal aclarir que els meus interlocutors estan en fora de joc, i entenc que sigui així, 29", SS, deixa ko al més pintat, és que ningú vol una 29" SS com aquesta i clar després de mesos et diuen la vull i no saps què dir. És el que em confirma la Betty en sentir la conversa, si ells que les han de moure no ho fan quan sona el telèfon per fer, hauràs de ser tu qui faci. És que la conversa d'aquesta tarda nit ha estat curiosa.

Per mirar d'evitar-ho, he parlat, amb tots, i bé fora de tenir la conversa, és una decisió single, és així, 1x1, no 3x9, la conversa avui, bé, ha vingut precedida d'un correu, que venia a dir, "has decidit ja, digue'm quelcom", a la conversa he posat la clau que obra la porta a l'entrada a la Galàxia, però és que l'interlocutor com tots o quasi tots, tenia pressa, certa pressa, la bike segueix com ahir reservada per a mi, "és la teva bike, per a tu, ha de ser teva", em diu amb veu amable, "parlem demà, he de fer jo ara" hem quedat, és on sóc.

En Colorado diu que no, que "això ara no toca", al blog tenim un Emperador, en Colorado, amb reminiscències pujolianes, i així ho ha exposat al blog, a comentaris de la meva darrera intervenció.

Crec que té bona part de raó, per no dir tota, però i sempre hi ha un però, cal ser a la finestra, pujar al festejador i sense picar de cap amb el marc de la finestra, fer volar la ment, i el que veig són bosses negres de ruta fetes a Alaska, específiques per a rutejar dies i dies, veig els dos porta bidons CK amb dos bidons plens, i moltes i moltes ganes de pedalar a 20 Km. als plans , a molt menys escalant dret a les pujades, i aprenent molt a les baixades.

Genets això és el que veig. I això sí, teniu un repte més, i que al meu costat rodant amb les mateixes condicions hi sereu vosaltres. Tagama22, Ratrasse, Ritrasse, El Santo, d'en Colorado i en MQL no dic res, són d'una altra divisió. Tinc un aliat segur en NAOJ, de ben segur, tot i que encara no sap res (ara ja sí, i el primer que ha dit, "a mi em motiva molt").

Ara falta que demà pensi com avui, i si és així necessitaré de l'ajuda també de vosaltres, la Yeti ASR-SL, després de l'arribada de la 29" SS, haurà de marxar, sense presses, per concepte, no volia dues bikes, no en tindré tres, sort que tots els components que vaig comprar els porta la Betty a la Yeti ARC, si no quin arsenal, dins del que ja tinc.

Unes hores em separan del TEMPLE, de l'entrada a la Galàxia propera, però com tot un error de càlcul i podria quedar tot desintegrat i anar a parar a una galàxia propera, a la Tallboy, no, no n'hi ha de la meva talla, Mooto-X UNO, Trail King SS, podria ser.

Avui, ara a l'entrada de la nit, no és així, a l'inrevés, de fet, la conversa no ha estat gens motivadora, gens engrascadora, però és que sé que a mi no em cal massa per fer, m'adono així clarament que sóc jo que estic certament, seriosament motivat.

MTB, MTB, MTB, demà ja 29"SS, 29"SS, 29"SS?.

El pòsit, t'agrada?.

És el que està passant a casa amb el SS, mirant, i mirant. Avui torno a mirar la Mooto-X Uno, un altre cop, els catàlegs del 2006-07, on surt la Mooto-X Unoamb la caricatura del Dimitry Livdan, on diu "I have more Moots than i do sense. Yup, im a singlespeeder", o la foto de la mateixa del 2007 on únicament es veu el triangle posterior, no surt ni la bike sencera. Colorado els teus breus comentaris, de tres paraules són de pes, de molt de pes, Mooto-X YBB, però el que no sé, és si seran suficients per esperar al dinar-sopar de la Cerdanya, on hem de restar reunits, com molt bé dius:

" A la meva tornada proposo el "SANT SOPAR" on es decidirà tot!De fet, enlloc de fer un SANT SOPAR podriem fer un SANT DINAR (ho dic pel tema del fred i la neus que us està caient) al mateix lloc lloc on es va cel.lebrar el SANT SOPAR després d´una de les millors sortides de MTB que es poden fer "al món mundial".Mentre menjem trinxat decidim que fem! ".

Avui al matí, no ho sé però a la tarda caldria que passessin coses, no moltes, les necessaries, les que fan que fem, les que poden canviar el recorregut, o fer que aquest encara tingui més sentit, diuen que el recorregut el fem nosaltres, penso que sí, el que no sé és qui tria el recorregut, una cosa és ser-hi i caminar, i una de molt diferent és qui decideix el camí per on estem caminant. Podem pensar que nosaltres, és cert, però això, el pensar-ho, no garanteix ni avala que això sigui així, tampoc ho nega.

Ahir a la nit jo exposava, "tu tens el botó de l'OFF i per tant també el de l'ON, la clau la tens tu, jo ja soc a l'altre cantó del telèfon escoltant allò que vull escoltar, que no sé què és però que ha de fer que aquest cop sigui diferent, jo soc on he de se escoltant, tu ara has de dir el què cal, perquè EL TEMPLE, vingui cap a casa". Així vàrem quedar, que parlem, avui segurament parlarem, mentre, reservada està, i mentre la Betty m'escriu a les vuit i dos minuts del matí, "avui el dia té un to del color del TEMPLE", jo no ho sé, no és una decisió més, tampoc LA DECISIÓ, aquesta va ser la de no estrenar durant mesos la Ibis Mojo SL, la d'esperar, entre el sorroll de fons, molest moltes vegades, la de poder esperar a proposar el canvi per la Superlight amb la SID WC a cost zero, aquest cop però a diferència de la Ibis Mojo Carbon taronja, aquest cop blanca, aquest sí que va ser el pas.

El d'ara és una entrada a una Galàxia que no és a la que sóc, però que si fusiona amb ella, és diferent és una evidència palpable.

El primer pas, el de la Superlight, era per ser on sóc i poder rodar amb prestacions pures i dures, i per rodar especificament a on rodem, per la vella Europa, amb garanties de poder fer un recorregut ple de satisfaccions per a nosaltres.

Ara estic fent coincidir una manera de fer, amb una manera de rodar, SS, una sola velocitat, per qui no vol més que rodar i rodar, quilòmetre darrera quilòmetre, gaudint del moment, això sí, sense aturades, al ritme trepidant quant es pot anar a ritme trepidant, per rodar tranquils quan el pla no permet fer més que això, per escalar allò que ara tinc feina amb la 2x9, i que amb aquesta amb un 1x1 hauré d'afrontar o bé dret o bé a peu, corrent darrera vostre, i que implicarà ser més exigent encara amb la millora de la meva forma i del meu pes.

No oblido d'on vinc, de quin és el recorregut fet fins avui, si no fos per aquest no seria on soc, i tampoc que amb doble suspensió 100/100, o amb SS 0.0, les dues són sempre per rodar, per enfilar cap a les carenes, per baixar-les, per sentir que sol o compartint amb vosaltres els senders, el que em motiva és ser-hi, i la manera de ser-hi, fins avui amb 3x9 100/100, demà 1x1 0.0?.

El vídeo és amb 29", SS, però amb forquilla amb suspensió, el ritme no és dolent, el recorregut ben escollit, no és el nostre cas, per tot i per tot..

http://www.youtube.com/watch?v=x4HqdBRnI38&feature=player_embedded#at=132

Tot a punt, reservada mentre penso que no he de pensar res...

Tinc la tija USE de carboni a punt, 185 g. el seient SLR 135 g. a punt, per si el que porta no em va bé, els frens Magura Marta a punt, amb el discs Shimano XTR per estrenar dins de les bosses, la potència Syntace 105 mm. -6º, 110g., és que ara és per una 29" i ha d'anar invertida, el manillar Easton Monkey Lite SL 610 mm. 135 g., ara sí, ara sí, que per a SS, m'anirà d'allò més bé, i encara és un xic estret, i he de comprar els pedals Crank Brothers Egg Beater SL, 265 g.

La resta de components, ja estan bé els que porta, bieles, rodes i pneumàtics que ja són Tubeless i la direcció que és una obra d'art de bella creació.

Quadre i forquilla un conjunt se somni, i per tant, inseparable. Què resta per decidir si la bike té , millor dit el temple del MTB té les mides perfectes per acolllir al genet que haurà de pedalar entre la seva arquitectura retro.

Però això sí, amb geometria clavada a la de la Superlight, 73º-71º, 45 mm.-57,7 mm., aquest un cm. més curt que la Superlight, és a dir, "geometria molt exigent per a mans experimentades, no apta per a principiants, o similar", no deia res de genets que fa temps que pedalem com podem.

És el que deia la revista que va fer la presentació de la Superligh taronja, ara fa uns anys, i jo vaig anar de pet a comprar-la al distribuidor, no sé què va passar, be sí, no hi havia termini d'entrega per a una Superlight taronja, passats els mesos lagranevasio rodava amb una Ibis Mojo Carbon Eddy Orange.

Soc fàcil de portar al riu, si la canço sona bé, jo sempre em deixo portar, però la canço ha de sonar bé, ha de sonar bé.

Una 29" SS amb la geometria de la Superlight actual, "una geometria evolucionada any darrera any i seleccionada per a bikers curtits", deia la revista.

La conversa amb qui m'ha de fer entrar al temple, ha estat:

"Sí, sí, deia jo, que és molt maca ja ho sé jo, que és una peça única també, però si no fem quelcom diferent, d'aquí a uns anys la conversa amb una nou venedor serà, al 2005 volia una Mooto-X Uno, al 2009 la teva i ara ho fem quelcom diferent o no ferem res, ho veig".

Hem quedat que la tinc reservada per mi, que és la bike per mi, i que en tornem a parlar demà.

És on soc, certament, no sé si a millor lloc o no, però és on soc, us poso foto 29".

Pensament en blanc, 29", o pensant en blanc, Ibis LT.

Més o menys, però que no és la que demà pot ser la meva nova companya de rutes, dia sí, dia també, però això sí, els acabats i components són germans, no es veu cap marca intencionadament, però sí que la imatge va per on sóc...

El que deia que no vull desviar-me, el link és de la Ibis Mojo LT, quina joia:

http://www.bikeradar.com/mtb/news/article/ibis-add-longer-travel-mojo-hd-to-lineup-24553

Quin impacte el color blanc. Xavi, ja tens raó que és preciosa...

Mireu les fotos de detall del link, amb el protector inferior, amb la combinació white-carbon, amb el guia cadena, estarem perden el tren?.

Quina etapa la meva, amb la Mojo Carbon Eddy Orange, bé, tot té el seu temps, i aquest és ben diferent per a cada genet, el grup segueix amb les seves Ibis, ara algunes SL, jo amb la Superlight, quin recorregut que estem fent.

Ritrasse, amb en Colorado, podem definir lloc, dia i hora, el que diguem. Però hem de tenir clar que per rodar a la Cerdanya, cal un equipament que jo no tinc, botes específiques, guants, bé una mica tot, jo amb un bon calçat d'hivern podria salvar la situació, encara que ni els millors equips, ni els segona pell de Briko, cap d'ells, ni cap mena de teixit, m'han evitat el fred als peus i mans.

És així, ara, aquest matí al Maresme, a la zona del Montalt, tot enfarinat de neu, les basses glaçades, el fred extrem. Per una banda quina mala sort no poder rodar-hi, ja ho fa la Betty i quin fred que ha passat, ja us posarà la crònica dels darrers dies, perquè surt cada dia.

L'Home del Montseny, ahir em va proposar per avui, una pujada per Garolera des de Sant Celoni, serà a la propera que hi podré anar?.

Amb el pas dels anys, som un reduit grup de bikers, que hem anat fent pinya, tots ells familiars de l'Home del Montseny, tots bikers, i encara n'han de venir més. Un grup curiós, som quatre nois i dues noies. I fins ahir a la nit, que vaig rebre el SMS que deia "hem quedat als bombers a les 8, vindreu?", no m'havia adonat que ja som un grup, reduit, és cert, però que ja portem prop de dos anys sortint, bé de fet no, el que vull dir és que el grup complert ja fa mesos que sortim.

Perquè amb l'Home del Montseny ja tocavem neu amb esquis de fusta a la carretera de Santa Fe, fa quaranta anys, millor dit anavem enfilats darrera dels pares a sobre dels esquis de fusta, pocs metres però en tinc un molt bon record, però aquesta és una altra història.

Com la de la truita d'alls tendres de Can Sitra, que no té desperdici, i on ara a l'hivern en entrar a Can Sitra, primer he de recuperar el tacte de mans i peus, abans no puc començar a ser jo un altre cop, i deixar de ser un esperit, per poder esmorzar, i evidentment saludar als altres Homes del Montseny que sempre, són entaulats abans que nosaltres. Entre ells el del "jo sóc com un gos de caça, he de sortir cada setmana en bike".

Demà dia D, millor dit, dia 29, si ja ho sé, demà és dia 11, però per mi, si la talla no és un error, que ara mateix per les fotos és una 19, no pas una 18, si tot va bé, demà podria ser el dia 29, com sona, dia 29, seria, si el que tinc per escrit és el que és, i per tant que a partir de demà, cada dia que surti en bike passi a ser el dia més radical des de que vaig amb bikes del segle XXI, des de la Cannondale CAD2, no dic més enrera perquè és que la Bianchi del 90-91 (XX), de 16 Kg. XC, era tremenda i mira que la Betty va començar amb ella també a fer les primeres sortides en bike.

Amb el tema MTB no som a on som perquè sí, oi que no Colorado?.

Colorado suplica'm més i potser t'ho diré!!!.

Extrem ride, o que ja fa temps que ja hi soc?.

No ho sé. sortim un grup de genets, no parem mai de pedalar, fora de situacions excepcionals, com el refredat d'en Ratrasse, o el Blandi Bloo que m'ha posseit des del dia u.

Però en moments on encara la conciència pot raonar, i no és broma, no he parat de cercar, i cercar, i cercar el que ja tinc, una bike que funcioni com jo voldria, com jo necessito, aleshores que esta passant, senzill, molt senzill, l'EVOLUCIÓ, o fins i tot podriem dir INVOLUCIÓ.

Des del 2004, que cerquem amb en Colorado la bike perfecte, recordes Colorado YBB-SL amb Rohloff, i sempre deiem La Mooto X, La Mooto X, però sempre passaven coses, no hi ha termini d'entrega, o ja et direm quelcom del pressupost, quins dies, quants dies des d'aquell anar a Sabadell des de Barcelona amb la bike per mirar d'aclarir què fer, d'aquí a les Yetis ARC amb les PACE RC31 rígides, les proves amb les rodes de 29", la Canonndale amb la suspensió tipus Fatty amb 29"...

I des de fa uns mesos que a Bordils, i sopant a Girona tots, hem parlat hores i hores de les bikes de 29", i certament que la conversa ha donat molt de si, però molt, des d'aquella encuriosida requisada que els gironins van fer de les Niner, sí, sí, una d'elles jo la vaig catalogar des de la Ligure, com la bike que no serveix per res, rígida 100% sense marxes, no ho sé, no sé perquè, o sí, oi?.

Us poso link que fa que això canvií la perspectiva de les coses, i torni al corriols de la simplicitat, del temps de la Mooto-X YBB 29" al 2004, els textes no són, les fotos ja direu vosaltres que en penseu, Tagama22, esperat, o no:

http://epicrides.wordpress.com/

Jo caminant, no hi han TallBoys talla llatina, data d'entrega pendent.

Dues més

Finalment ahir a la tarda just abans de fer-se fosc vaig aventurar-me a fer una petita sortida amb la Yeti Arc.

Només van ser cinquanta-nou minuts per fer 15km, acompanyada d'una fina pluja que va fer que el PackLite fes la seva funció. Com és habitual aquests últims dies, em vaig decidir a sortir massa tard, ja eren les quatre de la tarda i el cel ennuvolat com estava no feia preveure que la claror s'allargués més enllà de les cinc, per tant tenia una horeta justa, només sortir al carrer em vaig adonar que plovisquejava però em va fer més mandra tornar a vestir-me de carrer que sortir a pedalar encara que em mullés, així que vaig fer una petita volta per la Serralada Litoral. Que bé m'ho vaig passar! Per cert us puc garantir que els pneumàtics No Tubes The Raven no són aptes per terrenys molls, feina vaig tenir mentre baixava per mantenir la meva traçada, ara ràpids sí que ho són!

Avui quasi quasi que fallo, però abans que entri aquesta ona de fred que pronostiquen que ens ha de visitar, altra vegada a les quatre passades he tingut ànims per enfilar-me a la bike, aquesta vegada a la Yeti ASR, per fer 23km planers (excepte la tornada a casa desde la platja) entre Sant Vicenç de Montalt i Sant Andreu de Llavaneres, amb visita obligada a l'Hotel Colon de Caldes d'Estrac, i no per prendre un cafè, si nó per mirar-me mentre pedalo als seus vidres que fan de mirall i verificar tal i com la bàscula feia dies que ho advertia que "l'operación biquini" cal que la comenci demà mateix (que avui encara vull menjar una miqueta de tortell).

Demà serà un altre dia, és molt probable que fins al cap de setmana no tingui oportunitat de pedalar, espero però, poder-ho fer acompanyada de Lagranevasio, qui desde el dia u arrossega un bon refredat.

Dos mil 10: tres de 5. De moment.

Canvi de mes i canvi d’any, i malauradament al desembre no he complert amb els objectius marcats, he fet només 300km i 6.155m Asc. En contrapartida aquest passat mes he sortit a córrer, en dues ocasions per sobre l’hora en totes dues sortides tenint unes sensacions, tal i com ja em va advertir lagranevasio, molt més bones del que mai hauria imaginat després de tants mesos sense córrer.

Tres sortides són les que de moment he fet aquest any nou, la primera l’intent fallit de pujada al Turó de l'Home amb sensacions molt dolentes sobre la bike, patint com feia temps que no em passava, hi ha dies per tot, i de dolents pedalant, tot i que no n'estigui acostumada, també.

Els dos dies posteriors dues sortides en solitari, la primera amb la Yeti doble, sortida des de casa i pel Maresme, i com sempre que vaig sola, visita obligada a algun lloc sagrat (no ho faig expressament però m’acabo d’adonar ara mentre us ho explico) en aquests cas al Santuri del Corredor , un cop allà, abrigar-me i a desfer part del camí fet per tornar a casa arran de mar des de Mataró, tres hores i mitja per fer 47km i 1.000m Asc. La segona sortida amb la Yeti rígida, sortint també des del Maresme però per finalitzar a terres del Vallès Oriental, en aquesta ocasió amb visita a l’Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, i ràpid pas per la carena Maresme-Vallès on vaig poder gaudir uns minuts del sol que no es va deixar veure en tot el dia al Maresme però que em va donar la benvinguda només trepitjar el Vallès, dues hores i mitja per fer-ne 38Km i 700m Asc, trobant-me molt i molt bé, i és que era el cinquè dia seguit que sortia a pedalar, sempre suau, i les cames m’anaven soles.

Ahir descans de bike, perquè quan em vaig decidir a sortir queien quatre gotes i avui mentre veig com plou, m’estiro els cabells!!! No descarto que a primera hora de la tarda, si la pluja ho permet, torni a rodar amb la Yeti rígida, només una estoneta abans d’anar a rebre als tres Reis d’Orient, com a mínim per no sentir-me tan culpable quan demà mengi un bon tros de tortell de Reis!

Tinc pendent exposar-vos els nous canvis fets a la Yeti rígida, canvis que m'han fet sentir molt còmode, tant que en alguns moments mentre pedalo, no sé si ho estic fent amb la doble o amb la rígida...

UK based Online Magazine

http://wideopenmag.co.uk/the-magazine

Some good reading material.

Una 29" i quelcom més.

Mireu com afronta les escales de pujada, amb 29", SS, i rígida 100%. Sí, sí, ja sé que em direu, que per pujar-les és la millor opció, oi?.

http://vimeo.com/6740877

http://vimeo.com/6074237

Colorado, no sé com ho fas per localitzar aquests vídeos.

Saber perdre avui, per guanyar demà.

Sempre i dic sempre, el Montseny, m'ha posat cada cosa al seu lloc.

Una pujada al Turó de l'Home, ha de ser afontada amb molt de rigor, i sobre tot molt ben equipats. Avui nosaltres hem fet les dues coses, rigor i ben equipats, matitzant que sempre podrem ser més rigorosos i de ben segur que facilment podrem anar millor equipats.

Al matí a les set després d'estar aturats sense sortir, feia molt, però molt vent, a quarts d'onze hem inicat la sortida, equipats com cal, preparats per passar del nivell del mar a un Turó de l'Home 1.712 m.

Les sensacions inicials bones, cada cop millor temperatura, un cop al peu del Montseny, el vent era present de forma notable, però encara podiem aspirar a coronar el Turó. Per omplir dipòsits que millor que menjar entre els dos, un dels dos entrepans de truita de patata, i una parada de rigor a fer un Cacaolat calent i unes "madalenes", d'aquelles que tornen de valent, i seguidament directes a escalar el cim.

El sol, ens ha banyat amb la seva llum uns minuts, la resta des de l'inici de la pujada, amb un vent cada cop més present i també més fred, no molt i molt fred, però sí que a cada quilòmetre que feiem, la sensació era de que aquest vent tenia pitjors intencions, fins que al quilòmetre 14 de pujada (41), hem dit prou.

El Turó tapat, sense sol, amb vent, són masses advertències. Cal valorar que per recular, primer has de ser-hi, i això és el que hem fet, ser prudents, i iniciar el descens de tornada cap a casa.

La baixada per Can Pere Poc. La tornada a casa s'ha fet llarga, cada cop però feia un xic menys de fred, i això ens ha ajudat. A la sortida de Sant Celoni, ens hem menjat el segon entrepà.

En total vuitanta quilòmetres, amb unes cinc hores tocades, i el desnivell uns 1.500 m. +, que no és significatiu, però sí interessant.

Les bikes perfectes, cap incidència. Santa Cruz Superlight-Yeti ASR-SL.

No hem consumit aigua, millor dit, uns glops, pocs, ni hem menjat res més que el que ja us he esmentat, ni barretes, no en duiem, i l'aigua, era molt freda, massa.

Les sensacions, han anat de millor a pitjor i d'aquí, jo a millor, i la Betty, en tornar cap a casa ha perdut el món de vista, fred, i una fatiga tremenda, però com sempre, res l'atura, i ha escalat Collsacreu i Coll de Pollastre amb la resignació de qui no hauria, però que és on han de ser, "tremenda", una amazona com poques. Jo, al quilòmetre 72 he notat lleugerement les lumbars, però ha estat un instant. De casa, anar i tornar, sempre amb el 40, el 26 no ha entrat en acció en tota la sortida.

Bé, l'entrada del 2.010 no podia anar millor, bé sí, però aquesta ja és una altra història.

Avui enfilats a sobre de la bike, el primer dia de l'any, poques coses puc demanar més, i les poques que podria demanar no seran ja avui, i per tant cal gaudir del dia d'avui.

Una lliçó més, la que ens ha donat el Montseny avui, no era el dia per pujar des del Maresme, i hem perseverat en que podria ser que sí, no ha estat, és cert, però mentre hi erem, mirant de pujar, l'aventura ha estat això, una gran aventura, i gaudir de l'emoció el primer dia de l'any a sobre de la bike creuant el Maresme i entrant al Baix Montseny direcció al Turó de l'Home, ja és de per si una de les millors sensacions...

Pujada al Turó de l'Home, 1 de gener del 2.010.

Si tot va com ha d'anar, demà a les set del matí sortirem de casa, direcció a Sant Celoni, per fer la pujada al Turó de l'Home, ho dic per si per aquelles coses de la vida teniu el matí ocupat per compromisos varis, és un bon motiu per deixar de banda el que ja feu cada any, i marcar a partir d'ara aquesta data, com un clàssic entre els clàssics.

Si teniu intenció de ser-hi, cal que matineu, perquè sortirem a les set, fins a Sant Celoni una hora i quart, fins a dalt del Turó unes tres hores, uns minuts a dalt, tres quarts per ser a Sant Celoni, i el mateix temps per tornar a casa. Cal sumar vint minuts d'entrepà que cal portar, nosaltres de truita de patata.

Bé, un altre any on mirarem de portar a terme el que tant bona sensació ens dóna, com és començar l'any amb un clàssic, pujada al Turó de l'Home, si ja ho sé, cal matinar, si ja ho sé, teniu previst el de cada any, sí ja ho sé, ara proposar a casa això, bé sempre podreu ser-hi el propers anys, oi que sí, és l'argument perfecte per no fer, us ho poso bé. No perquè no vull que vingueu, si no per no fer-vos patir.

La baixada, per Can Pere Poc, de fet podem decidir per on pujar i per on baixar, de ben segur.

També podem quedar directament a dos quarts de nou a Sant Celoni, i així la tornada a casa vostra s'avança una hora i mitja, que també us pot ser una ajuda, oi?.

Bé, fins demà campions, o no.

Anar i tornar.

http://reviews.mtbr.com/blog/look-986-mountain-bike-review/

És el que he fet aquest mig dia, el dimarts, per sobre dels 60 Km. i per sobre 2.000 mil m. +, ahir uns 30 Km. i per sobre dels 500 m. +, avui 70 Km. i un xic per sobre dels 1.000 m. +.

Val a dir, que la temperatura, d'aquests tres dies és sensacional per rodar, sí, ja ho sé Tagama22, tu preferiries sortir amb més fred, jo no. De totes maneres, m'agenciaré d'un bon equip d'hivern, botes específiques, si cal amb les plantilles amb bateries, pantaló, jaqueta, mitjons i guants, tot específic per a poder rodar placidament per Bordils. És evident que per a rodar per casa, tot aquest equipament no és en cap cas necessari, en cap cas.

Jo avui he rodat amb pirates, jersei i manegots i guants d'estiu, i puntualment a un parell de baixades llargues m'he posat l'armilla, també d'estiu.

Una sortida rodadora, per anar acumulant quilòmetres, d'ara fins l'abril, on tindré la primera cita, on podré veure si estic en el camí correcte.

Avui, el 40/26, perfecte i el manillar Race Face Next SL de 560 mm. ja no he notat que fos 2 cm. més curt que l'anterior de 580 mm.

Si tinc més ànims, muntaré el primer Maxxis Monorail del darrera, i també del darrera, el disc Shimano XTR 160 mm. 2007, i retiraré el Magura Marta, més l'adaptador per sis torniols DT.

Ni les rodes DT/Sapin/ZTR RACE, ni el quadre Look, són a punt, quin patir, renoi és cert que qui espera desespera.

Us poso un link que m'ha enviat en Colorado des de l'Argentina, el tema 29, 29, 29!!!:

http://www.youtube.com/watch?v=1jElwljxGGs&feature=player_embedded

Bordils.

Què puc dir, que la sortida avui, ha estat la sortida, que els corriols, han estat els millors, bé no és del tot cert, la baixada nocturna que tenim acordat que hem d'oficialitzar, també està dins d'aquest grup.

Quins senders, feréstecs, tapats, sí ja ho sé MQL, no he de derrapar ni per entrar ni per sortir, per evitar que les motos ens hi passin. Quin recorregut, Tagama22, quins trams. Pas darrera pas la sortida ha anat millorant, ha anat de millor a molt millor.

La bike, senzillament, molt bé. Perdia aire el Maxxis Crossmark UST 2.0 del darrera, tinc el Monorail a punt, la resta perfecta, amb la potència de 110 mm. -6º, puc pujar més estona dret, el que em permet descarregar lumbars. El conjunt, és el millor amb el que he rodat, amb diferència, una sola bike tenia un comportament similar, la Yeti ASR-SL 2003, la 2009, no.

En zones tècniques de baixada, la bike té un comportament impecable, evidentment pel meu nivell de conducció. En trams on el terreny és molt poc rodador, per les pedres, forats i matolls, puc passar per sobre pedalant assentat, com us ho dic, i en trams rodadors, tot i ser senders de pam les suspensions, com en els trams pocs rodador, fan que la sensació sigui la d'una catifa voladora.

És curiós, el 40 impecable, el 26, bé, caldrà que passin més dies. El manillar Race Face Next SL de 560 mm. avui millor que ahir, motivada aquesta millora perquè pocs trams oberts de baixada hem fet.

Res puc remarcar com aspecte negatiu, bona ruta, bona companyia, el proper dimecres podria ser un bon dia per repetir.

Després de la sortida, una cervesa freda, i moltes converses de bike han tancat una jornada de MTB, MTB, MTB.

Nota: Necessitem un llibre on el títol és "el cómo y el por qué de las cosas", basat en dos cites, 24 Hours of Moab i 100 Km. Camins de les Guilleries. I un segon llibre que és "poner fecha a las citas", perquè ens costa molt posar data a les sortides que volem fer.

Mirar de fer.

És el que des de fa uns dies miro de fer.

Entre carrera a peu, entre sortides de bike, això sí aquestes darreres, aturades des de fa uns dies, esperant.

I avui ha estat un dia per sortir, l'Home del Montseny ahir em va proposar anar al Pla de la Calma, i això hem fet. Una sortida de les que fan afició, i que fan que pensis molt i molt bé, sempre.

És evident que res tornarà a ser el mateix, això és així, dir però que som un grup de genets que tenim un punt en comú, com és l'apreci que ens professem, i això fa que hem de continuar sortint, per entre d'altres coses, notar que hi som, per poder compartir la sensació que estem on hem de ser, compartint el que ja fa anys, és així, que compartim.

Avui la sortida ha estat, una bona sortida, amb una pujada èpica, amb una arribada al Pla de la Calma, que recordaré, i una baixada curiosa, pels nous components.

La temperatura, de primavera, equipats però d'hivern, jo duia fins i tot orelleres, un segon joc de guants d'hivern, sí, sí com us ho dic, i una jaqueta Gore, i res de tot això m'ha fet falta, ho he portat a les dues de les tres bosses del darrera del jersei durant tota la sortida, per si de cas.

La potència FSA OS99 110 mm. -6º, i el manillar Race Face Next SL 560 mm. el conjunt molt bé pujant, baixant el manillar és inicialment massa estret, miraré de que amb el pas dels dies sigui possible adaptar-me a la manca de control que ara tinc en pistes obertes, com és la baixada del Pla de la calma pel Mular de Dalt.

La bike però, la Superlight, avui ha rebut un munt d'elogis, sí, sí Colorado, fins i tot m'he sentit afalagat, per tant sabia elecció.

El funcionament molt bo, francament, he estirat molt del 40, i això m'ha generat lleugeres molesties a les lumbars, però en cap cas remarcables, i no sé si també motivades per la potencia FSA de 110 mm. no 105 mm. de la Syntace F99 6º, i la primera a -6º.

Happy Christmas Happy Holidays

Just wishing everyone a happy Christmas or Happy Holidays. I hope theSanta and the three Kings are good to everyone. I hope everyone has a happy and peaceful Newyear. All the best.

Mickey

Millorant.

Avui jornada de descans forçat pel temps, pluja, pluja i més pluja.

M'he dedicat a muntar els nous components a la Yeti ARC i a la Santa Cruz Superlight. A les dues, potència FSA OS99 110 mm. -6º, i manillar Race Face Next SL, això sí 560 mm. veurem si hi vaig bé, respecte al manillar Easton CT-2 que duia fins ara de 580 mm. Al posar la FSA a la Superlight, +5 mm. i invertida -6º, respecte a la Syntace F99 +6º, la posició ara és més radical, més atacadora punjant, que sigui un pel més llarga ara la distància entre el seient i el manillar ja m'està bé, necessitava un xic més d'espai. Ja posaré les impressions sobre aquesta variació, on el que cerco, és un xic més d'espai i que pujant sigui un xic més atacadora, a costa de penalitzar una mica a les baixades.

Fa dies que els components són per casa, però avui era el dia ideal per fer les millores.

M'han quedat per muntar els pneumàtics, tant el Maxxis Larsen UST 2.0 de la Yeti ASR-SL pel darrera, com el Monorail 2.1 UST, per la Superlight també del darrera, ara porto el CrossMark, tampoc he muntat els discs Shimano XTR 2007. Podria fer-ho demà.

Ara fa una estona el cel aquí estava serè, si demà segueix així cap al mig dia podria ser una bona oportunitat per sortir.

La veritat és que tant la Yeti com la Santa Cruz es veuen més radicals amb les potències FSA OS99, muntadas les dues amb -6º, ja tinc ganes de rodar-hi.

A la primera, topada de trens.

Ha estat així, com que no he anat a fer la Garolera, i com molt bé diu en Tagama22, al llit s'està molt bé, i més si la nit no ens ha permès descansar.

A les dues, he sortit a córrer, i certament que ha anat molt bé, els primer minuts però han estat lents, durs de passar, no perquè el rellotge no corri, no, no, des de la sortida pel Montalt de fa ja unes jornades, que córrer, minut darrera minut, és sorprenentment fàcil, no sé perquè, però és així, des de que surto que el què miro és de no estar-hi massa estona, de no càrragar-me en excés. És evident que la càrrega muscular hi és, córrer entre torres, al Maresme, implica un puja i baixa de molta pendent, que fa que pujant i baixant la musculatura no tingui un instant de descans, i això està bé mentre després un cop soc a casa, amb el estiraments tot torni al seu lloc. Si corro massa estona, més de la que el meu cos està preparat, vindran les lesions tant temudes, que segur que vindran, ho sé, però si no són per rodar massa estona, cal assumir que córrer va lligat a acceptar les lesions, com un aspecte més dins d'aquest esport. No és així amb la bike, la bike és un esport molt agraït, fora de caigudes, no recordo de cap lesió, en canvi corrent, estariem una estona fen la llista de lesions que he patit.

Quan ja duia uns tretze minuts a punt d'encarar el primer tram de torres, dos adolescents amb un gos, pendents del mòbil han deixat que el seu gos em marqués els límits, i jo equivocadament els hi he marcat els meus, "si em mossega us el mataré, recordeu el que us dic, us el mataré", bé no és la millor manera d'iniciar una jornada de carrera a peu, però entre deixalles, caçadors, i gossos, no sé exactament quina és la pretensió dels altres, la meva és córrer pels corriols d'entre les torres.

Després d'aquest moment tant desagradable, he seguit corrent, m'ha costat gaudir del primer tram, però finalment després del minut trenta, la primera sèrie, m'ha posat a on era, entre torres, corrent entre torres, i ja no et dic la segona del minut quaranta-sis al seixanta que ja m'ha posat adefinitivament al meu lloc, com és que, "que bé que m'ho passo anant a córrer", quin gaudir genets de Drac, quin gaudir per gaudir.

Una anècdota, ara des de fa uns dies que amb la bike vaig recollint aquelles deixallles que no siguin molt voluminoses. Avui he começat a fer el mateix corrent, i he arribat al poble amb una bossa plena, n'he deixat pel proper dia, que aniré amb un sac, perquè hi ha tantes ampolles d'aigua i llaunes de cervesa que amb la bossa que duia no les he pogut recollir.

Em motiva molt fer-ho i més des de la topada d'en Colorado a la sortida Vallromanes-Blanes on li va dir a un biker del grup que ens treia un pam, "si tingués una pistola ara series mort, recull el paper que has tirat a terra", és un fet que marca un dia abans i un dia després.

Avui he recollit, tetra-briks (3), cartutxos de foc (3), tapa de llauna de conserves (1), papers (2), tros d'ampolla daigua feta embut per les motoserres per a netejar el pas d'entre torres (1), envoltori de tabac transparent i el plata del cap de les cigarretes(1), plàstics varis (5) i crec que res més. Primer he pensat en posar imatge de detall, després he decidit que no, no cal, oi?.

Demà si el temps predisposa poder sortir en bike, sortiré i si no, a córrer, que està siguent un bon complement, o no, perquè les sensacions de dissabte amb el 40/26, no les puc definir com a bones, en cap cas, però com tot, cal més temps i esperar a tenir millors sensacions de cara al 2.010, quan s'acosti la primera cita, la més important, la que marca si hi soc, o si ja no hi seré, 100 Km. Camins de les Guilleries.

He de dir que amb aquest fred, no estic rodant tant en bike i cal seguir sortint amb la mateixa freqüència que fins fa unes setmanes, i complementar-ho amb l'anar a córrer. Això és el que hauria de ser, altre cosa el que serà. De fet pensar així, és un error, he de seguir sortint, és així, però no com el mes passat si no com a aquestes dates a l'any passat, hauré de mirar la "plantilla" del 2.008.

Temps corrent, 64 minuts, avui un altre cop amb les Trabuco IV, de fet, crec que no sortiré més amb les VI, vista la diferència a favor de les IV.

La bike amb la que sortiré però està clar, la Superlight.

Temp era temps, i avui aquest era de bike.

Sortida passades les dotze del matí, tornada a prop de les tres.

Hem sortit mig i mig, què vull dir, que hem anat amb pirates, jo amb una jaqueta d'hivern, res més, ni samarreta tècnica a sota, amb guants, mitjons i les SIDI Dragon, d'estiu, la Betty, millor encara, pirates, samarreta màniga llarga prima, molt prima, armilla d'estiu, i guants, mitjons i les SIDI Dragon també d'estiu.

Com a Calella de Palafrugell, la Betty, passats els primers quilòmetres, ha rodat, tota l'estona congelada, però no una mica, no, literalment amb el fred dins del cos, paralitzada totalment per una sensació de no sensació, no notava ni mans ni peus, i el que sí que sentia era un dolor intens a l'espatlla. Així hem sortit, i així hem arribat a casa, congelats, jo molt menys que ella, però tampoc puc cantar victòria, la sensació de fred era present cada cop de forma més intensa, fins que en lloc de fer els cinquanta quilòmetres, entre corriols, i també per zones rodadores, hem decidit tornar abans i fer-ne trenta, que per les condicions de fred que hem passat, està molt bé.

Una estona de bike, després d'uns dies de córrer cada dia, una sortida que ens ha anat bé, que fa que els temes pendents de bike tornint a ser presents, posats a sobre de la taula, com ha de ser.

Com és que no faig mai d'avui per demà, no decideixo d'avui per demà, no perquè no m'agradi, si no perquè el temps m'ha ensenyat a que fer-ho així a mi em dóna més valor a les decisions preses, pel fet de que construir és la moneda de canvi de lagranevasio, si no construeixo no faig, i així vull seguir sempre, i això no vol dir ser sempre a on soc, en cap cas. Un exemple el tema 29", si he de passar de 26" a 29" he de fer-ho amb la millor bike existent al mercat, millor dit amb la que penso que m'anirà millor, de la mateixa manera que si hem fet travessa, hem fet la dels pirineus, si hem fet una marató, 100 Km. Camins de les Guilleries, i L'Eroica, si hem fet 24 hores, Finale-Ligure, i com parlava avui amb en Xavi Paricio des de South Carolina, que fem 24 Hours of Moab, no és un tema a debatir, és, serà 2.010 ó 2.011, no és important, però serà aquesta la propera cita, això no deixa que hi ha Guilleries 2.010, 24 Ore Finale Ligure 2.010, ara sona el vídeo, el posaré a sota, Roc d'Azur 2.010, ara ja però d'aquesta darrera únicament Marathon. Però podria ser que una d'elles, que una de les cites de cada any, caigués per poder donar pas a la cursa del Moab, per les dates, o aquest any o el proper, veurem.

La bike la meva passió esportiva, pel que faig, i faig i faig, però en cap cas d'avui per demà, perquè no aniriem, unes Guilleries, les primeres les vaig superar per la mínima, tot i haver-me preparat, però és que el llistó de la mínima era molt alt, les 24 Ore, les vaig superar perquè mesos de preparació són les que ens hi van fer ser-hi, per això va ser, i si no, no hauria estat el que va ser, una gran festa que dóna pas, dóna sentit a la que vindrà, Moab 2.010/11. És així i així té sentit, el sentit, per mi, és cert, però és que també és important que sigui així.

Xavi no cal que preparis o sí, però Moab és per a mi, 24 Hours of Moab, o no és, per tant és. I que serà amb la meva bike i no una de lloguer, és. No rodaré si no és per força major, amb una bike que no és la meva. Això ja va passar a la travessa dels pirineus i la solució va ser comprar la Yeti ASR-SL 2003 que tenim a casa, és un fet, no rodem a aquests esdeveniment si no és amb la nostra bike, mai.

Aquesta determinació, aquesta manera de fer, bé donada així, i segueix amb la preparació de les bikes, lenta, però constant, cada detall, el visc com un fet determinant, res, és superficialitat, res de res, no hi ha lloc per aquest mot, sí per gaudir, sí per construir dia a dia el recorregut del 2.010, això sí.

I si no miren enrera, en cada pas fet fins avui, i si llegim pàgina darrera pàgina podem entendre què vull dir. Per, fer per fer, millor no fer, i és una opció personal, la meva, que pot ser compartida o no, tant li fa, no és important coincidir.

Moab, 24 Hours of Moab, propera cita a sumar a les ja existents.

http://www.youtube.com/watch?v=l1G8MIjq97I