A la primera, topada de trens.

Ha estat així, com que no he anat a fer la Garolera, i com molt bé diu en Tagama22, al llit s'està molt bé, i més si la nit no ens ha permès descansar.

A les dues, he sortit a córrer, i certament que ha anat molt bé, els primer minuts però han estat lents, durs de passar, no perquè el rellotge no corri, no, no, des de la sortida pel Montalt de fa ja unes jornades, que córrer, minut darrera minut, és sorprenentment fàcil, no sé perquè, però és així, des de que surto que el què miro és de no estar-hi massa estona, de no càrragar-me en excés. És evident que la càrrega muscular hi és, córrer entre torres, al Maresme, implica un puja i baixa de molta pendent, que fa que pujant i baixant la musculatura no tingui un instant de descans, i això està bé mentre després un cop soc a casa, amb el estiraments tot torni al seu lloc. Si corro massa estona, més de la que el meu cos està preparat, vindran les lesions tant temudes, que segur que vindran, ho sé, però si no són per rodar massa estona, cal assumir que córrer va lligat a acceptar les lesions, com un aspecte més dins d'aquest esport. No és així amb la bike, la bike és un esport molt agraït, fora de caigudes, no recordo de cap lesió, en canvi corrent, estariem una estona fen la llista de lesions que he patit.

Quan ja duia uns tretze minuts a punt d'encarar el primer tram de torres, dos adolescents amb un gos, pendents del mòbil han deixat que el seu gos em marqués els límits, i jo equivocadament els hi he marcat els meus, "si em mossega us el mataré, recordeu el que us dic, us el mataré", bé no és la millor manera d'iniciar una jornada de carrera a peu, però entre deixalles, caçadors, i gossos, no sé exactament quina és la pretensió dels altres, la meva és córrer pels corriols d'entre les torres.

Després d'aquest moment tant desagradable, he seguit corrent, m'ha costat gaudir del primer tram, però finalment després del minut trenta, la primera sèrie, m'ha posat a on era, entre torres, corrent entre torres, i ja no et dic la segona del minut quaranta-sis al seixanta que ja m'ha posat adefinitivament al meu lloc, com és que, "que bé que m'ho passo anant a córrer", quin gaudir genets de Drac, quin gaudir per gaudir.

Una anècdota, ara des de fa uns dies que amb la bike vaig recollint aquelles deixallles que no siguin molt voluminoses. Avui he começat a fer el mateix corrent, i he arribat al poble amb una bossa plena, n'he deixat pel proper dia, que aniré amb un sac, perquè hi ha tantes ampolles d'aigua i llaunes de cervesa que amb la bossa que duia no les he pogut recollir.

Em motiva molt fer-ho i més des de la topada d'en Colorado a la sortida Vallromanes-Blanes on li va dir a un biker del grup que ens treia un pam, "si tingués una pistola ara series mort, recull el paper que has tirat a terra", és un fet que marca un dia abans i un dia després.

Avui he recollit, tetra-briks (3), cartutxos de foc (3), tapa de llauna de conserves (1), papers (2), tros d'ampolla daigua feta embut per les motoserres per a netejar el pas d'entre torres (1), envoltori de tabac transparent i el plata del cap de les cigarretes(1), plàstics varis (5) i crec que res més. Primer he pensat en posar imatge de detall, després he decidit que no, no cal, oi?.

Demà si el temps predisposa poder sortir en bike, sortiré i si no, a córrer, que està siguent un bon complement, o no, perquè les sensacions de dissabte amb el 40/26, no les puc definir com a bones, en cap cas, però com tot, cal més temps i esperar a tenir millors sensacions de cara al 2.010, quan s'acosti la primera cita, la més important, la que marca si hi soc, o si ja no hi seré, 100 Km. Camins de les Guilleries.

He de dir que amb aquest fred, no estic rodant tant en bike i cal seguir sortint amb la mateixa freqüència que fins fa unes setmanes, i complementar-ho amb l'anar a córrer. Això és el que hauria de ser, altre cosa el que serà. De fet pensar així, és un error, he de seguir sortint, és així, però no com el mes passat si no com a aquestes dates a l'any passat, hauré de mirar la "plantilla" del 2.008.

Temps corrent, 64 minuts, avui un altre cop amb les Trabuco IV, de fet, crec que no sortiré més amb les VI, vista la diferència a favor de les IV.

La bike amb la que sortiré però està clar, la Superlight.

100% Torre darrera torre.

Avui, amb les Trabuco IV, no les V, com aquell que no diu res, he afrontat un tram de pujada que des del 2005-2006 no feia, per la severa pendent, que fa que sigui difícil pujar corrent i no caminant que és el que provoca el terra esmicolat, de sauló. El quadriceps dret, aquí sí que m'ha fet un avis, que m'ha obligat a compensar sobrecarregant l'esquerra, res que no pugui assumir com una norma de "corrent entre torres".

Avui he anat a córrer amb les Trabuco IV, anteriors a les VI, són un número més que les VI, i l'error va ser agafar les VI amb el número que vaig agafar, confós pensant que agafava el número correcte, quina diferència a les baixades, amb les VI em fa mal la punta dels dits, amb les IV, res de res.

És curiós ni un sol ésser vivent, ni un, clar que les pendents són el millor repelent per a poder rodar sol. Per ser a una zona que no és a més de dos quilòmetres de casa en cap cas, i que per sort, fora dels dijous amb els seus 4x4's els homes de les armes, la resta de la setmana, puc córrer o rodar amb la Superlight, sol, sense presència de cap més humà, que també va bé de tant en tant.

Demà bike, bike i més bike, bé això si el dia és com avui, sortirem al mig dia per tornar passades les quatre de la tarda, perquè en cap cas matinarem per rodar a baixes temperatures, avui a dos quarts de deu, la temperatura aquí, era de 4º C, que ja està prou bé, això sí avui he corregut amb sol, però a les zones obagues el fred fa acte de presència i de quina manera, renoi quina fredor.

Avui les primeres sensacions no han estat bones, i no ha estat fins el minut trenta que he tingut bones sensacions. A diferència dels darrers dies, he fet dues sèries, no una, la primera del minut trenta nou al quaranta sis, la segona del minut setanta tres al vuitanta. Total de carrera, una hora vint-i-cinc, set minuts més que ahir, que ja està bé, pel fet que d'afrontar l'antic tram entre torres de tanta pendent que he esmentat. La propera setmana aniré per sobre dels noranta minuts, i aquí em quedaré entre els noranta i els cent cinc minuts, que per a mi és perfecte per mantenir i millorar el meu ritme en bike, i que m'ha de permetre poder rodar amb el 40/26-34, però això ho veuré els propers dies, avui és un propòsit. demà, o millor als propers 100 Km. Camins de les Guilleries, podria ser un fet.

És que veig molt difícil per no dir impossible repetir la posició, per sota del dorsal setanta d'aquest 2009. Però per a mirar de fer-ho possible estic posant pedra darrera pedra, per a poder aconseguir rodar a una mitja més alta, és a dir, mirar de rodar amb el 40/26 al ritme del 40/26 i mirar d'evitar que a partir del quilòmetre trenta, haver de pujar a peu totes les pujades, com a aquesta darrera participació on amb els 44/32/22, a partir del quilòmetre cinquanta, vaig caminar molt a les pujades, però molt.

Clar que jo ja les he fet amb el 44/29-34, i va ser durant les dues edicions molt dur, menys la segona perquè era una edició més assequible, si és que aquest mot es pot aplicar a unes Guilleries, però a la primera va ser un calvari, rampes a les dues cames des del quilòmetre vint-i-tres!!!.

Per cert, el pes baixa exponencialment quant vaig a córrer, és una baixada incial, que no es manté, de fet el pes he aconseguit que baixi, fent bike, bike, i més bike, fent bike i corrent normalment és un puja i baixa molt dur d'acceptar, però ara estic al moment dolç, baixant pes.

No sé si en Fliper vindrà a les 24 Ore Finale Ligure amb el seu germà, i tampoc si en Colorado participarà amb la seva Moots Rigormootis a la categoria SOLO, no ho sé...