Aquesta ho repara tot

MTB, MTB, MTB

La perfecció té un nom, Rigormootis Single Speed 26".

OMG, OMG, OMG.

100% Torre darrera torre.

Avui, amb les Trabuco IV, no les V, com aquell que no diu res, he afrontat un tram de pujada que des del 2005-2006 no feia, per la severa pendent, que fa que sigui difícil pujar corrent i no caminant que és el que provoca el terra esmicolat, de sauló. El quadriceps dret, aquí sí que m'ha fet un avis, que m'ha obligat a compensar sobrecarregant l'esquerra, res que no pugui assumir com una norma de "corrent entre torres".

Avui he anat a córrer amb les Trabuco IV, anteriors a les VI, són un número més que les VI, i l'error va ser agafar les VI amb el número que vaig agafar, confós pensant que agafava el número correcte, quina diferència a les baixades, amb les VI em fa mal la punta dels dits, amb les IV, res de res.

És curiós ni un sol ésser vivent, ni un, clar que les pendents són el millor repelent per a poder rodar sol. Per ser a una zona que no és a més de dos quilòmetres de casa en cap cas, i que per sort, fora dels dijous amb els seus 4x4's els homes de les armes, la resta de la setmana, puc córrer o rodar amb la Superlight, sol, sense presència de cap més humà, que també va bé de tant en tant.

Demà bike, bike i més bike, bé això si el dia és com avui, sortirem al mig dia per tornar passades les quatre de la tarda, perquè en cap cas matinarem per rodar a baixes temperatures, avui a dos quarts de deu, la temperatura aquí, era de 4º C, que ja està prou bé, això sí avui he corregut amb sol, però a les zones obagues el fred fa acte de presència i de quina manera, renoi quina fredor.

Avui les primeres sensacions no han estat bones, i no ha estat fins el minut trenta que he tingut bones sensacions. A diferència dels darrers dies, he fet dues sèries, no una, la primera del minut trenta nou al quaranta sis, la segona del minut setanta tres al vuitanta. Total de carrera, una hora vint-i-cinc, set minuts més que ahir, que ja està bé, pel fet que d'afrontar l'antic tram entre torres de tanta pendent que he esmentat. La propera setmana aniré per sobre dels noranta minuts, i aquí em quedaré entre els noranta i els cent cinc minuts, que per a mi és perfecte per mantenir i millorar el meu ritme en bike, i que m'ha de permetre poder rodar amb el 40/26-34, però això ho veuré els propers dies, avui és un propòsit. demà, o millor als propers 100 Km. Camins de les Guilleries, podria ser un fet.

És que veig molt difícil per no dir impossible repetir la posició, per sota del dorsal setanta d'aquest 2009. Però per a mirar de fer-ho possible estic posant pedra darrera pedra, per a poder aconseguir rodar a una mitja més alta, és a dir, mirar de rodar amb el 40/26 al ritme del 40/26 i mirar d'evitar que a partir del quilòmetre trenta, haver de pujar a peu totes les pujades, com a aquesta darrera participació on amb els 44/32/22, a partir del quilòmetre cinquanta, vaig caminar molt a les pujades, però molt.

Clar que jo ja les he fet amb el 44/29-34, i va ser durant les dues edicions molt dur, menys la segona perquè era una edició més assequible, si és que aquest mot es pot aplicar a unes Guilleries, però a la primera va ser un calvari, rampes a les dues cames des del quilòmetre vint-i-tres!!!.

Per cert, el pes baixa exponencialment quant vaig a córrer, és una baixada incial, que no es manté, de fet el pes he aconseguit que baixi, fent bike, bike, i més bike, fent bike i corrent normalment és un puja i baixa molt dur d'acceptar, però ara estic al moment dolç, baixant pes.

No sé si en Fliper vindrà a les 24 Ore Finale Ligure amb el seu germà, i tampoc si en Colorado participarà amb la seva Moots Rigormootis a la categoria SOLO, no ho sé...