Carregant les bateries de febrer

Per mirar d'aconseguir un mes divertit a dalt de la bike.

Avui no ha sigut en cap cas una sortida fàcil, i no perquè el tram no sigui un bon tram, a l'inrevés, si no per la proximitat de les dues darreres sortides, sobretot perquè la sortida d'ahir la vaig salvar al darrer moment, certament, certament.

Sort que tenia poca bateria, vull dir que ahir no tenia moment de tornar a casa, perquè en no fer fred les ganes de ser a dalt de la bike eren imparables, el què no va ser imparable va ser la bateria del mòbil, que estava a punt de dir prou, mtb, mtb, mtb, i em va imposar posar fi a la sortida, sort perquè avui de matinada he hagut de rodar a un ritrme molt lent, més encara per a poder gaudir de les pujades.

Un error que he comès és no alimentar-me a la nit havent sortit la mateixa nit, i sortint passades unes hores un altre cop, pel fet que passada la primera hora d'aquesta matinada la gana s'imposava, de fet he passat pel forn reobert de Sant Vicenç abans d'arribar a casa, per reforçar l'esmorzar que ja tenia a punt des d'abans de sortir, clar que yes.

Porto tot el matí perseguint aportació de calories, OMG.

Ara entra un sol càlid per les finestres del Mirador, que bé, que bé, que bé. 

No he passat fred, sí molta fredor, entre 7,5ºC i 6,5ºC, fins la baixada de la riera de Llavaneres, tot molt bé, després bé. Equipat d'hivern, ben equipat, sí, no de rigorós hivern.

Una sola coincidència, per tercera vegada una corredora, la mateixa amb el llum a la cintura, baixant pel carril bici de Llavaneres a dos quarts de set, incidència, cap, eines, totes, aigua, un quart de bidó de 750 ml. menjar, cap, Cateye-Powerled sempre en marxa, el darrer a mitja potència a la baixada del Tintorer llarg i la riera de Llavaneres. El proper dia si fa fred, de ser obert com avui, m'aturaré a un lloc que té pinta de ser molt interessant, a fer el cafè i poder fer el test de si fa molt fred, o és bàsicament perquè vinc des de dalt del Tintorer baixant fins a Llavaneres que pateixo aquest canvi tèrmic tan dràstic, de fet deu ser una mica tot, trenc d'alba, que baixo molta estona després de pujar molta estona, que la riera és el lloc més fred, però una aportació intensa de calor podria equilibrar si més no la baixada des del Tintorer, veurem, veurem, avui ho volia fer, però és que avui no tenia fred.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Una volta a l'església aprofitant que he anat a buscar el pa, i una imatge amb l'any del meu germà, bon any, bon any. 

Ja he rebut confirmació de la sortida cap a casa de la primera de les dues comandes, quina eficiència.

Que bé que va la Vicious, que bé que va la Vicious, oh yeaaaaah.

Tres quarts de cinc

Sonen al campanar de SV.

Com em va agradar la volta a l'església de SV, i escoltar les campanades de les onze de la nit a dalt de la Vicious, omg, omg, omg.

A minuts de ser, d'enfilar el proper Vol, de matinada de febrer, un bon pas de no fer fred, com ahir a la nit, com a fet excepcional, febrer i pedalar com ahir de nit per a mi sensacional, ara passades quatre hores de la darrera baixada de persianes, a l'una d'avui encara no dormia pel neguit de la sortida que acabava de fer, i pel pensament de si avui tindria aventura de matinada, que ara crec que sí, crec.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

El segon cafè ja ha caigut, mtb, mtb, mtb.

Rodant sense fred

El què us deia, mirant cada tram de la jornada per mirar de cercar un pas ni que sigui estret i breu.

Avui m'he equipat d'extrem hivern, avui no feia el fred dels darrers dies, en cap cas, mtb, mtb, mtb. 

Entre 8,5ºC  i 9,5°C avui no feia fred a la nit, he arribat que sonaven les campanades de les onze, i m'he permès abans d'arribar fer una volta a l'església de SV a minuts de sonar les campanades, m'agrada fer voltes a on la mare es va unir de per vida amb el pare en pau descansi, omg, omg, omg.

La pujada pel Tintorer curt, això breu, la baixada pel Tintorer llarg, això extensa.

Sense fred a les rieres per un vent lleuger que deu ser càlid, he de pensar, la riera de Caldetes volia fer mal, però aquest vent ha determinat que aquest no seria el dia de passar fred, que bé, que bé. 

Cap coincidència, cap incidència, toca tensar cadena, el Canis segueix funcionant molt bé, eines totes, aigua, sense bidó, sense menjar, Cateye-Powerled aquest darrer a mitja potència baixant pel Tintorer i la riera de Llavaneres. 

Quan sigui gran vull pedalar amb lagranevasio, clar que yes.

El Destructor Independent sempre seguint les ales del meu Drac.

Les Fades, OMG, reines de la nit, què en puc dir, bé sí que han llegit als meus ulls la meva darrera intervenció, qüestionen en silenci dins de la corona la meva decisió que el Destructor Independent no marxi amb la segona Nau Insígnia cap a Austràlia agafat o no de la mà de la Fada, poc puc fer, no és una decisió meva si no seva i del meu Drac. 

La Fada motiu del desordre no dubte sobre quina és la seva Nau, ho té clar, la segona, jo tampoc, sé que ha de compartir la foscor de les antípodes, de ser, de ser.

La Fusion avui pilar de la sortida, que bé que funciona aquesta jaqueta, tot i no portar la bossa del darrera, demà veurem amb quina surto a fer el Vol, de ser, de ser.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Prudents, pel fred, emocionats, per les dues Naus Insígnia

És el tram a on som, no gastarem ni un recurs ni físic ni material amb aquest temps, omg, omg, omg.

Vull dir que seguim un fil conductor impecable a on els Vols de Drac estan funcionant d'allò més bé, hem de frenar en sec, tot i ser una contradicció, per respectar que ens estem fins ara protegint de recaure en el cas de la Betty i de caure en el meu cas dins d'un refredat que vindrà, però que de poder vull enrederir.

Aquest és el pla, aturada, febrer és interessant si es presenta com a interessant, i si no, març ens espera.

Si les temperatures ens respecten, tornarem a enlairar els nostres Dracs, i tant que sí, i tant que sí, però ara la sensació no és de voler, poder, sí, voler, no. 

Vols de Drac, OMG, que bé que sona, mtb, mtb, mtb, esperant la fi de la jornada per valorar cada dia a cada tram de la jornada quina temperatura fa, de millorar decidirem de sortir i si no, precaució a casa, per a poder presentar continuitat a dalt dels nostres Dracs. 

Els blocs de granit es mouen pel nostre pas, els Destructors de Murs, atents, no és la seva tasca esclafar, però sí la seva principal característica de donar-se la necessitat, fins ara des del descobriment de la seva presència no ha calgut, que bé, que bé, les corones de blocs de granit giren engranades a la Nau Insígnia, sí, sí, fa dues setmanes que el meu Drac les va posar en marxa, puntualment és veritat, caldrà aturar-les per poder decidir la seva arrancada definitva, de ser, de ser, aleshores dos dels quatre fars començaran a emetre llum, i al mateix temps els Miradors, dos dels tres, veuran com els seus Dracs volen directes a les dues Naus Insígnies construides des del Mirador del Drac de Sant Vicenç. 

Dues Naus, específiques, una per Europa, i la segona específica per Austràlia. 

La segona la d'Austràlia va carregada dels millors Destructors de Murs, dels millors blocs de granit, porta les millors corones que envolten els cavallers de la llum més intensa, de les Fades de la foscor, una d'elles la Fada que té el cor robat del Destructor Independent, sense ell, sense ell, aquest és l'únic que no marxarà a Canberra, la resta, són els nostres millors representants, com sempre des de casa, els nostres millors atributs pels australians, tenim un diamant màgic per a ells, el nostre millor diamant, sense cap mena de dubte.

La primera Nau, amb un nombre menor de Destructors de Murs, amb un nombre menor de blocs de granit, amb dues corones de menors dimensions que la segona Nau, a on cavallers i Fades esperen el seu moment d'explosionar llum i foscor, i, i el Destructor Independent decidit a protegir les ales del meu Drac, sense ell, sense elles no hi ha Vols, i sense aquests no hi haurà aventura entre oceans. 

De ser, de ser, clar que yes, des del Mirador del Drac, dies de la consolidació de les Naus Insígnia.

Emocionat, emocionat, per com de bé sona la música, i com a excepció repetiré, omg, omg, omg.

Una aventura amb corones

De Reis, sí, sí, com sona, un dia de donar-se el cas en parlarem, i no, ara no és dóna.

Una llarga aventura de MTB, divertida, amb un dinar de Reis, canelons, i abans per picar unes galetes de les top, i tant, i tant.

Avui hem passat per una zona infestada de blocs de granit, Céllecs, omg, omg, omg.

Que bé que van les dues Single Speed de casa, mtb, mtb, mtb, zero problemes.

Què bé que van els equipaments d'hivern, fins ara, fins ara, febrer ens està posant contra les cordes, veurem si aconseguim seguir a dalt de la bike, veurem. Avui mateix la darrera hora i mitja ens ha portat a desistir d'acostar-nos als cent quilòmetres, un fred entrant a ritme d'un sol sortint ens ha indicat que calia fer camí directes cap a casa.

Per a mi Céllecs és, trial, trial, trial. 

Avui hem fet una bona ruta, demà tocaria aventura de matinada, perquè el descans ja el vàrem fer ahir, certament, certament, però ara fa un moment recollint la rentadora amb els equipaments, un el necessito per demà, OMG, quin fred que fa. Demà el pronòstic és de 6-7°C entre les cinc i les vuit de la matinada. 

Hem evitat fer la zona del Baix Montseny que tan aturats ens ha deixat després del cop de fred entrant a Sant Celoni diumenge passat. 

Però no passa res, de ser i coincidir sense voler amb el mateix fred de dissabte, o de divendres mateix,s fàcil, al quilòmetre vint giro directament cap a casa, perquè és a partir de mitja riera de Llavaneres que aquest punt intens de fred ja es fa difícil de portar, però primer veure si la pujada a Céllecs d'avui des de Vallromanes no em passa factura per demà, baixant les escales ara ja tenia un lleuger dolor de cames, i de ser aquest el cas, millor decidir un cop a ple Vol, clar que yes.

Des del Mirador del Drac, una bona jornada de Single Speed.

Equipats d'hiver, no de rigorós hivern, cap coincidència, cap incidència, eines, totes, Cateye i Powerled les darreres dues hores en marxa, aigua, mig bidó de 1.000 ml. menjar, canelons, galetes, un gelat mini, beure, una cola, i un cafè llarg.

La nova jaqueta Gore Active Shell funciona com la primera, impecable, que bé que va la bossa del darrera d'aquesta jaqueta, que bé que va.

Ve un equipament per a mi, que marcarà el to, si em decideixo a portar-lo, com deia abans, un cop a casa, veurem, veurem.

Ja està

Les ales, el batre d'aquestes ja ressona per les denses i pesades parets de casa, no hi podem fer res, hem descansat 50 hores i les converses van totes sobre les novetats  que estan venint cap a casa, millor dit van dels efectes que comportaran per als SOLO quan sigui, omg, omg, omg.

Quan una societat s'excedeix de manera fins i tot propera a entrar a fer un cert ridícul fent ostentació constant de la seva bandera, és perquè senzillament ja és una nació. M'imcomoda molt l'ús que es fa de la bandera catalana, em genera una sensació de falta de respecte cap a la nostra propia nació catalana,  la realitat és que quan una societat actua d'aquesta manera és perquè ha consolidad el seu procés nacional, i això no implica que el nostre estimat país aconsegueixi el retorn oficial a la seva identitat nacional aconseguint ser reconeguda aquesta oficialment com a nació, sí que la societat catalana, les generacions que viuen aquest moment són per si mateixos reconeguts o no, protagonistes d'un fet històric, una llengua una nació. Espero i el cos em tremola que la nostra petita societat catalana i la nombrosa societat espanyola entenguin que sigui quin sigui el proper tram res valdrà un segon de violència, com deia l'àvia en pau descansi, res, res val una guerra, 

Després dels dos cafès, un bon esmorzar, i de ser, de ser, gaudirem d'una aventura, entre Dracs, mtb, mtb, mtb.

Novetats

De components, de recanvis, a on aconseguir calma pels SOLO facilitant que tot estigui a punt l'objectiu a aconseguir.

Com ja he comentat estic canviant de pneumàtics, de marca, no un canvi radical, en cap cas, cada època té a casa la seva marca i model de referència, Tioga, Ritchey, Hutchinson, Michelin, Kenda, Maxxis, i moltes més. Aquests darrers anys Maxxis el rei de casa, el rei de les dues Single Speed, ara de les tres. Aquest febrer consolidarem un MIX, Onza Front, Maxxis Rear. El març pel què fa a pneumàtics ja us l'exposaré un cop la Spot Brand rodi el febrer amb aquest MIX.

Durant el febrer la Longboard portarà també el Canis 2.25 de 60 TPI, TR. 

Durant el febrer seguirem rodant amb el Powerled i prou, pel març fer camí ja sempre amb el Powerled-manillar i Karma-casc,  reforçats pels Ay Up de la Bec, venen cap casa les noves bateries dels Sigma de recanvi per la cursa , no les XL, aquestes ja les demanarem a en Josep i a l'Oriol per a l'ocasió, clar que yes. Però la intenció és rodar amb Powerled al manillar amb dues bateries de les petites, el Karma amb una de petita i una XL. Els Ay Up a la VW per si falla tot, que sempre pot passar. Com sempre portarem el Kit de piles pel Powerled, aquest sempre.

Venen més novetats pel què fa a equipaments, i tant, i tant, el què estigui a les nostres mans per no aturar els Vols de febrer, és important seguir el ritme de Vols actual, i ara que el segon genet està sortint del refredat, ja entra a la roda dels dia sí dia també a dalt de la bike, de ser, de ser.

Per l'arribada de les temperatures més elevades també venen unes millores també d'equipament, pensades per la nit SOLO.

Tinc un canvi important per la bike, o les bikes, fa referència als pedals, canviarem, de ser, deixem  Shimano, i no tornem a Crank Brothers, una segur que fa el canvi pel proper SOLO, dues com els Sigma, no sé si ens ho podrem permetre, veurem, veurem. Els Sigma continuen, i hi hem invertit més recursos perquè un cop siguin desterrats aniran a les bikes també de casa, no nostres. Amb els pedals el mateix donaran pas a les noves propostes i els Shimano passaran a ser els pedals de les altres bikes de casa, no nostres.

Per què Shimano i Sigma no ens valen a nosaltres i sí a les altres dues bikes de casa no nostres? perquè nosaltres no podem entrar al circuit sense components fiables, i ells sí perquè d'aturar-se un dels llums Sigma  no els hi passa res, ni de trencar un eix d'un pedal Shimano XTR, pel fet que hi roden LOCAL i no fan curses. Cal tenir present que parlem sempre de games altes, vull dir és difícil que a una sortida de dues hores un o dos cops per setmana aquests components presentin cap problema. No així a la disciplina nostra, de fet estan fallan, per tant cal prendre aquestes decisions ara, a mesos de les cites que perseguim.

Per què hem de posar recursos a equipaments d'hivern si estem caminant cap a la primavera, i a més si sempre comprem els equipaments d'estacions que no toquen? pel fet que hem canviat el programa d'aventures, i això implica canvis en l'equipament, i ens ajuda aquest cop que les propostes d'equipaments tenen curiosament preus molt atractius dins de la mateixa estació d'ús pels que estan pensats. 

Des del Mirador del Drac, dies de descans, i de molt Single Speed.

Les pluges manen, el fred imposa

Un bon descans a casa, un bon descans a casa, que ens portarà a un bon tram, segur, segur.

Encara no hem dinat, i no són quarts de tres, en cap cas,. és que ahir al vespre el festival d'entrepans per a mi, i amb més prudència de creveses, la decisió d'ahir d'aturar la bike a la nit, sumant aquests dos factors, únicament hi falta un punt que és decisiu, la bona companyia ha fet que l'assemblea Trinxa d'ahir el vespre obrís la porta al festival entre bikers d'ahir a la nit, omg, omg, omg. 

Converses i més converses entre bikers, entre bikers apassionats, ahir la nostra primera assemblea oficial, a on un fet va marcar un canvi per a nosaltres molt important, vèiem uns perfils definits, ara també però diferents, el fenòmen que vivim, i no en parlarem al Blog, ho miraré que no en parlem, és un Blog de MTB, MTB, MTB, els dos Dracs de casa, Single Speed, i en aquest sender seguirem, ara per ara, atents a tants canvis, sorpresos per tants canvis.

Sortir al pati, veure els ametllers florits, un senyal que tot segueix el seu curs natural, i tant que sí, i tant que sí.

Des del Mirador del Drac, molt content d'aquest descans de les darreres hores motivat per aquest fred intens, m'agrada maniobrar per poder seguir fent camí amb constància, aquesta darrera em fa sentir bé, molt bé.

El cop de fred ha obert una porta a perseguir l'aportació de calories, no passa res, el cop fred va ser molt breu, i sense conseqüències, crec, per tant aquest delit per menjar constantment no serà res més que molt positiu, segur, segur.

Dia u de febrer, emocionat, dia 1 del 2 del 2014, molt emocionat pel què em transmet cada aventura, cada tram fet, i el neguit que em genera cada proper tram, què més puc demanar, fora de seguir en aquest emocionant tram, a on no sé si equivocadament penso que tots hi som, a mi em va bé creure que tots cada un des de casa seva, formem part d'aquest gaudir tant de coses tan senzilles i planeres.

Avui sí que el cafè al mig dia ha caigut al taulell, que bé, que bé, que bé.

Esperant molt emocionat a què ens espera demà, de ser, de ser, fa dos dies pensava, Cap de Creus quan el temps acompanyi, no ara, en cap cas, en cap cas. 

Ahir em vaig comprometre amb els Trinxes a organitzar una anada al Roc, a poder ser pel 2015' veurem, veurem, si mana Roc o mana Califòrnia, OMG. 

Enjoying the rain

It's been a tough week on the bike. I've had to get up before 5 each morning to have enough time to grab a quick coffee, then ride into work and be ready to drive the work car out to the excavation by 6.30. Sometimes managing to grab some breakfast in that our and a half, sometimes not. Then digging holes in 32-39 degree heat before dragging myself and the Fargo Drac up the hill to home in the hottest part of the day.

Eat, drink, sleep, repeat.

Friday was the hottest day of the week, it was 39C by 2pm. I changed into my bike gear at 3pm, only to see rain starting to fall outside...and a smile crept across my face.

Any other day and I would have cursed the fact that I had no wet weather gear. But yesterday I was excited to ride home in the rain knowing that it was going to be cooler.

When I reached the hill up Bindubi, the  biggest and last hill on the way to the Mirador del Canberra, the rain started to fall harder and my smile grew as my body finally reached a comfortable riding temperature.

Blue sky was still visible ahead, but around me the rain was bucketing. And boy oh boy do those paddocks need rain. Just look at how brown the grass is!

Not that we got enough rain to make a difference, just enough to make me smile.

Sleeveless top, fingerless gloves, rain...and still sweating. It's a long way from the scary red hands in the Mirador de SV, but the temperature extremes in the antipodes bring their own set of problems.

I think I can hear the surf calling. Soon, soon we will go visit Bawley Point and Old Blotchy. Soon we will reunite with the tree that was a seedling when Catalonia was last independent.

Clar que yes!

Perseguint calories

Com sigui, com sigui, perquè les dues darreres sortides han desmuntat el meu equilibri metabòlic, certament, certament.

No per un excés de ritme, ni per unes distàncies elevades, les distàncies són les mateixes de sempre, el que no ho porta gens bé és el meu organisme, que després del fred de diumenge a Sant Celoni, el de fa tres dies al vespre, el d'ahir a la nit, el d'aquesta matinada, m'ha portat a aquest matí a on no deixava de menjar, i menjar, i menjar.

MTB, MTB, MTB.

Ara un cop centrat el tema, el mot que ho decideix és, STOP. 

Des de Finale 2013 que anem prou bé, i després de Canberra hem fet un bon salt, i tant que sí, i tant que sí, gauidint sempre però a dalt de la bike, i fa tres jornades de bike, que el to és singular. 

Aquest no serà el to que marcarà el 2014 anar en bike per a mi no és anar a passar un calvari, és gaudir a dalt de la bike, i si he de patir, gaudir patint a dalt de la bike i tant, el fred d'aquests dies que us esmento, i no per la seva temperatura únicament, no el porto gens bé, les imatges de les mans vermelles les he aportat al Blog perquè són les que no vull repetir, en cap cas. 

Això sí la fila de sortides segueix el seu curs com cada dia, com cada setmana, com cada mes, perfilant escenaris que no vull visitar, el Blog ja té una llarga història, sòlida, intensa, lluny d'aquest tipus de fred de poder ser, hi ha d'altres escenaris freds que he deixat enrere i que tampoc van agafats de la mà de la temperatura, si no com d'aquest fred que van lligats a la desagradabilitat, que incomoden molt i no aporten res. Vull dir que no correrem curses de 24 hores SOLO amb fred, amb vent moderat, sí, amb calor, ben hidratats, sí, amb pluja, també, els tres a la vegada com al Roc del 2011, i tant que sí, ara mateix i aquell Marathon va ser una carniceria, però sempre dins del nostre marc d'aventura de bike, amb el que no hi compartirem aventura és amb aquest fred, SOLO o amb la pluja i el vent.

Per aquest motiu avui el quart Drac no serà, mentre feia un tercer esmorzar he fet rodar el rodet dels darrers dies a l'inrevés i la paraula que ha marcat el ritme és, STOP.

Des del Mirador del Drac, esperant l'anada a l'assemblea Trinxa, mtb, mtb, mtb.

Ara molt emocionat per la nova Gore Active Shell, ara per ara úniacment me la miro, quina joia de proposta, i per més novetats i projectes que cada dia ja aniré presentant al Blog, que bé, que bé, que bé, restar aturat descansant aquest vespre, omg, omg, omg.

Anema gaudir del febrer a dalt dels nostres Dracs, això ho sé fer, el gaudir de cada Vol, oi que sí?

Sense escalfor

No hi ha ara per ara aventura. És el què ens ha passat aquesta matinada, baixant de casa cap a la riera de Llavaneres la Betty ja m'ha indicat que avui no era ahir al matí, avui feia més fred, de fet avui és el dia més fred a SV des que vaig començar aquesta llarga fila de sortides.

De fet si cada dia passés aquest fred, la serie hauria acabat el mateix dia que va començar, així de clar.

Avui hem sortit dos genets, ahir a la nit també, els dos dies no hem fet la ruta prevista, rodem bé entre pistes i senders amb molta vegetació, i amb molta fredor, fins i tot amb fred a pistes obertes, però no a rieres del municipi, aquestes darreres hi hem passat glaçats els dos darrers dies, i aquest fet ha implicat plegar veles i tornar cap a casa. 

Avui la pluja era lluny, i el fred proper, massa proper, OMG.

Cap coincidència, però cap a quarts de sis del matí, incidències inexistents, equipats d'hivern, i jo de rigorós hivern, Cateye i Powerled, aquest darrer a mitja potència baixant pel Tintorer llarg, ara ja els dos Powerleds tornats a carregar al 100%, aigua, zero portant els bidons de 1000 ml. menjar, cap, hauríem parat a fer un cacao calent baixant de Santa Mònica a LLavaneres, però tots els establiments on poder fer-lo dormien a tocar de les set del matí. 

La merva teoria és que no fa el fred que patim, vull dir que de no venir de dalt del Tintorer, i/o d'atura-nos a fer un cacao calent a mitja baixada recuperaríem la temperatura corporal, i podríem seguir la ruta fins la platja, si no fem el test una primera vegada no ho sabrem mai. A la propera ocasió de fred que passem a quarts de vuit i no a quarts de set m'aturaré cinc, deu minuts  a fer un cacao calent i sortiré de dubtes, clar que yes.

Preparant el 4art Drac, de la tarda vespre d'avui, avui tenim assemblea anual dels Trinxes i la intenció de ser, és anar-hi en bike, les mudes de paisà ja són a destí, o sigui que portarem discretament que hi anem en bike per a poder assolir aquests 108 Km. 

Dic de ser, pel fred d'avui, que no sé com evolucionarà d'ara fins a la tarda vespre, perquè d'anar a més els 108 quilòmetres quedaran per a una altra ocasió, ara ens en falten 55, m'agrada aquest número, molt, com la darrera sortida numerada, la 44. El què no m'agrada, la sensació a les mans d'avui a la matinada i d'ahir a la nit. 

Nervis per la jaqueta nova de Gore Active Shell, nervis per les properes adquisicions, és que és tot molt emocionant. El criteri de compres, tot el què ajudi a seguir pedalant aquest hivern, i que poguem assumir, cal fer-ho venir cap a casa, no demà, sí a aquests primers dies de febrer, sí també programadament com ja portem fent des d'octubre del 2013 fins avui, pel què fa a millores de les bikes i posta a punt d'aquestes. 

Hem de fer una comanda HM molt especial compromesa ja a Cogne amb el fabricant, mtb, mtb, mtb. 

Bé, aquest cop fins la tarda, no fins demà, que bé, que bé, que bé, des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.

Puja el cafè

I el soroll m'encandila, no m'ha caigut el cafè molgut a sobre del taulell de la cuina, tot no pot ser, omg, omg, omg, i no perquè no anés adormit.

Escalfant motors, escoltant el batre de les ales dels dos Dracs, mtb, mtb, mtb.

El silenci reina com sempre a SV.

Des del Mirador del Drac, esperant emocionat escalar entre blocs de granit, vigilat, protegit pel Destructor Independent.

Fem un cafè?

La segona jaqueta

Ja és a casa, des d'aquesta tarda. 

No he aprofitat per gaudir-ne a la sortida d'aquesta nit.

Però quina joia de jaqueta, omg, omg, omg. 

Tinc la llista a punt dels recanvis, componets i equipaments de febrer, interessantíssims, tots i cada un d'ells. 

MTB, MTB, MTB.

2on Drac

Motivat per la proposta de la Betty de sortir a pedalar a una serie de tres Dracs, aquesta nit, per a mi el segon a quatre Dracs, demà de matinada, i demà a la tarda. Hem de sumar 108 Km. amb aquesta sortida en portem 33 o sigui ens en falten 75, assumible d'entrada.

Em fan mal els canells ara un cop ja a casa, primer he pensat que anava massa equipat, de rigorós hivern idèntic a aquest matí, una hora després estava patint fred de valent, no un infern, sí fred intens.

Sempre entre 8°C i 8°C, o sigui a 8°C.

Com hem passat tant fred a 8ºC no ho sé, però perseguíem els 54 i hem decidit deixar-ho amb 33, era pesat aguantar aquesta sensació de fred intens.

Demà de matinada veurem si repetim sensacions d'ara o de la matinada d'avui. 

Idèntic tot a aquest matí, excepte que hi havia corredors a peu, i portàvem aigua que no hem begut.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

OMG, OMG, OMG.

Ara ja esperant el Vol de la matinada de demà, mtb, mtb, mtb. 

1997-1998-1999-2014

Avui mentre escalava cap a Santa Mònica, cap al Tintorer, mentre escalava el tram comú dels dos Tintorers els pensaments estaven concentrats en el tram del 1997 al 1999, curiós, curiós.

Després, també mentre, el 2013 i tant, i el 2014, el què portem d'aquest any, manen els pensaments, certament, certament, em pesava quan ja estava dins del tram del Tintorer curt el pensament del Destructor Independent que té predilecció per una de les Fades, i pensava, que bé gaudir d'històries tan romàntiques, i pensava també en el significat que tindrà aquest fer en el meu propi tram. 

A les set del matí al meu pas per la riera de LLavaneres a 8ºC el pensament era que passada una estona estaria a dalt de tot del Tintorer curt i aquest pensar m'agrada molt, pel fet que no penso en el tram que ve, si no en el lloc a on seré passada una estona, crec que aquest pensar ve molt condicionat per la inexistència de fatiga, fet que em porta a veure imatges del destí, no del tram, del tram ja en gaudeixo mentre el faig.

Avui un cop propers a Santa Mònica no sé si l'espurnejar era el protagonista o era la pluja cansada de reposar als arbres, la questió és que l'efecte era de pluja, també i aquest no era un efecte, la boira baixa, gens densa però boira baixa m'ha acompanyat durant els dos Tintorers.

Podré dir moltes coses de les sortides a les matinades, i de fet les dic i les diré, de ser, de ser, però quan ets entre zones protegides del fred per la densa vegetació, entre ella la de les Falgueres Màgiques amigues, molt amigues, quan no hi ets protegit per aquesta, el gaudir té tot l'escenari acaparat, sense deixar que les pensades menys lleugeres s'imposin, pensar en quina serà l'història del Destructor i la Fada, el fet d'estar jo mateix intrigat és encisador, captivador, i mentre escalava ser en aquest pensament fa que ara passada ja una bona estona des de l'arribada del Vol, la imatge sigui la de la propera aventura de bike, que de ser serà demà de matinada.

Avui el fred era fora, de viatge, inexistent, 8ºC a les 7, 7º a les 8 no és fred en les condicions d'avui, que no sé quines són, pluja durant la nit, no sé res més, però avui aquestes temperatures no tenien component de fred, ni de fredor, jo però anava equipat 100% d'hivern, rigorós del tot, per si de cas, per si de cas.

No he pogut passar per l'Hispània perquè el pas torna a estar tallat per l'aigua acumulada de la pluja d'aquesta nit.

Baixant del Tintorer curt he baixat la pressió del Canis, dos cops, i el comportament seguia sent molt bo, demà de ser seguiré baixant la pressió fins aconsenguir que la carcassa d'aquest sigui més coixí.

Hi ha algun pensament, no més d'un que ara no em ve al cap, i que mentre pedalava he pensat que us l'exposaria, no passa res, si no és ara serà després.

Una coincidència, un caminant sortint de Llavaneres direcció a Santa Mònica, incidència, cap, eines, totes, Cateye-Powerled, aquest darrer a mitja potència baixant pels Tintorers, aigua. zero, menjar, cap.

Des del Mirador del Drac, veient com el meu Drac descansa pensant en que tot tot just acaba de començar, omg, omg, omg. 

Mentre seleccionava les imatges he recordat el pensament, aquest és el fet que fa una setmana que els ametllers de casa estan florint i el pensament era que no me'n havia adonat, la realitat és que sí, no ho havia exposat al Blog, fa quinze anys no els hauria vist florir, hi hauria passat pel davant i res hauria cridat la meva atenció fora del lloc de destí de cada tram, res més, sí, han passat uns dies, però no setmanes, ni mesos, ni anys, això em dóna una gran satisfacció, la millor, la millor, i torno a somriure tot seguit, un Destructor, l'Independent encisat d'una Fada de la Foscor, OMG, OMG, OMG. 

Fem un cafè?

No plou?

Crec, no sento la pluja.

De ser, serà divertit, crec haver sentit la pluja aquesta nit, el què va ser un escenari èpic van ser els llams  i trons de ben entrada la nit d'ahir.

 

Ara penso, que bones les magdalenes d'ahir a l'hora de dinar.

Fem un cafè?

MTB, MTB, MTB.

Les bones notícies

Mai venen soles, espero. Ho dic perquè ara fa un any el mallot d'estiu que més m'agradava, millor dit amb el que millors sensacions hi tenia, no el que m'anava millor, la cremallera es va esmicolar, fa unes setmanes encara al 2013 el vaig portar a la mare per si hi podíem fer quelcom, feia mesos que em resisitia a passar-lo a millor vida, avui el mallot ha tornat a casa totalment restaurat, omg, omg, omg. 

Aprofitant també m'ha restaurat una tèrmica de Merino que vàrem comprar a la visita a Chain, que de màniga llarga ha passat a màniga curta perquè els colzes incomprensiblement s'havien estripat, podria ser perquè me la posava fins i tot per diari, podria ser, el fet, torno a tenir-la, que bé, que bé, que bé, i sí, ens els dos casos, el primer ja ha sigut canviat per l'arribada dels mallots Pearl Izumi Elite, el blanc i el negre, però és que jo volia el Castelli que tant m'agrada, i sí també tinc d'altres tèrmiques, però jo volia seguir gaudint d'aquesta en concret, jo ja tinc un tram fet prou llarg com per imposar aquestes maneres singulars de fer, certament, certament.

Al cap hi tinc les reposicions de febrer, prudents totes, tenim que ser prudents, més encara, si aquestes dues peces de roba no venen soles, és perquè no venen soles, res ve sol, o sí, o sí.

Quin present l'arribada d'aquestes dues petites joies, mtb, mtb, mtb.

Esperant a demà, pel pronòstic de pluges per demà, però si bé una pau per aquest vespre s'ha imposat, jo demà tinc aspiracions a gaudir d'un bon Vol, clar que yes.