Avui ja sóc a la porta, vint-i-cinc quilòmetres, amb el desnivell esmentat ahir, un xic més, no molt més.
Sensacions contradictòries.
Equipat d'estiu, excepte els pirates, demà aniré d'estiu, 100% d'estiu, armilla i manegots per decidir, pel fet de que si fes mal temps intervindrien si no, no.
La bike va bé, el fre del darrera genera una vibració preocupant, tant que la Septem es posa a sonar sola. La resta perfecte.
Eines les de sempre, no he aconseguit resumir més les que he de portar, ser auto suficient en els temes bàsics pilar per demà.
Tot està a punt, la Vicious revisada, posada a punt.
A la nit sessió d'estiraments i fi del dia d'avui, esperant l'inici de demà, que començarà a partir de les quatre de la matinada o abans.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, d’abril 30, 2011
divendres, d’abril 29, 2011
Pre-Guilleries.
Avui just per sota dels 40 Km. amb desnivell positiu baix, no l'he mirat però per sota dels 1.000 m. +.
Les sensacions sempre les mateixes, als primers trenta o quaranta minuts les sensacions rares, per passats aquests quilòmetre a quilòmetre cada vegada millor, fins parar de fer quilòmetres per ser prudent de cara a diumenge.
El vermell serà el color per a les Guilleries 2011.
Al quilòmetre 15, mig entrepà de fuet, aigua, 500 ml., i dos cafès, un cafeïnat i un descafeïnat. Aquesta no serà en cap cas la dinàmica de diumenge però avui era dia relax a sobre de la bike, sense passar-me de tranquil, però deixant lluny la zona vermella, no però la de treball en cursa.
La bike va bé, milloraria moltes coses, poques que m'ajudessin a anar més tranquil, però el pensament de millorar aspectes de la bike als dies propers a la cursa és un pensament sempre present, les ganes de fer-ho bé fan que pensi en millorar-ho tot, però el seny diu, "no toquis res, res de canvis, com anaves vas bé" i faig un esforç per a controlar aquest impuls de canvis de darrer moment a la bike.
Mai m'han anat bé els canvis de darrera hora.
Passar el compressor a frens, a les boixes, netejar acuradament la transmissió, i passar un drap humit a la Vicious per després un de sec, repassar tanques de les rodes, tota la "tornilleria", sobre tot els dels porta bidons, és el protocol per a demà al mig dia, després de pedalar uns vint quilòmetres sense desnivell, com a molt 300-400 m. +.
Bé, crec que estic a punt per afrontar la cursa de diumenge, no per fer-ho dignament, això no ho puc afirmar, encara.
Avui he parlat amb en Miki, ens hem enviat SMS's tots aquests dies amb en David de BiciOci, he parlat també amb en Colorado, que em diu amb la ma al cor, "tens un 0,01% de possibilitats d'acabar Les Guilleries, millor surts sense la Vicious i la fas corrent, perquè caminaràs el mateix", i penso que si ho diu ell, és perquè és realment així, per a mi en Colorado és la persona referent pel que fa referència al món de la bike, també en d'altres aspectes però que ara no venen al cas, entre aquests també tot el que fa referència al món audiovisual, i tant.
Així que un cop escoltat a en Colorado, encara sóc més prudent, i sentencio "aquest any és molt probable que sigui el meu primer abandonament als 100 Km. Camins de les Guilleries, i si és no serà el darrer, perquè si no acabo aquest any, a la propera edició hi aniré amb la SS, però millor preparat".
Avui he repetit els corriols més emocionants per a mi, els d'entre torres.
Tinc present que a part de la forma física, poden passar moltes altres coses a Les Guilleries, he vist bikers plegar per quedar-se sense càmeres, per caigudes severes, per esmicolar parcialment la bike, per perdre's durant uns minuts, tant molts com pocs, però el cop moral ser tan i tan dur que al quilòmetre 80 els he vist plegar. Bé no és veritat, no els he vist a tots, però els que no he vist m'ho han explicat ells i si no la Betty, però sempre tinc present "el present" que qui m'ho explica en primera persona m'ha fet, com és, "em va faltar cap, no hauria d'haver plegat, va ser un error".
Jo sempre he perseguit ser en primer terme a la graella de sortida que per a mi és ja un objectiu important, em costa horrors fer el primer pas i inscriure-m´hi, en segon terme participar-hi dignament, és que darrera hi ha persones que ploren. Som pocs, els pocs que hi som, i si a sobre pel fet de que és una cursa llarga i exigent se't posen a plorar és que penses, "m'he equivocat de lloc, o de cursa, no pot ser", o que d'aquí a una estona puc passar una molt mala estona.
Jo però quan m'ha passat això sempre he fet veure que sóc sord i ceg, i he seguit perquè mai he vist que qui ho fa tingui cap problema greu, i perquè penso que és un moment, el de plorar, per millor que no tinguis bikers al costat, i és més a tots/es els bikers que he vist fent aquest drama, sempre han acabat la cursa, però a mi m'incomoden i molt, pel fet de que és un moment per estar sol, crec. I en tercer terme el darrer objectiu és mirar d'arribar, i si pot ser millorant la manera de fer-ho, vull dir no la posició, que també si les circumstàncies acompanyen, però em refereixo a fer-ho cada any més sencer.
Aquest any jo ja intuïa que 29", rígida, i SS podria ser un repte desproporcionat quan parles d'afrontar unes Guilleries, i vull matisar aquesta exposició.
Jo ja sé que entre bikers de molt nivell fer-la amb 26", 2x9, és perquè aposten pel màxim rendiment en cursa, però que si anessin amb la meva Vicious també aconseguirien un molt bon resultat, ho tinc més que clar, el mèrit per la meva part no va per aquest camí, si no pel fet de que si a les darreres edicions anava just per acabar, ara pel tipus de bike, quan en Colorado em fa el seu pronòstic, penso, "quanta raó que té".
Però el meu repte és aquest, no hi ha més.
I tant que he pensat a posar pneumàtics més rodadors, els tinc, a alleugerir la Vicious un altre cop, tija, manillar, frens, seient, rodes, a sortir amb pedals de plataforma i unes Trabuco, i vinga a córrer i córrer a peu si cal, i segurament obtindria un millor resultat, però és que aquest no és el meu objectiu, en cap cas.
El meu objectiu és amb la meva única bike, 29", rígida, SS amb l'esperit del pur MTB maratonià, vull dir amb les coses justes però això sí amb totes les necessaries per ser d'entrada auto suficient, amb l'equipament minimalista que ens caracteritza, amb una alimentació en cursa únicament basada en fruits secs, maduixes fresques i també deshidratades-ensucrades, meló, plàtans, el pa de motlla i la Nutela, amb aigua com a única ingestió líquida, havent rodat un xic menys que a les darreres edicions però cuidant millor els tipus de sortida, així com millorant notablement el to muscular, via els estiraments de més qualitat i les visites programades al fisio, i en darrer terme participant a aquesta edició amb vuit quilos menys que ara fa dos anys, objectius tots aquests marcats després d'acabar les 24Ore de Finale Ligure, poder rodar més ràpid i més descansat que mai.
Si això serà així, ho podré veure d'aquí a res, tots aquests punts els he perseguit i assolit un per unals darrers 24 mesos. El darrer el del pes, la manera d'aconseguir perdre pes i millorar la meva resistència a dalt de la bike, han estat per a mi un èxit, indiferentment del que passi a Les Guilleries, aquesta és la meva sensació.
Pel fet de que gaudeixo més que mai a sobre de la bike. Avui mateix he passat una tarda memorable, m'ha faltat res perquè fos perfecte. Quin rodar i rodar a gust ara sí ara també als darrers trenta quilòmetres.
Tan bones són le sensacions passats els primers minuts, que cada cop que he sortit sol a les darreres setmanes no tindria hora per tornar.
Millorar les sensacions dels primers quilòmetres ja queda per la que ha de ser la cita d'aquest any 2011.
Com més quilòmetres passen, més pujades cerco per escalar. Als darrers dies els desnivells a cada sortida i els quilòmetres no han estat despreciables per a mi, i sempre he pensat, "una mica més".
El millor present, el de la darrera sortida pel Montalt, baixant de La Pedra de la Ferradura cap a Santa Mònica on vaig coincidiruns segons amb una família de cabirols, amb un mascle amb unes banyes recargolades magnífiques, però és que hi havien cinc o sis exemplars, un premi que remata tants dies de passar-ho bé.
Si aquesta preparació serà suficient per poder afrontar amb garanties aquesta edició de Les Guilleries, ara penso que no, el nivell d'exigència a aquesta cursa per a mi està fora d'escala sempre, els comentaris, les opinions del meu entorn més proper amb experiència Guilleries són poc engrescadors, i sé que són realistes i objectius, amb aquesta prespectiva si no passa res estaré diumenge a la graella de sortida, faci sol, plogui o nevi, hi seré, i un cop doni el sr, Permanyer el tir de sortida, començarà l'aventura.
MTB, MTB, MTB.
Les sensacions sempre les mateixes, als primers trenta o quaranta minuts les sensacions rares, per passats aquests quilòmetre a quilòmetre cada vegada millor, fins parar de fer quilòmetres per ser prudent de cara a diumenge.
El vermell serà el color per a les Guilleries 2011.
Al quilòmetre 15, mig entrepà de fuet, aigua, 500 ml., i dos cafès, un cafeïnat i un descafeïnat. Aquesta no serà en cap cas la dinàmica de diumenge però avui era dia relax a sobre de la bike, sense passar-me de tranquil, però deixant lluny la zona vermella, no però la de treball en cursa.
La bike va bé, milloraria moltes coses, poques que m'ajudessin a anar més tranquil, però el pensament de millorar aspectes de la bike als dies propers a la cursa és un pensament sempre present, les ganes de fer-ho bé fan que pensi en millorar-ho tot, però el seny diu, "no toquis res, res de canvis, com anaves vas bé" i faig un esforç per a controlar aquest impuls de canvis de darrer moment a la bike.
Mai m'han anat bé els canvis de darrera hora.
Passar el compressor a frens, a les boixes, netejar acuradament la transmissió, i passar un drap humit a la Vicious per després un de sec, repassar tanques de les rodes, tota la "tornilleria", sobre tot els dels porta bidons, és el protocol per a demà al mig dia, després de pedalar uns vint quilòmetres sense desnivell, com a molt 300-400 m. +.
I prohibit per a mi modificar pressions dels pneumàtics al dia de la cursa, perquè sempre les veig desinflades.
Bé, crec que estic a punt per afrontar la cursa de diumenge, no per fer-ho dignament, això no ho puc afirmar, encara.
Avui he parlat amb en Miki, ens hem enviat SMS's tots aquests dies amb en David de BiciOci, he parlat també amb en Colorado, que em diu amb la ma al cor, "tens un 0,01% de possibilitats d'acabar Les Guilleries, millor surts sense la Vicious i la fas corrent, perquè caminaràs el mateix", i penso que si ho diu ell, és perquè és realment així, per a mi en Colorado és la persona referent pel que fa referència al món de la bike, també en d'altres aspectes però que ara no venen al cas, entre aquests també tot el que fa referència al món audiovisual, i tant.
Així que un cop escoltat a en Colorado, encara sóc més prudent, i sentencio "aquest any és molt probable que sigui el meu primer abandonament als 100 Km. Camins de les Guilleries, i si és no serà el darrer, perquè si no acabo aquest any, a la propera edició hi aniré amb la SS, però millor preparat".
Avui he repetit els corriols més emocionants per a mi, els d'entre torres.
Tinc present que a part de la forma física, poden passar moltes altres coses a Les Guilleries, he vist bikers plegar per quedar-se sense càmeres, per caigudes severes, per esmicolar parcialment la bike, per perdre's durant uns minuts, tant molts com pocs, però el cop moral ser tan i tan dur que al quilòmetre 80 els he vist plegar. Bé no és veritat, no els he vist a tots, però els que no he vist m'ho han explicat ells i si no la Betty, però sempre tinc present "el present" que qui m'ho explica en primera persona m'ha fet, com és, "em va faltar cap, no hauria d'haver plegat, va ser un error".
Jo sempre he perseguit ser en primer terme a la graella de sortida que per a mi és ja un objectiu important, em costa horrors fer el primer pas i inscriure-m´hi, en segon terme participar-hi dignament, és que darrera hi ha persones que ploren. Som pocs, els pocs que hi som, i si a sobre pel fet de que és una cursa llarga i exigent se't posen a plorar és que penses, "m'he equivocat de lloc, o de cursa, no pot ser", o que d'aquí a una estona puc passar una molt mala estona.
Jo però quan m'ha passat això sempre he fet veure que sóc sord i ceg, i he seguit perquè mai he vist que qui ho fa tingui cap problema greu, i perquè penso que és un moment, el de plorar, per millor que no tinguis bikers al costat, i és més a tots/es els bikers que he vist fent aquest drama, sempre han acabat la cursa, però a mi m'incomoden i molt, pel fet de que és un moment per estar sol, crec. I en tercer terme el darrer objectiu és mirar d'arribar, i si pot ser millorant la manera de fer-ho, vull dir no la posició, que també si les circumstàncies acompanyen, però em refereixo a fer-ho cada any més sencer.
Aquest any jo ja intuïa que 29", rígida, i SS podria ser un repte desproporcionat quan parles d'afrontar unes Guilleries, i vull matisar aquesta exposició.
Jo ja sé que entre bikers de molt nivell fer-la amb 26", 2x9, és perquè aposten pel màxim rendiment en cursa, però que si anessin amb la meva Vicious també aconseguirien un molt bon resultat, ho tinc més que clar, el mèrit per la meva part no va per aquest camí, si no pel fet de que si a les darreres edicions anava just per acabar, ara pel tipus de bike, quan en Colorado em fa el seu pronòstic, penso, "quanta raó que té".
Però el meu repte és aquest, no hi ha més.
I tant que he pensat a posar pneumàtics més rodadors, els tinc, a alleugerir la Vicious un altre cop, tija, manillar, frens, seient, rodes, a sortir amb pedals de plataforma i unes Trabuco, i vinga a córrer i córrer a peu si cal, i segurament obtindria un millor resultat, però és que aquest no és el meu objectiu, en cap cas.
El meu objectiu és amb la meva única bike, 29", rígida, SS amb l'esperit del pur MTB maratonià, vull dir amb les coses justes però això sí amb totes les necessaries per ser d'entrada auto suficient, amb l'equipament minimalista que ens caracteritza, amb una alimentació en cursa únicament basada en fruits secs, maduixes fresques i també deshidratades-ensucrades, meló, plàtans, el pa de motlla i la Nutela, amb aigua com a única ingestió líquida, havent rodat un xic menys que a les darreres edicions però cuidant millor els tipus de sortida, així com millorant notablement el to muscular, via els estiraments de més qualitat i les visites programades al fisio, i en darrer terme participant a aquesta edició amb vuit quilos menys que ara fa dos anys, objectius tots aquests marcats després d'acabar les 24Ore de Finale Ligure, poder rodar més ràpid i més descansat que mai.
Si això serà així, ho podré veure d'aquí a res, tots aquests punts els he perseguit i assolit un per unals darrers 24 mesos. El darrer el del pes, la manera d'aconseguir perdre pes i millorar la meva resistència a dalt de la bike, han estat per a mi un èxit, indiferentment del que passi a Les Guilleries, aquesta és la meva sensació.
Pel fet de que gaudeixo més que mai a sobre de la bike. Avui mateix he passat una tarda memorable, m'ha faltat res perquè fos perfecte. Quin rodar i rodar a gust ara sí ara també als darrers trenta quilòmetres.
Tan bones són le sensacions passats els primers minuts, que cada cop que he sortit sol a les darreres setmanes no tindria hora per tornar.
Millorar les sensacions dels primers quilòmetres ja queda per la que ha de ser la cita d'aquest any 2011.
Com més quilòmetres passen, més pujades cerco per escalar. Als darrers dies els desnivells a cada sortida i els quilòmetres no han estat despreciables per a mi, i sempre he pensat, "una mica més".
El millor present, el de la darrera sortida pel Montalt, baixant de La Pedra de la Ferradura cap a Santa Mònica on vaig coincidiruns segons amb una família de cabirols, amb un mascle amb unes banyes recargolades magnífiques, però és que hi havien cinc o sis exemplars, un premi que remata tants dies de passar-ho bé.
Si aquesta preparació serà suficient per poder afrontar amb garanties aquesta edició de Les Guilleries, ara penso que no, el nivell d'exigència a aquesta cursa per a mi està fora d'escala sempre, els comentaris, les opinions del meu entorn més proper amb experiència Guilleries són poc engrescadors, i sé que són realistes i objectius, amb aquesta prespectiva si no passa res estaré diumenge a la graella de sortida, faci sol, plogui o nevi, hi seré, i un cop doni el sr, Permanyer el tir de sortida, començarà l'aventura.
MTB, MTB, MTB.
Q-Ring 34t SS anoditzat?
Anoditzar el plat en el meu cas en color gris o negre una possibilitat, tot i així el veig molt dens.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=698824
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=698824
Guilleries 2011.
Bé, ja som a les portes de la propera edició de les Guilleries.
Era fosc que jo ja tenia els ull ben oberts, és el que té quan s'acosta una aventura com aquesta, tot fa un canvi, l'escenari ara és diferent, ho deia la Betty, "Ens espera una edició ben diferent, la persona que animaré és la mateixa el ciclista, no".
MTB, MTB, MTB.
Les dues darreres intervencions són un clar indicatiu del que el Blog és viu, és indiferent el moment, a cada instant toca el que toca, passats uns minuts, unes hores el tema ja és un altre, ara toca Guilleries, d'aquí a una estona no ho sé, això és el que fa que aquest espai, camini, segon a segon, minut a minut.
Era fosc que jo ja tenia els ull ben oberts, és el que té quan s'acosta una aventura com aquesta, tot fa un canvi, l'escenari ara és diferent, ho deia la Betty, "Ens espera una edició ben diferent, la persona que animaré és la mateixa el ciclista, no".
MTB, MTB, MTB.
Les dues darreres intervencions són un clar indicatiu del que el Blog és viu, és indiferent el moment, a cada instant toca el que toca, passats uns minuts, unes hores el tema ja és un altre, ara toca Guilleries, d'aquí a una estona no ho sé, això és el que fa que aquest espai, camini, segon a segon, minut a minut.
dijous, d’abril 28, 2011
SIDI vs Bont.
És que després de rellegir la meva intervenció sobre les Bont, veig que no he exposat al detall el perquè de l'arribada d'aquestes a casa.
De 10/10, sí senyor.
Senyors de SIDI-Spain, és a dir COMET, sou una distribuïdora que no ha gestionat una garantia d'un producte dins de període de garantia, d'un defecte de fabricació que sí està cobert per la garantia del fabricant, així de senzill, així de planer.
Per cert fa setmanes que tenim aquesta segona resposta, la primera que no tenim per escrit va ser que "després d'un anàlisi exaustiu, hem determinat que el client les ha posat a la rentadora".
Per què tenim una segona resposta? perquè la botiga després de la ridícula primera resposta per part de COMET ens va insistir, amb que tornessim a portar les Dragon per gestionar un altre cop la garantia, fet que els honra molt, pel "qui fa tot le que pot no està obligat a més", però no ha estat aquest el cas. La Betty va trucar per dir que ho deixavem córrer, que amb la primera resposta ja en teniem prou, "SIDI ha mort visca SHIMANO", va venir a dir la Betty sense dir-ho, però la botiga va insistir i la Betty va cedir, "Dona de bona fe".
És que ho he recordat avui, miro darrerament des del 2009 d'esborrar episodis com el que exposo, el que en dic passar pàgina definitivament, aquest avui cau fins i tot d'aquesta, de la pàgina vull dir.
Mentre, la Betty va amb les funcionals i elegants Shimano M230, unes joies que sí admeten un ús per a peus que transpirin, Déu meu quin argument, al mateix temps estan venint cap a casa les Lake MX401W, específiques per a dona.
Són les seleccionades les Lake perquè fabriquen el mateix model topall de gama per home que per dona, això no ho fa SIDI. Per a les dones aquest fan una gama inferior, "quin missatge de marca més potent".
Per aquest motiu, per aquest deplorable servei de COMET, les SIDI no entraran més a casa, i per aquest motiu aniré després de les Guilleries amb les Bont Commuter One, i SIDI no sé ni que és, a partir del proper cap de setmana.
Per cert fent referència a Bont, al seu dia al 2005 més o menys, l'importador de Syntace ens va atendre correctament una garantia per defecte de construcció de la F99. Ep, potència comprada a PVP.
Les SIDI Dragon de la Betty són comprades també a PVP a un establiment d'aquí, repeteixo a PVP.
Ara com deia, l'importador de Syntace importa també Bont Cycling entre d'altres marques.
Caldrà veure a on som, nosaltres les hem comprat a qui ha gestionat amb un resultat desastrós per a la Betty, la garantia de les SIDI, aquesta garantia no s'ha gestionat correctament, correctament hauria estat una resposta que posés remei al problema, cap més. Gestionar correctament hauria implicat seguir amb SIDI.
La Betty volia seguir amb les Dragon, però els fets, i ho tenim per escrit de la ma de COMET, és que si transpires no pots anar amb SIDI.
Serà aquesta la frase motor de SIDI pel 2012?
Però cal tenir memòria i al seu dia, sí que aquest mateix establiment on he comprat les Dragon de la Betty i les meves Bont, va gestionar brillantment l'accident de la Marin Mount Vision de la Betty.
Després de les Guilleries les SIDI seran a on han de ser, a una caixa oblidades.
Les SIDI Dragon blanques que portaré a Les Guilleries aniran guardades amb les SRS, i les Dragon negres per estrenar al costat.
Les Bont Commuter One si passats els quilòmetres són el que avui són pels meus ulls, passaran a ser les seleccionades-protagonistes de la que serà per a mi, "L'Aventura del 2011".
SIDI OUT-BONT Coming Soon.
Puc avançar que les Bont Commuter One un cop passades 18´ pel forn a 60-65º són força còmodes, no diré molt còmodes, encara no ho sé, però com molt bé deies Xavi, res a veure a la incomoditat prèvia a fer-ho.
MTB, MTB, MTB.
Senzill, planer, les SIDI de la Betty amb la part malmesa interna del taló després de poques sortides, unes trenta com a molt, ve motivada segons el distribuïdor perquè la Betty al pedalar transpira i això no està previst com a possibilitat, és a dir, la Betty hauria d'assumir que és un deteriorament provocat per un mal ús, perquè són les Sidi Dragon del 2010 un calçat per a persones que no transpirin, "ho deu dir clarament a la garantia, de ben segur".
De 10/10, sí senyor.
Dit això, ara la Betty va amb les Shimano M230, comprades a Chain, per què a Chain? home per què de què ha servit respectar la distribució tradicional? si quan hem tingut aquest problema se'ns han rifat, sí, sí se'ns han rifat.
Senyors de SIDI-Spain, és a dir COMET, sou una distribuïdora que no ha gestionat una garantia d'un producte dins de període de garantia, d'un defecte de fabricació que sí està cobert per la garantia del fabricant, així de senzill, així de planer.
ÉS UN DEFECTE DE FABRICACIÓ, pel fet que l'argument per no assumir-la avala sense dubtes que és un defecte de fabricació.
Mai i dic mai, Sidi Italia certificarà que el seu producte no pot ser utilitzat per a ciclistes que els hi transpirin els peus, mai. És ridícul i una ofensa pel fabricant, perquè destrueix la feina que cada dia fan.
Com es pot posar com a argument una afirmació tan desastrosa com l'esmentada per a negar una evidència. La resposta la tenim per escrit i segellada per COMET. La posarem a un marc que hem encarregat i la tindrem penjada al despatx, a sota hi hauran les SIDI de la Betty a sobre d'una plataforma tallada expressament per a l'ocasió. Amb una frase que dirà "POR QUÈ-PER QUÈ-PER QUÈ?"
Mai i dic mai, Sidi Italia certificarà que el seu producte no pot ser utilitzat per a ciclistes que els hi transpirin els peus, mai. És ridícul i una ofensa pel fabricant, perquè destrueix la feina que cada dia fan.
Com es pot posar com a argument una afirmació tan desastrosa com l'esmentada per a negar una evidència. La resposta la tenim per escrit i segellada per COMET. La posarem a un marc que hem encarregat i la tindrem penjada al despatx, a sota hi hauran les SIDI de la Betty a sobre d'una plataforma tallada expressament per a l'ocasió. Amb una frase que dirà "POR QUÈ-PER QUÈ-PER QUÈ?"
Per cert fa setmanes que tenim aquesta segona resposta, la primera que no tenim per escrit va ser que "després d'un anàlisi exaustiu, hem determinat que el client les ha posat a la rentadora".
Per què tenim una segona resposta? perquè la botiga després de la ridícula primera resposta per part de COMET ens va insistir, amb que tornessim a portar les Dragon per gestionar un altre cop la garantia, fet que els honra molt, pel "qui fa tot le que pot no està obligat a més", però no ha estat aquest el cas. La Betty va trucar per dir que ho deixavem córrer, que amb la primera resposta ja en teniem prou, "SIDI ha mort visca SHIMANO", va venir a dir la Betty sense dir-ho, però la botiga va insistir i la Betty va cedir, "Dona de bona fe".
És que ho he recordat avui, miro darrerament des del 2009 d'esborrar episodis com el que exposo, el que en dic passar pàgina definitivament, aquest avui cau fins i tot d'aquesta, de la pàgina vull dir.
Mentre, la Betty va amb les funcionals i elegants Shimano M230, unes joies que sí admeten un ús per a peus que transpirin, Déu meu quin argument, al mateix temps estan venint cap a casa les Lake MX401W, específiques per a dona.
Són les seleccionades les Lake perquè fabriquen el mateix model topall de gama per home que per dona, això no ho fa SIDI. Per a les dones aquest fan una gama inferior, "quin missatge de marca més potent".
Per aquest motiu, per aquest deplorable servei de COMET, les SIDI no entraran més a casa, i per aquest motiu aniré després de les Guilleries amb les Bont Commuter One, i SIDI no sé ni que és, a partir del proper cap de setmana.
Per a mi rodar amb les Dragon, que la Betty i jo hi rodessim un somni ahir, avui un mal son que demà haurem oblidat, com sempre.
Nosaltres perdem una bona marca, SIDI ha perdut a dos clients per sempre més.Ells contents, nosaltres no, però no passa res, oi que no?
Per cert fent referència a Bont, al seu dia al 2005 més o menys, l'importador de Syntace ens va atendre correctament una garantia per defecte de construcció de la F99. Ep, potència comprada a PVP.
Les SIDI Dragon de la Betty són comprades també a PVP a un establiment d'aquí, repeteixo a PVP.
Ara com deia, l'importador de Syntace importa també Bont Cycling entre d'altres marques.
Caldrà veure a on som, nosaltres les hem comprat a qui ha gestionat amb un resultat desastrós per a la Betty, la garantia de les SIDI, aquesta garantia no s'ha gestionat correctament, correctament hauria estat una resposta que posés remei al problema, cap més. Gestionar correctament hauria implicat seguir amb SIDI.
La Betty volia seguir amb les Dragon, però els fets, i ho tenim per escrit de la ma de COMET, és que si transpires no pots anar amb SIDI.
Serà aquesta la frase motor de SIDI pel 2012?
Però cal tenir memòria i al seu dia, sí que aquest mateix establiment on he comprat les Dragon de la Betty i les meves Bont, va gestionar brillantment l'accident de la Marin Mount Vision de la Betty.
Després de les Guilleries les SIDI seran a on han de ser, a una caixa oblidades.
Les SIDI Dragon blanques que portaré a Les Guilleries aniran guardades amb les SRS, i les Dragon negres per estrenar al costat.
Les Bont Commuter One si passats els quilòmetres són el que avui són pels meus ulls, passaran a ser les seleccionades-protagonistes de la que serà per a mi, "L'Aventura del 2011".
SIDI OUT-BONT Coming Soon.
Puc avançar que les Bont Commuter One un cop passades 18´ pel forn a 60-65º són força còmodes, no diré molt còmodes, encara no ho sé, però com molt bé deies Xavi, res a veure a la incomoditat prèvia a fer-ho.
MTB, MTB, MTB.
Pereira Cycles Custom SS 29er Mountain Bike Raffle.
http://jeffbatesmf.org/?q=node/45
Colorado, has vist el color?
Bé, caldrà mirar, quedar-me quiet i mirar, la Vicious és, la Pereira també, però el meu Drac és al mirador, lluent, i d'aquí a diumenge brillarà com a les millors ocasions.
Un gest sensacional entre bikers, pel que proposa, per una bona causa.
MTB, MTB, MTB.
Modalitat, Assistència-SOLO.
Una Assistència SOLO.
Guilleries, fer-les en equip, és com parlar d'anar a viure a Chernóbil, mai ningú s'hi ha apuntat.
Té la seva lògica, la Betty avui em feia aquesta reflexió, "qui vol córrer una cursa amb un corredor amb una proposta humil i transparent que va sempre al vagó de cua?, humil i que quedi entre els deu primers sí, del vagó de cua mai".
Renoi quin raonament més planer però també més dur. També he de dir que no per això menys real.
Cal entendre que és lògic que sigui així, també no és menys evident però sí obviat constantment, que si darrera teu no hi queda ningú, sempre series el darrer, per tant ha d'haver-hi persones com jo, si no qui guanya no podria ser mai el primer i prou, seria el primer i el darrer.
Córrer sol no té massa mèrit avui en dia, vull dir que sol i primer amb d'altres bikers darrera sí, primer i sol en cap cas.
Fa uns dies , la similitud feta a un entorn de nivell entre bikers va ser, de lagranevasio=foresgam.
Una mica és això, no diré que no, tampoc que sí, en cap cas.
Per a mi córrer sol és un luxe que he après a valorar, fer-ho amb companyia si no és circumstancial, un privilegi.
Però aquest darrer fora d'una Volta a Osona amb en Colorado no m'ha passat des de fa anys. Aquella Volta la vaig acabar perquè ell hi era, si no en cap cas. Quin segon dia Déu meu, quin segon dia.
Fer-ho amb assistència senzillament un honor, gràcies, cent gràcies, mil gràcies, un milió de gràcies Betty. De fet assistència del nivell de la Betty no la té cap altre corredor, ni la tindrà a Les Guilleries venint d'ella.
Gràcies a ella he estat animat a seguir quilòmetre darrera quilòmetre des del 20 al 100, i des del 50 pel pas a cada control per l'organització, a la meva primera edició, fet vinguen d'ells molt rar i molt excepcional.
Però la Betty és, així de senzill, així de planer. En aquella edició vaig tenir copa de Cava per cada pas pels darrers controls, com sona. Gràcies i més gràcies Santi.
Anem per la quarta edició, cal estar mentalitzats anant molt bé amb la SS, per fer un SOLO de 12Ore. Per una banda, la Betty com a SOLO-assistència i jo com a SOLO en cursa.
La possibilitat de que això no sigui així, no la tinc contemplada, vull dir que he escoltat moltes converses, moltes opinions, molts "vindrem" als darrers anys, molts "anem-hi junts", però al final a la graella de sortida, jo, SOLO, i la meva assistència, SOLO.
Per això 24 hores si tornen a ser, serà sempre SOLO.
Guilleries entenc que a ulls de molts caps és quelcom no tangible, com el purgatori vull dir.
De fet entenc aquesta visió, però no la comparteixo.
Guilleries és aventura, diversió, és l'oportunitat de ser a una cursa única, a una proposta per a una assistència SOLO titànica-atòmica també, per a amants de les sensacions més extremes, i això, al costat de casa no es pot deixar passar, no podem deixar de banda l'oportunitat de ser-hi presents, o millor dit si podem, "no hauriem".
És evident que no és un pensament popular, no per això és menys atractiu per a mi, tampoc més, senzillament és, res més.
MTB, MTB, MTB.
"Bones noticies" pel que fa a les prèvies a les Guilleries és per a mi:
Ser sempre realistes vers les meves possibilitats, i ser perseverant en cursa amb el pensament de sentir-me un privilegiat. Abans d'això, ara, privilegiat pel fet d'estar-hi inscrit, per poder tenir la possibilitat de ser a la graella de sortida, la resta no existeix, serà o no però avui un sol punt important, estic inscrit als 100 Km. Camins de les Guilleries 2011.
MTB, MTB, MTB.
Guilleries, fer-les en equip, és com parlar d'anar a viure a Chernóbil, mai ningú s'hi ha apuntat.
Té la seva lògica, la Betty avui em feia aquesta reflexió, "qui vol córrer una cursa amb un corredor amb una proposta humil i transparent que va sempre al vagó de cua?, humil i que quedi entre els deu primers sí, del vagó de cua mai".
Cal entendre que és lògic que sigui així, també no és menys evident però sí obviat constantment, que si darrera teu no hi queda ningú, sempre series el darrer, per tant ha d'haver-hi persones com jo, si no qui guanya no podria ser mai el primer i prou, seria el primer i el darrer.
Córrer sol no té massa mèrit avui en dia, vull dir que sol i primer amb d'altres bikers darrera sí, primer i sol en cap cas.
Fa uns dies , la similitud feta a un entorn de nivell entre bikers va ser, de lagranevasio=foresgam.
Una mica és això, no diré que no, tampoc que sí, en cap cas.
Per a mi córrer sol és un luxe que he après a valorar, fer-ho amb companyia si no és circumstancial, un privilegi.
Però aquest darrer fora d'una Volta a Osona amb en Colorado no m'ha passat des de fa anys. Aquella Volta la vaig acabar perquè ell hi era, si no en cap cas. Quin segon dia Déu meu, quin segon dia.
Fer-ho amb assistència senzillament un honor, gràcies, cent gràcies, mil gràcies, un milió de gràcies Betty. De fet assistència del nivell de la Betty no la té cap altre corredor, ni la tindrà a Les Guilleries venint d'ella.
Gràcies a ella he estat animat a seguir quilòmetre darrera quilòmetre des del 20 al 100, i des del 50 pel pas a cada control per l'organització, a la meva primera edició, fet vinguen d'ells molt rar i molt excepcional.
Però la Betty és, així de senzill, així de planer. En aquella edició vaig tenir copa de Cava per cada pas pels darrers controls, com sona. Gràcies i més gràcies Santi.
Anem per la quarta edició, cal estar mentalitzats anant molt bé amb la SS, per fer un SOLO de 12Ore. Per una banda, la Betty com a SOLO-assistència i jo com a SOLO en cursa.
La possibilitat de que això no sigui així, no la tinc contemplada, vull dir que he escoltat moltes converses, moltes opinions, molts "vindrem" als darrers anys, molts "anem-hi junts", però al final a la graella de sortida, jo, SOLO, i la meva assistència, SOLO.
Per això 24 hores si tornen a ser, serà sempre SOLO.
Hem creat una auto-escola de cultura SOLO, limitada a dues inscripcions nominals i no transferibles que té una component brillant, sí, també una segona de perillosa, certament. A on ens portarà no ho sé, està per veure, ho veurem aquest diumenge a Sant Hilari?
Guilleries entenc que a ulls de molts caps és quelcom no tangible, com el purgatori vull dir.
De fet entenc aquesta visió, però no la comparteixo.
Guilleries és aventura, diversió, és l'oportunitat de ser a una cursa única, a una proposta per a una assistència SOLO titànica-atòmica també, per a amants de les sensacions més extremes, i això, al costat de casa no es pot deixar passar, no podem deixar de banda l'oportunitat de ser-hi presents, o millor dit si podem, "no hauriem".
És evident que no és un pensament popular, no per això és menys atractiu per a mi, tampoc més, senzillament és, res més.
MTB, MTB, MTB.
"Bones noticies" pel que fa a les prèvies a les Guilleries és per a mi:
Ser sempre realistes vers les meves possibilitats, i ser perseverant en cursa amb el pensament de sentir-me un privilegiat. Abans d'això, ara, privilegiat pel fet d'estar-hi inscrit, per poder tenir la possibilitat de ser a la graella de sortida, la resta no existeix, serà o no però avui un sol punt important, estic inscrit als 100 Km. Camins de les Guilleries 2011.
MTB, MTB, MTB.
Test d'intensitat.
És el que ha estat avui, una sortida curta però intensa, no a zona vermella, però sí just per sota d'aquesta.
Senders, pistes, les que menys, a aquestes darreres, les primeres que he fet, les sensacions han estat de dolor muscular, de portar un plat i pinyó per fer curses de pista a un velòdrom, per passats aquests primers minuts anar millorant les sensacions fins arribar a rodar atacant a bon ritme i gaudint de fer-ho.
Corriols sensacionals els de darrera de casa, on baixar i pujar i baixar i pujar ha estat una constant.
Just a tocar els 20 Km. el mateix pel que fa a desnivell, per sota dels 700 m. +. Un dia de mtb breu, però també divertit. Fins i tot la Septem ha obert les seves ales entre vol i vol de la Vicious, perquè no oblidem que som tres, ella, el meu Drac i un genet avui SS.
Demà darrer test, ara després de la visita a l'Andreu, el meu fisio, veig encara amb més tranquil.litat al que s'esdevindrà sens dubte per a mi, com l'aventura entre les aventures, podria dir també repte, però m'agrada i per diferència molt més catalogar les properes Guilleries d'aventura per a mi.
Una sessió de fisio on m'he sentit un campió previ a participar a una gran aventura, no sóc un campió, ho tinc clar, sí que sóc a punt per viure una excepcional aventura, gràcies Andreu.
Mirant de recuperar aquestes plantes dels peus.
Un professional que sempre ens ha atès com a uns autèntics campions, mtb, mtb, mtb.
Gel fred per si quedo enganxat muscularment, pegats per aquestes zones de la planta del peu que tinc més castigades per la cala, un fisio d'excepció per a un genet de Drac, ara ja des del Mirador del Drac.
MTB, MTB, MTB.
Senders, pistes, les que menys, a aquestes darreres, les primeres que he fet, les sensacions han estat de dolor muscular, de portar un plat i pinyó per fer curses de pista a un velòdrom, per passats aquests primers minuts anar millorant les sensacions fins arribar a rodar atacant a bon ritme i gaudint de fer-ho.
Corriols sensacionals els de darrera de casa, on baixar i pujar i baixar i pujar ha estat una constant.
Just a tocar els 20 Km. el mateix pel que fa a desnivell, per sota dels 700 m. +. Un dia de mtb breu, però també divertit. Fins i tot la Septem ha obert les seves ales entre vol i vol de la Vicious, perquè no oblidem que som tres, ella, el meu Drac i un genet avui SS.
Demà darrer test, ara després de la visita a l'Andreu, el meu fisio, veig encara amb més tranquil.litat al que s'esdevindrà sens dubte per a mi, com l'aventura entre les aventures, podria dir també repte, però m'agrada i per diferència molt més catalogar les properes Guilleries d'aventura per a mi.
Una sessió de fisio on m'he sentit un campió previ a participar a una gran aventura, no sóc un campió, ho tinc clar, sí que sóc a punt per viure una excepcional aventura, gràcies Andreu.
Mirant de recuperar aquestes plantes dels peus.
Un professional que sempre ens ha atès com a uns autèntics campions, mtb, mtb, mtb.
Gel fred per si quedo enganxat muscularment, pegats per aquestes zones de la planta del peu que tinc més castigades per la cala, un fisio d'excepció per a un genet de Drac, ara ja des del Mirador del Drac.
MTB, MTB, MTB.
dimecres, d’abril 27, 2011
Preparatius Guilleries. Què tenim?
Que què tenim? Unes ganes d'aventura imparables!
Mentre mig país està pendent del partit d'anada, jo vaig passant llista d'allò que em farà falta per assistir al valent de casa.
A la nevera de la WV no hi faltaran cerveses, de Barcelona i Tarragona, aquesta última, la Rosita, en honor al meu germà, aficionat a la bike que dos dies abans de marxar cap a Itàlia ara fa un parell d'anys, ens va obsequiar amb una caixa plena de les diferents varietats d'aquesta cervesa tarragonina, i des d'aleshores sempre que tenim l'ocasió aprofitem per tenir-ne alguna ampolla en fresc.
Tindré a punt en petites carmanyoles fruita fresca, neta i pelada; maduixes, meló i taronges. Plàtans no poden faltar, en aquest cas però, serà més fàcil que en Marçal en porti algun a sobre, igual que algun dàtil i alguna maduixa deshidratada ensucrada. Em manquen els fruits secs, aquests han de ser uns d'específics i que no tinguin sal afegida, i avui no els he trobat...
Per últim tindré a punt algun entrepà de pa de motlle sense crosta untat amb Nutella, un petit caprici reservat per a les grans ocasions.
També pot ser, que tota aquesta preparació quedi intacte, perquè qui ens assegura que ens puguem veure? sempre ho hem fet, com a mínim en el control de l'esmorzar i el dinar (on en Marçal té rotundament prohibit menjar l'arròs que ofereixen al control del quilòmetre setanta, perquè sempre que ho ha fet li ha anat fatal!), però unes Guilleries són moltes Guilleries i tot és possible...
Inici de la segona part, continua l'empat a zero, i jo continuo amb els meus preparatius.
Bont Commuter-One 2011 Shoes.
Bé, dit i fet.
Les Bont Commuter One ja són a casa.
Jo les classificaria de diferents, aconseguir les Lake MX401 a data d'avui no camina, la versió W sí, la meva no, el que més s'assembla a les Lake són les Bont Commuter One.
Sobre si millors o no fent referència a les propostes d'altres marques, bé d'entrada puc dir que Shimano M315, són abans d'aplicar el Custom-Fit, 1000 cops més còmodes que les Bont Commuter One, podrem dir o argumentar temes de rigidesa de la sola, les Shimano "són", senzillament a casa les Bont han de demostrar, pel fet de que a on sóc jo les Shimano han demostrat per activa i per passiva el perquè cada any estan competint en prestació amb especialistes com SIDI, no sé si un graó per sota o no, però sí molt properes entre aquestes dues propostes M315 vs Dragon 2011.
Les Bont com a marca a part del seu funcionament que a casa està per veure, ha de demostrar primer que poden donar servei, talles, colors, recanvis de soles, de tanques, i a l'hora que el seu producte està al nivell de les esmentades, o similars.
I el tercer aspecte estratègic a assolir, que és una marca que ve per quedar-se, perquè si no tampoc serà.
Però avui el servei ha estat impecable, pel que fa a l'atenció personalitzada al client i això ha fet que bona part de la titànica tasca que requereix una marca per entrar al mercat pugui ser lleugerament més fàcil.
Gràcies Xavi, una atenció exquisida de 10/10. Em falta el jersei Castelli clàssic, un altre dia serà.
Les Bont, són a casa, pensant estic si dono pas a les Commuter One o segueixo fins al final de la seva vida útil amb les Dragon blanques, per després donar pas a les Dragon negres, aquestes darreres per estrenar.
En tot cas és un privilegi al que no he de renunciar, poder triar entre aquestes tres joies, un plaer.
Bont Commuter One seran les properes a fer camí a les properes aventures?
MTB, MTB, MTB.
Les Bont Commuter One ja són a casa.
Jo les classificaria de diferents, aconseguir les Lake MX401 a data d'avui no camina, la versió W sí, la meva no, el que més s'assembla a les Lake són les Bont Commuter One.
Sobre si millors o no fent referència a les propostes d'altres marques, bé d'entrada puc dir que Shimano M315, són abans d'aplicar el Custom-Fit, 1000 cops més còmodes que les Bont Commuter One, podrem dir o argumentar temes de rigidesa de la sola, les Shimano "són", senzillament a casa les Bont han de demostrar, pel fet de que a on sóc jo les Shimano han demostrat per activa i per passiva el perquè cada any estan competint en prestació amb especialistes com SIDI, no sé si un graó per sota o no, però sí molt properes entre aquestes dues propostes M315 vs Dragon 2011.
Les Bont com a marca a part del seu funcionament que a casa està per veure, ha de demostrar primer que poden donar servei, talles, colors, recanvis de soles, de tanques, i a l'hora que el seu producte està al nivell de les esmentades, o similars.
I el tercer aspecte estratègic a assolir, que és una marca que ve per quedar-se, perquè si no tampoc serà.
Però avui el servei ha estat impecable, pel que fa a l'atenció personalitzada al client i això ha fet que bona part de la titànica tasca que requereix una marca per entrar al mercat pugui ser lleugerament més fàcil.
Gràcies Xavi, una atenció exquisida de 10/10. Em falta el jersei Castelli clàssic, un altre dia serà.
Les Bont, són a casa, pensant estic si dono pas a les Commuter One o segueixo fins al final de la seva vida útil amb les Dragon blanques, per després donar pas a les Dragon negres, aquestes darreres per estrenar.
En tot cas és un privilegi al que no he de renunciar, poder triar entre aquestes tres joies, un plaer.
Bont Commuter One seran les properes a fer camí a les properes aventures?
MTB, MTB, MTB.
Courage!!!
El primer de maig s'acosta...
Plourà? sembla que sí. Farà fred? sembla que no.
Ahir es va repetir el ritual, ritual que malauradament no puc repetir cada any. Com que sóc de costums fixes, i no per superstició, vaig anar a fer el pagament de la cursa a la mateixa oficina bancària on ho he fet les tres darreres ocasions, ja està fet, enguany, dos dies abans del termini ja "estem" inscrits. Dic estem, però jo no hi participo, potser algun dia, no de moment, però aquesta nit ja estava nerviosa, per a mi poder acompanyar a en Marçal a participar a aquesta proesa és una gran aventura, tenir-ho tot a punt, buscar els llocs de pas per poder animar-lo càmera en mà, hores que passen , ara fa sol ara plou, ara fa vent, estarà patint? es trobarà bé?
Un dia, us explicaré com es viuen uns 100km de les Guilleries des de l'altra banda, si molts dels que participen escoltessin els comentaris dels espectadors n'estic convençuda que abandonarien el mountain bike per sempre. Millor no us ho explico, s'ha de viure.
Ens espera una edició ben diferent, la persona que animaré és la mateixa el ciclista, no. I això fa, una vegada més, que aquesta 17ena edició dels 100Km BTT Camins de Les Guilleries, la quarta per a nosaltres, sigui una nova edició.
Patirem? segur que sí.
Els participants de l'edició del 2009, saben què vol dir pedalar a unes Guilleries plovent... Que tinguem sort!
Paragon Machine Works.
Interessant, temes que contesten preguntes no fetes, però sí pensades moltes vegades.
http://www.paragonmachineworks.com/storename/paragonmachineworks/ViewDept-268639.aspx
MTB, MTB, MTB.
http://www.paragonmachineworks.com/storename/paragonmachineworks/ViewDept-268639.aspx
MTB, MTB, MTB.
Pivot Mach5 vs Ibis Mojo
Aqui teniu un test fet per un biker d´aqui.
Pivot Mach5 vs Ibis Mojo:
"Varios meses después de pasarle mi amada Mach5 a un amigo y disfrutar la Ibis Mojo SL, hago un poco de balance del cambio (decir que ambas comparten el mismo sistema patentado, el DW Link):
-En principio, la Pivot me parecía más rápida y efectiva, sobre todo pedaleando de pie.
-Una vez adaptado a la Ibis, creo que puedo subir tan rápido con ella como con la Pivot. Ambas comparten el mismo modelo de amortiguador, RP23, aunque supongo que usan distinto tune.
-Siento que ambas son más efectivas en plato mediano, entendiendo por mediano un amplio abanico de digamos 24 dientes a 40, cosa que he "solucionado" en la Ibis con un doble plato 26-40. En la Pivot usaba un triple 22-32-40, y creo que la bici iba peor en plato pequeño, o esa sensación tengo yo. Creo que hubiera ido mejor con un 26 de pequeño y un pión de 36, que es lo que uso ahora en la Ibis.
-La Pivot es ultrarígida lateralemente, no creo que haya muchas bicis dobles tan buenas en ese aspecto.
-La Ibis, incluso con el Lopes Link, es bastante menos rígida lateralmente. No es preocupante, pero se percibe. Decir que no es cuestión de ruedas, comprobado.
-Bajando, la Pivot destaca bastante más por agilidad y precisión que por absorción. Es una pasada curvear con ella en terreno fácil-medio.
-La Ibis es un colchón que da mucha seguridad, siendo más equilibrada en la ecuación agilidad-estabilidad a alta velocidad.
Resumiendo:
-Me encantan ambas y el comportamiento de ambas ronda la perfección. Son buenas en todo. No las mejores. Pero casi. Para mí son dos bicis totales, con las que se puede hacer de todo a diario.
-Aparte de lo dicho, de la Pivot me encanta la calidad de construcción. Es que nunca he visto una bici de aluminio tan bien hecha. ¿Quizá Turner?
-De la Ibis, ese tochazo de carbono, yo que era reacio, me ha convencido. También se nota que está hecha por amor y por gente que sabe y sobre todo, monta."
Pivot Mach5 vs Ibis Mojo:
"Varios meses después de pasarle mi amada Mach5 a un amigo y disfrutar la Ibis Mojo SL, hago un poco de balance del cambio (decir que ambas comparten el mismo sistema patentado, el DW Link):
-En principio, la Pivot me parecía más rápida y efectiva, sobre todo pedaleando de pie.
-Una vez adaptado a la Ibis, creo que puedo subir tan rápido con ella como con la Pivot. Ambas comparten el mismo modelo de amortiguador, RP23, aunque supongo que usan distinto tune.
-Siento que ambas son más efectivas en plato mediano, entendiendo por mediano un amplio abanico de digamos 24 dientes a 40, cosa que he "solucionado" en la Ibis con un doble plato 26-40. En la Pivot usaba un triple 22-32-40, y creo que la bici iba peor en plato pequeño, o esa sensación tengo yo. Creo que hubiera ido mejor con un 26 de pequeño y un pión de 36, que es lo que uso ahora en la Ibis.
-La Pivot es ultrarígida lateralemente, no creo que haya muchas bicis dobles tan buenas en ese aspecto.
-La Ibis, incluso con el Lopes Link, es bastante menos rígida lateralmente. No es preocupante, pero se percibe. Decir que no es cuestión de ruedas, comprobado.
-Bajando, la Pivot destaca bastante más por agilidad y precisión que por absorción. Es una pasada curvear con ella en terreno fácil-medio.
-La Ibis es un colchón que da mucha seguridad, siendo más equilibrada en la ecuación agilidad-estabilidad a alta velocidad.
Resumiendo:
-Me encantan ambas y el comportamiento de ambas ronda la perfección. Son buenas en todo. No las mejores. Pero casi. Para mí son dos bicis totales, con las que se puede hacer de todo a diario.
-Aparte de lo dicho, de la Pivot me encanta la calidad de construcción. Es que nunca he visto una bici de aluminio tan bien hecha. ¿Quizá Turner?
-De la Ibis, ese tochazo de carbono, yo que era reacio, me ha convencido. También se nota que está hecha por amor y por gente que sabe y sobre todo, monta."
dimarts, d’abril 26, 2011
Bont Shoes.
http://www.bont.com/cycling/products/commuter/gallery/commuter1.html
Aspecte diferent, servei al client pel que he llegit particular, estil USA, silencis ara sí, ara també.
Equivalència de talles diferents esmenta un usuari que amb Shimano va amb una talla 44,5 i amb Bont una 42!, bé caldrà mirar directament com funciona això.
Alerta amb el servei, segons les opinions que llegeixo a BikeRadar.
http://www.bikeradar.com/gear/category/clothing/shoes/product/review-bont-custom-cycle-shoe-34103/
MTB, MTB, MTB.
Ja aportaré més informació, o millor dit miraré de fer-ho.
Ho faig:
Aprofito per afegir el tema de les talles, cal tenir present que la clàssica verificació de que la plantilla sigui uns 10 mm. més llarga que la nostra planta del peu, no funciona per aquesta marca, a mi em tocaria una 45, i m'anava gran, però gran de veritat, la 44 però justa, justíssima. A 4-5 mm. no 10 mm. senzillament perfectes, un 44,5.
http://www.bont.com/cycling/items/size.html
Dic perfectes, no còmodes, en cap cas, això, còmodes serà si ha de ser després de la passada que haurieu de fer pel forn, no vosaltres d'entrada, si no les Commuter a 70ºC uns 18 minuts i seguir les passes que indica el fabricant.
MTB, mtb, MTB.
Reynolds 953.
Senzill, acer inoxidable per a quadres de MTB.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=647013
MTB. mtb, MTB.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=647013
MTB. mtb, MTB.
36".
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw8bYBY5kt5WMzf316yMq7DYfcT4U7BNEgScjPSIYzqvYhu1br5riaYS8AnW9P51pfnr4y4fOyW1RWrla3JedVzgso0thfE7NlbX-vhOU01MeKjJdZkNrT0iT7g_MnB9hYeYDIhtICA-F8/s1600/1121431329_a6LsB-O.jpg
És la mateixa de fa uns dies, setmanes, però és que es va creuant pel camí.
MTB, MTB, MTB.
dilluns, d’abril 25, 2011
World Cup DH ChainreactionCycles Nukeproof
Team ChainReactionCycles.com/Nukeproof riders Joe Smith and Matti Lehikoinen have been riding the course for the last couple of days, and here’s their video analysis of the entire track, courtesy of MTBCut.tv.
Broken Frame
Easter weekend I have no bikes left. The remedy was in the shop getting new pivot bolts. I was using the Trek Fuel and noticed the back end very loose. At first I thought it was the hub but when I took the wheel off I seen the frame.
5 years old this bike is. Lifetime Warranty?? I dont think so.
The warranty page on Trek bikes states:
5 years old this bike is. Lifetime Warranty?? I dont think so.
The warranty page on Trek bikes states:Lifetime
- Frames for the lifetime of the original owner (except forks, the Session, Scratch and Ticket model frames, and the swing arms on all full suspension bicycles)
Q-Ring 34t SS.
Colorado, hi ha qui ho té clar.
"I love my 34T Q-ring
I do run it on my 29er with a 19T cog.
You really don't FEEL anything ......except, on steep climbs that might otherwise finish you off, it's like the ghost of Kirkpatrick Macmillan is is giving you a wee push through the dead spot in your crank rotation"
http://forums.mtbr.com/showpost.php?p=7934860&postcount=7
I nosaltres?
MTB, MTB, MTB.
"I love my 34T Q-ring
I do run it on my 29er with a 19T cog.
You really don't FEEL anything ......except, on steep climbs that might otherwise finish you off, it's like the ghost of Kirkpatrick Macmillan is is giving you a wee push through the dead spot in your crank rotation"
http://forums.mtbr.com/showpost.php?p=7934860&postcount=7
I nosaltres?
MTB, MTB, MTB.
Compres a USA.
Que patirem, és a on ho tenim demanat.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=703235
Bé ara és a on som, caldrà esperar, i veure a on anem a parar.
Ara mateix cap dels dos proveïdors on tenim demanat material als USA està en línia a servir el que d'entrada podien servir, és rar?, no ho sé, caldrà esperar un xic més.
No diré, mtb, mtb, mtb.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=703235
Bé ara és a on som, caldrà esperar, i veure a on anem a parar.
Ara mateix cap dels dos proveïdors on tenim demanat material als USA està en línia a servir el que d'entrada podien servir, és rar?, no ho sé, caldrà esperar un xic més.
No diré, mtb, mtb, mtb.
Pietermaritzburg World Cup.
http://www.pinkbike.com/news/Pietermaritzburg-World-Cup-DH-Qualis-and-4X-Finals.html
Mare meva, quina imatge, és una escena per recordar o per oblidar.
MTB, mtb, MTB.
Serà si no és ja, llegenda del MTB.
MTB, MTB, MTB.
Magura's MT8.
http://www.pinkbike.com/news/Magura-MT8-sea-otter-2011.html
No es pot dir mai, però crec que tardaré a tornar a rodar amb Magura. És que els frens Shimano XTR 2007, van molt bé.
MTB, MTB, MTB.
I mira que jo rodava amb els Marta des del 2002.
US Military Cycling-Women's Cat.
http://www.flickr.com/photos/bike/5620672063/in/photostream
http://www.flickr.com/photos/bike/5621257532/in/photostream
Quina estètica més personal als USA, com poden personalitzar detalls que són comuns i fer que siguin singulars. Són ells, personals, diferents, mtb, mtb, mtb.
Un dia anirem amb De Rosa, o una marca que ens transmeti el mateix.
Nosaltres també tindrem l'equipament propi, fent camí, dia sí, dia també.
MTB, MTB, MTB.
Sea Otter 2011.
http://www.flickr.com/photos/bike/5621261622/in/photostream
Un dia si aquesta marca no deriva, serà.
MTB, MTB, MTB.
Rotor SS.
http://forums.mtbr.com/showpost.php?p=6592553&postcount=15
Narcís, Colorado, fixed per a MTB, amb Rotor.
Interessant.
http://forums.mtbr.com/showpost.php?p=6594872&postcount=18
Narcís quan ens hi posarem? Bé, primer hauràs de passar a ser un SS 29", tot vindrà, o no i no passa res, qui et diria fa uns mesos que avui aniries amb un quadre de cromo i HT. És el que és avui.
MTB, MTB, MTB.
diumenge, d’abril 24, 2011
1.050-30.
Sortida exigent aquesta tarda, pel desnivell que ha sortit, menys de tres hores de MTB.
Les sensacions bones, no les millors, però sí bones.
El punt més lluny on he anat, fins la vella casa d'en Cesc Fàbregas, a menys de 10 Km. de casa.
Les pujades d'avui, exigents, un xic menys que les d'ahir, per la seva duració, menor, no per la pendent.
El terreny un xic millor que ahir, per les pluges d'aquest matí. Avui fora de dos tallats de metre i mig, he baixat per tot arreu, una de les baixades amb una recepció de sauló, als darrers dos metres he tingut sensació de descontrol, és que no sé perquè m'he tirat per aquella bèstia de tobogan.
La Vicious millor que ahir, la vibració un xic menor del fre del darrera i no sempre la fa. No milloraré res més fins després de la primera setmana de maig.
Amb el desnivell d'avui, queda clar que estic en el bon camí per assumir dents de serra ara sí ara també proporcionals a les que tindré properament en cursa.
Ara ja tot està fet i tot està per fer.
L'equipament d'avui, d'estiu, sense pirates i sense armilla, únicament amb manegots als primers minuts i als darrers, baixant cap a casa.
Aigua un bidó i mig de 750 ml.
Menjar, res.
Eines les de sempre sense pastilles de fre de recanvi ni esprai d'escuma.
MTB, MTB, MTB.
Les sensacions bones, no les millors, però sí bones.
El punt més lluny on he anat, fins la vella casa d'en Cesc Fàbregas, a menys de 10 Km. de casa.
Les pujades d'avui, exigents, un xic menys que les d'ahir, per la seva duració, menor, no per la pendent.
El terreny un xic millor que ahir, per les pluges d'aquest matí. Avui fora de dos tallats de metre i mig, he baixat per tot arreu, una de les baixades amb una recepció de sauló, als darrers dos metres he tingut sensació de descontrol, és que no sé perquè m'he tirat per aquella bèstia de tobogan.
La Vicious millor que ahir, la vibració un xic menor del fre del darrera i no sempre la fa. No milloraré res més fins després de la primera setmana de maig.
Amb el desnivell d'avui, queda clar que estic en el bon camí per assumir dents de serra ara sí ara també proporcionals a les que tindré properament en cursa.
Ara ja tot està fet i tot està per fer.
L'equipament d'avui, d'estiu, sense pirates i sense armilla, únicament amb manegots als primers minuts i als darrers, baixant cap a casa.
Aigua un bidó i mig de 750 ml.
Menjar, res.
Eines les de sempre sense pastilles de fre de recanvi ni esprai d'escuma.
MTB, MTB, MTB.
Black Sheep 69.
http://cgi.ebay.com/2008-Black-Sheep-69er-Single-Speed-Chris-King-17-MED-/160575610415?pt=Mountain_Bikes&hash=item25630d5e2f
Color, taronja, la baina dreta sense pintar, titani.
69, t'ha d'anar aquesta modalitat.
MTB, MTB, MTB.
Custom SS.
Curiosa construcció, punteres diferents per a mi, quan penso amb aquesta marca.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=63524&cat=
El fons de les imatges tètric.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=63524&cat=
El fons de les imatges tètric.
Campagnolo?
En Colorado m'envia aquesta imatge.
Què dec estar transmeten sobre aquesta marca, que en Colorado em faci arribar que Campagnolo sigui també aquesta imatge?
MTB, MTB, MTB.
Què dec estar transmeten sobre aquesta marca, que en Colorado em faci arribar que Campagnolo sigui també aquesta imatge?
MTB, MTB, MTB.
Crònica pendent.
La de la darrera sortida des de Salt.
Poso aquesta imatge pel fet de ser entre converses SS. No per ser representativa de la sortida. Sí pel fet que entre S i S hi ha un sender, i aquest sempre fa pujada, mtb, mtb, mtb.
Com tot em manca el moment precís, no per manca de temps, sí la "xispa" necessària per fer-la ben rodona.
Tot va fent el seu camí, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Crònica d'un home del Montseny entre els guerrers de la Baronia de SAS.
Coming Soon.
Poso aquesta imatge pel fet de ser entre converses SS. No per ser representativa de la sortida. Sí pel fet que entre S i S hi ha un sender, i aquest sempre fa pujada, mtb, mtb, mtb.
Com tot em manca el moment precís, no per manca de temps, sí la "xispa" necessària per fer-la ben rodona.
Tot va fent el seu camí, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Crònica d'un home del Montseny entre els guerrers de la Baronia de SAS.
Coming Soon.
1600-40.
Ahir sortida per sota dels 60 Km.
Del quilòmetre 1 al 40 un test de la propera cita. Vull dir que tot el desnivell l'he fet durant aquests primers quaranta quilòmetres. La resta fins a tocar als seixanta, han estat planers, de recuperació.
Les sensacions als primers quilòmetres, "impossible escalar amb aquest desnivell amb un 26-19", ho dic pel fet de que als primers 20 Km. els hi he aplicat un sever correctiu de desnivell positiu, les pendents perquè sigui així han estat del 29%, i les sensacions han estat dramàtiques, 100 Km. així impossible per a mi.
Ja em diràs ara a les portes de ser a la graella de sortida què faig, exactament res, serà amb aquestes condicions.
Dues vegades i mitja el test d'avui i fins i tot podria ser que tingués unes mínimes possibilitats d'avançar positivament amb aquest repte del 2011.
L'equipament bé, no diré perfecte, he de reduir els estris varis de les tres bosses del darrera. Però els trets no van per aquí, el pronòstic del proper divendres avui, és de sol i pluja, caldrà estar atent al del proper cap de setmana.
La Vicious va bé, frena millor, no perfecte, el fre del darrera es resisteix a deixar de vibrar definitivament, renoi.
El terreny ahir, entre les pluges d'abans d'ahir i les intermitents d'ahir, han fet que la sensació escalant fos de "lapa", i baixant també. Tot i així el sauló engrunat fa de les seves a les recepcions de les pendents més pronunciades.
Hauria seguit escalant a partir del quilòmetre quaranta, però no era avui el dia per fer-ho.
La tornada des de Canet per la platja un present encantador.
Equipat d'estiu, amb pirates però i puntualment he rodat amb manegots i armilla.
Menjar, dos dàtils, quatre maduixes deshidratades i ensucrades, caramels varis comprats a Arenys de Munt, a una botiga on fa uns dies se li van emportar de la façana els quatre testos de plàstic amb les flors, els testos els he trobat jo després pujant a La Creu de Canet, quatre per ser més exactes dos de verds i dos de marrons, qui s'emporta quatre testos i els deixa a la pujada direcció a La Creu? les flors però brillaven per la seva absència.
Aigua, els dos bidos de 750 ml.
Eines les de sempre, porto pastilles de fre Magura Marta de recanvi i la Vicious ara va amb frens Shimano XTR, sense l'esprai d'escuma.
Ara, hores després de la sortida d'ahir, avui, el matí ha començat a les deu, abans dormia com un tronc, serà que l'escalada d'ahir des de l'hípica cap a La Pedra de la Ferradura, ha fet els seus efectes devastadors, deu meu quina pujada, després al coincidir amb el camí que ve de Santa Mònica les pendents que sempre he patit, m'han semblat dures, res més, d'aquí fins a deixar de pujar tot ha estat assumible, i no perquè fos així, les dues pujades per diferents senders a La Creu de Canet no són gens assequibles per a mi i la meva SS, però venint del què venia sí.
MTB, MTB, MTB.
El pronòstic d'ahir per avui s'ha complert, pluja, pluja i més pluja, la feina però feta està, i si avui no pot ser la darrera sortida de veritat abans de la propera cita, no passarà res. Únicament tindré un xic menys de informació, però la forma, bona o no serà la mateixa, en cap cap cas dependrà de la sortida d'avui, en cap cas.
Bé, crec que fins avui l'exposició està mirant de ser un fidel retrat del que és per un practicant d'aquest sensacional esport, preparar la seva presència a una prova exigent de XC-Marató seriosa, molt seriosa, no l'exposició, o sí, que ho intenta ser, si no la cursa del primer de maig.
Del quilòmetre 1 al 40 un test de la propera cita. Vull dir que tot el desnivell l'he fet durant aquests primers quaranta quilòmetres. La resta fins a tocar als seixanta, han estat planers, de recuperació.
Les sensacions als primers quilòmetres, "impossible escalar amb aquest desnivell amb un 26-19", ho dic pel fet de que als primers 20 Km. els hi he aplicat un sever correctiu de desnivell positiu, les pendents perquè sigui així han estat del 29%, i les sensacions han estat dramàtiques, 100 Km. així impossible per a mi.
Ja em diràs ara a les portes de ser a la graella de sortida què faig, exactament res, serà amb aquestes condicions.
Dues vegades i mitja el test d'avui i fins i tot podria ser que tingués unes mínimes possibilitats d'avançar positivament amb aquest repte del 2011.
L'equipament bé, no diré perfecte, he de reduir els estris varis de les tres bosses del darrera. Però els trets no van per aquí, el pronòstic del proper divendres avui, és de sol i pluja, caldrà estar atent al del proper cap de setmana.
La Vicious va bé, frena millor, no perfecte, el fre del darrera es resisteix a deixar de vibrar definitivament, renoi.
El terreny ahir, entre les pluges d'abans d'ahir i les intermitents d'ahir, han fet que la sensació escalant fos de "lapa", i baixant també. Tot i així el sauló engrunat fa de les seves a les recepcions de les pendents més pronunciades.
Hauria seguit escalant a partir del quilòmetre quaranta, però no era avui el dia per fer-ho.
La tornada des de Canet per la platja un present encantador.
Equipat d'estiu, amb pirates però i puntualment he rodat amb manegots i armilla.
Menjar, dos dàtils, quatre maduixes deshidratades i ensucrades, caramels varis comprats a Arenys de Munt, a una botiga on fa uns dies se li van emportar de la façana els quatre testos de plàstic amb les flors, els testos els he trobat jo després pujant a La Creu de Canet, quatre per ser més exactes dos de verds i dos de marrons, qui s'emporta quatre testos i els deixa a la pujada direcció a La Creu? les flors però brillaven per la seva absència.
Aigua, els dos bidos de 750 ml.
Eines les de sempre, porto pastilles de fre Magura Marta de recanvi i la Vicious ara va amb frens Shimano XTR, sense l'esprai d'escuma.
Ara, hores després de la sortida d'ahir, avui, el matí ha començat a les deu, abans dormia com un tronc, serà que l'escalada d'ahir des de l'hípica cap a La Pedra de la Ferradura, ha fet els seus efectes devastadors, deu meu quina pujada, després al coincidir amb el camí que ve de Santa Mònica les pendents que sempre he patit, m'han semblat dures, res més, d'aquí fins a deixar de pujar tot ha estat assumible, i no perquè fos així, les dues pujades per diferents senders a La Creu de Canet no són gens assequibles per a mi i la meva SS, però venint del què venia sí.
MTB, MTB, MTB.
El pronòstic d'ahir per avui s'ha complert, pluja, pluja i més pluja, la feina però feta està, i si avui no pot ser la darrera sortida de veritat abans de la propera cita, no passarà res. Únicament tindré un xic menys de informació, però la forma, bona o no serà la mateixa, en cap cap cas dependrà de la sortida d'avui, en cap cas.
Bé, crec que fins avui l'exposició està mirant de ser un fidel retrat del que és per un practicant d'aquest sensacional esport, preparar la seva presència a una prova exigent de XC-Marató seriosa, molt seriosa, no l'exposició, o sí, que ho intenta ser, si no la cursa del primer de maig.
divendres, d’abril 22, 2011
2006-2007-2009. 100 Km. Camins de les Guilleries 2011.
Poc i puc fer, ara fa dos anys de la meva darrera participació de la cursa del darrer cap de setmana d'abril, ara primer de maig.
La meva assistència a aquesta cursa èpica és senzillament un repte titànic i no per la duresa de la mateixa, que també, si no pel nivell dels participants a la graella de sortida, nivell que en cap cas és comparable al meu, en cap cas, sempre i a cada edició ha estat així, el ritme de cursa és senzillament estratosfèric per a mi, és dur haver d'admetre que als primers metres pel que fa referència a la meva posició final, ja queda clar quina serà.
Al meu primer any, als cent primers metres ja anava en darrera posició, és com vaig acabar, a la darrera posició, a la meva segona edició, als primers metres anava a les darreres posicions, no la darrera, és cert, però darreres, és on vaig acabar, a la meva darrera participació, als primers metres anava al mig del grup, és com vaig acabar, al mig, no és exactament així, pel fet de que a aquesta última vegada per darrera pocs participants van finalitzar-la, però crec recordar que a la sortida érem uns 120 i a l'arribada uns 75, fet que fa que el 61, sigui al mig de la classificació, en termes reals però torna a ser a les posicions més enrederides, però aquesta a diferència de les darreres ocasions no va ser la sensació mentre era en cursa.
La sensació en cursa de la darrera edició, va ser, abans de sortir, "que faci molt mal temps, que serà la meva, que plogui sense fer fred", i va ser així, mentre rodava pel ben mig d'un infern gloriós, la sensació era, "quin privilegi ser aquí, entre monstres del mtb maratonià més radical", aquest darrer pensament ha estat sempre el que cada any m'ha mogut a ser a la graella de sortida, pel fet de que d'uns anys cap a aquí, des de les darreres trenta pujades a La Garolera, el meu pensament és diferent.
Tinc quaranta-set anys, ara i des dels quaranta concretament ja no sóc de la darrera volada, podreu dir "home és evident", bé per a mi ha estat evident en aquest precís instant, no abans dels 41.
El fet de poder ser-hi, de poder escalar entre aquests bikers tan preparats té el valor de sense ser un PRO, i vull dir PRO fent referència a que cada cop que cerco el nom de cada un d'ells a les curses de ciclo turista de més renom, o a curses populars i no tan popular, tant de bike com de curses a peu, maratons de muntanya o duatlons, triatlons, Ironmans, hi són a totes, fet que em fa pensar, "renoi, jo hi cerco el meu nom i únicament surto a les darreres tres edicions dels 100 Km. Camins de les Guilleries", és a dir no tinc historial de competició, és la meva realitat, fet que fa que la preparació mental sigui no diré en el meu cas pitjor sí radicalment diferent.
Amb aquests antecedents m'enfronto un altre cop per quarta vegada als darrers sis anys, que són les que s'han celebrat a aquest darrers sis anys, 2006, 2007, 2008 no es va fer, 2009, 2010 no es va fer, i ara queda per fer el pas a ser-hi a aquest 2011.
Sé que una flor no fa estiu, i això és el que m'impulsa a perseverar edició darrera edició a ser-hi un altre cop, també sé que sóc pel que fa a aquesta cursa, a les meves darreres participacions, que hi haurà un any que ja no podrà ser, quin serà aquest moment, el temps, el meu temps, encara no està escrit, 2011 Camins de les Guilleries si no hi ha un contratemps tornarà a ser, el resultat d'aquesta tampoc el puc determinar fins després de les mateixes, això la fa més reptadora encara.
D'aquí a res hauré de preparar tot l'equipament, això serà a la nit abans de la cursa, dos dies abans de la mateixa una darrera posta a punt de la meva Vicious The motivator SS, tres dies abans un darrer mini test del meu estat de forma, quatre dies abans darrera visita al meu fissió, per deixar al punt aquests grups musculars, cinc dies abans la selecció dels fruits secs, dels melosos dàtils, de les maduixes deshidratades i ensucrades, dels plàtans, sis dies abans un descans absolut, passant per una sessió d'estiraments diferenciada, per testar a on sóc per les prèvies a la visita a l'Andreu de dimecres, set dies abans la darrera sessió maratoniana de mtb de fort desnivell i distància mitja, vuit dies abans, una sessió mitja de desnivell baix molt corriolera també, nou dies abans és avui, jornada de descans i més descans.
MTB, MTB, MTB.
I sempre tenint molt present la possibilitat de que aquest 2011 sigui el meu primer any d'abandonament, cal tenir-ho present, per respecte als organitzadors, als participants en cursa. Per recordar que és una de les curses de MTB més exigents a un sol dia, fet que implica que ser a la sortida és ja de per si un primer èxit, ser-hi a mitja cursa un repte, al quilòmetre setanta, un primer pas a lluitar per ser a l'arribada, i ser a l'arc d'arribada al quilòmetre 100 amb un somriure als llavis, indicatiu de l'inici de la preparació de la propera edició, però aquesta ja serà si ha de ser una altra història, història per a compartir a aquest espai, a The Great Escape MTB.
La feina a fer, a aquestes dates ha d'estar feta, i ara falta rematar els darrers detalls, importants, sí, però el que no estigui fet ara, ja no serà.
La meva assistència a aquesta cursa èpica és senzillament un repte titànic i no per la duresa de la mateixa, que també, si no pel nivell dels participants a la graella de sortida, nivell que en cap cas és comparable al meu, en cap cas, sempre i a cada edició ha estat així, el ritme de cursa és senzillament estratosfèric per a mi, és dur haver d'admetre que als primers metres pel que fa referència a la meva posició final, ja queda clar quina serà.
Al meu primer any, als cent primers metres ja anava en darrera posició, és com vaig acabar, a la darrera posició, a la meva segona edició, als primers metres anava a les darreres posicions, no la darrera, és cert, però darreres, és on vaig acabar, a la meva darrera participació, als primers metres anava al mig del grup, és com vaig acabar, al mig, no és exactament així, pel fet de que a aquesta última vegada per darrera pocs participants van finalitzar-la, però crec recordar que a la sortida érem uns 120 i a l'arribada uns 75, fet que fa que el 61, sigui al mig de la classificació, en termes reals però torna a ser a les posicions més enrederides, però aquesta a diferència de les darreres ocasions no va ser la sensació mentre era en cursa.
La sensació en cursa de la darrera edició, va ser, abans de sortir, "que faci molt mal temps, que serà la meva, que plogui sense fer fred", i va ser així, mentre rodava pel ben mig d'un infern gloriós, la sensació era, "quin privilegi ser aquí, entre monstres del mtb maratonià més radical", aquest darrer pensament ha estat sempre el que cada any m'ha mogut a ser a la graella de sortida, pel fet de que d'uns anys cap a aquí, des de les darreres trenta pujades a La Garolera, el meu pensament és diferent.
Tinc quaranta-set anys, ara i des dels quaranta concretament ja no sóc de la darrera volada, podreu dir "home és evident", bé per a mi ha estat evident en aquest precís instant, no abans dels 41.
El fet de poder ser-hi, de poder escalar entre aquests bikers tan preparats té el valor de sense ser un PRO, i vull dir PRO fent referència a que cada cop que cerco el nom de cada un d'ells a les curses de ciclo turista de més renom, o a curses populars i no tan popular, tant de bike com de curses a peu, maratons de muntanya o duatlons, triatlons, Ironmans, hi són a totes, fet que em fa pensar, "renoi, jo hi cerco el meu nom i únicament surto a les darreres tres edicions dels 100 Km. Camins de les Guilleries", és a dir no tinc historial de competició, és la meva realitat, fet que fa que la preparació mental sigui no diré en el meu cas pitjor sí radicalment diferent.
Amb aquests antecedents m'enfronto un altre cop per quarta vegada als darrers sis anys, que són les que s'han celebrat a aquest darrers sis anys, 2006, 2007, 2008 no es va fer, 2009, 2010 no es va fer, i ara queda per fer el pas a ser-hi a aquest 2011.
Sé que una flor no fa estiu, i això és el que m'impulsa a perseverar edició darrera edició a ser-hi un altre cop, també sé que sóc pel que fa a aquesta cursa, a les meves darreres participacions, que hi haurà un any que ja no podrà ser, quin serà aquest moment, el temps, el meu temps, encara no està escrit, 2011 Camins de les Guilleries si no hi ha un contratemps tornarà a ser, el resultat d'aquesta tampoc el puc determinar fins després de les mateixes, això la fa més reptadora encara.
D'aquí a res hauré de preparar tot l'equipament, això serà a la nit abans de la cursa, dos dies abans de la mateixa una darrera posta a punt de la meva Vicious The motivator SS, tres dies abans un darrer mini test del meu estat de forma, quatre dies abans darrera visita al meu fissió, per deixar al punt aquests grups musculars, cinc dies abans la selecció dels fruits secs, dels melosos dàtils, de les maduixes deshidratades i ensucrades, dels plàtans, sis dies abans un descans absolut, passant per una sessió d'estiraments diferenciada, per testar a on sóc per les prèvies a la visita a l'Andreu de dimecres, set dies abans la darrera sessió maratoniana de mtb de fort desnivell i distància mitja, vuit dies abans, una sessió mitja de desnivell baix molt corriolera també, nou dies abans és avui, jornada de descans i més descans.
MTB, MTB, MTB.
I sempre tenint molt present la possibilitat de que aquest 2011 sigui el meu primer any d'abandonament, cal tenir-ho present, per respecte als organitzadors, als participants en cursa. Per recordar que és una de les curses de MTB més exigents a un sol dia, fet que implica que ser a la sortida és ja de per si un primer èxit, ser-hi a mitja cursa un repte, al quilòmetre setanta, un primer pas a lluitar per ser a l'arribada, i ser a l'arc d'arribada al quilòmetre 100 amb un somriure als llavis, indicatiu de l'inici de la preparació de la propera edició, però aquesta ja serà si ha de ser una altra història, història per a compartir a aquest espai, a The Great Escape MTB.
La feina a fer, a aquestes dates ha d'estar feta, i ara falta rematar els darrers detalls, importants, sí, però el que no estigui fet ara, ja no serà.
Crank Brothers Pump.
MTB, mTb, MTB.
Muntadors aspirants.
Sempre mirant i no veient, i el dia que penses que veus quelcom, per petit que sigui, és un gran dia.
MTB, MTB, MTB.
MTB, MTB, MTB.
Colorado, i tant que sí.
Un pas més en el ja de per sí emocionant escenari, i per aquest motiu cada hora, cada dia, tot és més interessant del que era, el perquè és així té la seva resposta, perquè primer has decidit que vols que sigui així. La resta picant pedra, això sí, va venint dia sí, dia també.
MTB, MTB, MTB.
Millores.
Ajustar-les una tasca infinita, oi que sí? i que sempre sigui així, o no.
710-690-680.
MTB, MTB, MTB.
710-690-680.
MTB, MTB, MTB.
Reposant.
Entre bikes, esperant al no res, sí que tot segueixi el seu curs, mentre estar, descansar és per a mi un veritable plaer.
Ocasions deixades anar, oportunitat deixades passar, entre elles agafades les que he pensat, "aquesta ha de venir cap a casa", entre moltes la Vicious, mentre hi sóc penso "que bé que sigui al fons, entre els dos un món".
MTB, mtb, MTB.
Ocasions deixades anar, oportunitat deixades passar, entre elles agafades les que he pensat, "aquesta ha de venir cap a casa", entre moltes la Vicious, mentre hi sóc penso "que bé que sigui al fons, entre els dos un món".
MTB, mtb, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)