Ara però, concentrat en la propera aventura, que de ser ja hauria de ser per demà, no per aquest vespre, tot i que la conversa sobre aquesta possibilitat s'ha tingut, jo per les sensacions d'ara sóc més patidari de descansar bé avui per poder fer demà, mtb, mtb, mtb.
Una sortida la d'avui incialment de tràmit, però una arrancada a quarts de sis del matí molt diferent per ser dels propers un dia difícil, molt, però també perquè quan sobre un tema no hi tens opcions, quan ja està escrit que ha de ser, aleshores queda la resignació, res més. d'una anys cap aquí, des de la marxa del pare al cel sigui que aquest mot és protagonista, ahir i avui torna a ser el què marca cada segon, no diré impotència, que també, sí resignació.
Equipats d'hivern, a 9ºC a tocar de les 7 del matí a la riera de Llavaneres, Cateye-Powerled a mínima potència, aigua, no en portava, menjar, tampoc, eines, totes, coincidències, cap, incidències, cap.
Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.
Un dinar a on mirar de fer per obrir portes ha sigut pauta obligada, omg, omg, omg.
Ara esperant la jornada de demà, per mirar de passar dies pel què fa a haver de deixar passar dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada