Avui la Reina anirà a per tots els detalls pel què fa alimentació, jo aquesta matinada mentre era a ple Vol, barrinant detalls 24 hores.
Cada dia hi ha quelcom que et fa obrir molt els ulls, i tant que sí, i tant que sí.
Ara mirant d'entendre què ens està dient el dia a dia, què ens està indicant el dia a dia, simple, senzill, en cap cas, en cap cas.
En tot cas els pensaments pel bany de fredor del vespre d'ahir, pel bany d'haver-me equipat seguint una pauta de fred intens, quan avui el dia era de fredor, m'ha fet pensar en el bany de l'estiu, a on la calor mana i la fredor hi és present com a detall d'uns moments, els dels Vols sense fred, que ara tot i ser presents, no poden ser protagonistes, en cap cas, en cap cas, perquè tot i quedar pocs dies per posar fi a aquesta estació, encara la seva cua ens pot deixar ben glaçats, mtb, mtb, mtb.
He sigut molt prudent a aquests darrers Vols, per recuperar ja no les bones sensacions, que les he tingut sempre, si no les millors, d'aquí a uns minuts restaré sol al Mirador del Drac, cal gaudir-lo ara a sospirs del seu final, a respirs de ser a dalt del pont de la Nau Insígnia. També prudent per la propera fita dels 7 Dracs, avui pensava, aquesta matinada, he de tenir bones sensacions avui i demà, perquè fer un Drac cada dotze hores en cap cas pot ser una fita, pel fet que d'aquí a res en 16 hores n'hauré de fer 7, millor canvio el xip, i passo a mode crúspidor de quilòmetres.
Els blocs de granit tenen un paper cabdal a les corones de les dues Naus Insígnia, si bé és veritat que sense els Destructors costaria fer navegar les Naus, sense els blocs de granit no tindríem Destructors, l'Independent sempre vigilant el meu Drac.
Avui la Fada Reina, silenciosa, jo respectuós amb ella, cal deixar-la fer, la nit és la seva força, i avui la nit ha imperat breument, no el seu alè, aquest s'imposa cada dia.
Des del Mirador del Drac, propers al Vol dels Set Dracs.
Coincidències, cap de remarcable, incidències, cap, eines, totes, Cateye-Powerled la primera part del tram, una hora aprox. a 7,5ºC a tocar de les 7 a la riera de Llavaneres, la sensació però de fredor, no de fred, equipat de rigorós hivern. Aigua, amb però sense beure, menjar, cap.
Ara a esperar l'arribada del vespre, ara a esperar les ordres de la Reina, omg, omg, omg.
Després de la ruta, un bon esmorzar, clar que yes. Fem un cafè?
Quins nervis....
ResponElimina7, set, un número màgic!