Una jornada que en val per tres

Que sumant la de dissabte és com si haguéssim fet quasi una setmana sencera de MTB.

Dissabte va ser una jornada diferent, pel fet de com ho veiem ara, des de fa unes setmanes, pel fet d'haver aturat totes les aventures de MTB, vull dir les cites de MTB, ara les jornades de MTB properes a casa són les que tenim, en el sentit que aquestes les aventures properes a casa són l'objectiu ara, quan fins ara eren el medi per poder assolir un objectiu que és sempre molt lluny de casa, i ara per si mateixes, aquestes aventures properes a casa  són con us esmento l'únic objectiu.  

De ser, tornar a enfilar Vols fora de les nostres fronteres, els únic que estem disposats a portar a terme, serà sota unes condicions més favorables al local, sobre un horitzó present i proper més consolidat. 

Proposar-te aturar les cites de MTB del 2014, fer-ho de manera decidida, tenir clar, acceptar que les coses canvien i que el què podia ser fa uns mesos ara no pot ser, ens ha portat a un bon lloc, de fet ja parlàvem a casa amb en Josep també, que jo tenia una pressió excessiva pel què fa a mirar de poder afrontar les cites de MTB del 2014.

El 2013 queda enrere, el 2014 hi som ficats certament, i ara una sortida com la de dissabte, com la de diumenge agafa la seva màxima dimensió, podrem dir, però  ja és definitiu que no hi haurà cites de MTB 2014? la resposta avui és clara, avui per avui no hi haurà cites de MTB. El dipòsit de la June segueix amb 30 Km. Ara ja fa quasi cinc anys de la parada a metres de la sortida de Girona a on la June es va aturar per circular distrets, i a on amb 30 km. teòrics d'autonomia, va dir prou, ens vàrem posar a un costat de la sortida, vàrem obrir la porta del darrera i de la nevera en sortiren dues cerveses ben fredes mentre esperàvem l'assistència, després directes a la gasolinera a omplir el dipòsit. Ara res ha canviat, sempre omplim dipòsit, ens ho podem permetre, de fer-ho, de fer-ho, el fet és que ara mirem de no posar en marxa els autos de casa si no és estrictament necessari, la June si no és per haver quedat a un lloc a on no hi possibilitat en primer terme d'anar-hi pedalant, o en segon terme d'anar-hi amb el tren, sí que carrega les bikes, com a Sant Sadurní, però cal pensar que des del 4 d'octubre no visitem una gasolinera amb la VW. És evident però que som a les portes d'omplir un altre cop el dipòsit, d'entrada perquè li cal arrancar per anar de pet al xapista. 

El motiu d'aquestes mesures de contracció són clares, no ens ho podem permetre, si volem navegar definitivament amb la Nau Insígnia.

Per aquests motius, ara les sortides en bike agafen encara més protagonisme, és el què tenim per viure aventures, tot i ser properes les dates de les cites de MTB, tot i haver-les preparat a consciència, la sensació després de decidir aturar-les totes és que ha portat a casa un estadi de tranquil.litat, OMG.

En aquest tram, la sortida de dissabte, agafa una dimensió fora d'escala, i les menudes salamandres en la foscor de la nit tornant cap a casa prenen el to i la dimensió de les reines de la festa del MTB entre la Reina i el genet, i de marca del territori entre els nostres dos Dracs. 

Ganes de pujar definitivament a la Nau Insígnia, moltes ganes. Per aquest motiu val la pena aturar totes les fites de MTB del 2014, i si cal també les del 2015, i tant que sí, i tant que sí.

Ahir seguint en aquesta línia, el Vol començava amb el pronòstic d'un temps de tempesta a partir del mig dia, i faltava poc menys d'una hora pel mig dia quan iniciàvem la ruta, el sol no marcava en cap moment que podria ser un dia com el de dissabte a on les tempestes van ser qui imposaven cada quilòmetre a dalt de la bike. 

Les quasi dues hores d'inici, queden definides per un mot, impecables, pel rodar, pel clima, per un entorn festiu per cada poble per on passàvem. 

El pas per Calella, un pas PRO. Vull dir PRO que jo no entenc res. 

És evident, hi ha un tram de, com són les coses ncara avui jo sóc encara a una caixa fosca, la parella de la imatge sortia d'un autocar-cuina totalment equipat, i varen caminar prop de 800 m. pels carrers de Calella per anar a on eren els qui haurien de gaudir-ne. 

Arribant a Malgrat de Mar, una lleugera pluja, quasi ni això, ens va fer veure que si volíem evitar de quedar com dissabte, és a dir molls, no xops, però molls abans de protegir-nos de la tempesta a sota del pont de l'autopista, aquest cop calia aturar-nos al primer avís, així ho vàrem parlar, i així ho vàrem portar a terme, i si bé és veritat que els llamps eren a 9 Km. també ho és que passats uns minuts la calamarsa feia acte de presència, així com el vent, i la pluja, nosaltres però ho gaudíem havent decidit d'entaular-nos per gaudir d'un magnífic dinar de primavera. 

Quasi dues hores després un sol radiant s'imposava, i nosaltres agafats de la seva mà reiniciàvem ruta direcció a Blanes, era el nostre destí d'arribada, i per tant vàrem enfilar decidits a portar-ho a terme.

OMG, OMG, OMG, quin cel que ens va proposar l'aventura, crec que aquesta aposta pel local, pel què fa a aventures 2014 ens està comportant redescobrir instants, situacions que d'altre manera quedarien al racó dels secrets per descobrir.

Una arribada a Blanes amb categoria de cinc estrelles, pel fet de veure com la tempesta ens rondava sí, però únicament per admirar-la a distància, en cap cas per patir-la.

Mentre tornàvem ens vàrem aturar perquè la visió de la tempesta a una banda i un sol imponent compartien amb nosaltres una explosió de la lluita entre els elements de la natura, i a on nosaltres a dalt dels nostres Dracs portem dos dies essent-ne privilegiats espectadors, pel fet de ser-hi des d'un mirador espectacular. 

Com ho és ser-hi des de dalt dels dos Dracs, amb un horitzó d'explosions de temperament entre una tempesta i un sol en retirada a ponent, però amb diferència més fort que tots els elements de la natura terrestre, ell, el sol ens ho diu clar, rei únicament en sóc jo. 

Un segon pas per Calella, marca el to d'una bateria que de tantes fotos m'indica que aniré molt just per enregistrar la sortida, una bateria al 9% sembla que em deixarà aturat força abans de tornar a ser a casa. 

MTB, MTB, MTB.

Bikes de cursa, la meva, la meva.

Una tornada, un darrer tram marcat per una digestió densa del sensacional dinar de l'anada, a on el silenci entre genet i Reina s'imposa omg, omg, omg.

Decidim retallar uns cinc quilòmetres l'arribada, un malestar de panxa marca aquesta decisió, tot i que els dos repetiríem dinar, ara per la manca de costum d'entaular-nos seriosament durant les rutes de MTB en patim les conseqüències, lleugeres però de certa intensitat, a on la Reina em recorda l'aventura de La Cerdanya d'ara fa uns anys a aquell cap de setmana memorable amb en Xavi, després del dinar al restaurant argentí, quan a en Xavi i a mi ens va esmicolar una situació de les de veritat, quina pujada aquella, memorable. Aquest  cop però ni de bon tros res de similar, és que aquell any va ser increïble.

Una entrada a casa pausada, sí , emocionant, també, commoguts per les dues jornades de MTB viscudes, a on les imatges encara ara passades les hores fan que el color sigui la nota predominant, i seria millor dir, els contrasts de color de les dues darreres jornades. 

Quines experiències més belles, que bé ser vell, quin tram més dolç em tenia deparat el pas del temps, des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed. 

Una expressió defineix la imatge, oh yeaaaaaaaah!