Ahir va ser una jornada de MTB, de Single Speed, sí, llarga, tot i que no va ser exigent, sí que va ser llarga.
Lluny d'on volem anar, certament, certament, propers a enfilar el principi del tram, març i ahir la Reina va ordenar mes de 7 Dracs, propera de donar-se les circumstàncies per fer-ho, omg, omg, omg.
No som de deixar mai els deures per després, puc concretar més, pel final, o sigui que propers a mirar de superar les barreres dels 200 Km. propers a mirar superar les barreres dels 6.000 m. + fora de cursa, fora de cursa, concretaré una mica més, de MTB, no de carretera.
Això aquest fer no ens permetrà anar més ràpids que qui es prepara fent carretera, no és el què perseguim, perseguim millorar únicament fent MTB. Indiferentment del què comporti no entrar el fer carretera.
Quina recepció més esperada compartir la visió del Montseny, clar que yes.
Adoro la disciplina de la bicicleta de carretera, però no ens la podem permetre. Per primar la integritat personal, i per no disposar dels recursos per practicar-la, planer, senzill. Si penseu que podem, fem números però us podeu preparar pels arguments que marquen, no ens ho podem permetre.
Vull dir assumint aquestes xifres dins de la normalitat, és a on som. Aquest cap de setmana no anàvem a superar les dels cinquanta-seixanta, però el tram de després de Canberra fa molta baixada i això ara per ara no té aturada, no té lloc a on aturar-se.
Una aturada llarga a SC, la mare OMG, un dinar amb premi, era plena, era.
Un petit i menut amic, quelcom haurem de reflexionar, no som de deixar-les passar.
Quina visió acomiadar el Montseny, perseguint millors temperatures.
L'arribada a casa, la darrera hora densa, per la fredor, no fred, constant, venia portant la fredor de La Selva, i l'arribada a la nostra comarca ho va reparar, però la fredor no va marxar fins escalar Milans.
Em cansa rodar ara sí ara també amb fredor, no massa, sí molt. I ahir des de les set del vespre fins propers a les onze de la nit va ser densa aquesta fredor.
Un cop a casa, un sopar dels de somni, modest si el comparo amb el que estava per venir.
Després d'un bon descans, venia de decansar dilluns, dijous i divendres, darrers dies d'un mes de febrer exitós a dalt de la bike, i avui una anada i tornada a un bon dinar, ha marcat el to de tota la sortida, avui sense fredor, que bé, que bé, que bé.
Hem repetit tram Camí del Mig, el que ja vàrem fer dissabte a la nit, avui en bike.
Un dinar fora d'escala, demà tindrem conversa al depatx, i tant que sí, i tant que sí.
A on la dolçor marca el perquè de tot plegat, aconseguir retirar-se a temps té això, poder seguir de tram a tram, vull dir, avui decidir deixar aturada la June a comportat premi durant tota la jornada, pedalant sense fred, dinant, i de tornada pedalant sense fred.
A mitja tornada ja entre llums, Cateye-Powerled, equipats d'hivern a un dia porper a tardor, coincidències cap, crec, incidències, a remarcar cap, eines, totes, molt poca aigua, hem de millorar, hem de millorar, molt menjar, molt, sense llista, massa extensa, seria la crònica més extensa, la imatge ajuda però, les imatges ajuden.
Segur que ajuden, quin final de dinar, OMG, OMG, OMG.
Una arribada a casa càlida, exigent, també, també. El dinar, les imatges d'aquest han ajudat molt.
Ara emocionat, què passarà demà, tornarem a Vols de matinada ara ja al darrer tram de l'hivern?
Des del Mirador del Drac, intrigat, pel fet de veure que d'aquí a poc no tindrem Mirador a SV, si no Nau Insígnia, i el Mirador serà el pont de la Nau, oh yeaaaaaah.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada