Imatge de Xavier Font. |
Sensacions, no en traurem res més, en cap cas.
Veure minut a minut, hora a hora, dia a dia, durant quatre dies, des del dimecres al dissabte, com el Campsite va acollint sense aturades, sense interrupcions a cada grup de bikers Single Speed, va ser un premi en ser-hi, a cada un d'aquests instants.
Nosaltres no som d'on érem, certament, i no podem pretendre que sigui d'una altra manera, tampoc ha sigut mai el propòsit, a l'inrevés.
Un espai el del Campsite ple d'anècdotes, una no va ser-ho, com ho és el fet de com em sentia de bé entre tota aquesta família de bikers, mare meva, mare meva, mare meva. Pots demanar moltes coses, sobre molts aspectes de la vida, però pel què fa a MTB, no diré la frase del locutor per excel·lència del Barça el dia del 0-6, en cap cas, però la penso, la penso.
És que un dia va ser el primer dia de la primera pensada Single Speed, aquesta va venir cinc anys abans de l'arribada de la primera Single Speed a casa, en una posta en marxa de bike 26", 100% rígida quan el mercat anava, i jo mateix també, en bikes doble suspensió.
Penso en aquest origen proper, llunyà, quan penso en el fet de la SSEC2013, en quan comença aquest sender que ens ha portat a la SSEC2013 de Sant Gregori.
Eren dies de joia també, a on ja fèiem sender molt sols, que ja està més que bé, molt més que això, sensacionalment bé, però en aquella època no recordo que em copses aquest fet, oi que no? ara tampoc, certament.
Després passats els anys veus en què s'ha transformat aquest fer, i penses, que bé, que bé, que bé. I seguidament em venen al cap imatges dels bikers europeus de la SSEC, i un somriure arranca sense interrupcions, sense intermitències.
Poc sabia jo que la SSEC seria un test, normal, normal, hi ho va ser, i de quina manera, abans, l'any abans, mentre, i ara després de la SSEC. Què no és un test en el dia a dia?
Quina pau que transmet la imatge, idèntica a la pau del Campsite, de fet podria no ser així, però afortunadament va ser així, coincident, coincident.
Dies de SSEC.
Veig la imatge i penso, OMG, OMG, OMG.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada