No millors en cap cas, ho dic perquè avui escalant a un tram per on hi he rodat amb grans bikers, no per ser els més forts, escalant, que segurament sí, no per ser els més bons baixant, que segurament també, vull dir que no són importants aquests aspectes, pel què fa a aquest espai, a aquesta intervenció, sí pel fet que avui uns quants anys després parlava, exposava a la Betty a dos llocs per on hem passat, el primer a peu de l'inici de l'escalada de la Pedra de la Ferradura, des de prop de la casa del Montalt, nosaltres anàvem direcció a Coll de Pollastre, de fet anàvem a Sant Celoni, i ho anàvem a fer sempre entre corriols, mirant d'evitar, pel fet de ser cap de setmana, les pistes més transitades.
En aquest punt, li comentava que amb la bike Geared, ara fa deu anys, escalava fins la Ferradura, la bike era la Scalpel Team Replica del 2003, és interessant concretar quina versió de Scalpel era pel fet que era una bike amb un 2x9, a on el plat petit era un 29. A aquells temps jo era un escalador, no diré bo, en cap cas, i baixant, puc dir que les baixades les mirava, res més, però un dia escalant l'exigent corriol des del peu de la casa del Montalt fins la Ferradura, amb 38 anys a 185 pulsacions/minut, durant una breus instants, ni segons, vaig sentir com una mena de defalliment molt intens.
I avui, passats aquests deu anys, li deia a la Betty, que aquell va ser el meu primer tast de l'inici de la caiguda de les meves ja de per si, modestes prestacions a dalt de la bike.
Després, una estona després, a un tram molt conegut, he posat peu amb la meva bike Single Speed, una cinquantena de metres abans d'on ho feia fa uns anys amb la meva bike Geared, aquesta una 3x9, amb un plat petit de 22 dents.
I el mateix, li he comentat com una anècdota més a la Betty.
Superat aquest petit tram, el següent de vint-i-cinc metres més, que amb la Single Speed sempre el faig a dalt de la bike, avui l'he fet seguint caminant des del primer tram, no he fet ni el gest d'enfilar-me a dalt de la bike.
Superades a peu aquestes dues zones, sense pensar ni un instant que tingués cap necessitat de fer-les a dalt de la bike, m'he enfilat a la Single Speed, i el tram que venia, d'uns cent-cinquanta metres d'escalada, a on la dificultat ve per entrar des de l'inici dins d'un torrent sec molt esmicolat, que mai he fet sencer, sempre posant peu en repetides ocasions a diferents zones del tram, avui des del primer metre, fins i tot a la incorporació inicial al torrent, sempre a dalt de la Single Speed sense fer un sol peu fins arribar als cirerers, lloc a on el corriol enllaça amb la pista que ve del peu de Lourdes, i des d'on escalem verticalment per corriols alternatius a la pista principal fins La Pedra de la Ferradura.
Ha sigut memorable.
Dies de SSEC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada