Imatge de Xavier Font. |
Jo bona part d'aquest tram de l'aventura no el vaig viure, pel fet què un cop cada persona de l'organització fa mesos que treballa en una direcció, en el sentit de quines són les tasques a fer, i a qui van dirigides aquestes, la resta va rodant mentre aquestes, les tasques es van fent.
La roda si no deixes de fer el què durant mesos has anat definint, roda molt bé. I aquest sender el de la recepció dels participants, va rodar, i rodar, i rodar.
De fet encara ara estem acabant de tancar aquest apartat, sí, sí, com sona.
Però aquest apartat, el de la recepció, és com el de l'arribada a La Pineda, a on era primordial què el primer què vegi el biker Single Speed en ser al Campsite sigui un somriure d'orella a orella de qui l'estava esperant, era el primer punt més important a aportar, i això crec que va poder fer amb força normalitat, vull dir el rebre sempre a cada participant amb un somriure de benvinguda.
Ara passats els dies veig aquesta imatge hi penso, mare meva, mare meva, mare meva. De fet no és exactament així, és la tria entre totes les imatges, el veure-les totes, el què fa que tingui aquest pensament.
També em ve al cap la imatge de la senyera, i la funció que va fer dissabte, però aquesta ja serà motiu d'una propera intervenció.
Dies de SSEC.
Crec que m'he decidit per fer el què us vaig proposar ahir, sí deu ser això, està bé, portar a terme propòsits fets amb antelació, i que en un moment donat et decideixis a portar-ho a bon port.
Estaria bé aconseguir una serie de breus cròniques en aquesta línia de la SSEC2013 de Sant Gregori, veurem, veurem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada