Tindré a punt la propera crònica de la SSEC2013 de Sant Gregori.
Ho escric ara, la vaig fer ahir a la nit, tal com us ho vaig exposar, i ara mentre deixo que el dia arranqui, pensava en la meva petita evolució a dalt de la bike, del dia que va entrar la primera bike fins avui.
Ho dic perquè fa dies que parlem que a casa hi quedin únicament les bikes rígides.
Mentre feia coses per casa, veient la Yeti ASR-SL d'en Xavier la sensació era de poder gaudir de la visió d'una petita joia del MTB.
M'estic perdent quelcom segur, segur, moltes coses m'estic perdent, moltíssimes, però també està bé, he de ser pràctic sobre aquest aspecte, les meves limitacions són més grans, molt més que les meves limitades capacitats, i aquest punt fa què sigui normal que m'estigui perdent infinites aventures, tant de les bikes que resten aturades a dins de la bossa de viatge, com de les que ho fan a les caixes de cartró de casa.
Perquè passa això, crec que té a veure també al fet que aquestes bikes van lligades a experiències i moments viscuts, i aquest fet condicions la meva limitada visió de les coses.
És com tot, fora de la nostra breu possibilitat de recordar, tot queda enrere.
Dies de SSEC.
He de fer valdre la frase de l'àvia al cel sigui, de qui fa tot el què pot no està obligat a més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada