I per què no ho sé segur? fàcil, venim d'un mundial de 24 hores SOLO, no estava previst com a data concreta anar-hi, sí com a possible, i va ser, vàrem prendre una decisió, i va sortir bé, molt bé, això té un petit peatge a pagar, petit, molt petit, que les condicions físíques per afrontar la Tramunbike són no justes, no, justíssimes, pel fet que a l'edició del 2011 al quilòmetre 30 ja estava molt cansat.
Ara venint d'aquest exigent cap de setmana passat a Finale, la meva previsió és que des del quilòmetre 15 fins el final de la Tramunbike la sensació serà la del quilòmetre 30 de l'edició del 2011.
De mentre però fent els deures perquè això, aquesta fatiga sigui energia per la Tramunbike, i no un fre.
MTB, MTB, MTB.
La imatge és tornant de Sant Celoni, dissabte, no vàrem fer més de trenta quilòmetres per muntanya, i sí uns trenta tocats de tornada per carretera, per carretera per mirar de fer una tornada suau, pel fet que diumenge ens esperava la Vic-Vallromanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada