Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tramunbike 2012.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tramunbike 2012.. Mostrar tots els missatges

dilluns, de juny 04, 2012

Tramunbike 2012, la crònica.

Una crònica diferent, certament, mtb, mtb, mtb.


Un inici de dia gris, pel  pronòstic del temps de pluja em feien pensar que seria un bon dia, pel fet que les temperatures rondarien els 23ºC.

L'arrancada cap a Salt, molt organitzada, sortida prevista de casa, tres quarts de sis, real a menys deu, arribada a Salt a dos quarts de set.

Hi ha dies per a tot, sí, poc pensava jo que el dia d'ahir,  que la Tramunbike del 2012 seria l'aventura que he viscut després de les meves primeres Guilleries viscuda en blanc i negre, vull dir moments molt bons i estones molt llargues molt i molt negres, aquest cop però un factor ha estat clau, el fet de pensar el què he fet fins avui. Una sola vegada he abandonat a una cursa, i no per manca de preparació, no, ni per cansament, tampoc, sí per la manca de responsabilitat dels organitzadors que van decidir seguir amb la cursa a un tram de més de 2.000 m. d'alçada amb un pronòstic de tempesta, mai fins a aquell abandonament havia salvat una vida, i he de dir que podrà semblar un fet bo, que ho és, però en cap cas és un record per rememorar, en cap cas. Ni el fet ni la cursa.

La Tramunbike d'aquest any la recordaré sempre, passaran els anys, sí, però aquesta edició marca un abans i un després, el què ha estat per a mi aquesta Tramunbike ho sé jo, hi puc mirar de compartir-ho a The Great Escape MTB, sí, però no podrà reflectir ni de lluny el que ha suposat per a mi aconseguir ser a l'arc d'arribada.

Des de la primera trialera que no vaig poder fer a dalt de la bike que el genoll dret em feia unes punxades de dolor tan intenses que des del primer moment de sentir-les que tota la cursa, tota va ser mirar d'evitar que aquest fet marqués el to de la cursa per a mi, d'evitar de comentar-ho a cap biker, per això d'entrada si algú es va sentir molest per un possible sensació d'indiferència o de silenci, o segurament de no seguir massa bé la conversa si es va donar, d'entrada les disculpes des d'aquí, fins i tot us puc dir que no tinc masses imatges al cap de la cursa, ni dels trams, mare meva, mare meva, mare meva.

Aquest dolor era curiós, cada cop que havia de caminar era intens, de pujada,  això intens, de baixada senzillament insofrible, i a dalt de la bike únicament els primers segons de començar a pedalar, després no, i escalant a dalt de la bike a pujades fortes,  invisible, a pujades de menys pendent,  present, al pla, un dolor  insuportable. A on vaig patir més, al pla final als metres abans de l'arribada, no l'oblidaré mai l'arribada propera a l'església de Salt.

Tampoc el fet que els primers segons de l'arribada no estés encara a l'arribada, i encara estès pensant en alleugerir com sigui el dolor del genoll, dolor que era inexistent un cop aturat a l'arc d'arribada, però el cap seguia fent la seva feina, i la va fer molt ben feta, i tant que sí, vaig poder arribar, que dit així semblà fàcil. 

Què fa que seguim pedalant en aquestes condicions? no ho sé, avui ho tornaria a fer, sí, sí, de no saber que estic lesionat, de saber-ho en cap cas repetiria cap aventura de bike en aquestes condicions, en cap cas. Les 24 hores de Finale han cobrat el seu peatge i tant que sí, i el pago a gust,  això també. Finale avui per avui és irrepetible, els Freedoms al podi, la Bec, en Phil, són moments de somni, que són realitats avui, mtb, mtb, mtb.

Aquesta edició de la Tramunbike he aconseguit quelcom important, recuperar l'esperit escalador, sí, sí, he escalat com mai, no més que, sí amb les sensacions que feia temps que no tenia, i em podreu dir, i baixant? bé el fet de patir tant dolor en posar peu em fa pensar de manera distorsionada vers el què realment ha estat la meva Tramunbike baixadora, però si esborro el dolor caminant, aquest any en conjunt he fet millor Tramun, escalant molt millor, baixant més decidit i segur, no sé si he baixat més que a l'anterior edició, sí però que el què he baixat ho he gaudit com mai, perseguint, o siguent perseguit, sempre, quin esperit que té la Tramunbike.

Escalant m'he sentit això escalador, bon escalador, baixant m'he sentit un baixador,  discret, molt discret però gaudint molt dels moments a dalt de la bike afrontant zones de baixada per a mi de molta dificultat, d'altres impossibles per a mi avui per avui de fer-les a dalt de la bike.


Mentre escalava de valent sense el dolor, la sensació molt bona,  baixant a dalt de la bike, un somriure d'orella a orella, sol, en silenci tenint clar que passats uns minuts estaria compartint la ruta amb aquest company  tant desagradable, el dolor si no és per fatiga, o caiguda en cursa, no és un acompanyant digne, en cap cas, però també és veritat que sense Finale no hi hauria aquest escenari a la Tramun, i si trio avui, no canviaria la nostra presència a Finale, en cap cas, així que el to d'aquesta Tramunbike és el què ha de ser, mtb, mtb, mtb.



Directes a la sortida a on hauríem de carregar les bikes als camions. Bec, Phil el vostre sac va protegir la Vicious, i ara és a Olot definitivament, descansant.


Una arrancada dolça, certament.


Una primera escalada ja més exigent, no molt més, però sí que va requerir de més sacrifici.


I una entrada a territori Tramunbike de 10/10, i tant que sí.


A aquest punt jo ja feia una pila de quilòmetres que pensava que si bé participar a la Tramunbike és una aventura sensacional, també pensava que si hi has de participar ha de ser en perfectes condicions físiques, jo no estava a aquest punt.


Una aturada que vaig fer, però que l'hauria d'haver fet molt més llarga.


Pel fet que era al Km. 38 i encara venien 30 Km. d'un nivell d'exigència notable.

El propòsit d'aturar-me a cada control, una bona decisió, i més per alleugerir el dolor del genoll. No pel moment d'arribar al control, pedalant no hem feia mal, fora del pla, i d'això a la Tramun poc n'hi ha, però pensant sempre que això ajudaria a alleugerir-lo en el moment de posar peu, sobretot a les baixades.


Quant la Betty em va dir que portava 38 Km. em va caure el cel a sobre, 38 Km.? he de fer trenta quilòmetres més amb aquest dolor, en aquell instant ho vaig veure un escull insalvable, però insalvable.

La primera pujada després de l'hostal del fang em va deixar clar a on era, a la Tramunbike,  i una cursa com aquesta no té miraments, podia ser i va ser, fins a la darrera pujada les sensacions escalant molt bones, no com l'any passat que passats trenta quilòmetres ja estava patint de fatiga muscular, a aquesta edició no, a aquesta edició, un any després he millorat el meu rendiment, i vist el pati també la meva mentalitat, però molt, vull dir la mentalitat l'he millorat considerablement.

És molt curiós perquè avançava bikers pujant sí, però els que m'avançaven baixant sempre eren més que els que jo avançava pujant, aquest fet em diu a on sóc, he de millorar pedalant sí, i molt baixant.

De fet aquesta participació marcada per aquesta circumstància del dolor al genoll, no treu que el nivell de la Tramunbike  és més alt que el meu nivell, fet que dificulta i molt aquesta participació.

Aquest any de no ser per aquest dolor de la caiguda a Finale, la Traunbike per a mi hauria estat més satisfactòria del que ja ha estat.


Alerta en Caixàs, un bronze al mundial 24 hores SOLO.


Aquest any qui més vegades m'ha avançat ara sí, ara també són els mateixos bikers de Bici Oci, pel fet que no sé perquè bikers que ja m'havien avançat tornaven a venir des del darrera, un fet curiós, ells cada cop m'ho explicaven però jo pels motius exposats, únicament em quedava amb que venien del darrera quan ja feia estona que m'havien deixat enrere.

Single Speed.

Dels altres participants amb qui vaig coincidir, de fet a partir del quilòmetre vint la colla era més o menys la mateixa, tots i cada un d'ells no sabria dir quin era el més amable, sempre tenien una paraula d'amabilitat cap a mi, sempre.

Un altre tema que volia exposar-vos mentre aquest matí anava perfilant la crònica, com ho és el fet d'aquest dolor del genoll us l'exposo perquè crec que és una bona experiència a compartir, i que pot ajudar a bikers que passin pel mateix tràngol, vull dir que si bé un dolor d'aquesta intensitat incitaria a abandonar, exposar-vos que sí, que podria ser, però que poc a poc va ser una anar fent, i finalment poder ser a l'arribada, és senzillament quelcom que pot ser positiu compartir-ho a aquest espai.

Jo no recordo d'haver exposat una aventura de bike amb un pal de paller com aquest, és que crec que no he sortit mai a pedalar i que el dolor en sigui l'actor principal, fatiga sí, molèsties, però quelcom com l'experiència d'ahir no la recordo.

Ara passades les hores, penso, "potser hauria d'esperar a trabocar la crònica", i el pes de les meves opinions d'aquesta edició serien més sobre el tipus de terreny, o el tipus de circuit i no aquest dolor del genoll, però penso que el què penso avui també és interessant, si d'aquí a uns dies ho veig diferent ja us ho exposaré, i tant que sí.


Un biker SSEC.

Des del quilòmetre cinquanta tocats fins a l'arribada em va semblar que el nivell era molt més assumible per a mi, molt més, sempre a dalt de la bike, i això va facilitar i molt els darrers quilòmetres.


El pas per la passera de fusta per superar el riu, de 10/10, quin moviment, no en tinc foto, volia parar, i que els dos nois immortalitzessin el moment però va ser un instant i ja estava enfilant els darrers metres de la cursa.


Els darrers planers diferents, entre bikers, molts més que a l'edició anterior. El fet de coincidir amb tants bikers durant la ruta ha estat molt emocionant. De fet si milloro baixant poca diferència hi haurà, he de millorar baixant, pujant també, però a la propera Tramunbike hi he d'anar sense unes 24 hores al darrera, i baixant millor, de fer-ho així l'aventura encara serà més divertida, i tant que sí.

 
Després de la Tramunbike, dinar de cloenda a BO, per després un retorn pausat cap a casa.


Un dia hi aniré amb una com aquesta però Single Speed, mtb, mtb, mtb.

Ens veiem a la Tramunbike del 2013?


En darrer terme el més important de tot, molts ànims a en Moli i desitjar-li una ràpida recuperació.

MTB, MTB, MTB.

diumenge, de juny 03, 2012

Tramunbike 2012.

Ja som a casa.


L'he salvat pels pèls aquesta participació a la Tramunbike del 2012, pel pèls.

Gran aventura, gran recorregut, un dia excepcional de MTB, sense cap mena de dubte.

Avui és evident que per sort era el meu dia, perquè si no avui no sóc a l'arribada d'aquesta edició.

Descanso una mica i preparo la crònica.

MTB, MTB, MTB.

Tramunbike 2012: Hi seré?

A l'arribada a aquesta hora? i no per l'hora,  sí per si hi seré?

MTB, MTB, MTB.

Mig dia Tramunbike.


A aquesta hora al mig dia ben tocat estaré pensant amb aquesta imatge de divendres a la nit, m'ajudarà segur, m'ajudarà.

MTB, MTB, MTB.

Tramunbike 2012: Carregant les bikes.

Són les cinc tocades del matí i ara, d'aquí a deu minuts fem camí cap a Salt.

No hi ha nervis, sí emoció, molta.

MTB, MTB, MTB.

El Castelli, el mallot Castelli serà el que anirà amb mi a aquesta edició de la Tramunbike 2012, mtb, mtb, mtb. 


dissabte, de juny 02, 2012

Tramunbike 2012: Ara sí.

Mentre passen les hores, després de la marxa dels nostres convidats australians és normal que el tema principal són ells.

Que estiguin bé a Barcelona, pateixes perquè ja els hi van robar la bike a Milan, i penses que Barcelona podria repetir escenari.

Ara però a les onze de la nit un xic tocades tot és Tramunbike.

Bé no és exactament així, o sí, vull dir que no veig la Tramun des del mateix mirador de l'any passat, en cap cas.

La Tramunbike del 2011 era un repte per les seves característiques, per ser un recorregut tècnic, i un cop feta ho va ser per aquest tipus de cursa, i tant que sí però també per la seva exigència física.

Aquest any, per Floressas, per Finale, la Tramunbike és evident que serà la mateixa cursa exigent, per a mi més que mai, segur, però és curiós perquè a aquesta edició no em persegueixen els dubtes de si podré superar les zones tècniques o no, o si podré pujar a sobre de la bike, en cap cas, no perquè no hauré de posar peu als dos llocs, segur que sí, però aquest any el què vull és gaudir de la Tramunbike, passar-ho bé.

Com ho penso fer? bé d'entrada el primer tram pla, deixaré que marxi tothom, l'any passat aquest primer pla per mirar de no quedar molt despenjat em vaig exigir molt, aquest any com us esmento no serà, a darrera des del primer minut i ja vindran les pujades, al tram de pujada primer per carretera, en cap cas aniré al ritme de l'any passat, a l'inrevés, he d'aconseguir que la meva Tramun comenci després d'aquesta pujada per carretera, i després d'aquesta m'aturaré a cada un dels avituallaments còmodament, sí, sí, això segurament em deixarà a la cua de la Tramunbike, però és què tinc moltes ganes de fer-la gaudint i prou, no patint i gaudint.

I del què en darrer terme tinc més ganes després de gaudir-la és d'acabar-la, i tant, d'acabar-la dignament, de fer-la i acabar-la dignament. 

Perquè avui a la nit ho veig així ho determina molts i diferents pensaments, mai masses.

Tinc la bike a baix preparada per enfilar-se a la VW, em queda passar un drap a la cadena,  res més, em queda decidir mallot per demà, culot no, el Granfondo negre, guants els Giro, sense tèrmica, amb gorra, mitjons negres, segur, i no crec que porti el Lite, dependrà del temps de demà a primera hora, però si no fa fredor, no serà, i crec que si plou les temperatures seran altes igualment.

Bé toca mirar de tancar els ulls.

MTB, MTB, MTB.

Tramunbike 2012.

Bé ara ja està tot decidit.

Demà dia Tramunbike, dia 100% de MTB, per no dir 110% de MTB.

Avui hem acompanyat als nostres convidats direcció a Barcelona.

Sempre per zones planeres, uns cinquanta quilòmetres entre anar i tornar, mtb, mtb, mtb.

Ahir la visita a l'Andreu va anar molt bé, vaig ple d'adhesius blaus.

MTB, MTB, MTB.

Quina sort tenir l'Andreu, quina sort.

Tindrem sorpreses al Blog, mtb, mtb, mtb.

Avui he de dormir, important, he de poder dormir, per diferents motius que no descanso del tot des de fa uns dies, avui he de descansar, i tant que sí.

Hores abans de la Tramun i els nervis són molt i molt lluny. 

Demà a tres quarts de set a BO.

Encara he de fer la bike, quelcom hauré de fer, bé sí, primer dinar.

Dies nous, dies vells, avui, ahir, dijous, han estat una revolució, tindre convidats a casa Singlespeeders tot una novetat encantadora.

Demà dia Tramunbike, mtb, mtb, mtb. 


dijous, de maig 31, 2012

Quan el sol dóna pas a la lluna.

Avui la pedalada a BO decidirà què he de fer aquest cap de setmana.

Jo diria que encara no puc caminar a baixades accentuades, ni caminar a pujades accentuades, crec.

Però cal agafar la bike i veure quines sensacions tinc.

El tema de caminar el tinc molt present avui, les 24 hores m'ho van deixar molt clar, i ara dies abans de la Tramunbike tinc clar també, que he de caminar molt jo a la Tramun, així que avui test pre Tramun i a partir d'aquí a decidir com serà el cap de setmana, mtb, mtb, mtb.


Quan caigui el sol i tornem de Salt hauria de tenir clar si d'aquí a 72 hores el color de la jornada serà de terra volcànica o pel contrari d'un descans crec que també necessari.

MTB, MTB, MTB.

dimarts, de maig 29, 2012

Baix Montseny.

En aquest sender estem, preparant si es dóna el cas la meva participació a la Tramunbike d'aquest 2012.

I  per què no ho sé segur? fàcil, venim d'un mundial de 24 hores SOLO, no estava previst com a data concreta anar-hi, sí com a possible, i va ser, vàrem prendre una decisió, i va sortir bé, molt bé, això té un petit peatge a pagar, petit, molt petit, que les condicions físíques per afrontar la Tramunbike són no justes, no, justíssimes, pel fet que a l'edició del 2011 al quilòmetre 30 ja estava molt cansat.

Ara venint d'aquest exigent cap de setmana passat a Finale, la meva previsió és que des del quilòmetre 15 fins el final de la Tramunbike la sensació serà la del quilòmetre 30 de l'edició del 2011.


De mentre però fent els deures perquè això, aquesta fatiga sigui energia per la Tramunbike,  i no un fre.

MTB, MTB, MTB.

La imatge és tornant de Sant Celoni, dissabte, no vàrem fer més de trenta quilòmetres per muntanya, i sí uns trenta tocats de tornada per carretera, per carretera per mirar de fer una tornada suau, pel fet que diumenge ens esperava la Vic-Vallromanes.

divendres, de maig 11, 2012

Tramunbike 2012.

Começa l'aventura.

http://www.youtube.com/watch?v=Orv-ROoH8L8&feature=share

En Narcís m'envia aquest vídeo.

MTB, MTB, MTB. 


divendres, de novembre 18, 2011

"Que la música soni bé".


http://www.youtube.com/watch?v=FAxmheY9FqU

Fa mesos que vaig fer una intervenció de que jo sóc fàcil de portar si la música sona bé, i tant que sí.

MTB, MTB, MTB.

És que estic mirant de mentre miro de configurar un circuit darrera de casa per establir-lo entre els bikers del poble, de rodar amb una mica de música a un volum molt baix, i entre moltes aquesta canço marca el ritme de les darreres sortides.

Us les aniré posant espaiadament fins que sumin aprox. els noranta minuts tocats, que són els que utilitzo de música, podrem dir, "però si ja estàs proper a les dues hores entre corriols", sí, però és que per exemple aquesta l'escolto unes tres o quatre o cinc vegades.

La perseverança d'aconseguir un circuit estable, és perquè així no cal quedar quin dia, que també, però que si no es fa ja tenim clar que d'una a quatre, més o menys pots anar-hi, i al ser un recorregut tipus trèvol, segur que coincideixes, cal recordar que el radi màxim ara crec que el tinc en quatre quilòmetres i si demà no plou tinc una fulla nova que estaria més que bé, per què? un trèvol de quatre fulles, no de tres, mtb, mtb, mtb.