Us puc dir quelcom que avui al matí em deixa glaçat, fins aquest matí sempre abans, mentre i després l'objectiu era que la Betty s'emportés el millor dels presents d'aquest mundial.
Els darrers dos anys sense cap mena de dubte amb la marxa dels pares/sogres requeria d'un present com aquest, el necessitàvem. Sempre vaig alimentar interiorment i puntualment a aquest espai que la Betty seria al podi del mundial, també ho vaig esmentar a en Narcís i a en David de BO, i sempre després de la Betty mirant que els nostres dos bikers de Banyoles tinguessin tota la informació que disposava de la nostra participació a les 24 Ore de Finale del 2009, i mentre em preocupava d'aquests aspectes, fins i tot després el que he mirat de digerir és els resultats de la Betty, d'en Caixàs, i d'en Perto, vull dir que veure a tres catalans al podi d'un mundial de 24 hores SOLO us puc ben assegurar que no és un fet que s'assumeixi en hores, en cap cas, però és que aquest matí per primera vegada m'he llevat amb un pensament que sobresurt d'entre els altres, com ho és el meu resultat a aquest mundial. Sí, sí, fins ara no el veia, he de pensar que quan som quatre els catalans que vàrem marxar de casa al mundial, i tres són al graó del podi d'un mundial, quan ets el quart i no hi ets enfilat, el cor ho viu com si fos amb ells a cada podi a on hem pujat, sí, sí, és així i sí en aquells instants el fet de ser quart en aquesta disciplina al mundial passa a segon terme, fins a aquest matí, que deu ser que Déu me l'ha reservat per que el gaudeixi avui, sol, per a mi, la tempesta del mundial encara és a sobre del meu cap però avui és el meu dia World 24 Hours SOLO Mountain Bike Championships, i us puc dir que és una sensació molt i molt bona.
Vaig, entre dia de despatx ja intens, a preparar la segona part de la crònica, no esmento de quantes, de quantes parts perquè no sé quantes en tindrà.
Una frase em deixa aturat, de la Betty a un dels trams del circuit d'aquest mundial pedalant contra pluja i vent, Marçal sento els crits d'ànims dels gironins i bordilencs mentre passàvem per aquí al 2009, mtb, mtb, mtb.
I LOVE MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada