També cal que passin dies per assumir la fita aconseguida.
En aquesta ocasió però la sensació és diferent, pel fet que tenim una any a casa per gaudir d'aquesta aventura del mundial.
El proper mundial deixarà enrere la vigència del subcampionat no el subcampionat en si.
I el què quedarà també seran les vivències d'aquesta aventura entre aventures.
Podrem marcar-nos moltes fites, sí, però a casa i fora de casa, tots el que pedalem tenim clar les haguem fet o no, que unes 24 hores SOLO són el repte per excel.lència dins de les proves de resistència a un sol dia. És evident que si no pedales i menys encara si no t'agrada la bike, valorar una fita aconseguida com aquesta és una mena de broma pesada, per sort això, aquesta experiència per a nosaltres està limitada a The Great Escape MTB, i a cercles molt propers, això gràcies a Déu fa que compartir l'experiència sigui sempre sensacional.
Aquestes 24 hores ens han donat molta informació, molta, i això com les del 2009 ens permetrà de seguir un camí de millora, si més no això pensem.
Les properes per quan?
Millorar baixant un 30% i millorar escalant un 50% són objectius a aconseguir, baixant hem de millorar sense baixar, escalant ho hem de fer, el millorar, sense escalar, no serà en aquesta línia que aconseguirem progressar, ni baixant ni escalant, en cap cas.
Com ho tinc clar, ara caldrà posar fil a l'agulla, i tant que sí.
Després del mundial, de la cursa, dels podis, ha vingut el després, sempre ve el després, i aquest per sort a casa té el to que volem que tingui, i aquest és amb diferència el millor, el millor to.
Avui mentre pedalàvem, és el segon dia després del mundial, hem parlat molt i molt de tot plegat, del què hem viscut, de la vigència d'aquest títol, i de com ha de ser el proper recorregut de bike.
Gràcies BO, Narcís, David, per tot, també per les postes a punt de les bikes, una bona assistència és un pas més a fer un bon paper en cursa.
Gràcies Trinxes per la vostra predisposició a deixar-nos la carpa.
Gràcies Andreu per les caixes, pels laterals de la carpa, per la carpa, per la taula.
Gràcies Andreu per la posta a punt muscular a les prèvies a la cursa.
Gràcies Perto, gràcies Caixàs, una cursa amb aquests dos bikers és sempre una millor cursa.
Gracies Noe i Jaume, entre moltes la rebuda amb les banderes de 10/10.
I gràcies a tots els que ens heu donat ànims dia sí dia també abans, mentre i després del mundial.
MTB, MTB, MTB.
Ens veiem al mundial d'Austràlia del 2013?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada