Avui està siguent un dia World 24 Hours SOLO Mountain Bike Championships, pel fet que les sensacions post cursa són les què són, i aquestes fa que el teu pensament raoni com raona, també, vull dir que és evident que la manera de fer ens ha portat a on som, ni més a prop ni més lluny que, a on som, i en gaudim de ser a on som.
Unes 24 hores SOLO tenen això, molts aspectes nous per enfocar, molts de vells per reafirmar, molts per corregir, els que menys, vull dir que els conceptes del 2009 que han funcionat s'han de mantenir, uns, pocs s'han de millorar.
I tot això per què?
Per si hem de ser a mundial del 2013 a Austràlia, i si no, per si hem de ser al mundial del 2014 a Escòcia, o si tot va com ha d'anar als dos, per què no?
Un dinar entretingut, parlant ara sí ara també del mundial de Finale, gran experiència la que hem tingut el privilegi de viure.
Miki, quin hotel quin hotel.
Betty quina amazona, quina amazona.
Xavi, Freedom Catalonia, el mallot, que bé que el tinguessis a les prèvies al mundial. A on és la foto amb el mallot?
Perto, Caixàs, quina experiència compartida.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada