Som de pensaments de grup nosaltres, he renunciat a molt per no poder assolir el què tocava, lluites perdudes com per no entendre que primer les persones, després les persones, i en darrer terme, les persones. Moltes, mai massa, retirades a temps per a mirar d'evitar, mai massa.
A una cursa de bikes, tenim Dracs nosaltres, no bikes, que també, dues bikes 100% rígides i single speed s'han d'ajudar sempre, s'han de fer costat sempre, i més entre FS geared, i HT geared.
Va passar quelcom inèdit a la cursa, no una caiguda, com la que vaig patir als primers vint metres en iniciar les 24 hores, no una caiguda del rendiment, tampoc fatiga, sí una sensació que no ha de ser a unes 24 hores entre dos genets de Drac, i per això el canvi de plans, nosaltres no pedalem, volem, nosaltres no concursem, no competim, no entrenem, que està molt i molt bé, nosaltres compartim, si no no tindria cap sentit que nosaltres fóssim al mundial de Finale, cap.
Poc rodats, però molt i molt coordinats, i molt predisposats a passar un bon calvari, fa que durant tot aquest 2012 i fins la propera edició a Austràlia la Betty serà la subcampiona del món de 24 hores SOLO Single Speed, té un any per gaudir-ne.
El millor premi per la millor biker que conec.
Per a gaudir no cal patir, per a gaudir cal estar predisposat a sumar, sumar i sumar, així es forgen bones amistats i per tant amb aquestes les millors aliances.
Una retirada a temps és temps, per recuperar-te, per poder refer-se.
 |
| Foto by Noe |
La Dama d'aigua em va ajudar, ajudar a veure què estava passant, i poder veure, és poder fer-ho bé, però si no mires difícilment podem observar res.
Les fades de la nit van posar pau a un escenari que ens hagués portat a no poder ser al podi, i els cavallers de la llum van consolidar que el subcampionat del món sigui a casa i per tant sigui català, mtb, mtb, mtb.
 |
| Foto by Noe |
MTB, MTB, MTB.
Un pensament inicial, fer unes 24 hores SOLO amb rígides i single speed, pensament portat a terme de manera conseqüent, i un resultat que podia venir, podia i va ser.
 |
| Foto by Noe |
La darrera mitja volta coincident amb le circuit del 2009, escalant cap al punt més alt tenint el mar a l'esquerra i admirant la muralla paral.lela al mar, amb la informació de les quatre posicions, primer, segon, tercer i quart va ser memorable, gaudir que la Betty fes un podi, i la manera de fer-lo una experiència inoblidable, amb uns resultats com aquests encara es gaudeix més d'una darrera volta a aquest mundial.
La manera com en Perto i en Caixàs van viure la cursa, les prèvies a aquesta, després de la cursa, els podis, va ser entranyable, quantes sensacions i quantes emocions.
Instants difícils de poder transmetre, però no per això menys valuosos, a on després de compartir una aventura com aquesta, per la dificultat de la mateixa i per la manera d'afrontar-la res torna a ser el mateix, sense que res deixi de ser com era.
http://www.youtube.com/watch?v=gjvHChm-wkc
El vídeo diu quelcom del què hem anat a fer, mtb, mtb, mtb.
Marçal, sense tu, l'experiència de les 24hores SOLO a Finale Ligure, no haguessin estat el mateix. Gràcies per ser-hi. Gràcies per aturar-te en aquella volta, la setena? la vuitena?? on anàvem en direccions oposades i tot i així vares tenir esma per estar pendent de mi. Gràcies. Com bé t'he dit fa una estona, sé que per a tu, patidor de mena, unes 24hores es multipliquen, prou que sé que no pots evitar patir per la teva dona, i prou dur és estar pendent d'un mateix...
ResponEliminaAquest subcampeonat és tan teu com meu.
Per cert, com lluïu estil els catalans a les imatges del vídeo!!!
ResponEliminaOMG, OMG, OMG.
ResponElimina