És la sensació avui. Sí ja ho sé sembla que no sigui així, però la sensació avui és d'estar entre les cordes.
Fa dos dies, el dissabte tornant de fer ruta al darrer pujador de darrera de casa, em vaig enganxar la mà dreta amb una reixa que protegeix uns rosés, aquesta reixa estava torçada cap al carrer.
No va ser res, dolorós sí, puntualment.
Ahir la sortida de bike va ser curiosa, per les tempestes, les sensacions a dalt de la bike molt bones però. Sí que ara penso que vaig agafar molt fred a les mans.
A la nit però de cop, després d'una dutxa, el canell dret em va fer una punxada intensa, molt dolorosa. M'hi vaig posar una bossa de gel, i vaig prendre un anti inflamatori.
Avui a primera hora estic pitjor que ahir. Pel cafè del matí a primera hora, un dels dos, no he pogut ni posar el sucre, per favor, a cinc dies tocats del Mundial.
Si no surts no passa res, he de pensar així.
A la tarda d'avui visita urgent al fisió, l'Andreu ens ha de fer una reparació d'urgència.
No m'agradaria haver de fer les 24 hores així, en cap cas, i l'opció de no poder fer-les no hi és, en cap cas.
MTB, MTB, MTB.
Mai m'he vist limitat per una lesió a les prèvies a una participació d'una cursa, bé, per aquest motiu aquesta podria ser la primera vegada, cal ser pacient, a veure què en pensa l'Andreu, ell entre moltes d'altres és un especialista a tot el què fa referència a les lesions dels jugador de handbol, i aquesta segur que deu ser de les més freqüents, estarem en bones mans.
Una experiència nova, i tant que sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada