Crònica de la SSEC2012

Escriure sobre la SSEC2012 requereix de posar en ordre  una fila llarguíssima de bones sensacions.

Ara mirant com han anat les darreres hores, els pensaments són únics, bons pensaments.

Anem a pams,  a on comença l’aventura SSEC2012, al Roc Marathon del 2011, a on el Sr. Pascal amb una Sobre Single Speed ens va saludar i ens va proposar de participar a Floressas  a França al Campionat d’Europa de Single Speed. Allí mateix li vàrem confirmar la nostra assistència.

D’aquí, del Roc al SSEC2012, hi ha un recorregut, certament molt i molt costerut, per a mi molt per a la Betty encara més.

El motiu pel què us exposo aquesta situació tan trista és perquè al Roc del 2011 per la manca del pare de la Carolina ja va ser com a la del 2010, en aquesta ocasió pel meu pare, unes aventures marcades per la tristor.

Aquestes aventures que us esmento no van ser fetes amb la millor preparació, ni física ni anímica, no dic mental, perquè si mentalment no tens una predisposició és molt difícil superar amb èxit aquestes curses, perquè no fem mai curses explosives, fins avui tres excepcions, una cursa que vàrem fer a França per accident convidats pels nostres amics francesos, a on la Betty va pujar al graó més alt del podi, i els dos campionats de Single Speed, la SSWC2011, i la  SSEC2012.

A la SSWC la Betty va fer de les cinc primeres, crec recordar, mai ho he llegit enlloc, tampoc ho he publicat fins avui, perquè al Mundial tots som segons excepte el primer, és a dir la Betty va fer segona, a l’Europeu ha sigut diferent, tots som quarts a excepció dels tres primers de cada categoria, i hi ha dues categories, masculina i femenina, la Betty ha fet tercera al SSEC2012.

No ha sigut el millor any de bike, certament, però pels ànims, no per manca de ganes.

La nostra presència a la SSEC2012 fa  dies que està decidida, millor dit mesos,  i també mesos els que fa que cada dijous a BO hem pedalat preparant la SSEC2012.

Participar a la SSEC2012 i aconseguir una tercera posició,  requereix de ser-hi, i la Betty hi era, mtb, mtb, mtb.

Un perfil ha marcat  aquesta aventura, la de la il.lusió de tots i cada un dels components que hem format part d’aquesta expedició catalana a la SSEC2012.

Un segon participant tenia un entorn diferent del que tenia fa uns mesos enrere, és el cas de l’Uri, que de fa uns mesos ha agafat la bike amb molta força, la de 29er darrerament,  i la transformació a Single Speed, requeria d’una oportunitat, i tant que sí.

L’Uri va posar-hi les ganes,  tots hi vàrem posar les ganes, i això ens ha portat al segon  i tercer graó de l’europeu. 

Felicitats per aquests dos podis campions, i felicitats també a la resta de l'expedició catalana, sense tots nosaltres això no hauria estat el què ha estat, una realitat, mtb, mtb, mtb.

En Mateu, tenia tots els ingredients per fer podi, ho vaig dir abans i ho dic ara, pel fet que tenia l’experiència, no oblidem que és un Singlespeeder Guilleries, la forma, l’experiència també en cursa,  i una preparació acurada de la seva Niner, una bike cuidada al detall, ingredients aquests que el feien un seriós candidat al podi.

Un pneumàtic punxat el causant de l’aturada d’en Mateu, pot passar i va passar. No per això té menys mèrit.

Finalment en Mateu va decidir fer dues voltes més al circuit, no amb la bike,  sense pneumàtic impossible,  i per tant finalment va fer dues voltes a peu. 

L’organització, la resta de participants aturats en veure en David corrent, mtb, mtb, mtb.

Jo diria que en Mateu era el biker més elegant de tot l’europeu, i no perquè la resta de components catalans no anessin de vint-i-un botons, si no perquè en Mateu portava la Niner personalitzada, la pintura vull dir, anava amb l’equipament únic de Catalunya amb l’acabat en or de les mànigues, i el casc personalitzat, amb la guilla, sí, sí, fins i tot el casc anava a conjunt amb l’equipament i la bike. 

Si hem de sortir a córrer hem de sortir així, mtb, mtb, mtb.

En Rafa jo diria que de tots nosaltres és qui més ens ha cuidat,  a tots nosaltres, ell portava el Motorhome, una aventura com aquesta requereix sempre de moments per compartir un bon cafè,  i en  Rafa amb la seva Orolei sempre ha estat a punt de preparar-nos el millor cafè, la llet calenta pel cafè amb llet, sucre, i el darrer detall entre molts que no esmento, la dutxa amb aigua calenta, que si bé val a dir que l’organització va posar a la nostra disposició les dutxes, poder dutxar-te al Motorhome va ser tota una comoditat. 

Els catalans som a vegades un xic seriosos de posat, és una realitat, bé gràcies a en Rafa els participants d’aquesta edició de l’europeu van poder veure que també som alegres, i que podem passar-ho d’allò més bé, en Rafa ens va arrossegar a tots a deixar-nos anar una mica, i va ser d’allò més divertit, mtb, mtb, mtb.

Com amb en Mateu un pneumàtic punxat el motiu de la seva aturada, i no un cop si no varis. 

Qui és el més elegant de tots amb diferència? en Trafach, i em direu, però no era en Mateu?, en Mateu era el biker més elegant, en Trafach el més elegant.

A conjunts no el podem guanyar, bé jo pedalant tampoc, però a conjunts menys.

Com amb en Mateu i en Rafa, una punxada el motiu de la seva aturada.

L’Andreu, silenciós, prudent amb la seva Single Speed, va fer tota una SSEC, sense cap mena de problema.

Una furgo enorme la que portava, magatzem per a tots, amb un llit enorme construït expressament per  l’ocasió. I quina carpa, de 10/10, lloc de tertúlies mil.

En Jordi, què en podem dir, motor de somriures, amb una predisposició genètica a ajudar i ajudar, un biker que pedala de valent, i vola a les baixades, però vola.

I sap plegar una TwoSeconds!!!

En Gibrat, senzillament, com l’Andreu un avió a dalt de la bike, a diferència de l’Andreu que fa temps que hi roda, en Gibrat ni adaptació ni res similar, sense cap assaig previ, agafa una Single Speed, i es posa amb el grup del davant, jo encara resto aturat, com pedala aquest biker.

SSEC2012.

En Narcís, què en puc dir d’aquest protocol·lari biker, dels més ràpids de l’europeu.

Ha passat del cromo a l’alumini-carboni, i va com mai l’he vist anar, ja a la darrera sortida em va dir a on estàvem, vull dir que vàrem sortir per Salt i el ritme va ser per a mi frenètic, i ho confirma el ritme que va imposar a l’europeu, senzillament un Singlespeeder nat, mtb, mtb, mtb.

Quan ets a una cursa, els pensaments són molts i molt variats, això quan va bé, quan no va bé únicament penses, què hi faig jo aquí?, al SSEC, des del primer segon de l’arribada al poble, fins avui passats els dies, el pensament sempre ha estat, que bé, que bé que ens ho estem passant. I dic estem perquè això encara dura fins avui.

Minuts després d’arribar ja muntàvem tota la nostra parada, estona després ja pedalàvem, hores després ja sopàvem entre Singlespeeders de tota Europa. 

Pearl Izumi, Pearl Izumi, Pearl Izumi.

A la nit després del sopar amb la Betty i en Narcís vàrem anar a la caça de les gorres de la SSEC2012.

A la matinada del dissabte amb les campanades de les set del matí, va néixer una nova manera d’expressar-nos, TOMA-TOMA-TOMA.

A les vuit devoràvem l’esmorzar, a les deu la cursa de la SSEC2012, cinc voltes de vuit quilòmetres tocades marcava quin era el to d’aquest Europeu. Un circuit exigent, diferent del de la SSWC, molt diferent, però igual d’exigent, el recordo com un circuit de quatre muntanyes russes, no és important si n’eren quatre o cinc, sí el concepte, un pujar acusat, seguit d’un baixar prolongat, i així unes quatre o cinc vegades, assumible sempre a dalt de la bike, excepte, per a mi, un graó amb un gir de dretes molt curt, i per aquests motiu per ser tan ciclable era un no parar, escalar,  escalar i escalar, per baixar, baixar i baixar, no era un clàssic dent de serra, o això és el què em va semblar a mi.

Minuts abans de l’inici de la cursa, ens vàrem fer foto amb els representats italians.

També abans d’iniciar la cursa l’organització ens va fer la foto entre els candidats a acollir la SSEC2013.

La dona més maca de tota la SSEC2012, i tant.

Si t'has de fer un Tatoo, millor així.

Esquadra catalana. 

Mentre pedalàvem, pensava el mateix que a la SSWC d’Irlanda, perquè el circuït provocava fer presents a les fades de la nit, entre cavallers de la llum vinguts de Catalunya, les zones menys lluminoses les feien venir, les zones de més llum, les feien amagar-se, mtb, mtb, mtb.

La Betty diu que ella no les va veure, i vosaltres?

Quan ets lluny de casa, que les persones et cuidin té un valor incalculable, és com ens hem sentit nosaltres,  cuidats, pels nostres companys de viatge, pels organitzadors, pels altres participants. Mentre era entre corriols a la cursa, em passaven bikers dient-me, The Best Bike, referint-se a la Vicious, i no un cop si no molts, la sensació molt bona. Si no ho dic jo no ho dirà ningú, oi que no?

Després de la cursa, una bona dutxa , i una tertúlia entre els bikers catalans, per després anar al concurs de llançament de bike, sí, sí, concurs de llançament de bike.

I Moltes, moltes, moltíssimes converses de bikes, més encara.

Tots els bikers catalans, sense excepció no vàrem parar de testar bikes diferents, de comentar-les, de parlar amb d’altres bikers, els idiomes no són el nostre fort, però és que a una SSEC l’idioma universal és la nostra passió per les bikes, amb això les hores compartides amb apassionats d’altres països passen volant. 

A la tarda de dissabte, després de la cursa es va coure tot, converses i més converses de bikes, de la SSEC2013.

A la nit, després de l’entrega de premis, al ben mig del concert de després del sopar,  l’organització, sense esperar al concurs de diumenge per la seu del 2013, entre Itàlia, Irlanda i Catalunya, va anunciar per sorpresa nostra que Catalunya era la guanyadora per a organitzar la SSEC2013.

Emoció, incredulitat, alegria, sorpresa, moltes les paraules que definirien el moment, cap però aconsegueix mostrar el què encara sentim avui, i dic avui, perquè després del dia a BO, tots estem molt i molt il.lusionats,  som els organitzadors de la SSEC2013!!!.

Després d’aquesta notícia, una nit la del dissabte al diumenge passada per aigua, les bikes dormint dins de la VW, nosaltres a la tenda, escoltant ara sí ara també la pluja, fins a l’arribada de la matinada de diumenge a on ens esperava una tercera aventura de quatre a dalt de la bike, dic de quatre, perquè al divendres a la nit hi havia una nocturna a la que no vàrem anar, però sí una pila de bikers, però un grup molt i molt nombrós. 

L’aventura de diumenge a dalt de la bike, té un mot que la defineix, preciosa, senzillament preciosa.

I la Betty em diu, hi posaràs la meva bike.

Un equipament a destacar de la sortida de diumenge, el mallot d’en Jordi, no en dubteu, i un segon el de la Betty, un punt en comú, Pearl Izumi, mtb, mtb, mtb.

La sortida de diumenge un present que no té preu, quina mini-aventura, quin recorregut que va proposar l’organització, que bé, que bé que ens ho vàrem passar.

Després d’aquesta sortida, dutxa i  una darrera entaulada, no un dinar sí una sopa diferent. I unes copes de iogurt de xocolata boníssimes.

Darreres converses amb l’organització, entrega oficial entre presidents de les SSEC de França i Catalunya del peveter de la SSEC.

Quan pregunto al president francès,  per què jo he de ser el president de la SSEC2013?,  la contesta és contundent, perquè ets qui té els cabells blancs, confiem amb tu.

  
Els hi vaig dir, al Sr Sheldon, creador d’aquest campionat, al president de la SSEC2012, també al Pascal que va ser qui va proposar-nos al Roc 2011 de venir a la SSEC2012, a l’organització d’aquesta edició, no sé si millor, sí que farem tot el que està a les nostres mans perquè la SSEC2013 estigui a l’alçada d’aquesta edició del 2012.

Tenim una gran responsabilitat, sento que som dipositaris d’un doll d’il.lusions, la de tots els SSEC’s que participen a cada edició, dels que cerquen guanyar aquest títol, dels que cerquen compartir la seva passió per les Single Speeds, dels que cerquen coincidir a diferents punts d’Europa entre bikes, siguin les que siguin, dels qui només persegueixen passar unes molt bones estones, i també de ben segur, i entre ells hi sóc jo, dels qui som una mica la suma de petites porcions de tots ells.

Un únic objectiu que són dos per la propera edició de la SSEC2013, aconseguir que vinguin Singleespeder d’arreu d’Europa i que  cada un dels Singlespeeders que ens honrin amb la seva presència tinguin la sensació que hem tingut nosaltres a la SSEC2012, la sensació de ser a casa nostra celebrant una gran festa, la festa de bikes més gran, la de les Single Speeds.

Benvinguts a tots a la que serà la festa del mtb a Catalunya del 2013,  benvinguts a terra de creadors. 

Gràcies per haver-nos dipositat la vostra confiança, i en darrer terme gràcies als representats irlandesos, I love you, us estimem, sí, us estimem. I la SSEC2014 serà a casa vostra, tota la delegació catalana està compromesa amb que això sigui així.

El millor equip, sense cap mena de dubte.

MTB, MTB, MTB.

Catalunya és un país a on sempre estem tots de costat, perquè no és un país gran, en cap cas pel què fa a dimensions, som pocs per ser molts, però molts pels pocs que som, i tots aquests pocs farem molt per fer-vos gaudir d’una gran aventura del mtb, mtb, mtb, i això serà a la propera edició de la SSEC2013.