Pensaments de cursa.

Penso en la manera de proposar aquest repte, i venint de l'europeu, el mundial va venir una mica sol.

Pel fet també que al 2013 el mundial serà a Austràlia. Bé de fet pensava així abans de conèixer a la Bec, ara Austràlia ens queda una mica menys lluny i la proposta planera d'ella de que participem al mundial al seu país agafarà forma als propers dies amb l'arribada dels australians a casa.

De fet això ja ho vaig poder pensar entre volta i volta mentre me les tenia amb l'Ambrosio, sí, sí, i direu, però si no tenies idea de les posicions, sí és veritat però mentre ets a unes 24 hores et fas molts propòsits, molts, i un era aquest, deixar l'Ambrosio darrera meu.

De fet per la caiguda a  partir del tercer gir que el quàdriceps i cintura drets m'incomodaven lleugerament, però jo ho acusava a rodar per un circuit per a mi extremadament dur, i no pas per la caiguda. Aplicar gel al genoll dret, millor dit una gel blau que refreda i deixar que aquest fes la seva feina mentre rodava va ser una bona decisió, que va funcionar durant hores, gràcies Betty.

Canviar de cantó la bike a l'hora de pujar a peu, també.

I pel què fa a aquests dolors al cantó dret poca cosa més, això sí, el què més bé em va anar va ser el fet de voler fer una bona cursa per mi mateix, pensar que érem SOLOS, fent una cursa 100% SOLO, em donava molta però que molta força i motivació per continuar.

Curiosament pesant cinc quilograms menys que al 2009 no vaig poder en aquesta ocasió tampoc escalar bé, aquest cop  per aquest dolor intens del cantó dret, serà al proper mundial que podré fer-ho, a la propera vegada amb 3 Kg. menys que aquesta edició del 2012.

Atacar un circuit com el de Finale havent descansat bé, havent menjat bé, carregat de bones sensacions, és una manera sensacional d'afrontar una cursa com aquesta. Per a Austràlia 2013 no, però per Escòcia 2014 ja tinc tota una estratègia de punts  a millorar respecte a Finale.

De fet mentre rodava ja feia la llista, curiós perquè mentre la feia també mirava de no pensar amb temes a fer que no en tingués resposta. Com per exemple a la volta cinc que no aconseguia aclarir si feia la cinc o la sis.

Un moment determinant de la cursa va ser l'arrancada a quarts de cinc de la matinada entre voltes, a on els motors SOLO van imposar de manera contundent i determinant com funcionem la Betty i jo en cursa 24 hores SOLO.

A les dues primeres voltes les sabatilles Giro em feien mal a la planta del peu, després d'aquests dos primers girs, senzillament perfectes, però perfectes.

La gorra de 6/11, vull dir que a la volta 6 vaig haver de prescindir d'ella, no sé perquè em va fer agafar un intens mal de cap, que va marxar un cop me la vaig treure.

De fet com podeu veure mentre corria poc a poc dins de la mateixa cursa vaig anar perfeccionant alguns petits detalls que va fer  que la cursa sigui una mica menys agònica.

MTB, MTB, MTB.