Pressió.

Un inici de dia millor que l'anterior, molt millor.

Aspectes tècnics, el primer que els frens Magura Marta tant de la Santa Cruz Superlight, com de la Vicious The Motivator SS, segueixen sense agafar aire. Punt important, els vaig purgar jo, i mai havia aconseguit estabilitzar un purgat d'uns frens Magura Marta, i mira que fa anys que persevero en aconseguir-ho, podria ser aquesta la primera ocasió, i per partida doble, perquè vaig actuar sobre dues unitats de les quatre de que disposo, crec recordar. A diferència dels Shimano XTR 2007 que els he purgat tots jo també, i mai han presentat un sol problema, com a molt el primer cop de fer-ho, el del darrera l'he hagut de fer recircular dos cops, i no sempre.

El segon, el pneumàtic del darrera, el Hutchinson Python 2.1, 29" Tubeless Ready perd aire, i de forma notable, fet que fa que un cop verificat visualment si hi ha cap pèrdua, i de fer el mateix amb la vàlvula, no detecto per on ho fa.

No sé molt bé perquè ha de passar això, té líquid per evitar que passi això, de fet un Tubeless Ready a diferència d'un Tubeless, no funciona sense ell, per tant amb la vàlvula correctament muntada, amb el líquid NoTubes al dia, i una llanta Tubeless impecable, el pneumàtic hauria de mantenir la pressió.

Miraré de posar-la amb aigua, la roda sencera i mirar d'esbrinar per on es genera la pèrdua. Fa anys que no ho faig, des de l'època de les càmeres, i d'això ja fa molts anys, mai masses però.

Parlant de pneumàtics, en Colorado m'envia això:

http://mountain.bike198.com/maxxis-ardent-29er-tested/

http://www.speedgoat.com/product.asp?part=149559&cat=47&brand=361

Ahir la prudència va primar, la rauxa no, fet que fa que encara resti aturat sense sortir.

Brooks.

El meu dubte, si posar o no aquest seient a la Vicious The Motivator SS.

Per comoditat crec que podria ser una alternativa, pel tipus de bike que és, un clàssic, que coincideix totalment amb el seient en qüestió.

He llegit moltes opinions, totes positives.

Els darrers detalls per aclarir són el pes, per l'elevada xifra que presenta i en segon terme però pesant també molt el preu, el pes 360 g. el preu uns 260€, fet que fa que pensi seriosament si he de fer aquest pas, i més quan em resisteixo a seguir generant més despesa amb les bikes, però madurar si fer o no fer és "Nuñez", vull dir gratis, fet que fa que em permeti avaluar què fer o no fer.

Els propers dies podria decidir que no, els propers mesos que sí.

L'esperit.

La nova capçalera del Blog reflexa millor la idea que ha de transmetre aquest espai.

Emoció, diversió, tecnificació, preparació, planificació, predisposició, en resum, llum, molta llum, optimisme, perseverança, transparència, claredat, però per sobre de tot, molta diversió.

Entenen diversió, com a tot allò dins del MTB que pot provocar un somriure, una sensació positiva, que és el que tenim sempre entre mans a aquest espai, sempre.

L'esperit sempre ha estat aquest, i com sempre, que això sigui així porta, molta, però que molta feina, que un espai funcioni, en aquests termes, no implica que aconseguir-ho sigui el fruit d'una tasca senzilla, no és així, és tremendament complexe aconseguir-ho, i tots tenim clar que això és així.

Pensar que sempre serà una bassa d'oli aquest espai, i que si no ho és, pel fet de ser una passió, ja no si ha de ser, perquè prou complexe és el dia a dia, per a mi és un error. El que no és un error és que fer-ho bé, inicialment requereix de molta més feina sempre, arrancar un recorregut és costerut sempre, com amb les 29", arrancar costa molt i un cop agafes velocitat, la feina que tens a mantenir-la. Aquests termes els entenem tots els que estem a aquest espai, de ben segur.

I aquest espai que està en els seus inicis, ens manquen aportacions de molt llocs del planeta, qui sap si mai en tindrem d'altres galàxies, no sé jo si també tenen la sort de poder practicar el MTB, espero que sí, com deia en Colorado, "si no no tindria cap sentit ser-hi".

Nova capçalera, crec que coincidirem amb que la imatge, el que transmet ens agrada, pedalar, pedalar i pedalar, que és el que ens agrada. I això és el que manifesta, MTB, MTB, MTB.

El què veiem.

És un fet, no puc evitar de mirar i remirar, segons quins components de bike, com em passa amb segons quins elements mecànics, és una atracció que em supera.

El pinyó Chris King de la SS, per a mi, és un element que em deixa aturat, sorprès, gratament sorprès, i de quina manera, com les tuberies de ferro de la Vicious, no puc fer-hi res, i ja m'està bé, més que bé, fa uns dies he rebut un correu del proveïdor conforme el pinyó de 20 dents ja està disponible, de fet l'hauria de demanar urgent, però esperaré a rodar amb el 19. Per un tema de despesa, no vull seguir invertint més recursos amb les dues bikes, ara per ara.

Aquest element, el cog Chris King de 19 dents, és un component diferencial, és un element diferencial, el perquè, per la seva simplicitat, pel concepte que representa, per les dues coses, segurament.

Fa uns dies la pintura de la Vicous, ha passat "la prueba del algodon", en Santa Fe, un especialista en la matèria m'ha confirmat, que fora del tema que ja vaig exposar d'una tendència a esberlar-se notable, ell considera que està molt, però que molt ben pintada, si ell que és l'especialista així ho veu, senyal de que és així.

Entre això, aquesta particularitat, aquest acabat brillant intens, i la simplicitat d'aquest pinyó, resto aturat, de fet si sóc capaç de gaudir sempre com ara, no sé si em caldria sortir a rodar amb ella, és broma, però el que vull dir és que és un doble plaer, rodar-hi, i en primer terme tenir tant bones sensacions amb la Vicious.

Mateixos horitzons, diferents recorreguts.

El 2010, serà un any diferent.

El calendari biker, que és del que estic parlant, serà diferent. La manera d'enfocar aquest 2010, serà com quan vaig descobrir que hi havia teleobjectius que et permetien passar del 35 mm. al 200 mm. Per a mi va ser l'entrada a un espai diferent. Ja no et dic l'arribada a casa de l'era digital.

Per què dic això?, senzill, perquè el 2010 consolidaré el que porto anys construint, fer pel fet de gaudir del recorregut, que sempre és important per a mi, però millorant un aspecte, vaig a concentrar-me enfocant amb el 35 mm. i molt que un cop a destí l'estada sigui de somni, que sigui la realització d'un somni, el somni, de cada un d'ells, és que en tinc molts i de molt variats. Aquest any puc, i aquest any estic obligat voluntàriament a fer-ho, i amb el 200 mm. que el conjunt tingui el color que tant m'ha motivat de la Vicious The Motivator SS, així com la seva simplicitat.

L'anada al Roc per posar un exemple, sempre marxem dies abans, per la festa que fem amb els amics francesos, aquest any ho proposaré diferent, desplaçament amb avió o tren, estada a casa rural al costat del Roc i sempre dins de l'espai físic Roc, per fer realitat el propòsit que persegueixo des de fa més de deu anys, compartir l'ambient biker al 100% de la festa del Roc.

Després del Roc, Toscana 2010, aquest any res de VW, el mateix casa rural, i bike , bike i més bike, però que cada nit sigui un plaer, un descansar al 100%, i la tornada sense pensar en res, avió o tren, i cap a casa. No vull haver de preparar res de res, aquest any el tema recanvis segons com, no haurà de ser, "en ello estoy". Una mica el reflexe de la imatge d'aquella cervesa i el diari italià que us vaig posar al seu dia, però portat a la màxima expressió.

Tema Finale, bé aquest serà un recorregut que meditaré seriosament, ara mateix tots els objectius estan centrats amb 24 Hours of Moab, és la realitat a casa. De fet sóc a un pas i mig exactament de l'objectiu marcat al 2009, és a dir afrontar les properes 24 hores amb el mateix volum de sortides abans de la Ligure i aconseguir únicament una millora del meu pes, això darrer camina i molt bé, pel que la feina, la tasca per a mi titànica d'aconseguir-ho és a data d'avui un èxit, dos mesos més en aquesta línia seré on he de ser, és a dir per sota dels 69 Kg.

Amb això tot caminarà com ha de caminar, com és aconseguir gaudir al 100% de la faraònica fita de fer unes segones 24 hores.

Moltes coses estan passant a casa, moltes, des de fa dies, ja ho vaig exposar a aquest espai, properament si confirmo el tema que tant em preocupa i que em va comentar en Colorado sobre que a la Toscana a segons quina estació hi ha uns mosquits que són per enormes i pels seus efectes com granades de mà, si confirmo la seva no presència, aquest serà i ja el proper destí.

Som a on som perquè així ho volem, per això ara toca Toscana.

Si el tema no presència de les famoses granades de mà, és confirma, després de la Toscana, de rodar dia sí, dia també pels seus paratges de somni, de sopar tranquil.lament a la Piazza del Campo, del Palio di Siena, de rememorar, de respirar velles i belles rondalles pròpies del lloc en qüestió, després d'això ja parlarem de la consolidació del que serà aquest 2010.

Abans, res de res, però el que sí que sé del cert, és que 2010, és l'any de l'enlairament definitiu, no hi ha dubte, i aquest és l'objectiu d'aquest any, cap més.

Curiós avui el meu pensament de que podria sortir, després de mirar les dues bikes, impecables, posades a punt les dues, a punt per sortir, el color de la sortida és florit com els dels ametllers de casa, està clar amb quina sortiria o amb quina sortiré, oi?.

Únicament em frena la prudència, pel fort vent que fa, però no sé si serà suficient perquè no em m'enfundi el "traje de gala" i a rodar. Si ho faig, si pot més la rauxa que el seny, el 32-19 serà la combinació guanyadora. Que de fet és la que està marcant l'inici del 2010, que no és res més que evitar a totes, totes cap complexitat que no sigui realment necessària, treure pes que no entengui què hi fa, i fer ruta, ruta i més ruta, per això he perdut pes, per això la SS pesa menys de 10 Kg. ara falta el que deia consolidar, i el primer és aconseguir sortir a rodar!!!.

L'Eroica.

Bé, nous vents, coneguts, els de pedalar, la sortida del túnel certament.

I coincidint amb això en Colorado m'envia aquest link, una aventura que a casa hem fet, a un entorn de somni, on cada any aprofitem per visitar.

http://www.youtube.com/watch?v=KcTV9FBHOlM&feature=player_embedded

Quines imatges que em venen al cap, quina duresa, i pensar que el sr. Brocchi ens va dir que no tindríem cap problema per fer-la. Quasi acaba amb nosaltres aquesta ruta, al final uns 235 Km. i el desnivell no recordo si de 4.000 m. +, o de 6.000 m. +.

I el mèrit és haver-la fet en dates diferents a l'Eroica, cal molta més força de voluntat.

També he de dir que posteriorment hem mirat de fer-la el dia que la fan, i el pressupost de temps i diners de reconstruir les bikes anteriors al 1.987 fan que si bé la meva bike de carretera sí que és anterior a aquesta data, refer-la, més la bike inexistent per a la Betty, més l'equipament d'època corresponent per a l'ocasió, han fet que cada any posposem el projecte.

Però haurem de fer un pensament, serà abans o després de les 24 Hours of Moab?.

Segellador de Tubeless.

Link d'un segellador de UST, i on aporta una informació interessant.

http://www.cantitoeroad.com/landing-pages/caffelatex-tire-sealant-mtb.php

Com és que exposa un dubte que fa anys que tinc, com és que les "llantes" de les bikes de casa presenten totes, els nervis menjats, com si les haguéssim esmolat amb un llima, d'això ja fa molt de temps que ens passa, i la veritat rodes del nivell com les de casa fan pena de veure quan treus els pneumàtics, però pena.

A aquest link exposa que és el segellant que causa aquest deteriorament de la llanta, m'he quedat aturat, i el fabricant no diu res d'aquest aspecte?.

Com tot hauríem de veure si això és demostrable, però d'entrada és una informació més a ponderar.

És un link Made in Colorado, faltaria més.

Tallboy baixant.

Poso link de la Tallboy, és un link que en Colorado m'ha enviat, normalment sempre són seus aquests links.

http://coastalcrew.blogspot.com/2010/01/seb-kemp-29er-loving-in-mexico.html

És curiós sembla que sigui una bike per baixar no per pujar, penso que és un vídeo del que no s'ha de fer si vols tenir molt de temps una bike de XC, clar que no salta com el company, amb cap cas pel que per baixar no suposa un problema, entenc, dic entenc perquè amb la meva Ibis sí que ho era.

Coincidències.

Coincieixo amb en Xavi Paricio amb el que exposa, amb tot el que exposa.

No coincideixo amb en Tagama, ni penso donar-lo de baixa, ni acceptar de bon grat el seu FINS AVIAT, i és més, no veig cap motiu, però cap , on et puguis sentir esmentat en l'exposició d'en Xavi a nivell de retret, bé de fet no veig que ningú es pugui sentir malament per l'exposició més que respectuosa, carinyosa fins i tot diria jo d'en Xavi Paricio, i suma a aquest fet el que fa una estona en Colorado m'ha preguntat "per quin motiu en Tagama diu que marxa?", Tagama, és evident que cada genet pot decidir no intervenir, fins i tot no cal ni esmentar que no ho farà, però ja que ho dius, crec que Tagama, la intervenció d'en Xavi mira de reconduir un tema que a ell li preocupa i que exposa amb molta, però molta calidesa, si tens una estona rellegeix les seves darreres intervencions, una en concret és la intervenció més maca que he llegit des de l'inici del nostre recorregut al foromtb, repeteixo, m'ha commogut, m'ha deixat aturat, reflexa una maduresa, un apreci per tots nosaltres que posa la pell de gallina, per aquest motiu, crec que no has de retirar-te del blog, en cap cas, i menys per l'exposició d'en Xavi, que al contrari, jo el llegeixo i penso, que val la pena en llegir-lo ser a aquest espai, pel fet de poder compartir-lo amb persones de la qualitat humana d'en Xavi.

Xavi Paricio, és un privilegi tenir-te a aquest espai. I no et desanimis, no hem pogut debatir aquesta darrera tempesta, però repeteixo, coincideixo amb el què i amb el com al 100%.

La intervenció Ninots de neu...3rd, fa que m'adoni encara més de la sort, del privilegi extrem de poder compartir amb tu converses, i més converses de les teves sortides amb la bike de carretera, Xavi en Xevi si diu el que diu, i puc afirmar-ho, no ho fa per la teva exposició, en cap cas, cap dels dos teniu aquest esperit, en cap cas.

Pot fer-ho per un conjunt de coses, que puc respectar, però el que despren la teva exposició és franc, clar i transparent, tant que pot fer mal, però per la nitidesa del missatge, no pel seu contingut.

A aquest espai, únicament la intervenció dels bolets d'en Fliper va ser retirada, i darrerament fa uns dies dues intervencions via comentaris, un tipus post, "ponte en contacto conmigo te doy mi mail" i com molt bé diu en Xavi, un segon relacionat amb el blog que esmenta, que senzillament, no procedeix pel fet que per a intervenir a aquest espai cal haver fet un recorregut dilatat entre els genets de Drac, i si bé "años A", amb aquestes persones això era així, una intervenció al foromtb, totalment fora de lloc on es feia referència a que parlar i parlar de bikes, de la rotura de la Ibis per part meva era un insult, amb la de problemes que hi havia tant importants i fent referència detallada a un problema del negoci d'aquestes persones, exposant que això sí era important, va deixar clar que era un fi de trajecte, basicament perquè a un post de bikes, del que es parla és de bikes, no dels problemes, ni conflictes personals de les persones a les que fas esment, en cap cas. I que crec que no cal que demani què fer en aquest cas, ho tinc clar, silenci i passar pàgina, és el millor.

Tagama, sobre que el que exposes, que s'hagués d'aclarir al SS, bé he de dir que jo exposo el que vull exposar, i ho faig quan "JO" penso que ho he de fer, no quan ho decideix un tercer, en cap cas, això, el de contestar al que se'm requereix ho porto fent des del dia 15 de gener i he pogut verificar que impera la lectura en diagonal, no hi ha ni una demanda de dades o arguments que un cop contestada, rebi la contesta de qui ha exigit que se li doni arguments i explicacions, ni una sola vegada, fet que fa que encara reiteri més que de la mateixa manera que l'argument ja una mica gastat, "del no tinc temps", l'he d'acceptar sense ser en cap cas un argument si no senzillament una manera de dir, "tinc d'altres prioritats", entenc que els que no utilitzem aquests arguments, podem utilitzar l'argument, "jo no tinc perquè fer el que m'indiqui cap genet", això a aquest espai no pertoca i més amb un to d'exigència, i jo sí tinc temps de llegir cada intervenció, cada comentari les vegades que faci falta, per respecte als genets i al temps que requereix cada intervenció.

Tagama, no eliminem entrades que aportin dades de bikes, les del SS, encara que així es va exposar a aquest espai i al SS, entenc que seguint amb l'argument que us he exposat, ja decidiré quan ho faig. I en cap cas es pot qüestionar aquest aspecte, i menys pels que sempre exposen que no tenen temps, bé crec que és de rebut que la resta de genets no estem ni estarem pendents de què direu per fer el que indiqueu, i de fet cerqueu un sola intervenció on s'exigeixi res, ni s'exposi un exigència ni premura amb res, fora de definir a poques hores vista, el lloc i hora del SS.

Sobre dades o no dades tècniques, bé el tema és clar, entenc Ratrasse que exposis això, la presentació de les Niner no aporta cap dada tècnica, ni un pes, ni una referència, ni cap mena de descripció dels components, tens raó en aquest aspecte, però no pluralitzis, perquè si cerques la presentació de la Vicious, veuràs que la teva afirmació no es correspon amb la realitat del blog, en cap cas.

Per recolzar l'exposició d'en Xavi, referir-se a un genet com a judes, maricon, gay, generador de desconfiança, no són termes que quan s'utilitzin per fer referència a un genet crec, o a la seva bike siguin mots generadors de res positiu, un pot fer aquests tipus de comentaris, utilitzar aquests llenguatge i fins i tot pot pensar que es pot dir tot i no passa res, però hi ha una realitat, a mi mai em podreu exposar la situació a l'inrevés, mai, sempre he estat respectuós amb vosaltres, sempre, mai he utilitzat un mot que porti a aquests tipus de confusió, i al SS, no ho vaig aclarir, pel fet que em vaig quedar aturat de que en MQL utilitzés les mateixes expressions el dia del sopar, que en Ratrasse dies abans per telèfon, concretament "amb aquesta bike ja saps on has d'anar a amb els maricons a Sitges", segurament aquestes expressions són normals per alguns genets, per Lagranevasio, són comentaris que fan els caps de colla a l'adolescència, en cap cas són admisibles entre persones adultes i menys com a bromes acceptables reiteratives, és inadmisible. Això no havia passat mai, mai.

Xavi coincideixo amb tu que el to a aquest espai ha canviat, mai ningú havia fet, ni afirmacions, ni bromes, ni desqualificacions a d'altres genets, mai, i menys a qui més temps dedica a aquest espai. I les persones adultes el que fan és davant de la possibilitat d'utilitzar mots que pugessin ser una ofensa, no utilitzar-los, el cas no ha estat així, és un error pensar que es pot dir el que et passa pel cap, un error.

I si heu d'argumentar que aquesta intervenció no està fonamentada, com a mínim aporteu dades i per respecte, dediqueu més d'una hora a ponderar i a escriure la contesta, és el mínim per a aquesta intervenció de més de dues hores, i si no teniu temps aleshores sí he de dir-vos que finalitzeu les vostres aportacions a aquests espai.

Si amb l'expsosició d'en Xavi i la meva encara hi ha arguments per a argumentar que no n'hi ha per tant, bé el tema és clar, FI DE TRAJECTE, i en aquest cas sí que estaré d'acord amb tots aquells que posin fi a les seves aportacions, milllor dit estaré encantat de que això sigui així.

Xevi, que bé que va la Vicious, que bé que va la Superlight!!!, MTB, MTB, MTB 29SS, 29SS, 29SS, i per sentat que amb la Betty i amb mi, tens i tindràs sempre a dos bons i lleials amics, sempre.

FINS AVIAT

Bé, descansar moltes vegades funciona per aclarir-nos la nostra ment, això és el que he fet avui, vaig anar a dormir i quan m'he aixecat ben aviat he donat voltes al tema i he trobat el que sembla que ha fet mal, tot i que mai va ser la meva intenció fer-lo.

Jo escric al blog per que em deixen, primer de tot, segon per passar-me ho bé, si no, no sé que collons fem aqui, i tercer per exposar temes o comentar temes d'altres amb seriositat o en broma, però sempre parlant clar, no com d'altres que et fan buscar tres peus al gat i els trobes.

Sembla que la meva intervenció del blog que vaig donar va poder ferir la sensabilitat d'algunes persones, no demano disculpes ni molt menys doncs no tinc per que fer-ho ja que en desconeixia el mal que podia fer, en tot cas l'administrador que hagués vetat l'entrada i assumpte tancat.

No crec però, que el mal estigui aquí.
L'entrada que ha degut fer que unes persones s'hagin sentit molestes està tal i com diu en Xavi amb el tema del passat dia 2-3 i 4 de febrer, potser la paraula Friki, Judes varen ser agafades en un altre sentit que jo particularment no li volia donar.
Però el que fa mal es que la persona que va venir al sopar ho podia haver exposat, doncs entenc que va ser Ell i Ella els que es varen sentir ofesos.
Tal i com va dir, recordo a la fi del sopar, "eliminaré les entrades que parlen del sopar, doncs entent que en un blog técnic de mtb no hi fan res", això no s'ha fet, en canvi si que es va fer al seu dia amb en Flipper.

Ningú perd un amic, jo de fet l'aigua bruta la torno neta molt rapidament, això és la meva feina, ni menys pel que considero jo "rabietes", d'aquestes, a casa i són cada dia, l'endemà ja no ens en recordem.

Recordaré, si us parlo amb futur, les sortides que hem fet tots junts, els sopars, les discusions i xerrades sobre mtb, recordaré les gestions del Xavi Aparicio amb el tema IBIS, gracies, doncs avui no crec que tingués un Drac Blau, no vull crear més polèmica al blog, per això i com deia al principi, dormir funciona per buidar la ment, es per això que no tornaré a escriure al blog, si l'administrador vol, em pot donar de baixa, de tant en tant i ja us ho asseguro que no serà tant assiduament com ara, aniré entrant per veure els vostres comentaris sobre mtb, sou LLIURES, sóc LLIURE només faltaria.

A tots, us dono les gracies, al BOB, la Betty per una amistat que espero que continui, ús dec molt.
De fet la vida dona molts canvis, avui fa dos mesos, la meva em va canviar, avui hi torna, es evident que no té res a veure però.....

MTB, MTB i MTB

Per cert Marçal, no t'ho havia dit: Que vé que va la BLUR, la TITUS, la NINER, la SCALPEL, la DURANCE i la MOJO SL.


Fins aviat

Ninots de Neu...3rd

Hola de nou Genets,

Nova entrada, ja que de nou el que escric es prou llarg, i el sistema rebutja que sigui un comentari.

Ritrasse:

A vegades la part bona de llegir en vertical, es aixo, gracies pel comentari de la foto, ja en penjare mes.

Respecte al teu comentari del link del Tagama, per a mi no es cap problema, nomes volia aclarir que es a l'unica persona (una persona d'aquest blog linkat va enviar una intervencio...que no va ser acceptada) que s'ha censurat. No hem explicat abans la nostra relacio previa amb aquesta gent perque no feia falta. Jo nomes ho vaig dir pel comentari de que no es deixaba parlar a gent que ho intentava, i vaig entendre que us volieu referir a aixo.

Gracies tambe per aclarar del que parlaveu Diumenge, la primera intervencio hem va fer entendre un altre cosa ben diferent.

Tagama

El link que vas possar es molt interesant, i crec que tothom ha de ser lliure d'exposar el que cregui convenient, nomes faltaria, no crec que s'hagues d'eliminar l'entrada, de fet, i torno a explicar-ho, es un problema previ a la vostra arribada, per tant no havieu de saber res a no ser que nosaltres ho us haguessim explicat...i si mes no jo no ho he fet. Per aixo no calia suprimir l'entrada. Ara be, quan una persona d'aquest blog va intervenir, senzillament no ho varem acceptar per l'historic que hem tingut amb ells...que ara no be al cas explicar. No havieu de saber qui era en TAXIDRIVER, ni ho pretenc, pero per aixo us ho explico un cop ha sortit el tema.

Referent a les entrades en general, crec que cadasqu a de seguir la seva manera de fer, aixo es el que dona pluralitat, color i riquessa al blog. A mi m'agraden tant les entrades tecniques i llargues, com les d'una sola foto, el que valoro es el que m'aporten, i tant en Lagranevasio, Colorado, el grup de Girona, en Michael o d'altres aportan tots aspectes diferents que a mi m'agraden molt.

No et desanimis, jo com en Ritrasse, penso que els temes es poden arreglar.

Ratrasse

En primer lloc aclarir que no tinc mes informacio que la que estic penjant, es evident, no m'he amagat mai, que amb en Lagranevasio m'uneix una relacio que fa que parlem sovint, a vegades aquest periodes son mes llargs, a vegades mes curts, depen, i es evident que amb vosaltres, tret de les vegades que hem parlat pel tema "reposicio Ibis" on varem parlar unes quantes vegades, la comunicacio ha estat pel blog...dit aixo, el que estic possant es el que jo veig, el que jo penso, no vull ni pretnec parlar per boca d'altres.

Jo he tornat a mirar les entrades, de nou, dues hores llegint per tornar a barrinar "el follon que he liado", i encara tinc la mateixa opinio, hi han certes entrades, que potser no era la vostra intencio, pero que crec que son massa critiques amb el que expossa el que la ha fet....i concretare, perque potser soc jo qui ho veu malament, llegiu les seguents entrades, de nou, potser soc jo qui ho interpreta aixi

"Raons o Friki? vet aqui la questio"
"I si no sempre ens quedara la 36""
"29" SS??"

Crec que es pot opinar lliurament, tothom que tenim status de "col.laborador" pot escriure i publicar quan vol, el que vol, com vol. Es cert que es pot suprimir, pero que jo sapiga no s'ha soprimit cap entrada. O potser una, no ho se, pero no crec que es pugui dir que algu ha tingut una entrada tallada per l'administrador

De nou, i referint-me als comentaris sobre l'entrada del Tagama, torno a exposar que per a mi no es una entrada dolenta, ja vaig dir que hem semblava bona, amb informacio, donant un link que pot ser interesant. Pero jo vaig lligar els vostres comentaris de que l'administrador podia no acceptar altres opinions, al fet de que s'ha tallat una entrada de una persona d'aquest blog que va intentar intervenir al nostre, res mes. Insiteixo, es evident que no hi han llistes negres, links prohibits, o res que si asembli, pero quan algu amb qui ja hem tingut una mala experiencia, fica el nas a casa nostra, sencillament li diem que no. Si al seu dia no varem donar explciacions es perque no feian falta....ara les dono per aclarar-ho, res mes.

En fi, crec que si es pot parlar i arreglar tot, com tot a la vida, jo sempre soc optimista, pero parlo per boca meva, i crec que fins aqui he arribat, les properes entrades seran per explicar les meves sortides amb la bike, a correr, potser nedant...qui sap.

Desde SC, un biker que ha liat un "pollo" de collons, pero es que ho havia de dir....una abracada ben forta a tots, i totes.

BC RACE.

Pels qui no hagin encara planificat les vacances, aquí teniu una proposta molt interessant, si ja ho sé, és una mica lluny, o molt lluny, ja ho sé a tocar de casa tenim la Transpir, que en MKL, vol convèncer a en Tagama22 a fer-la plegats, o d'altres tant o més interessants, però a vegades un somia, Moab, un dels primers, però aquesta em sembla assequible tant pel quilometratge com pel desnivell diari, i no direu que una ruta Vancouver-Whistler, 7 dies tota per corriols ...

www.bcbikerace.com

Per cert, et regalen una trolley Dakine molt bonica... , pot ser no compensa només per la trolley no. Qui sap si en MKL ho aconsegueix, també podria jo fer mitja Transpir.

Ninots de Neu...II

Hola Genets, he d'obrir una nova entrada....no hem deixa fer un comentari tant llarg a la primera !!!!

Ara si, he tornat a llegir la meva entrada, els vostres comentaris, i alguna de les entrades de les darreres setmanes que m’han donat peu a pensar com ho faig.

Abans de res, dir-vos que es evident que jo hem perdo una part important, ser a SC implica no poder quedar amb vosaltres, i per tant el que pugui dir-se, parlar-se, o esdevenir durant totes les trobades, sortides amb bike, jo m’ho perdo.

Comenco pel meu comentari de que quelcom no va be, que pel que diu en Ratrasse ha estat tambe motiu de comentari a les vostres sortides del cap de setmana, es evident doncs que tothom hem arribat a tenir un sentiment similar, i segurament hem fet un anal.lisis diferent, som com som, i es inevitable tenir visions diferents de la mateixa situacio.

Jo no parlava del fet de no participar els darrers dies, hem referia que a les darreres intervencions, les respostes eren a vegades com de critica, mes que de donar una opinio diferent. Les opinions diferents tots sabem que les tenim, la critica ben enfocada crec que tothom la accepta. Pero a mi hem sobta que des que som al blog, no havia llegit tantes critiques, com a les darreres setmanes, diguem, que vist desde casa meva a SC, diria que el tema 29” ha creat mes problemes dels que sembla....pero repeteixo, jo hem perdo tota la part del que parleu, de les vostres trobades, dels vostres sopars.

Tagama, com dius, no hem referia a la competicio quan montem amb la bike, rodem rapid, i als creuaments ja esperarem si fa falta.....jo parlava mes de la sensacio que el tema 29” ha portat per a mi, sembla, quan llegeixo mes d’una entrada, que es critica d’una manera que no sempre es pot entendre com “de bon rotllo”, malgrat tot m’agrada llegir-te de nou, i saber que si haguessis fet alguna (jo tambe n’he fet) han estat sense cap intencio de fer res mes que exposar la teva opinio. Del tema resum mensual, aqui jo hem perdo, pero de nou no es el que jo parlava, hem sembla que es bo que molta gent hi participi, sigui diaria, setmanal o mensualment...tant fa, la questio es sumar.

Fa un temps varem decidir sortir del Forum, i crear un espai diferent, on els que hi som ens podem expressar lliurament, com diu en Tagama, on a mes som prou grans com per dir el que pensem, i si hi ha problemes explicar-los, amb aixo estic totalment d’acord amb tu.

De la mateixa manera, dir que si varem crear un blog, es perque voliem un blog, un espai on no tothom pogues entrar quan volgues, sino que fos controlat per nosaltres, hagues estat incongruent amb la nostre intencio crear un forum, doncs llavors no feia falta sortir d’on erem. I que li passa a un blog, que te limitacions, es cert, ningu que no sigui del blog pot escriure, o si ho pot fer, pero no sera publicat fins que l’administrador ho llegeixi. No tinc ni idea de si hi han hagut gaires entrades d’aquest estil, pero si les hi han hagut, hi s’han limitat, es evident que es per raons clares. De la mateixa manera que aportacions positives, sempre seran benvingudes, i dubto que ningu les limiti.

Respecte aquest tema, i potser llegeixo entre lineas el que voleu dir, jo nomes he vist una entrada que ens portaria cap a “persones externes” al blog, i no se si aquestes han volgut entrar al nostre. La entrada es d’en Tagama (i hem sembla una bona entrada), es la que possa un link a un blog del IBIKE MECHANIC.

Ratrasse, jo no se si et refereixes a aquesta entrada com la de gent que ha volgut participar i no han pogut fer-ho, si es aixi, i sense saber res del que passa a l’altre banda del “charco”, dir-te que quan vaig obrir el link, per sorpresa meva portava a un blog, que no havia llegit mai, i que el porta una gent amb la que ja ens varem relacionar quan estavem al ForoMTB, crec que molt abans de que us coneguessim. Si aquesta gent vol entrar al nostre blog, jo donno la meva opinio, ben clara, no els vull a casa meva...i considero que tots tenim dret a opinar, pero jo ja en vaig tenir prou d’en TAXIDRIVER al Foro, no el vull veure ni en pintura al nostre blog. Ara be, acceptare el que decidim entre tots.

A part d’aixo, jo no en veig res mes, aquest son els temes que jo volia comentar, als que hem referia, ara amb mes detalls. Es a dir, i vist desde la meva perspectiva:

1.Crec que segurament sense voler arribar-hi, s’ha portat tot cap a un punt on les critiques, o opinions diferents, s’han expossat de tal manera que potser a mi hem semblen mes ofensives del que es pretenia

2.Les aportacions externes crec que han de ser acceptades-controlades, es l’esperit del blog, obert amb limitacions. Per dir-ho d’una manera mes clara, es com seguir una linea editorial d’un diari, si jo soc del AS, dificilment podre escriure a l’SPORT o a EL MUNDO DEPORTIVO. Si captem gent que lliga amb la nostra manera de fer, perfecte, si no es aixi, sencillament no publiquen amb nosaltres.

M’agradaria haver-me explicat prou clar, si no ho he fet, continuem partant, que per aixo tambe varem crear el blog.

Desde SC, d’un Genet al seu despatx

Belfast (21-02-2010)

The winter hasnt gone yet. I would love to see a dusty trail.

Ninots de Neu

Hola Genets,

De nou la nit arriba a SC, i al mateix temps que vosaltres dormiu, jo hem preparo per llegir el blog, sopar una miqueta, repassar la prensa….en fi, seguir connectat al món que és a l’altre banda del “charco”

Aquest darrers caps de setmana han donat per a molt, el ritme de bike torna a ser el de Manresa, amb sortides constants, i a falta del canvi d’hora que permeti tornar de nou al Donaldson, les sensacions son que arribaré amb molt millor forma que l’any passat. De fet aquest és el primer objectiu per poder realment estar a les TRI que vull.

El temps, malgrat tot, sembla que ho vulgui posar difícil, ha plogut molt, ha nevat, ha fet fred, però res a aconseguit aturar-me, i això es una de les més bones sensacions que he tingut. Dissabte passat, vaig sortir després de que la nit anterior fes una nevada impressionant, i que SC girés cap a un color blanc no habitual a aquestes latituds. Aixecar-se i veure que tot l’entorn és blanc, hem va transportar a Guils, i suposo que això hem va recordar les meves sortides d’esquí de fons...així que sens dubte, i vist que la previsió del dia era de sol i temperatures pujant, vaig decidir abrigar-me prou per sortir a rodar.

La veritat, es que la sortida va ser de les millors que he fet mai, rodar amb una carretera prou neta (sembla mentida que bé estaven malgrat la neu), amb els voltants nevats, va ser tota una sensació, fred a la cara, cos prou calent com per rodar àgilment, cames que no volien para de rodar, un sol que escalfava prou per fer-me avançar milles sense cap intenció de tornar. Els voltants eren una barreja de neu, herba, aigua....i la carretera increïblement seca excepció feta d’alguna clapa de neu i gel a zones d’ombra. La gent hem mirava com qui mira quelcom excepcional, tothom jugava amb ninots de neu...jo me’ls mirava, pensant que malgrat tot, acabarien desdibuixats pel astre Rei.

Diumenge, tant sols 24 hores després de la nevada, semblava un altre país, semblava que la neu fos un record efímer, amb només petites traces als volts mes ombrívols, quin contrast amb la sortida del Dissabte...era com haver viatjat a un altre indret per evitar el fred. La sortida va començar amb una sorpresa de la natura, d’aquelles que et dona molt de tant en tant, i que estan reservades a moments màgics. Sortia de casa, baixant per Jonesville, el meu ritme encara era lent, escalfant, i el fons d’un tram de baixada, que acaba amb una gir a esquerres passant per un pont i començant a pujar, un petit grup de Cérvols va passar per davant meu, van ser set, la meva bike va perdre velocitat, per acabar aturada al costat del petit grup, ells hem miraven i jo a ells. No fugien, suposo que estan prou acostumats a veure gent, però la sensació de ser un privilegiat, de saber-me rodant a un indret únic, va fer que de nou hem sentis al 100%.

Durant tota la setmana, intents de sortir, però sense èxit, dimarts massa fred per fer nocturna, la resta combinació de pluja o fred que feia inviable un sortida de tarda, fins que cap al divendres de nou el bon temps, ara ja primaveral, temps autèntic de SC, han fet que de nou aquest cap de setmana hagi pogut sortir a rodar pels meus circuits, ara si, gaudint del sol i el bon temps, sense les calors extremes que arribaran més endavant.

Les sensacions sobre la bike són cada vegada millors, més seccions on per passar una pendent la decisió es posar-me d’en peus, en comptes de baixar un pinyó, on el ritme aeròbic dona pas a un gaudi sense poder aturar-me. Son sortides curtes, però de moment el que vull es acumular milles a ritmes aeròbics, ja arribarem a moments més explosius necessaris per competir.

En fi, volia explicar-vos tot allò que porto fent els darrers dies, comparant les meves sensacions amb les vostres amb les 29”, seguint les vostres entrades, els vostres comentaris, les vostres opinions....i aquí arribo a un punt que hem neguiteja, a un punt que rodant Dissabte passat envoltat de neu, vaig tenir la sensació de que m’afectava massa.

Acabava de llegir el blog, però hi havia quelcom que no rodava tal com jo entenc ha de ser el blog. Li donava voltes, sense saber ben bé el perquè, que hi havia que no m’agradava, però sabent que hi havia quelcom. I rodant vaig veure el perquè, no es la primera vegada que rodant sol amb la bike, veig clarament allò que buscava, la solució a allò que m’amoïna, i crec que es fet directament relacionat amb la tranquil•litat que hem dona, amb la sensació de llibertat, de concentració.

Crec que quan varem decidir obrir el blog, la via era clara, l’entorn, el que volíem, l’entorn de respecte, de saber que a casa nostra entra qui volem, quan volem, no tothom i no quan els hi sembli. Som uns privilegiats amb el tema bike, i hem decidit tenir un indret on exposar de manera diferent, el nostre estil no es el d’un Foro o Forum, i segurament per això varem acabar sortint d’allà. Ser a l’altre banda del “charco” sempre hem dona un temps de reflexió, vosaltres dormiu, i jo tinc tot el temps del món per seguir les vostres entrades, sabent que no hi tornareu com a mínim fins unes quantes hores més tard. Rodant amb la bike, veient la gent jugar amb la neu, fent els seus ninots de neu, efímers, vaig veure passar per davant meu la historia del nostre grup, ens vem trobar al un indret, i ja en som dos passos més enllà, i no hi som per casualitat, som perquè hi ha hagut una voluntat, un esperit, una direcció. Per sobre de tot, hi ha hagut el respecte a les aportacions de tots els que hi hem estat, hi som o hi serem.

Miro enrere, veig un inici, veig un fil conductor, i m’agrada. Explicar les nostres vivències, les nostres sortides, les nostres bikes, les nostres idees, la nostra manera de viure la bike, els projectes, en fi, tot....i sempre aplaudint, acompanyant, guiant, o a vegades dient que no, però sempre amb total suport.

Les darreres entrades no hem transmeten això, i no sé perquè, vosaltres sou a Catalunya, i jo, a l’altra banda llegeixo que quelcom no rutlla com hauria, us llegeixo i quelcom hem diu que no, que no va com hauria d’anar. Veig entrades molt bones, i comentaris on es desprèn crítica....o potser es que ho llegeixo jo així. Veig que el fil no cus com ho feia, veig que en comptes d’animar-nos, sembla que estiguem competint....o potser es que m’ho sembla a mi.

En fi, segurament hem direu que no, que estic equivocat, i que potser son les meves impressions, i m’agradaria que fos així. I es que rodant a SC, envoltat de ninots de neu, el meu cap va veure clar, que tot el que no està a l’entorn on toca, es desfà com la neu....i si volem el nostre entorn, haurem de lluitar perquè no sigui un ninot de neu.

From SC, Xavi Paricio, un Genet que volia explicar el que llegeix.

Ritme frenètic de les 29"

Impressions de les 29" vistes des de enrere, (això si esperant que arribi la meva, una AIR9 en color verd i rígida 100%) degut a que semblen que porten una marxa més ràpides que els que anem amb les 26".Aquest diumenge sortida amb les tres NINER EMD9 de ritrasse, tagama22 i ratrasse, a l'hora de les pujades havia d'esforçar-me més per poder seguir el ritme que portaven les 29" ja que imposen un ritme més alt, els veus que es posen drets i van menjant camí i es van marxant. La sorpresa és quan vam decidir fer la baixada, jo anava amb la SC Blur LT i no notava que ells fossin amb rígida 100%, baixàvem igual de ràpids que amb les dobles.No m'estranya el resultat dels americans a les 24 hores Finale Ligure, amb aquest ritme .....Ja queda menys per a que pugui experimentar aquestes sensacions d'anar en una 29" 100% rígida. Dia clau 23 de febrer arriba el quadre i la forquilla al port de BCN i apartir d'aquest moment fer el seguiment per poder anar -lo a buscar i sumar una 29" més a les sortides mtb.

Kirroughtree Scotland (7Stanes)

What a day we had in Scotland. Weather was perfect blue sky and sunny all day.
With over 41km of man made trails almost 75% Single track this is a venue I will go back too. Technical but nothing too demanding. As it was my first visit I took it on the cautious side as there was warnings of a few rocky drops. Turned out to be wise as some drops had tight corners at the bottom. This was definitely a XC ride. Most of the downhills were flowing and swoopy rather than plunging down.

The climbs were steep in places but I was only in the granny ring once. Too much messing around on McMoab before hand and a long lunch stop meant the legs werent ready for the biggest climb of the day.

McMoab was good but very small scale about 2km some very technical parts some just very smooth easy to ride granite rock.

The chute was very steep. Photos and videos dont do it justice. Easy to do but you have to do it with confidence brake and its a rough fall about 10ft down.

Video on the fireroad leading to McMoab:

Nou Color Ibis Mojo HD

Hola nois , aqui teniu el nou color -per cert, preciós- de la Ibis Mojo DH.Absolutament preciosa!

http://www.chuckibis.com/chuck_spew/2010/02/06/new-hd-colors-and-first-pictures-of-the-cable-guard/

Entre el ser rigurós i el no ser-ho.

La Santa Cruz Superlight la bike que va rodar i rodar sense una sola incidència a les 24Ore Finale Ligure.

És una qüestió curiosa, avui hores després de finalitzar la posta a punt de la Yeti ARC, de la Santa Cruz Superlight i de la Vicious The Motivator SS, que dit així sembla un pas més, però que passades les hores t'adones que la inversió en temps és faraònica, que la dedicació és un "mix" de molt de pensar i molta ma d'obra, on el resultat final ve determinat per la combinació d'aquests dos factors, això dit així sembla fàcil d'entendre, però la realitat és un xic més complexa.

La realitat és difícil de veure de forma clara, una cosa és el que veiem, altra la que vivim, i altra molt diferent és entendre el que realment està passant.

Ahir deixant impol.luta la Superlight, després de moltes i moltes sortides amb els genets de Girona i amb el genets de Bordils, t'adones que feia mesos que no li dedicava el temps que cal per deixar-la com ha de ser, per ser la meva bike. I no li dedicava aquest temps, per l'emoció que tens quan quedes per rodar amb d'altres genets, és que ser-hi és el que per a mi és important, i el fet de rodar i rodar amb d'altres genets que tenen temps per rodar amb tu, fa que els detalls de la meva bike passin a segon terme, normalment, per no dir sempre, tothom té una agenda molt i molt plena i això marca la diferència del ser o no ser.

Ahir fent detall a detall, la meva bike, en primer terme netejant les barres de la SID WC i el Fox RP23, així com de la transmissió, pinyó a pinyó amb la punta plana d'un menut desllorigador, de fer el mateix amb els rodets del canvi i els plats, de passar- hi el raspall posteriorment, de repassar eslavó per eslavó la cadena, per després amb una lleugera pluja d'aigua amb forma d'espurneig, per estovar totes les cireres d'arboç dels darrers mesos, amb el secar posterior amb un drap molsut, de verificar els pneumàtics centímetre a centímetre, d'adonar-me dels forats, molts, que té el Maxxis Monorail davanter, de veure quina guerra que porta el del darrera un Maxxis Crosmark que ja ve de la Ibis, de mirar l'estat de les pastilles de fre, de comprovar que encara poden tant pneumàtics com pastilles afrontar unes quantes sortides més, de finalment posar un oli especial a canvi, desviador i manetes de fre, d'eixugar la cadena acuradament i posar-l'hi el Finish Line d'hivern i tornar-la a eixugar encara amb més perseverança.

Ahir després de fer tot aquest procés t'adones que cada pas, cada decisió precedeix a un recorregut on experimentes sensacions, una darrera d'una altra i on molts cops t'adones i d'altres, els que menys, no ho veus, que res és perquè sí, tot té els seus motius, i quan et sembla que no és així, és perquè no vols veure el perquè de tot plegat, o perquè senzillament no toca que ho vegis i has de viure-ho sense entendre massa bé res.

Posar un disc de 180 mm. a la Superlight és una decisió presa des del criteri de l'estalvi, era la millor opció per seguir amb els frens que fa tant de temps que fan camins amb mi, altra cosa és que amb la Ibis ja vaig posar 180 mm. i la veritat frenava massa, serà sortir i veure si ara també és així, i si ho és, caldrà pensar que no havia de ser, ara però animat a rodar amb la Superlight tal com està ara mateix.

El que deia, no ser rigorós amb la posta a punt de la bike, sortint pel Gironès, té les seves avantatges i poder disposar de temps ara per a poder fer el manteniment de la joia, també té les seves sensacions gratificants.

EVOINVO.

És així com m'agrada a mi.

Avui he fermat el tema Superlight, i el tema The Motivator SS, la primera ja he aconseguit l'adaptador per la pinça Marta SI a PM 180 mm. i de la segona el mateix després de 7 adaptadors diferents, perquè el suport de la forquilla té la seva dificultat, he aconseguit que l'adaptador, també per la pinça Marta, aquest cop PM a SI sigui el correcte, ajustats els dos frens, purgats i ajustats de nou el del darrera de la Vicious i el del davant de la Superlight, aquest darrer ha millorat el tacte d'ahir a avui tot sol, no ho entenc.

De la Vicious també he posat remei al tema del pedalier, què vull dir, que mirant les bieles Deus XC de 850 g. aprox. m'he adonat que aquest pes és el mateix o superior que el pes del mateix conjunt de tres plats, i la diferència tant accentuada és pel fet de que el protector de plats que porta en el lloc del plat gran, pesa 125 g. i que pel meu ús XC, no té cap sentit, i el plat únic de 32 mecanitzat té l'acabat per a poder anar en el lloc del protector, perquè el mecanitzat coincideix al mil.límetre amb l'acabat de les bieles. Les famelles que collen el plat de 32 les he posat més curtes, he utilitzat les que són per fixar les patilles de canvi.

Resultat final 125 g. menys i cal esmentar que ara baixar aquests grams, en el nivell de pes on tinc la Vicious costa uns 200 euros mínim. I com diu en Nuñez a Crakovia, "és que és gratis, gratis".

En conjunt ha passat dels 10,560 Kg. inicials, crec recordar als 9,830 Kg. que és on queda la bike ja definitivament, ara com la Superlight, lentament anirà pujant de pes, és inevitable, és que a casa mengen bé totes dues.

La visió de la Superlight ara enfilada al cavallet amb el nou disc de 180 mm. encara enfangada de la darrera sortida a Bordils és "tremenda", serà que estic recuperant la visió post refredat, però quina bike que tinc, quines dues bikes que tinc a casa, mira que és clàssica la Vicious, però la mires al detall i té el que la Superlight també transpira com a doble, com és ser la doble més espartana i de geometria radical del mercat, com la Vicious, la més espartana i clàssica del mercat, millor dit, les dues com les més clàssiques i espartanes del mercat.

Lleugeres certament que no, millor dit és evident que no, 9,8 Kg. la SS i 10,8 Kg. la 3x9, però té el seu sentit, les dues les he triat jo per ser les meves companyes de ruta, i per tant són de concepte calcat, mateixos conceptes, però cal determinar quina serà de les dues la que ha de compartir el proper recorregut, i he de dir que la The Motivator SS té el que li manca a la Superlight, té l'essència que cerco, però és cert també que la Superlight té el pes específic de ser l'evolució d'anys de pedalar, la Vicious la involució d'anys de pensar que tindria sentit que sigui aquí, a casa, ara ja hi és, per això de l'instant on les dues ha coincidit de costat, em ve al cap el mot EVOINVO, és el que ha passat avui a casa amb les dues bikes, la Superlight és l'evolució feta realitat, la Vicious és això la involució més extrema.

És on soc, MTB, MTB, MTB.

IMBIKE MAG Issue 3

http://www.imbikemag.com/issue3/

Good article on La Ruta de los conquistadores

Recorregut SS.

Avui nous components han entrat a casa, pinyó Chris King 19D, el de ferro, porta bidons King de titani, i tres bidons King, dos de roses i un de blanc.

Aquests components fan el tancament d'una llista que posa fi, a excepció de l'adaptador IS a PM de la pinça Marta que no sé ni d'on ha de sortir, però fora d'aquest darrer detall, dono la bike per acabada.

La data d'inici de les sortides de bike, si tot va com ha d'anar, serà el 22 de Febrer, una setmana després del dia que ja hauria d'estar bé per rodar. Setmana que miraré de restar aturat per prudència, no sé si resistiré, però hauria.

El pinyó ja està muntat, tres dents més, que haurien de fer-me encara més divertides les properes sortides amb la Vicious, que com indico en principi, el tir de sortida és pel 22.

Curiós vaig amb 1x1 i sortiré el 22.

Curiós també el funcionament de l'excèntrica, crec que aquesta té un petit problema, per moure-la he de treure cada cop la biela dels plats, i amb la clau específica per muntar els coixinets de "pedalier", previ a afluixar els dos torniols inferiors externs de la caixa, fer girar l'excèntrica, muntar la biela amb els plat i mirar amb quina tensió ha quedat, i si no queda bé, repetir l'operació cada cop, que rar, però bé al final l'he ajustat. He utilitzat la teoria de la SS de fa més de trenta anys, és a dir que la cadena quedi tensada amb una flexió amunt i avall d'un centímetre, dos si ho mirem d'extrem inferior al superior. No sé si encara és així, però és com ha quedat.

No hem queda clar el tema de la línia de cadena, però he respectat la que hi havia d'origen.

L'aspecte de la bike avui, a falta dels Marta, és indignant, fa cosa de veure, el pinyó és un escàndol, un escàndol majúscul. No vull ni saber que hauria passat si fos un Boone de 20 ó 21.

Però el King de 19D, el veig i em deixa aturat, clar que després del SS, i escoltar a on hauria de ser i d'anar amb la bike si fos per vosaltres, un cop l'heu pogut admirar?, el que a mi em deixi aturat no feu massa cas de que sigui així, en cap cas.

Però ja està bé que sigui així, un genet un Drac, un espai, un sol vol.

Quines ganes de sortir amb la bike, ara perseguiré l'adaptador pel fre, i si hi ha sort, el 22, estarà tota acabada.

Cami del TRI....

Hola Genets

Avui nova entrada en Català, la raó es ben sencilla, ahir varem tenir trobada de Catalans a Greenville, un grup reduit però ben avingut, que aprofitar de poder parlar la seva llengua mentre gaudeix d'un bon soparet. El grup format per l'Alba (la meva jefa), la Lourdes, la Carme, i l'Ivan, amb les seves respectives parelles en Wayne (que parla un català perfecte), en Rob...aquest quasi res...i la Megan, vem disfrutar d'una bona taula, regada amb vi....i com no podia ser enys, "beer"...es que he de continuar liderant la taula.....no fos cas.

De fet, un cop explico això, que no te res a veure amb el tema d'aquest Blog, he de canviar inmediatament a aquest matí, amb una sortida camí del Triathlon....hem comneçat fent una mica de "duatló". De fet la sortida ha estat força bona, el dia era fred al matí, però un sol imponent ha escalfat ràpidament l'ambient, i en tornar a casa la temperatura era perfecte per fer sport.

Hem sortit de nou amb equipament blanc i negre, però avui no era l'equip Gore Bikewear, sino el Castelli, això si, ben protegit per termics Gore tant als braços com a les cames. Per començar 20 milles de road bike, més o menys uns 33 KM, fent un buce que tinc ben controlat a prop de casa, i que hem permet controlar el "meu estat de forma", el resultat, amb una sortida bàsicament aeròbica, ha estat força bó, i els 33 KM han caigut en poc mes d´una hora i 15 minuts.



Un cop arribat de nou al punt de sortida...el garatge de casa meva...canvi de sabates i a correr una estona, acompanyat d'en Google, el meu gos....perfecte per marcarme un ritme suau de correr, que a ell li permet trotar suament. Hem fet una volta sencera a la urbanització, de fet no gare cosa, poc més de mitja horeta corrent, però prou per anar acumulant, i sobretot, per fer la combinació bike-correr que a vegades es tant perillosa, donçs carregues de forma molt diferent les cames.

En fi, anem camí del TRI, però de moment pel DUATLO...tot arribarà, i es que el fred encara ens envolta, i per mostra una imatge d'aquests darrers dies.



Salutacions d'un Genet a SC

Lapierre Zesty 514 (2010)

Just spotted this on a local forum. The guy bought the bike NEW took it for ONE ride and craked the swingarm. He said it was an XC ride and he was going slow as it waas a new bike.

Not a good sign for Lapierre. Thankfully I am sticking to TREK.

Dos genets SS 29"?.

"Dimecres serà el gran dia, el dia D, el dia SS, el dia 29er"

Tagama22, dius dia D, dia 29", però dia SS???!!!.

Has d'entendre que per a un genet que ara va amb un Drac 29", SS, i que pels seus companys, la decisió presa ha estat un pas un xic temerari, pel fet de ser únicament SS, fet que fa que resti sol com a SS, molt sol, que si llegeixo, que dimecres serà un dia SS, bé, llegir-ho, em deixa aturat, i clar no voldria agafar falses expectatives, vull dir que segurament et refereixes a Sant Sopar, i no a SS, de ben segur, però si no fos així, si et refereixes a SS, i això voldrà dir que el que vol dir, bé, res podria afegir, perquè fer aquest pas, no ha estat un pas més per a mi, i si fos cert, si no fos una confusió i tu fossis també un SS de 29", això voldria dir que som DOS GENETS SS 29", que és però que molt diferent a mirar l'horitzó sol, que a vegades està molt bé, però poder compartir aquest recorregut 29" i SS, amb un genet de Bordils del teu nivell, faria que la perspectiva de les coses fos molt diferent.

És evident que és una interpretacio erronia meva.

Però en primer terme, entenc que ho he entès malament i que et referies a SS, com a Sant Sopar, i que bé, SS, seria una opció més per si alguna vegada, o com a vuitena bicicleta, en cap cas com a 29" SS sense opció, o sí?.

Has d'entendre que per a un genet que ara va amb un Drac 29", SS, i que pels seus companys, la decisió presa ha estat un pas un xic temerari...

DEFINITIU.

No en tinc ni idea si l'havieu llegit però, trobo que és molt interesant el que aquesta gent del pais explica sobre les NINER, probades, i amb SS Lagranevasió.

Us dono l'enllac.

SENSURAT - NO SE'N POT DONAR L'ADREÇA.

Dins el seu foro trobareu més informació sobre aquestes bikes.

El video muntatge de l'Air Carbon, indica una cosa.

Dimecres serà el gran dia, el dia D, el dia SS, el dia 29er.

SS al SS.

Ahir va ser una jornada més, com la de la foto, però aquest cop dins del que han de ser les prèvies a l'arribada de la resta de 29" a aquest espai, ja n'és de curiós que la roda sigui un tema tant sonor, sí és més gran, però sembla que un pas com el de donar entrada a aquestes bikes de rodes grosses, sigui quelcom més que això, i com tot, haurem d'esperar a que els dies posin les coses al seu lloc.

Ahir va ser una pluja d'opinions, de moltes i també molt diferents visions de com veiem l'entrada al 29".

Això és el que fa que el tram on som, sigui molt però que molt plural, jo no poso marques ni models, penso que el seu dia jo vaig poder presentar a la meva manera la que avui és la meva bike 29" i SS.

A vosaltres us pertoca decidir com i quan fer-ho, després de ser, mentre, abans, com ho creieu millor fer-ho serà el més encertat, aquesta és la vostra, això de ben segur.

Jo vaig veure uns genets molt animats a fer, no sé si 29" rígides, o 26" de nova generació, rígides o dobles, no ho sé, però fer.

Un bon sopar, amb bona companyia, i millors temes de conversa, els millors, de MTB, MTB i més MTB.

Gran Video, Molt Divertit

http://www.youtube.com/watch?v=6CbQOLqZ8IA

El gran salt!

Això es el que s´anomena "pegar una volada"

REPLICA

Doncs si, com que em vaig regalar un GARMIN 705, el passat dia 15 el vaig estrenar i per tal de replicar a la BETTY i fer-li veure que nosaltres tampoc ens estem de res, aquests són els resultats obtinguts després de buidar-lo.

Sort que només vaig enregistrar els resultats en un DRAC que si no.

8 sortides.
268,91 km
6.015 m +
12.759 kcal
Vm 15 km/h
FCm 119 bpm.

De cervesses del 15 al 31 unes 4/5, ei, no llegir 45.
Betty, com pots veure estic dins els teus numeros.

Lo bo del GARMIN 705, apart de tenir moltes de les funcions que tenia el 305 es que aquest incorpora els mapes cartogràfics, tenen la seva utilitat quan en MQL s'enreda per camins que evidenment no són marcats al cartogràfic però, quan no tenim sortida podem saber on és el camí més pròxim per anar a buscar-lo.

A més totes les rutes que has realitzat, quan passes per sobre d'elles les marca amb unes linies discuntinues, bona utilitat.

Evidenment té la funció d'entrenament, es a dir corres contra tú mateix virtualment e intentant-te superar o com a molt seguirte al ritme que havies fet aquella mateixa ruta.

Altre punt bó es l'opció de destí, es a dir si no saps tornar, ell et guia per anar al punt d'origen.

En fi, petits utensilis que a vegades et són útils, sobre tot per la gran quantitat d'informació.