A zero :-)

Renoi, a zero, sense Vols, i sense sessions al fisió durant la passada setmana, descans prudent de tot plegat? jo diria que no, crec, sí que la tensió puntual a les sessions de recuperació setmana darrera setmana, m'ha portat a deixar passar aquests darrers dies sense elles. 

Finalment tots els Grans Dracs són a casa, i a on ara ja no hi ha cap espera, que bé, i fins i tot per una anada pausada a La Cerdanya, i el diumenge per un tram el de Sant Hilari a Osor imborrable, crec, les sensacions són de satisfacció, cert, cert.

L'equipament pels Grans Vols diria que perfecte, o quasi, per prudència, per mirar de ser-ho, el més llunyà vers el Mirador va ser Amer, i d'aquí una anada i una tornada a Sant Feliu direcció a Tossa, passant per Caçà i retorn cap a Sant Hilari un altre cop, renoi, però en tot cas el tram d'anada fins a Osor té un mot per a mi avui, flow. Però a remarcar les Lake, a remarcar els guants llargs amb un tacte   notabilíssim, cert, cert, no recordo la marca sí que són italians, que bé que funcionin, amb els Dracs els Gore C7 PRO prou bé, tot i que fa tantes setmanes, també uns mesos que no ho tinc massa present, d'entrada no em preocupa, vindrà la calor i tornaran els Vols, l'inici d'aquesta.

Ara per ara però mirant de mantenir la constància de les sessions amb el fisió al Baix Montseny, i he de dir que com més dies passen més em costa pujar al cotxe i dirigir-me a la sessió, renoi, renoi, renoi.

Ara venen cap al Mirador, per una banda, unes segones Lake per la Reina, i una jaqueta Haglöfs pel genet, tot pels equipaments dels Grans Vols, a veure, a veure. 

MTB, MTB, MTB. 

Tornen els Vol, crec :-)

Des de dimarts que el migdia estic sortint.

El primer dia va anar, dic va anar perquè no sé si per la visita al fisio el dia abans, o pel Vol, tot i ser prudent, o per les dues coses, a les sis tocades de la tarda ja estava al llit, endolorit, i xadadet, com sona, com sona.

El dimecres però vaig tornar a sortir, no amb la mateixa bike, aquest cop amb la Vicious, i he de pensar que per ser el segon dia, per haver passat més hores de la darrera visita al fisio les sensacions tot i que als primers minuts eren germanes de les del dia anterior, passats aquests primers quilòmetres tot va anar rodat, fins el punt que al vespre al Baix Montseny amb el fisio el resum de les sensacions previes a la sessió eren d'estar bé. 

Ahir un altre cop dins del Vol, no amb la Vicious, cada dia amb un pinyó més petit, cada dia amb una roda diferent, tres Vols tres rodes diferents, 27,5, 29, i 26, que bé, i totes són d'allò més divertides. Ahir però com el dia anterior va tornar a anar prou bé, tant que vaig allargar una mica el Vol, amb prudència però, vinc de quatre mesos sense Vols, i d'una recuperació que no definiré com a llarga, però tampoc breu.

Equipat cada dia amb el mallot Gore, l'Alp-X paravent de màniga llarga, i els culots Alp-X-C7 2in1 així com els Pearl Izumi P.R.O pirates, i a on cada dia he gaudit d'aquests equipaments, guants sempre els C7 d'estiu, mitjons sempre els Pearl Izumi d'estiu, tèrmiques de màniga curta lleugeres, i ulleres Oakley  diferents cada dia però totes molt còmodes, el casc el mateix cada dia un dels dos Giros, el segon encara té el llum muntat des d'Escòcia, i la veritat que em costa fer el pas de tornar-lo a agafar, de fet la bike d'Escòcia també em costa de tornar-la a agafar, tot i ser la que va sortir dimarts, la primera que vaig agafar, desconec el motiu, no passa res, deixant passar dies quedarà aclarit, segur.

MTB, MTB, MTB. 

Dia a dia :-)

I per tant sense fisió ahir al vespre al Baix Montseny, renoi.

Ara a preparar-me per la de divendres al vespre, veurem, veurem, i tant.

Falten setze dies per l'arribada del darrer nou Gran Drac a les costes properes al Mirador dels Dracs, oh yeaaaah!!!

Crec que es nota l'emoció, crec, certament, certament, i tot seguit sense poder ser, ara per ara, les ganes de Vols venen tot seguit, renoi, renoi, renoi, que bé, que bé, que bé. 

MTB, MTB, MTB. 

Divendres i dilluns :-)

Sessions amb el fisio al Baix Montseny, prou bé, prou bé, i tant, a on poc a poc però una mica cada dia les sensacions són millors, crec, crec.

Això sí fins avui res de bike, renoi, renoi, renoi :-)

De mentre els equipaments de principis de primavera/tardor pels Vols resten a l'espera, i crec que entre ells i el Drac que fa el mateix que ells,  hi ha sempre una mateixa conversa, una única pregunta, quin dia serà el primer Vol?

Falten disset dies per l'arribada del darrer nou Gran Drac, i certament que qui espera desespera, oi?

MTB, MTB, MTB.

Dilluns i dimecres :-)

2/3, ara a veure demà divendres si finalment el Baix Montseny, SC, al vespre és el punt de coincidència a casa del fisio, a veure, a veure :-)

De mentre ahir la sessió amb l'Adreu a les vuit del vespre va posar en evidència un altre cop que els motius de l'aturada encara avui, demà també segur, són sempre tangibles mentre estic dins de la sessió, a on una cintura de cristall així ho indica sense contemplacions, renoi, renoi, renoi. 

Unes sensacions ronden ara ja sí dins del meu cap de com podrien ser els Vols a les properes matinades, entre les Fades de la Foscor en retirada, i els cavallers de la llum entrant, són totes i cada una de les imatges que es van repetint ara sí ara també, i són concretament també els equips Alp-X i C7 2in1 els protagonistes de cada una d'aquestes matinades, concretament els quatre culots nous pendents d'estrenar-se dins dels Vols.

I aquestes pensades del trenc d'alba dins del Vol em fan veure que la recuperació segueix per bon camí, de ben segur, de ben segur, i tant, i tant, si més no pel què fa a sensacions, a les pensades, les darreres. 

 

Més novetats, l'arribada del darrer nou Gran Drac s'ha avançat, com? com sona, com sona, no únicament no s'ha endarrerit si no que lluny de ser el pronòstic d'un darrer projecte fallit avui tot apunta a que serà una realitat, i no únicament això si no que les notícies d'avui són que serà realitat quinze dies abans del previst, així doncs estic a 25 dies de l'arribada d'aquest a les nostres costes, que no però al primer portal del Mirador, OMG :-)

Hauré d'anar preparant els equipaments específics pel què podria ser el proper i primer Gran Vol, programant també la primera ruta de tres dies, o únicament de dos de poder ser, a La Cerdanya, certament que ho escric i encara no m'ho crec, o sí però no veig el moment dins d'aquests propers 25 dies de consolidar mentalment que serà finalment una realitat. 

De mentre he de tornar a la realitat d'avui, i seguint el fil daquesta demà em toca nova anada al Baix Montseny, a SC, al fisio, un altre cop a les vuit del vespre a on demà toca treball més intens, perquè ahir va ser una sessió activa sense apropar-se mai a la categoria  d'intensa, per mirar de mantenir les tres sessions, i evitar caure un altre cop a les dues d'on venim, veurem, veurem. Mentre ho escric, tot seguit les imatges són dins del Drac amb el Drac, i també a Finale, i tant, i tant, que bé, que bé, que bé, abans però cal sortir del què podria ser la sortida del túnel, i l'entrada a les seqüències de 11/14, de les que quatre són dins del Drac, dues dins dels Vols de llarga durada, i cinc dins de la preparació específica fora dels Vols :-)

MTB, MTB, MTB. 

Dilluns :-)

Programa de sessió amb el fisio al Baix Montseny, a la seva capital, SC. 

A les vuit del vespre sessió amb l'Andreu, renoi, sembla que la darrera visita va ser ahir, i la realitat és que va ser divendres el vespre :-)

Avui diria que és el primer dia des del 9 de novembre que estic bé, sense d'entrada la presència ni d'un mínim lleuger dolor, que bé.

No diré fem un cafè? perquè he fet el darrer fa uns minuts :-)

Renoi tornen a faltar cinquanta-un dies per l'arribada del darrer nou Gran Drac, no passa res ho vaig comptar malament, és l'impaciència que porta agafada de la mà el neguit, i tant!!!

MTB, MTB, MTB. 

Divendres :-)

Cert, que van passant les setmanes, els mesos, des del 9 de novembre que estic sense activitat esportiva, sense Vols, sense Grans Vols.

Els Vols perquè per ells mateixos estic a aquest tram, és a dir per la preparació des de l'octubre del 2016 fins a Fort William aquest octubre del 2018, una preparació específica que encara ara tot i haver-hi reflexionat em costa expresar, compartir les conclusions a les que he arribat i que m'han portat a aquesta llarga inactivitat a dalt del Drac. Per sort el Drac m'espera, que bé, que bé, que bé, de mentre el què em ve al cap dir, compartir d'aquestes conclusions després de temps és, fem un cafè?, vaig a fer un cafè :-)

Els Grans Vols perquè sense el meu vell Gran Drac, ara el tinc cedit a un bon amic perquè el seu va arribar a la seva fi, i mentre les circumstàncies no li permeten disposar del seu nou Gran Drac quelcom teníem que fer, oi? i sense el meu Gran Drac no faig Grans Vols, cert també que estic a cinquanta dies de l'arribada del meu nou Gran Drac, i per tant el premi serà poder disposar de dos Grans Dracs, renoi, renoi, renoi. Diferents entre ells, molt, absolutament diferents, no diré oposats, sí quasi, perquè curiosament el vell va ser, la seva creació la fi del concepte i per tant de l'unicorn que ara d'aquí a aquest cinquanta dies entrarà per la primera porta del Mirador.

De mentre avui he tornat a tenir la pensada poc recurrent de avui podria sortir en bike. 

Una visita ahir al fisió, intensa, quasi que massa, quasi, però cal perseverar, a veure a finals de febrer i coincidint amb l'arribada de la calor proposa també el principi dels Vols, a veure, i poder perseguir la propera participació SOLO :-)

Dilluns com ahir tocarà fisio, tinc avui i demà per recuperar-me, el Baix Montseny, SC, i l'Andreu protagonistes, i tant, i tant.

MTB, MTB, MTB.

Dilluns :-)

Una sortida del túnel divertida? no ho sé, llarga segur, oi? :-)

Ahir sessió al Baix Montseny, amb el fisio, a on l'Andreu als darrers cinc segons va aconseguir que tingués molt males sensacions a la lumbar dreta durant menys d'un segon, però tot i ser breu, renoi, renoi, renoi. 

Bé, en un altre moment miraré d'ampliar aquesta intervenció.

Les sensacions de mentre són, no puc estar dret molta estona, no puc estar assentat molta estona, no puc conduir molta estona, però ho puc fer tot breument, és a on som. Un privilegi, puc descansar molta estona fet que que per recuperar-me agafat de la mà devles visites al fisio és el camí per tornar als Vols, quan és el què voldria tenir clar, ara per ara però no serà.

Avui caminant uns cinquanta metres en planer tenia una lleugera però incòmoda sensació de fragilitat a tota la cintura, de fet aquest darrer cap de setmana no he sortit a caminar pel temor a que torni la molèstia lumbar, bé, és el tram, després d'aquest ja en vindrà un altre, segur, segur :-)

Impacient, pel tercer Gran Drac, encara falten cinquanta-sis dies, OMG!!!

Preocupat no, inquiet sí, perquè si el tercer arribés avui no podria anar a La Cerdanya perquè puc ser dins del Grans Vols, sí, però poca estona, i per tant un radi de més de trenta quilòmetres ja està fora del meu abast, per tant :-)

MTB, MTB, MTB. 

Divendres :-)

En definitiva des de la matinada esperant l'anada al Baix Montseny.

Avui aniria en bike, no pot ser encara, però la pensada hi és, que bé, aquest vespre anada a SC al fisio, prou bé, no sé si treballarem lumbars específicament, l'Adreu decidirà, i tant, jo li exposo simptomatologia, i ell decideix el tipus de sessió :-)

MTB, MTB, MTB. 

El blog dóna un error, i no puc pujar ara per ara imatges, renoi, renoi, renoi. 

Dilluns :-)

I una anada al fisio marcada per un lleuger, i previsible retrocés, com ho és una lleugera molèstia lumbar quan ahir el matí fa la seva aparició, que no em treu en tot cas les futures ganes dels Vols, en cap cas, sí que en no ser present no hi ha escenari que els faci possibles :-)

Ahir després de la sessió al Baix Montseny amb l'Andreu, durant uns breus instants concretament a mitja sessió la percepció per aquestes lleugeres molèsties va ser que avui no podré tornar pel propi peu a casa, renoi, renoi, renoi, per sort passats uns minunts aquesta sensació es va alleujar, i també passats uns minuts més va donar pas a la possibilitat de poder tornar al Mirador amb la Transportadora de Dracs amb mi com a conductor, quina sort, i tant.

MTB, MTB, MTB. 

La de dilluns, la de dimecres :-)

Perquè ja estem a dijous, i dues són les sessions de fisio que he fet des de divendres passat. 

Bé esperaré a un moment un xic més favorable per ampliar aquesta intervenció, d'entrada, i si no ja serà a la propera, o a una d'elles, no passa res, hi ha temps, no infinit, cert, però està bé pensar que tenim temps, i tant, oi?

Dilluns al Baix Montseny, dimecres al Baix Montseny, i d'aquí a uns minuts torno al Baix Montseny, renoi, renoi, renoi :-)

Finalment les sessions al Baix Montseny la darrera d'aquestes setmana va ser la de dimecres, avui aleshores descans, i tant, a on penso, que bé. 

De mentre esperant, preparant l'arribada del Gran Drac, sí ja ho sé, renoi quina espera més llarga, però dins del termini previst. 

Avui una coincidència atractiva, he coincidit amb un dels provadors del meu Gran Drac, vull dir que vaig veure a You Tube un assaig del meu Gran Drac feta per aquest provador, curiós, la visualització del test del meu nou Gran Drac a You Tube la vaig descobrir força després d'haver-lo compromès.  Una trobada molt guapa la d'avui amb el provador encara que únicament de segons, ni hem comentat les seves impressions, no estava sol, jo tampoc, aleshores em queda poder-ho compartir a The Great Escape MTB. 

I de fet no en vaig treure una bona sensació de les seves conclusions del test del seu dia del Gran Drac, no és important, sí que ho és d'interessant qui és el provador, el seu prestigi internacional, cert, en aquest cas però penso que les seves impressions siguent de molt nivell no estan enllaçades amb el fons de l'essència de base del projecte de construcció del nou Gran Drac del Mirador. 

De fet em vaig decidir aquest cop amb determinació per la versió Lynskey dels Grans Dracs, ara sí de forma meditada en origen, perquè en el cas de les Lynskeys ho va ser de meditat, però en darrer terme, pel fet de no sortir bé les dues primeres eleccions :-)

L'ampliació d'aquesta intervenció és d'ahir, de divendres, ara la darrera és de dissabte el matí. 

Que curiosa la sensació de l'espera de l'arribada del tercer Gran Drac, aprofito per esmentar que el segon és proper a arribar, i tant, però per aquest motiu pel fet de que en un no res serà al Mirador no genera la mateixa percepció d'espera, sí que aquest darrer, l'arribada d'aquest canvia les sensacions de l'espera del tercer, el per què és preciós és perquè el fabricant d'aquests dos darrers Grans Dracs és el mateix, i de confirmar-se que el segon arriba en el termini previst m'orienta a que el tercer té moltes possibilitats d'arribar finalment al Mirador, i aquest darrer marc, el de pensar que anirà bé i que el tindré està molt i molt bé. Així les pensades del tercer caminen en aquest to preciós gràcies el segon, que bé, que bé, que bé. 

Quina sensació més bona, més intensa compartir-ho a aquest espai, així veure que possiblement el tercer Gran Drac serà una realitat m'acosta una mica més a la meva anada a la Cerdanya, amb escales clar, normal, però anada cercant les millors rutes, i tant, i tant, i d'aquí al Principat, veurem, veurem, primer la llarga espera  d'aquest per a mi llarg temps que cal perquè entri per la primera porta del Mirador, un cop aquí, bé, mirar de respirar pausàdament, i seguidament els Grans Vols, i tant, i tant, els Grans Vols a on el pensar en quins, preparar la ruta, posteriorment fer-la, ser-hi, i en darrer terme arribar al final d'aquesta únicament té una imatge que la representa, i aquesta és un somriure, únicament persegueix un somriure, i per aquest motiu el primer tram de la selecció del Gran Drac, com el d'ara de l'espera és molt atractiu, per l'objectiu que persegueix, un final amb la signatura dels somriures, i tot just estem a l'espera de la via que ens hi portarà, el d'aquest Gran Drac, i ho escric amb prudència perquè tinc encara present l'arribada, les dues arribades amb els Dracs erronis, l'extranya sensació de creure que ja és el final de l'espera, i un cop al Mirador veus que caldrà tornar a començar, fer que ara exposat aquí fins i tot el veig molt positiu, sota l'argument de quin privilegi poder esperar, oi? :-)

MTB, MTB, MTB. 

La de divendres :-)

Una sessió de fisio modesta, 45' lleugers, per prudència, motivada aquesta per no haver digerit bé el pas de dues sessions a tres i haver baixat un altre cop de tres a dues sessions les visites al fisio. 

Per prudència també, seguim sense Vols, com res de fer cap preparació d'intensitat, i els estiraments limitats els realitzats amb el fisio.

Dissabte no hi va haver passejada a peu de platja, sí a la nit de diumenge, però rondant els tres quilòmetres, no els set. 

Pendents de l'arribada del segon Gran Drac, sense millorar els equipaments del genet, ni tampoc els diferents components del Gran Drac, he de pensar que si han de ser serà perquè es donaran les circumstàncies, espero, confio, sigui per que vinguin o perquè no, que crec que en definitiva ve a ser el mateix.

El tercer Gran Drac es fa esperar, no perquè el termini estigui caducat, si no perquè quasi cinc mesos d'espera, per a mi són molts, renoi, renoi, renoi, aleshores com gestiones aquesta espera proposada en origen és una acceptació molt singular. Jo ho miro de passar recaptant informació tècnica, valorant les possibles millores en la línia de baixar el pes, tampoc en aquest aspecte la motivació va agafada de la determinació perquè el Gran Drac seleccionat ja té estudiats tots i cada un dels aspectes de possible millora, i el fabricant s'ha decidit per una proposta molt concreta, i sota aquesta penja tot, cada component, de manera que quadre, un altre cop de steel, frens, rodes, pneumàtics, seient, és a dir distància del cul al terra, centre de gravetat, distància entre eixos, són dades que millor no modificar, fins i tot les suspensions estan estudiades especialment per aquest Gran Drac, segur què hi ha més casos de Grans Dracs amb suspensions específiques dissenyades sobre bases força singulars, però jo ho desconec, i ho visc amb molt d'interès, en aquest cas fent referència a la particularitat de l'angle de treball d'aquestes, poc convencional, i en l'extrema reducció de les seves mides, tot per accentuar un comportament que faci que en trams revirats tingui les millors qualitats, que és a on ens sentim més còmodes, o a on som majoritàriament, doncs a espais oberts ja no hi tinc la implicació de velocitats altes, això des de la concentració de la Cerdanya en aquell dia memorable amb en Xavi després del dinar a l'argentí, a la baixada previa al dinar crec que va ser l'última baixada a reacció, no sé si la baixada de Sant Marçal al Camping i del Pla de la Calma a Les Piscines del Montseny el dia del pollastre a Collformic és anterior o posterior a aquest, OMG, en tot cas jo a aquest darrers ja no hi era dins del Vol a reacció, i tornare a dir, OMG. Així seguint el fil del Gran Drac els pneumàtics també van lligats a aquesta específica proposta de comportament, i també els frens, aquests darrers molt estudiats també, tant els discs, com les pinces, com els ferodes, és a dir, un centre de gravetat molt baix, sense ser arriscat picar a trams molt deteriorats, un conjunt molt estudiat de la posició del genet, un quadre de lleuger però reforçat, unes suspensions específiques, unes rodes i uns pneumàtics, així com els frens, tots coordinats, tots condicionats entre ells per coincidir a un mateix lloc, aconseguir un pes contingut, i un comportament que marqui una època.

Hi ha més detalls a tenir presents, segur, molts, de fet ho escric i seguidament la llista em ve el cap, però també tinc present que sobre aquest aspecte, els dels Grans Dracs, i els Dracs , vaig publicant poc a poc aquells aspectes que crec que entenc, i per tant puc compartir a The Great Escape MTB, també poc a poc els aniré ampliant, si aconsegueixo però millorar entendre els aspectes més tècnics sobre geometries, o comportaments termodinàmics dels diferents components. Ja fa anys de l'intent d'entendre la diferència de comportament d'una suspensió d'aire i oli, quan augmenta la temperatura interna, crec que encara avui no hi ha aportacions al blog sobre aquest component, és que encara ara no em veig capacitat per fer-ho, i potser per escriure sí, no però de poder aportar. Sobre un pneumàtic mai hem aportat cap exposició tècnica, sí d'ús, va o va bé, però sobre carcasses per exemple, no, i aquestes, la seva duresa, la seva flexió lateral, que no sé si el terme seria l'adequat, no n'hem parlat a aquest espai, i certament que hi ha tema per omplir centenars d'intervencions, i no arribaríem mai a cap lloc, o sí, i jo no ho veig. 

Cada genet cerca un comportament singular del seu Drac, dels seu Gran Drac, i per tant cada conjunt de quadre, rodes, pneumàtcs, suspensions i frens és específic segons l'ús o comportament que perseguim aconseguir. I sense anar més lluny si parlem de pressions de pneumàtics per posar un exemple, o d'olis de suspensió, o dins també de les suspensions, de la duresa, progressivitat, extensió, retorn, compressió, rebot, absorció de petits i grans impactes, de les diferents regulacions de les velocitats que volem de tots i cada un d'aquests aspectes, i hi anem afegin diferents equacions com podrien ser diferents seqüències d'impactes, bé el que cal comprendre és per a mi infinit, per a mi, per la quantitat d'aspectes, i per incomprensió de cada concepte a partir d'un primer nivell bàsic a on jo ja no aconsegueixo relacionar tots aquests aspectes per formar un sol concepte entre tots ells que definiríem com el d'aconseguir el comportament òptim que persegueix cada un de nosaltres quan és a dins del Vol o del Gran Vol. 

Ho rellegeixo dijous, i penso que cal afegir que no necessàriament un genet ha de cercar o voler un comportament determinat del seu Drac i/o Gran Drac, en cap cas, de fet segurament és a l'inrevés, com també ho és que la Transportadora de Dracs no és la portadora dels millors Vols, segur, en els tres casos però és a dir, Dracs, Grans Dracs i vers la Transportadora de Dracs a The Great Escape MTB sí que és així, cerco un comportament concret dels Dracs, dels Grans Dracs, i persegueixo que la Transportadora de Dracs sigui un altre cop la protagonista dels millors Vols, tram que miro de recuperar prudentment des del 2014 :-)

Caldria sumar d'aconseguir aquesta optimització a dalt esmentada, aconseguir que la Transportadora de Dracs tingui la utilitat òptima per  poder transportar els Dracs eficientment, així com a la Reina, i també el genet, aleshores tot es complica una mica més, que ja està bé, i de fa uns anys cap aquí també estic valorant que transporti el darrer Gran Drac que tenim previst que arribi el darrer dia de març, fet que encara ho complica més perquè ja fa temps que penso en la possibilitat d'adquirir un remolc pels Dracs, ara un remolc per aquest Gran Drac seria una opció a valorar, i clar sobre remolcs tornem a entrar a un tram molt tècnic, a on hi he estat durant molts anys, vull dir utilitzant remolcs, cert, però també ho és que per a mi és un vol i dol, perquè el temps no és infinit, i mentre el meu dia a dia tendeix a la complexitat, cada vegada aquesta més alta, aquest mateix temps que ens exigeix que sigui així també em resta capacitats a cada dia que passa, poc a poc però sense interrupcions minva el meu nivell de qualitat, de manera que, el nivell d'exigència augmenta i les meves capacitats per portar-les a terme disminueixen, fet que em porta a haver de reflexionar cada vegada més, i a fer cada vegada menys :-)

I a casa ja hi ha onze Dracs, quatre Grans Dracs, i d'aquests darrers en venen dos més, o sigui sis, i si ens decidíssim per dos remolcs, certament que per nombrar-los tots  ja costa, i mirar de fer-los funcionar ja no de manera correcta si no òptima, perquè no perseguim menys, ho veig impossible, que no sé si és pitjor que pensar amb el mot infinit, crec, crec, oi? :-)

I entre tots aquests temes tan interessants, apassionants per a mi fins i tot, hi ha la dificultat també apassionant de mirar de tornar a estar bé de nivell de forma, pel dia a dia en primer terme, que quasi hi sóc, pels Vols, ara per ara molt lluny de poder-hi ser, i ara d'aquí a dos mesos tocats estar preparat pels Grans Vols, aquests darrers una nova disciplina al Mirador, que crec que o ho preparo molt i molt bé també o aquests darrers no tindran ni l'oportunitat de començar. I ho dic en aquests termes motivat perquè a dos mesos i poc de la seva arribada, tot i que la sensació és molt bona ara després de l'arribada ara fa un mes del nou primer Gran Drac, tot i que estem a pocs dies de l'arribada del segon Gran Drac, i que si parlem de sensacions vers la decisió de fer-lo venir, del concepte d'aquests, són prou bones, les sensacions vers el tercer Gran Drac són boníssimes totes, excepte una que fa referència el nivell de perfecció del concepte, que he perseguit a l'hora de seleccionar aquest Gran Drac, que no d'encert d'aquest, que siguent el mateix que els dos primers, la característica de radicalitat del concepte en si mateix d'aquest tercer Gran Drac em fa que tingui una certa preocupació. Una mica com l'arribada de la primera single speed al Mirador, que va marcar l'inici de la fi de la qualitat de ser moltitut, i el començament també de qualitat de la solitud, fent referència a que mentre anàvem amb geared, érem sempre grups més nombrosos, ara des de fa una fila llarga d'anys poc a poc, primer tot de cop, i després poc a poc bike a bike, van anar caient, fins i tot també  Drac a Drac, per finalment quedar-ne uns pocs, i no precisament els que érem uns incondicionals, de fet ser-ho és una super disciplina, i tant, i possiblement és incompatible, he de pensar, he de pensar, fent referència a que segurament la incondicionalitat és un atzucat, crec, crec, vull dir deu ser una d'aquelles situacions que no tenen formats absoluts, no sempre s'és un incondicional, i no sempre no s'és un incondicional, i és més també en una mateixa situació, o no, i de manera prudent acceptar-ho podria ser una eina per ser-hi més proper a aquest fer incondicional, o no, o no, però està bé poder compartir aquests termes a aquest espai. 

En tot cas el concepte extrem de l'elecció del Gran Drac va fortament agafat de la mà del mateix criteri que va determinar l'arribada de les single speed al Mirador i la fi de les geareds, com sona, com sona. 

I he de dir que l'experiència single speed ha estat, és, copçadora, i miro de ser molt prudent amb aquest mot, per fantàstica, per sorprenent, a on va marcar un dia abans, i un dia després al Mirador, i de fet l'arribada dels Grans Dracs la va propiciar aquest aspecte d'extrema simplicitat. Va ser coincidint la Transportadora de Dracs, i el primer Drac single speed que vaig quedar copçat, perquè abans la VW era un vehicle, i la Vicious una bike, després la primera va transformar-se en la que avui és la Transportadora de Dracs, i la segona ho va fer en un dels pocs Dracs del Mirador, sorprenent, diria fins i tot increible :-)

MTB, MTB, MTB. 

La de dimecres :-)

No la vaig fer, he de deixar passar unes hores entre sessió i sessió de fisió, i això és el què vaig fer dimecres.

La Reina hi va anar en lloc meu, prou bé. I avui sí un altre cop em toca a mi, a les 20:00 a SC sessió amb l'Andreu.

Segueixo poden conduir, segueixo descansant al llit, i descansant, ja estic en les set hores dia setmanals de mitjana, de fet lleugérement per sobre de les set hores, que bé, que bé, que bé. Tot i que aquesta darrera nit no ajuda perquè ahir la mitjanit va arribar a una de les cases on estem construint una de les poques i precioses Màquines de Prosperitat. 

I avui també d'aquí a una estona tinc un Festival, no un Vol, en cap cas, d'aquests ja fa temps que no en tinc, oi? :-)

Però hi tornarem, segur, no repetir crec que és impossible pensar-ho, altra cosa a on ens portin les circumstàncies, i tant, i tant, en tot cas avui la Transportadora de Dracs em portarà un altre cop al Baix Montseny, oh yeaaaaah!

Bec per on pares?

MTB, MTB, MTB. 

El Pas del Destructor Independent :-)

Com el Pas del Drac de la imatge marquen per a mi el retorn prudent dels Vols.

Ahir el Vol d'anada al Baix Montseny sota una tímida pluja, un fort vent, i un Sol a estones present va marcar també el to de la sortida, i la duració, que va ser breu tot i que hauria pogut ser molt més llarga, perquè a les vuit del vespre mentre decidia tornar a SV amb la Transportadora de Dracs no feia fred, 9°C no és fred a aquesta estació, a aquesta hora sense Sol i amb cel completament estrellat.

Cuidar-me siguent pruduent després de tres setmanes sense Vols va fer que la June després de setmanes de descansar tornés a despetar una breu estona, la Transportadora de Dracs és sempre portadora de les millors sensacions, sempre. 

Per sort vaig tornar amb la VW perquè la pluja i el vent eren els protagonistes del vespre al Maresme, mentre a SC el silenci i la bonança imperava.

Equipat 100% per pluja de cap a peus, i com a novetat els pantalons Mavic Crossmax Ultimate H2O impermeables que van durar mitja horeta únicament, primer perquè no va ploure més amb constància, i sense pluja un segon aspecte va pesar, perquè tenia calor. 

La bike molt i molt bé, ho portava tot, fins i tot el bidó d'aigua que no va cedir ni una gota durant la sortida :-)

Ara esperant què fer avui, un dia pel què fa al temps germà del d'ahir, i tant, tant que dubto de si es donen les cirscunstàncies favorables pel Vol, de quin hauria de ser l'equipament ideal per tornar de SC a SV, perquè he de tornar la Transportadora de Dracs al Baix Montseny, a on ara a dins des d'ahir al el vespre hi descansa dolçament el meu Drac. 

Dubto sobre com equipar-me perquè crec que amb la Fusion en tindria prou pel què fa a jaqueta, a diferència d'ahir que portava la impenetrable Alp-X GT de Gore, veurem, veurem. 

MTB, MTB, MTB. 

Aquest tema de la bike nova no sé com acabarà, OMG, vull dir que acabarà bé segur, però no tinc clar que acabar bé sigui fer-ho tenint una bike nova. Avui per la descoordinació i els silencis massa presents fa que seguir amb la bike que tinc ara sigui un punt més, podria dir trànquil? Estic començant a pensar que segurament passarà allò, senyal que no havia de ser. Ho he viscut a la pell d'amics meus, normal també que ara ho visqui jo a la meva, no puc pas dir que és una sorpresa, oi?

Per compensar avui podria ser un bon dia per gaudir del present del Gran Vol que esmentava fa uns dies, ara encara més intens sota aquesta tempesta de pluja i vent, primer perquè he de tornat la Tranportadora a SC, segon perquè ja tinc el Drac carregat a dalt d'ella, sota la pluja d'ara seria pesadet haver-la de carregar, un intens vent pica les finetres del Mirador, una pluja constant pica el sostre de la June, i tots aquests trets em proposen de mirar de gaudir del Gran Vol. Un punt em frena, no sé per on començar :-)

Test demo day :-)

No és exactament així però de lluny sí que és una mica així. Un quadre nou no proposat per mi, que podria ser el meu quadre, clar que yes.

Un inici de jornada amb potència i manillar diferents de la jornada anterior, molt, de 70-730mm a 100-700mm respectivament. Un començament amb soroll que no va marxar mai, sempre pujant amb sorolls aparentment de quadre, podria ser també del BB, i que va comportar de diverses aturades mirant de localitzar l'origen, en quatre ocasions vaig posar peu a terra crec recordar, no vindrà d'una oi que no? 

Una anada al Baix Montseny per tant sorollosa, i fins i tot un xic freda, fredor baixant de Collsacreu que va requerir l'ús de la Lite, o que bé, o que bé :-)

L'arribada a SC abans de l'hora prevista tot i la seqüència continuada d'aturades, millor, millor.

A aquest punt ja havia menjat dos plàtans petits, no per gana, millor, sí per descarregar les tres enormes bosses carregades del mallot BWR amb totes les eines per poder ajustar el conjunt nou, la Lite Campagnolo, les ulleres per llegir la carta de l'esmorzar, el carregador auxiliar del mòbil, a Arbúcies estava al 70%, a Santa Fe al 50%, a SC per sota del 40%, i crec que res més, no ho esmento normalment però sempre porto la targeta VISA per segutetat, els euros necessaris per l'aventura, el DNI, i també el carnet de conduir per si a SC decidia tornar amb la June, i no menys important però esmentada en darrer terme, la llicència. 

De SC a Arbúcies un dit i fet, no així La Garolera que a quatre quilòmetres de ser a dalt durant 500 m. no em va anar massa bé. 

És cert que 500 m. d'una pujada de 18 Km. no és significatiu, però ho és quan mai em passa, sempre hi ha un primer dia, el dubte és si pot ser també aquest el darrer :-)

Un cop a Santa Fe breu aturada per beure un Cacaolat calent, com? sí, jo tenia fred, a 1.200 m. d'alçada, i també uns quilòmetres abans a Arbúcies.

Un TT quilomètric el fre per decidir-me darrerament.

Un cop a SC, passant per una breu però memorable baixada fins la carretera  de La Costa que va requerir com sempre que tinc un test nou de baixar la pressió dels pneumàtics per poder gaudir d'un descens més controlat, una breu aturada al niu dels pares per després d'un pa amb tomàquet amb formatge com el d'Arbúcies sense vi i gasosa ara, tres iogurts semidetot, i ara sí dos Isostars, ara sense els dos cafès, sí amb bombons, masses crec, menys que els de sempre, no una caixa, si un terç.

Després directes a casa, passant per Olzinelles, amb pensades dolces i lleugeres, per decidir propers a Collsacreu baixar fins a Sant Pol per Sant Iscle. Una pensada encertada, molt, perquè no puja, quasi que únicament baixa. 

Tornada per la platja i a aquest punt poder coincidir amb la Reina que estava fent el seu Drac, ara tots dos al darrer pas pel Passeig dels Anglesos ja amb llums en marxa un altre cop. 

Un final de jornada per Milans memorable, fent el darrer tram del Drac, amb el quadre nou, que encara no sé si serà el meu, veurem, veurem.

Equipat de gala amb el culot Pearl Izumi PRO, la resta com cada dia. 

MTB, MTB, MTB.

Aventura al Baix Montseny

Ja fa uns mesos que els Vols per la zona del Baix Montseny es va repetint ara sí ara també, el fet és que d'una manera o d'una altra la ruta Garolera va siguent de la zona que esmento la més repetida amb diferència.

Diumenge va ser una jornada express, ho dic perquè a les quatre de la tarda havia de ser a casa un altre cop, i per aquest motiu havia de matinar una mica més per ser també a les vuit del matí a Sant Celoni, i poder així iniciar la ruta amb l'Home del Montseny. 

Sonaven tres quarts de cinc de la matinada mentre preparava la cafetera, aquesta estava fent-se a foc lent, puc tenir presses, sí, no per fer el cafè.

D'aquí per un festival de pizza la nit anterior, i una cervesa que guardàvem per a l'ocasió de la senyoreta Visterini :-) les sensacions de panxeta no eren les millors, en cap cas, en cap cas. Sempre quan no tinc bones sensacions espero, espero, i espero, i no sé el què, que passin, que passin, en aquesta ocasió sí que va donar pas aquest malestar a una millor estona que va durar unes deu hores perquè a tocar de dues pel final aquest mal de panxa va tornar a ser present, aquest cop però lleuger.

A una de les darreres edicions de 24 hores de Finale, no recordo si 2014 o 2015 l'espera a tenir bones sensacions de panxeta a dalt de la bike va durar divuit hores, a partir d'aquí vaig tenir la sensació de volar, però passades aquestes divuit hores, no abans.

Equipament curiós, d'entrada com sempre equipat com faig els Dracs d'hivern, mitjons, mallot Windstopper Soft Shell, i guants llargs aquest darrers per a les properes tres hores, tots tres Alp-X de Gore, els guants curts, també d'aquest model de Gore, tèrmica sintètica d'estiu de la mateixa casa sense mànigues, però aquest cop fent equip amb els manegots Pear Izumi a sota del mallot. Aquesta és la novetat, tèrmica d'estiu, i manegots a sota del mallot Alp-X Windstopper Soft Shell, la segona proposta novedosa per a mi va ser el calçat, el Giro Privateer R, amb el famós 43, no 43,5 de les velles Privateer, ni el 44 de les noves Privateer HV, i tampoc les lògiques Lake MX140 d'hivern. Culot Mavic Echappée, protector de cara, gorra Spok, casc encara el Cratoni Terron, i finalment les ulleres Oakley M-Frame. 

En tot cas mentre escoltava com sonaven tres quarts de les sis del matí enfilava cap a Llavaneres per fer el cap del Drac de cada dia, una temperatura de 9ºC al pas per la riera de Llavaneres a un minut de les sis. 

El ritme dolç perquè la jornada seria llarga, mai massa, ara entre les Fades de la Foscor, la nit no em deixava veure res més que pensar si passaria fred baixant des de la carena a baix a Vallgorguina passant de costat pel torrent, amb aquest calçat arriscat a totes totes, amb una tèrmica justa, molt, ajudada únicament pels manegots, no em deixava rodar tranquil, 9ºC no són un problema en si mateix, sí rodar durant dues hores ben tocades amb un equipament més proper a temperatures dels 15ºC per una zona com la de Vallgorguina, la sorpresa va ser notable perquè no va ser a la capital del fred a on vaig coincidir amb les sensacions que volia evitar, si no un cop vaig ser a Olzinelles gaudint de la Poció Màgica de les Falgueres que em va deixar de la mà per caure dins del dolor clàssic a les mans, no als peus per sort. La pujada des de Vallgorguina direcció Olzinelles, com la baixada per aquest mini paradís dels somnis secrets, així com el pas per Olzinelles fins a Sant Celoni, memorable, encara ara em quedo aturat amb la imatge, la recordo, sí, la recordo com si hi fos ara. 

Ara a dimecres de matinada mentre rellegeixo aquesta intervenció recordo breument imatges d'aquest darrer hivern passant per aquest tram d'Olzinelles a on per l'efecte de la glaçada, la nit, i els llums de la bike, el pas era com un estret túnel a on les parets d'aquests fossin plenes de brillants, OMG. A aquest Vol portava eines, càmera de recanvi de 26", bomba d'aire de mà agafada ben fort al King Cage, i les esmentades, les llums sempre en marxa fins a Sant Celoni. Puc parlar del mar, lluny, protegit, sí, per un llençol de núvols, no puc però compartir el seu estat d'ànim, jo crec però que era una matinada per estar en calma, molta calma. 

A Sant Celoni a les vuit en punt del matí l'Home del Montseny em va proposar un bon cafè amb llet i galetes :-), mtb, mtb, mtb. Aquestes em van ajudar a refer-me del tot, perquè a partir d'aquí i ja fins a casa a dos quarts de cinc de la tarda, no vaig repetir aquestes sensacions tan divertides de fredor intensa a les mans. 

Directes més o menys fins a Arbúcies, esmorzar a Can Sitra obligat per coincidir amb dos monstres del MTB amb qui fa ja quaranta anys que coincideixo pedalant, OMG. Gran esmorzar, per la companyia, Homes del Montseny, omg, omg, omg, pel lloc, pel què ja portava de ruta, pel que ja havíem fet, pel què anàvem a fer, i pel tram darrer que hauria de fer de tornada cap a SV que hauria de fer per ser a l'hora a casa.

Truita d'escarxofes, vi negre fred amb gassosa, i dos cafes llargs tot entre converses interessants, el festival de l'esmorzar. 

La pujada a Santa Fe, molt exigent, mai massa, cert, però molt exigent, el 42x23 em passa factura, sí, la baixada ràpida, abans però deixar-nos coincidir amb petites clapes de neu, clar que yes, la temperatura càlida ens va respectar fins al quilòmetre disset, per després passa a ser més càlida encara, ideal per arribar amb bones sensacions a Sant Celoni. Un cop a casa visita de rigor, breu pel meu compromís de la tarda amb la cultura, i després de beure mitja cervesa ben freda, seguir ruta cap a casa.

A aquest punt a la barrera dels 100 Km i la dels 3.000 m. positius he d'utilitzar la segona bateria per l'Iphone, estic al 50%, no aguantaria fins a casa, porto el carregador a la cremallera del mig entre les dues úniques bosses del darrera a on a una hi porto crec recordar que un segon protector de cara, els guants llargs que vaig portar fins Arbúcies, a la segona bossa hi portava els dos plàtans minúsculs, i el mòbil en inici, perquè ara per carregar-lo, vaig fer sortir el cable de la cremallera del mig i anava a la bossa de l'esquerra amb els guants, el protector de cara, i el mòbil carregant-se. Abans d'arribar a Collsacreu ja estava al 100%, no va ser una càrrega ràpida, sí una anada a Collsacreu força lenta :-)

Decidit a tornar per Ozinelles però sense passar per Vallgorguina sí fent ruta direcció al Santuari del Montnegre, per girar direcció a Collsacreu, una ruta, un tram aquest exigent. Una raresa, la gossa que cada cop mira de mossegar-me, ara és mare, i en coincidir els quatre, dues boles blanques petites peludes, la mare, i jo ara resulta que som amics, com és la vida, com són les circumstàncies, de perseguir-me al pas a l'hivern dins de la negra nit, atemorit sempre per l'agressivitat d'aquesta preciosa però geniuda gossa, a aquesta proposta d'amistat, OMG.

Un cop a Collsacreu directament a Arenys de Mar pas, i seguidament fins a Caldetes, a aquest punt un cop pujant per la riera direcció Milans, a l'alçada de la Colonia Andersen vaig decidir posar peu, és un dir, vaig descansar dos minuts a un dels dos bancs que hi ha a aquest punt, vaig esgotar fins la darrera gota d'aigua del bidó de 750 ml. ara Moots, entre Olzinelles i Collsacreu ja m'havia menjat els dos esquifidets plàtans que portava, quina gana, quina gana. Aquest darrer tram que cada dia faig amb vint minuts, ara vaig tardar quasi el doble, uns quaranta minuts. La imatge de sota és d'aquest instant, reia perquè em deixava aturat que he de fer el doble de distància, el doble de desnivell, amb certa normalitat, i jo ja estava patint a la meitat, i a minuts de ser a casa. 

Em va costar fer aquests dos darrers quilòmetres, que xafadet que anava, no sense un somriure però, del 125 al 127 és va fer llarg, fet que m'indica que he de fer un esforç de millora aquestes darreres sis setmanes que em queden, i si no el faig aquest esforç tindré un any sencer per seguir-me preparant, ja m'he saltat els USA, també els Kiwis, ja no vindrà d'aquí :-) 

Però miraré que en aquesta ocasió no sigui així, miraré, que no garanteix res de res, sí que ajuda a fer, fer i fer, oi que sí?

Ara animat, mentre escric aquesta breu crònica del Vol de diumenge, el Vol de dimarts, després del descans de rigor de dilluns, ja ha sigut, un bon Vol a 21ºC, com sona, com sona.

MTB, MTB, MTB.

Esperant a dissabte a on Sant Antoni de Calonge serà la nova ruta amb els Trinxes, espero que tot rodi per poder-hi ser, també creia que aniria a la ruta de Montserrat, no passa res, ho miraré, de poder-hi ser vull dir, serà i si no, en una altra ocasió, el fet és que ric molt amb els Trinxes, és bo riure, és bo riure. Perquè ja ric ara pel fet que la ruta serà singular, seguirem segur un track que no haurà revisat del tot ningú :-) però i el Festival del dinar, però i el Festival del dinar? ho deixo aquí, que si finalment no hi puc anar aleshores la sensació no serà de Festival :-)

Ja fa mesos que rodo sol, veurem quan temps més durarà aquest mode SOLO. Treballant de valent perquè tornin els Vols a duo. Com m'agradaria repetir les voltes eternes properes als 200 Km. cercant metres al vespre després de tota una jornada a dalt de la bike. 

Avui tenia ganes de fer una crònica de les de fa uns anys, no hi arriba als nivells d'aquelles, cert, tampoc és important, oi que no?

Avui estic tan inspirat que he deixat obertes quasi totes les portes que fins avui han estat tancades per perseverança meva amb pany i forrellat, oh yeaaaah!

Fusibles

Quan salten quedo un xic aturat. Això em va passar diumenge, després de fer una sensacional sortida amb l'Home del Montseny, quan havia de fet l'aturada per dinar, a minuts de fer-ho una mala sensació em va acompanyar, fet que va comportar de decidir descansar i en segon terme menjar, per després seguir descansant fins decidir cap el vespre tornar cap a casa amb la June, i no pedalant.

Va ser una bona pensada perquè fins i tot ahir les ganes de Vol no tenien lloc entre les meves pensades.

Avui però el Vol ja ha sigut, intens, viu, despert, molt. Diumenge però encara ara no sé què em va passar, fa tres setmanes vaig tenir una sensació germana, en aquella ocasió sí vaig tornar a casa pedalant, sí, però les sensacion varen ser de molta pesadesa mentre pujava cap a casa.

Diumenge anava molt ben equipat, molt, i tot i així vaig tenir alguna lleugers sensació de fredor, i tant, però lleugera, no intensa, no sé si és aquest fred el que em deixa puntualment xafat, no ho sé, avui però a 20°C el Vol ha girat rodó, rodó, que bé que m'ho he passat, OMG.

L'Inbred ja no frena, cert, o discs nous, o discs nous, o, bike nova, veurem, veurem, Xavi estic mirant de decidir-me, veurem.

Avui equipat de tardor-estiu, diumenge d'inici d'hivern extrem i de final també, no entraré en detalls, no és el moment, proper ara a la mitja nit, estic per de dues cròniques fer-ne una, la de diumenge i la d'avui juntes.

Diumenge sense aigua, no portava el bidó, avui sí, una sensació mana els Vols, la possible entrada del nou Drac.

MTB, MTB, MTB.

Desbordat per la quantitat d'opcions de nous Dracs, i també a l'hora per la impossibilitat de poder accedir a quasi totes elles, OMG.

Possibilitat real avui una de sola, des del USA, encara no ho entenc, i aquesta única opció també té els seus punts foscos, pocs però presents, fet que em frena a decidir-me, com ho són una pipa de direcció llarga i no de 44 mm. em frena una geometria bona però rígida fent referència a que no permet millores, ni canvi de forquilla en el futur, em deixa pensatiu, punts positius, de ser, el Mirador quedarà en silenci, és amb diferència la bike més fora d'escala que he pogut somiar mai, OMG. 

Però el breu dubte segueix sent, ha de venir al Mirador, la bike o la meva bike? ara l'opció que tinc és que vingui la bike, després aquesta seria la meva bike, segur, i en aquesta valoració estic, interessant sí, i segur que necessària, però hauria preferit poder disposar de més propostes, una de sola i a més de tipus caixa o faixa no em deixa ara per ara prou tranquil, crec, crec. 

Darreres millores

L'Inbred ja porta els discs nous, i el soroll de l'aranya dels XTR ara amb la dels SLX és inexistent.

És cert que frena poc, ferodes nous darrera, i discs nous no ajuda, han de passar quilòmetres i tot tornarà a la normalitat.

Avui després dels canvis hem tornat a rodar, ahir va ser un breu test de 20 Km. avui propers als 70. La diferència, que jo he sortit fatigat, i aquest fet no em permet de valorar objectivament el funcionament de les dues bikes. Sí però puc dir que la Spot Brand com ja pasava vers la Vicious, la primera és molt més ràpida que l'Inbred, OMG. I aquest fet em fa pensar que el Lynx d'Onza funciona, pujant però dreta la Reina aquest fa un lleuger tremolor, el pneumàtic vull dir, el punt fort, no rellisca en aquestes condicions de pujades extremes i fent el tram dreta en aquest terreny de sauló tan sec. 

Avui equipats 100% d'estiu, sota una sensació de calor notable, a on les sensacions baixant han sigut bones durant un breu tram molt pedregós, i pujant mai, tampoc les definiria com a desastroses, però tampoc bones.

Durant les cinc hores de ruta, una l'hem fet a ritme, i bé, la resta he de pensar que no puc ser definitiu treient conclusions, sí prudents.

La bike avui semblava una desconeguda, crec que l'Ignitor és el què em provoca aquesta sensació. Uns cops secs rodant que em desanimen força sobre la preparació feta dissabte. Dolor muscular amb el canvi de 16 a 21 podria afirmar, però no, crec que he de descansar per poder opinar sobre aquest aspecte, per si de cas avui no faig cap millora segons les sensacions d'ahir.

Ara passada la nit, a la matinada de dilluns penso el mateix, els dos Dracs ja estan a punt, molt emocionant aquest conjunt de millores, també és veritat que totes elles, pedals, pneumàtics, discs, i ferodes venen motivades pel desgast, únicament els cogs són una millora tècnica, i ni això, seria més un canvi motivat per una programació específica de la nostra preparació física, clar que yes!

No puc evitar d'exposar pel fet de ser el darrer test exigent, que em ve al cap la Ruta del Cister a on l'Inbred va anar molt i molt bé pel què fa a comportament. 

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed, equipats 100% d'estiu, portàvem manegots i armilla a les bosses del mallot, sense incidències, sense coincidències, amb llums sense funcionar, menjar, una croqueta, galetes salades, xocolata, per beure, 500 ml. d'aigua amb un tall de llimona, una cola i mitja més, eines, totes, recanvis, tots, crec recordar a 24°C a la riera de Llavaneres a tocar del migdia, sense veure el mar. 

MTB, MTB, MTB. 

Santa Fe del Montseny

Proper als origens, als meus origens.

A mesos de la meva arribada ja rondava per aquests indrets ara sí, ara també. Serà també el destí de la meva arribada?

Mentre espero en gaudeixo, ara menys que abans, el fet de ser ara al Maresme fa què sempre les pedalades al costat de casa siguin això, i no ja al Baix Montseny. 

Fa anys que no faig un Can Perepoc, més que dies que rodo amb la Vicious. 

Diria que des de l'estada edificant al camp de Canovelles que no escalo per Can Perepoc. 

Ara, passats els anys evito aquest tram, com també el de Can Carbonell direcció a les antenes. 

Ser a l'Avet Blau a la nit, a on tot resta amb els ulls a punt de tancar-se definitivament em retorna a molts punts viscuts anys enrere. A aquest instant la fila d'aventures viscudes al Montseny fan cua, i per tant la sensació que han passat moltes estacions també, mai masses si penso en aquest espai de natura. 

Encara hem d'anar a veure amb l'Home del Montseny la cova propera al pantà de Santa Fe, a on republicans o nacionals s'hi refugiaren a la guerra civil espanyola. 

Quan roda la roda tot camina bé, no quan penses que això és així, si no quan pensament i realitat coincideixen en que això és així. 

Una escalada lenta, preparant la propera aventura del XIX. Una arribada passat el quilòmetre catorze fins al dinou d'una boira lleugera, agafada de la mà de l'entrada majestuosa de la nit va fer que la percepció de tornar a gaudir d'una aventura augmentés fins a límits de denominació. 

Del dinou al vint-i-dos gaudint de les magnífiques fagedes, sempre preguntant-me a mi mateix en silenci per les marques als arbres, qüestions que un dia compartirem, no avui, no avui. 

Hi ha dies per a tot, perquè veient el Montseny totalment tapat decideixo anar-hi de pet, tot un misteri. 

Una arribada en la nocturnitat  a l'Avet Blau de Santa Fe acompanyada d'un refresc de cola fa que tot  tingui el seu to més brillant i conegut. Ser a quarts de deu de la nit, per no dir quarts d'onze,  a Santa Fe del Montseny marca el to de com són les jornades d'aquesta estació. 

Ara passades les hores, el pensament torna al Baix Montseny, crec que entenc la pensada, crec que entenc què voldrà dir. 

Equipats d'estiu, amb la Lite a la baixada, eines, totes, Cateye-Powerled, aigua, 3/4 de 750 ml. una cola, menjar, cap, coincidències, cap, incidències, inflar l'Ardent davanter de la Vicious al quilòmetre nou. No tinc temperatures, sí que us puc dir què baixant del quilòmetre vint-i-dos al quinze, la sensació de frescor feia pensar en portar manegots a sota de la Lite, certament, certament, he de pensar que motivat per l'aturada a fer la cola, no per les temperatures baixes inexistents. 

Dies de molt de Single Speed. 

Mentre escalàvem, vaig escoltar propostes de bikes de carratera, mtb, mtb, mtb. 

Santa Fe

Va caure ahir. 

A la nit, de no ser a dalt de la bike, en prepararé crònica. 

Dies de Single Speed.