Santa Fe del Montseny

Proper als origens, als meus origens.

A mesos de la meva arribada ja rondava per aquests indrets ara sí, ara també. Serà també el destí de la meva arribada?

Mentre espero en gaudeixo, ara menys que abans, el fet de ser ara al Maresme fa què sempre les pedalades al costat de casa siguin això, i no ja al Baix Montseny. 

Fa anys que no faig un Can Perepoc, més que dies que rodo amb la Vicious. 

Diria que des de l'estada edificant al camp de Canovelles que no escalo per Can Perepoc. 

Ara, passats els anys evito aquest tram, com també el de Can Carbonell direcció a les antenes. 

Ser a l'Avet Blau a la nit, a on tot resta amb els ulls a punt de tancar-se definitivament em retorna a molts punts viscuts anys enrere. A aquest instant la fila d'aventures viscudes al Montseny fan cua, i per tant la sensació que han passat moltes estacions també, mai masses si penso en aquest espai de natura. 

Encara hem d'anar a veure amb l'Home del Montseny la cova propera al pantà de Santa Fe, a on republicans o nacionals s'hi refugiaren a la guerra civil espanyola. 

Quan roda la roda tot camina bé, no quan penses que això és així, si no quan pensament i realitat coincideixen en que això és així. 

Una escalada lenta, preparant la propera aventura del XIX. Una arribada passat el quilòmetre catorze fins al dinou d'una boira lleugera, agafada de la mà de l'entrada majestuosa de la nit va fer que la percepció de tornar a gaudir d'una aventura augmentés fins a límits de denominació. 

Del dinou al vint-i-dos gaudint de les magnífiques fagedes, sempre preguntant-me a mi mateix en silenci per les marques als arbres, qüestions que un dia compartirem, no avui, no avui. 

Hi ha dies per a tot, perquè veient el Montseny totalment tapat decideixo anar-hi de pet, tot un misteri. 

Una arribada en la nocturnitat  a l'Avet Blau de Santa Fe acompanyada d'un refresc de cola fa que tot  tingui el seu to més brillant i conegut. Ser a quarts de deu de la nit, per no dir quarts d'onze,  a Santa Fe del Montseny marca el to de com són les jornades d'aquesta estació. 

Ara passades les hores, el pensament torna al Baix Montseny, crec que entenc la pensada, crec que entenc què voldrà dir. 

Equipats d'estiu, amb la Lite a la baixada, eines, totes, Cateye-Powerled, aigua, 3/4 de 750 ml. una cola, menjar, cap, coincidències, cap, incidències, inflar l'Ardent davanter de la Vicious al quilòmetre nou. No tinc temperatures, sí que us puc dir què baixant del quilòmetre vint-i-dos al quinze, la sensació de frescor feia pensar en portar manegots a sota de la Lite, certament, certament, he de pensar que motivat per l'aturada a fer la cola, no per les temperatures baixes inexistents. 

Dies de molt de Single Speed. 

Mentre escalàvem, vaig escoltar propostes de bikes de carratera, mtb, mtb, mtb.