Una arrancada clàssica.
A on el rodar de la primera hora ho és entre la foscor, avui fins i tot en un entorn de frescor.
Fins a la riera de Teià totes les sensacions bones feien una filera, després han vingut les diferents, les sensacions diferents.
A on escalar ès el què hem fet, i tant que sí, però també veure que ens falta un bon tram a dalt de la bike si volem agafar un discret però valent ritme de cursa.
Equipats 100% d'estiu.
A on després de quasi cinc hores de bike, he hagut de devorar llaminadures italianes mentre rodava els darrers minuts cap a casa.
I un cop a casa, literalment entaular-me amb sensacions diferents, certament diferents.
Demà dia IV del XIX, miraré primer de fer realitat la IV jornada, i després de ser, miraré de viure una aventura més simpàtica.
Hi he reflexionat molt, mentre pedalava, i a l'hora de dinar, esmorzant no, de deu del matí a dues del mig dia he quedat fora de servei, com sona, i no és uns metàfora.
Ja a les dues, tot ha rodat bé, molt i molt bé.
Rodar tantes hores cada dia passa factura, sí, però també va agafat de la mà de bones pensades, de temes necessitats de moltes hores de reflexió.
El dinar ha compensat l'aventura de bike del matí, certament, certament.
I la nit amb sessió Llanero Solitario de 10/10.
Cap incidència, cap coincidència, eines, totes, tres graus per sota de les temperatures d'estiu d'ahir. Aigua, un litre, menjar, les llaminadures.
Ara a quarts de dues de la matinada, esperant, i qui espera, desespera.
El IV el número ha assolir demà, i tant que sí, i tant que sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada