Esperant

Per una banda, creia que els Spa d'agost eren la porta d'entrada, i va ser certament així, però just entrar el precipici em va portar a una severa i profunda reflexió. 

Per una altra banda, els manteniments de les bikes, quan els faig, si més no els darrers anys, jo després no tinc ganes de pedalar. Des de mig matí fent les reparacions necessàries de les bikes, fins fa uns minuts, aleshores el pensament són mitges Pizzes, una cervesa ben freda també, però en cap cas pensar una ruta de bike per fer és el què em ve de gust, en cap cas. 

El 19 tenim un objectiu, que forma part d'un tram, del sender que pot sumar a portar-nos a Canberra, aleshores la prioritar és el 19, no avui. 

Demà proposta Garolera, per segona vegada, des de casa, sí, però si a les quatre de la matinada no arranquem no passarà res, no ho hem fet avui, podem no fer-ho demà, oi que sí?

Com podem canviar de parer i agafar les bikes d'aquí a minuts, però ara mateix el semàfor té un sol color.

Dies de Single Speed.