Converses de tantes propostes interessants de bike a llocs lluny de casa, que costa mantenir el criteri sobre a on anar, i quin ordre seguir.
El fet és que fins avui, demà no ho sé, no tenim costums d'agost, de les pertinents vacances d'agost. De fet mai he fet vacances a l'agost, curiós, una vegada les vaig fer al juliol, una vegada, i va ser per fer la Travessa dels Pirineus el 2003. La resta, amb les aventures de bike ens donàvem, ens donen per pagats. Així que aquest agost no està siguent una excepció.
M'agrada no fer vacances mentre una majoria de l'entorn les fa, la feina es fa molt a gust a l'agost. A les fàbriques quan les dirigia l'agost era el millor mes amb diferència.
Ara, a punt de ser al darrer tram d'aquest mes, m'entristeix veure que ara tornarà torhom, no per no voler coincidir, si no per les sensacions que us esmentava.
Avui una arrancada, anada i tornada de 10/10.
L'arrancada de la imatge, per a mi mítica.
El rodar entre aquestes arrancades de jornada, provocadores dels millors projectes immediats de MTB.
Ara sense anar més lluny entrem per la porta de casa, viinc del Spa amb en Josep de fer els preparatius pels convidats. Res és planer, tampoc res fa massa pendent.
Aigua, zero, menjar, zero, equipats d'estiu amb manegots els primers 90 minuts, Cateye-Powerled, incidències, cap, coincidències, cap, temperatures tres graus per sota de fa dos dies, eines totes, recanvis quasi tots, manca reposar les pastilles de fre de la Vicious.
Ara després d'un dinar intens de bikes, i de cavalls, sí, sí, cavalls, metàfora, metàfora, esperant ja la propera, la IX, omg, omg, omg.
De fer cas de les sensacions de panxa d'ara, bé, millor ho deixo per demà
Dies de molt de MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada