Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dimarts, de desembre 15, 2015

Fusibles

Quan salten quedo un xic aturat. Això em va passar diumenge, després de fer una sensacional sortida amb l'Home del Montseny, quan havia de fet l'aturada per dinar, a minuts de fer-ho una mala sensació em va acompanyar, fet que va comportar de decidir descansar i en segon terme menjar, per després seguir descansant fins decidir cap el vespre tornar cap a casa amb la June, i no pedalant.


Va ser una bona pensada perquè fins i tot ahir les ganes de Vol no tenien lloc entre les meves pensades.

Avui però el Vol ja ha sigut, intens, viu, despert, molt. Diumenge però encara ara no sé què em va passar, fa tres setmanes vaig tenir una sensació germana, en aquella ocasió sí vaig tornar a casa pedalant, sí, però les sensacion varen ser de molta pesadesa mentre pujava cap a casa.

Diumenge anava molt ben equipat, molt, i tot i així vaig tenir alguna lleugers sensació de fredor, i tant, però lleugera, no intensa, no sé si és aquest fred el que em deixa puntualment xafat, no ho sé, avui però a 20°C el Vol ha girat rodó, rodó, que bé que m'ho he passat, OMG.

L'Inbred ja no frena, cert, o discs nous, o discs nous, o, bike nova, veurem, veurem, Xavi estic mirant de decidir-me, veurem.


Avui equipat de tardor-estiu, diumenge d'inici d'hivern extrem i de final també, no entraré en detalls, no és el moment, proper ara a la mitja nit, estic per de dues cròniques fer-ne una, la de diumenge i la d'avui juntes.

Diumenge sense aigua, no portava el bidó, avui sí, una sensació mana els Vols, la possible entrada del nou Drac.

MTB, MTB, MTB.

Desbordat per la quantitat d'opcions de nous Dracs, i també a l'hora per la impossibilitat de poder accedir a quasi totes elles, OMG.

Possibilitat real avui una de sola, des del USA, encara no ho entenc, i aquesta única opció també té els seus punts foscos, pocs però presents, fet que em frena a decidir-me, com ho són una pipa de direcció llarga i no de 44 mm. em frena una geometria bona però rígida fent referència a que no permet millores, ni canvi de forquilla en el futur, em deixa pensatiu, punts positius, de ser, el Mirador quedarà en silenci, és amb diferència la bike més fora d'escala que he pogut somiar mai, OMG. 

Però el breu dubte segueix sent, ha de venir al Mirador, la bike o la meva bike? ara l'opció que tinc és que vingui la bike, després aquesta seria la meva bike, segur, i en aquesta valoració estic, interessant sí, i segur que necessària, però hauria preferit poder disposar de més propostes, una de sola i a més de tipus caixa o faixa no em deixa ara per ara prou tranquil, crec, crec. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada